Abril

Per beneficiar-nos de la carn i la sang de Jesús hem de demostrar fe en el rescat (Ef. 1:7).És cert que les «altres ovelles» no participen, ni han de participar, del pa i el vi en el Sopar del Senyor que se celebra cada any (Jn. 10:16). Tot i així, mengen del «pa de la vida» quan demostren fe en el sacrifici de rescat de Jesús i en tot el que aquest fa possible (Jn. 6:53). D’altra banda, els que sí que han de participar demostren que formen part d’un nou pacte i que tenen la perspectiva de governar amb Jesús al cel. Sigui quina sigui la nostra esperança, és vital que entenguem que la fe en el rescat és essencial per obtenir vida eterna. (w24.12 13 § 14, 16)

Durant el Sopar del Senyor, Jesús va donar pa sense llevat als seus apòstols i els va explicar que representava el seu cos. Després, els va passar una copa de vi i va dir que simbolitzava la «sang del pacte» (Mc. 14:22-25; Lc. 22:20; 1 Cor. 11:24). Aquest nou pacte seria únicament entre Jehovà i «la casa d’Israel [espiritual]», és a dir, aquells que governarien amb Jesús «al Regne de Déu» (Heb. 8:6, 10; 9:15). Les paraules de Jesús al Sopar del Senyor anaven dirigides al «petit ramat». Els apòstols fidels que eren presents en aquella ocasió van ser els primers integrants d’aquest grup. I és que només ells són els que tindran un lloc al cel amb Jesús. (w24.12 11 § 9, 10)

Jesús va ser traït, arrestat, insultat, calumniat, condemnat i fins i tot torturat. Llavors, uns soldats el van portar al lloc on seria executat i el van clavar en un pal. Mentre agonitzava fidelment, hi havia algú que patia encara més: el seu Pare. Jehovà va posar fre al seu immens poder i va decidir no intervenir. Com és possible? En poques paraules, per l’amor que ens té. El sacrifici que va oferir Jesús és la prova més gran que Jehovà t’estima moltíssim. Déu va estar disposat a fer el que calgués, fins i tot a costa de patir en gran manera, per rescatar-te del pecat i la mort (1 Jn. 4:9, 10). Sens dubte, ens vol ajudar a cadascun de nosaltres no només a lluitar contra el pecat, sinó a sortir-ne vencedors. (w24.08 6 § 13, 14)

Podem entendre millor fins a quin punt ens estima Jehovà si meditem en com de dolgut es va sentir quan va veure el seu Fill patir. Satanàs va afirmar que cap servent de Déu es mantindria lleial quan afrontés situacions difícils. Per respondre a aquesta acusació, Jehovà va permetre que Jesús patís fins a la mort (Job 2:1-5). Va presenciar com els opositors de Jesús es burlaven d’ell, com uns soldats el fuetejaven fins a sagnar i com el clavaven en un pal. Llavors, Jehovà va veure com el seu Fill patia una mort lenta i dolorosa (Mt. 27:28-31, 39). Déu hauria pogut parar aquella situació en qualsevol moment (Mt. 27:42, 43). Però si ho hagués fet, no s’hauria pagat el preu del rescat i, a dia d’avui, no tindríem cap esperança. Així que Jehovà va permetre que el seu Fill patís d’una manera cruel i dolorosa fins a l’últim sospir. (w25.01 22 § 7)

Avui és 16 de nissan de l’any 33 de la n. e. Els deixebles de Jesús estan totalment enfonsats per la tristesa i paralitzats per la por. Dos d’ells surten de Jerusalem camí a Emmaús. De sobte, un desconegut se’ls hi acosta i es posa a caminar al seu costat. Els dos deixebles li expliquen tot el que li ha passat a Jesús. No són conscients que el que l’home els està a punt de dir els canviarà la vida. «Començant per Moisès i tots els Profetes», els explica per què el Messies havia de patir i morir. Quan arriben a Emmaús, s’adonen que aquell desconegut és en realitat Jesús ressuscitat! (Lc. 24:13-35.) Jesús s’apareix diverses vegades als seus deixebles durant els últims 40 dies que passa a la terra. Gràcies a l’ànim que els dona, els seus seguidors passen d’estar tristos i desconcertats, a sentir-se com un exèrcit valent, a punt per predicar les bones notícies amb alegria i entusiasme. (w24.10 12 § 1-3)

