Als servents de Déu ens encanta ajudar-nos els uns als altres (2 Cor. 8:4). Però, de vegades, fer això requereix valentia. Per exemple, quan esclata una guerra, els ancians locals són ben conscients que els germans necessiten que els animin, els ajudin, i els cuidin en sentit físic i espiritual. Com que estimen molt els germans, fan tot el possible per donar-los el que necessiten, tot i que això en algunes ocasions sigui molt perillós. Davant de situacions perilloses, és important que siguem obedients i que ens mantinguem units. Per tant, segueix les directrius de la sucursal (Heb. 13:17). Els ancians han de repassar sovint els plans locals per saber com estar preparats abans que hi hagi un desastre. També han de revisar amb freqüència les pautes de l’organització per actuar davant d’una catàstrofe (1 Cor. 14:33, 40). Sigues valent, però alhora prudent (Prov. 22:3). Pensa abans d’actuar i no t’exposis a perills innecessaris. Confia en Jehovà. Et pot fer servir per ajudar els teus germans d’una manera segura. (w24.07 4 § 8; 5 § 11)

El rei David coneixia Jehovà i confiava plenament en ell. Per exemple, quan el rei Saül i altres enemics el perseguien, va orar a Déu per demanar-li ajuda. Després que Jehovà respongués la seva petició i el rescatés, va exclamar: «Jehovà està viu!» (Sl. 18:46). Amb aquestes paraules, David no només estava reconeixent que Déu existeix, sinó que, tal com explica una obra de consulta, estava expressant la seva convicció que Jehovà «és un déu viu que sempre actua a favor del seu poble». Sens dubte, David havia comprovat per si mateix que Jehovà «està viu», és a dir, que estava al cas del que li passava i que l’ajudaria. Això va enfortir la seva determinació de servir-lo i glorificar-lo (Sl. 18:28, 29, 49). Estar convençuts que Jehovà és el Déu viu ens ajuda a servir-lo amb entusiasme, ens dona forces quan passem per problemes i ens motiva a seguir donant el millor en el nostre servei a ell. També fa que estiguem decidits a continuar estant ben a prop de Jehovà. (w24.06 20, 21 § 3, 4)

Què podem aprendre del que l’apòstol Pau va dir als tessalonicencs? Si alguna vegada ens arriba alguna notícia o un rumor que no està en harmonia amb el que sabem de la Bíblia o ens sembla impactant, tinguem seny. Fixa’t en el que va passar a l’antiga Unió Soviètica. Els nostres enemics van fer córrer una carta que semblava que provenia de la seu mundial. Aquesta carta animava els germans a crear una organització independent. El document semblava autèntic, però els germans lleials no es van deixar enganyar. Es van adonar que el que deia no estava d’acord amb el que havien après sobre Jehovà i la Seva organització. Avui dia, els enemics de Déu sovint fan servir tecnologia avançada i eines com les xarxes socials per confondre’ns i dividir-nos. Però, en lloc de perdre el seny fàcilment, ens hem de protegir comprovant amb atenció si el que llegim o sentim encaixa amb el que hem après a la Bíblia (2 Tes. 2:2; 1 Jn. 4:1). (w24.07 12 § 14, 15)