En sentit físic, tots creixem amb el pas del temps, però no passa el mateix amb el creixement espiritual, ja que aquest no és automàtic. Per exemple, els germans i les germanes de Corint van acceptar les bones notícies, es van batejar, van rebre esperit sant i van aprendre molt del que Pau els va ensenyar (Fe. 18:8-11). Però, anys després d’haver-se batejat, molts d’ells encara eren nens en sentit espiritual (1 Cor. 3:2). El primer pas que hem de fer per ser cristians madurs és tenir el desig de ser-ho. Les persones que estimen «la inexperiència», és a dir, aquells que prefereixen continuar sent nens en sentit espiritual, mai arribaran a ser cristians madurs (Prov. 1:22). No volem ser com els adults que encara esperen que els seus pares prenguin decisions per ells, sinó que volem assumir la nostra responsabilitat i esforçar-nos per seguir creixent espiritualment. Si encara t’estàs esforçant per convertir-te en un cristià madur, demana a Jehovà en oració que et doni «tant el desig com les forces per actuar» (Fili. 2:13). (w24.04 4 § 9, 10)

A la Bíblia, Jehovà ens explica com se sent quan jutja les persones (Ez. 33:11). Ell no destrueix les persones per sempre sense una bona raó, i això ens consola molt. És profundament misericordiós i mostra misericòrdia sempre que és possible. Què sabem sobre les persones que no ressuscitaran? La Bíblia esmenta tan sols alguns casos concrets. Per exemple, Jesús va indicar que Judes Iscariot no ressuscitarà (Mc. 14:21; consulta també Joan 17:12 i la nota d’estudi en espanyol). Aquest home era plenament conscient del que feia i va actuar deliberadament en contra de Jehovà i del seu Fill (consulta Marc 3:29 i les notes d’estudi en espanyol). De la mateixa manera, Jesús va dir que alguns líders religiosos que el van rebutjar moririen sense la possibilitat de ressuscitar (Mt. 23:33; consulta Joan 19:11 i la nota d’estudi «del hombre» en espanyol). I l’apòstol Pau va advertir que els apòstates que no es penedeixin tampoc ressuscitaran (Heb. 6:4-8; 10:29). (w24.05 4 § 10, 11)

Si ens mantenim a prop de Jehovà, Satanàs no ens podrà fer cap mal permanent (1 Jn. 3:8). I, en el nou món, Déu seguirà protegint els seus servents fidels no només dels perills espirituals, sinó també de la mort (Ap. 21:4). Sens dubte, és un autèntic honor ser un dels convidats a la tenda de Jehovà, és a dir, gaudir d’una amistat estreta amb ell que pot durar tota l’eternitat (Ez. 37:27). Però, com hem d’actuar si volem continuar sent els seus convidats? Quan algú ens convida a casa seva, ens agrada saber què espera de nosaltres. De la mateixa manera, volem saber què espera Jehovà d’aquells que vulguin quedar-se a la seva tenda. El nostre amor per ell ens motiva a esforçar-nos de valent per complaure’l «en tot» (Col. 1:10). No hauríem d’oblidar mai que mereix rebre tot el nostre respecte. Tenir això present en tot moment ens ajudarà a evitar qualsevol tipus de conducta que el pugui ofendre. No hi ha cap dubte que desitgem de tot cor caminar «amb modèstia» al costat del nostre Déu (Miq. 6:8). (w24.06 4 § 8, 9)

Jehovà va demanar a Abraham que oferís el seu propi fill, Isaac, com a sacrifici. Segur que mai s’hauria imaginat rebre una instrucció tan dolorosa. Tot i així, Abraham es va preparar per complir amb el que Jehovà li havia demanat. Però just abans de sacrificar el seu fill, Déu el va aturar. Aquell exemple ens ensenya el que faria Jehovà en un futur. Ens estima tant que estaria disposat a oferir el seu Fill estimat com a sacrifici per nosaltres (Gèn. 22:1-18). Segles més tard, la Llei que Jehovà va donar a la nació d’Israel estipulava la necessitat de fer molts sacrificis per expiar els pecats del poble de Déu (Lev. 4:27-29; 17:11). Aquells sacrificis eren una mostra del sacrifici molt superior que oferiria Jehovà per alliberar la humanitat del pecat. Déu va inspirar els profetes perquè expliquessin que la descendència promesa, que va resultar ser un Fill especial de Déu, patiria i moriria per rescatar-nos a tots i cadascun de nosaltres del pecat i la mort, i això t’inclou a tu (Is. 53:1-12). (w24.08 4 § 7, 8)

Quan llegeixis la Bíblia, és important que pensis en com pots posar en pràctica a la teva vida el que hi aprens. Per això, faràs bé de preguntar-te: «Com puc posar en pràctica ara o en el futur el que acabo de llegir?». Per exemple, posem per cas que llegeixes 1 Tessalonicencs 5:17, 18. Després, t’atures i analitzes com de profundes són les teves oracions i amb quina freqüència les fas. També penses quins són els motius pels quals et sents agraït a Jehovà, i et proposes agrair-li tres coses específiques en oració. En tan sols uns minuts, has demostrat que no només escoltes la Paraula de Déu, sinó que també la poses en pràctica. Imagina’t com de beneficiós serà fer això cada vegada que llegeixis la Bíblia! Dia rere dia, aconseguiràs ser millor servent de Jehovà. (w24.09 4, 5 § 9, 10)

Jehovà ens ha creat amb una capacitat molt especial: ens fa més feliços donar que rebre. Fer coses pels nostres germans ens fa sentir un gran goig i quan ens ho agraeixen, contribueixen a la nostra alegria. Amb tot, si en alguna ocasió un germà no et demostra el seu agraïment, saber que has fet el correcte t’ajudarà a mantenir el goig. Recorda que «Jehovà pot donar-te molt més» (2 Cròn. 25:9). Per tant, per molt que donis als altres, Jehovà sempre et donarà infinitament més! I res et farà més feliç que rebre la Seva recompensa. Així doncs, estigues decidit a imitar la generositat de Jehovà! (w24.09 31 § 20, 21)

Jehovà és misericordiós i compassiu (Sl. 103:13; Is. 49:15). Mostra empatia, ja que pateix quan nosaltres patim (Zac. 2:8). Jehovà ens posa molt fàcil que puguem apropar-nos a ell i siguem els seus amics (Sl. 25:14; Fe. 17:27). És humil; «s’ajup per mirar el cel i la terra, i aixeca el desvalgut de la pols» (Sl. 113:6, 7). Oi que reflexionar en les qualitats de Jehovà fa que vulguem donar-li glòria? Glorifiquem Jehovà perquè volem que els altres l’arribin a conèixer. Moltes persones no saben la veritat sobre Jehovà perquè Satanàs els ha cegat la ment escampant mentides malicioses sobre Ell (2 Cor. 4:4). Els ha fet creure que Déu és cruel i venjatiu i que, fins i tot, és el causant de molt del patiment que hi ha al món. Però nosaltres sabem la veritat, i tenim l’oportunitat de defensar el nom del nostre Pare quan expliquem a les altres persones com és en realitat. Així el glorifiquem (Is. 43:10). (w25.01 3 § 6, 7)

Encara que el Fill de Déu era perfecte i quan va ser a la terra va realitzar molts miracles, Satanàs va utilitzar algunes persones per escampar una mentida rere una altra sobre ell. Per exemple, els líders religiosos van afirmar que Jesús podia expulsar esperits malvats perquè el «governant dels dimonis» li havia donat poder per fer-ho (Mc. 3:22). Quan l’estaven jutjant, alguns d’aquells líders el van acusar de blasfèmia i van convèncer la multitud perquè demanés la seva execució (Mt. 27:20). Temps més tard, mentre els deixebles predicaven les bones notícies, els opositors «van avalotar la gent» perquè els perseguissin (Fe. 14:2, 19). Parlant de Fets 14:2, La Atalaya de l’1 de desembre de 1998 va dir: «Els opositors jueus no en tenien prou amb rebutjar el missatge. Així és que van iniciar una campanya de difamació amb l’objectiu clar d’influir en els gentils perquè s’oposessin als cristians». Avui dia, Satanàs encara «enganya tota la terra habitada». (w24.04 11 § 15; 13 § 16)

El futur etern d’una persona no depèn de quan mori. Jehovà és el Jutge perfecte. Ell mai s’equivoca i les seves decisions són sempre justes (Sl. 33:4, 5). Per tant, podem estar plenament convençuts que «el Jutge de tota la terra» farà el que és correcte. És raonable pensar que el futur etern d’una persona tampoc depengui d’on hagi viscut. Ni se’ns acudeix pensar que Jehovà etiqueti automàticament milions de persones com a «cabres» tan sols pel fet d’haver viscut en zones on no els era possible sentir les bones notícies (Mt. 25:46). Si nosaltres desitgem que aquestes persones se salvin, imagina’t el Jutge perfecte de tota la terra, que es preocupa individualment per cadascuna d’elles! El cert és que no sabem com Jehovà mourà els assumptes durant la gran tribulació. Pot ser que algunes d’aquestes persones tinguin l’oportunitat de conèixer la veritat, demostrar fe en Jehovà i posar-se de part seva quan ell se santifiqui davant de totes les nacions (Ez. 38:16). (w24.05 12 § 14, 15)

Als servents de Déu ens encanta ajudar-nos els uns als altres (2 Cor. 8:4). Però, de vegades, fer això requereix valentia. Per exemple, quan esclata una guerra, els ancians locals són ben conscients que els germans necessiten que els animin, els ajudin, i els cuidin en sentit físic i espiritual. Com que estimen molt els germans, fan tot el possible per donar-los el que necessiten, tot i que això en algunes ocasions sigui molt perillós. Davant de situacions perilloses, és important que siguem obedients i que ens mantinguem units. Per tant, segueix les directrius de la sucursal (Heb. 13:17). Els ancians han de repassar sovint els plans locals per saber com estar preparats abans que hi hagi un desastre. També han de revisar amb freqüència les pautes de l’organització per actuar davant d’una catàstrofe (1 Cor. 14:33, 40). Sigues valent, però alhora prudent (Prov. 22:3). Pensa abans d’actuar i no t’exposis a perills innecessaris. Confia en Jehovà. Et pot fer servir per ajudar els teus germans d’una manera segura. (w24.07 4 § 8; 5 § 11)

El rei David coneixia Jehovà i confiava plenament en ell. Per exemple, quan el rei Saül i altres enemics el perseguien, va orar a Déu per demanar-li ajuda. Després que Jehovà respongués la seva petició i el rescatés, va exclamar: «Jehovà està viu!» (Sl. 18:46). Amb aquestes paraules, David no només estava reconeixent que Déu existeix, sinó que, tal com explica una obra de consulta, estava expressant la seva convicció que Jehovà «és un déu viu que sempre actua a favor del seu poble». Sens dubte, David havia comprovat per si mateix que Jehovà «està viu», és a dir, que estava al cas del que li passava i que l’ajudaria. Això va enfortir la seva determinació de servir-lo i glorificar-lo (Sl. 18:28, 29, 49). Estar convençuts que Jehovà és el Déu viu ens ajuda a servir-lo amb entusiasme, ens dona forces quan passem per problemes i ens motiva a seguir donant el millor en el nostre servei a ell. També fa que estiguem decidits a continuar estant ben a prop de Jehovà. (w24.06 20, 21 § 3, 4)

Què podem aprendre del que l’apòstol Pau va dir als tessalonicencs? Si alguna vegada ens arriba alguna notícia o un rumor que no està en harmonia amb el que sabem de la Bíblia o ens sembla impactant, tinguem seny. Fixa’t en el que va passar a l’antiga Unió Soviètica. Els nostres enemics van fer córrer una carta que semblava que provenia de la seu mundial. Aquesta carta animava els germans a crear una organització independent. El document semblava autèntic, però els germans lleials no es van deixar enganyar. Es van adonar que el que deia no estava d’acord amb el que havien après sobre Jehovà i la Seva organització. Avui dia, els enemics de Déu sovint fan servir tecnologia avançada i eines com les xarxes socials per confondre’ns i dividir-nos. Però, en lloc de perdre el seny fàcilment, ens hem de protegir comprovant amb atenció si el que llegim o sentim encaixa amb el que hem après a la Bíblia (2 Tes. 2:2; 1 Jn. 4:1). (w24.07 12 § 14, 15)

La decisió més important que qualsevol ésser humà pot prendre és la de dedicar-se a Déu i unir-se a la seva família d’adoradors. Això és precisament el que Jehovà vol que fem tots. De fet, ell desitja que siguem els seus amics i visquem per sempre (Deut. 30:19, 20; Gàl. 6:7, 8). Amb tot, Jehovà no obliga ningú a servir-lo. Al contrari, permet que cadascú ho decideixi lliurement. Ara bé, i si un germà batejat comet un pecat greu? Si no es penedeix, Jehovà vol que se’l tregui de la congregació (1 Cor. 5:13). Però, fins i tot en aquests casos, Déu desitja intensament que es penedeixi i torni a ser el seu amic. En realitat, aquesta és una de les raons principals per les quals Jehovà va oferir el seu Fill com a rescat: per poder perdonar aquells que es penedeixen. És més, el nostre Pare, motivat per amor, els anima a tornar a ell (Zac. 1:3; Rm. 2:4; Jm. 4:8). (w24.08 14 § 1, 2)

Quan l’apòstol Joan va enviar la seva tercera carta, hi havia alguns individus que estaven promovent ensenyances falses i causant divisions. Ara bé, hi havia cristians que caminaven en la veritat, és a dir, obeïen Jehovà i seguien «caminant d’acord amb els seus manaments» (2 Jn. 4, 6). Sens dubte, aquells deixebles no només van alegrar Joan, sinó que també van alegrar el cor de Jehovà (Prov. 27:11). Què n’aprenem? Si som lleials a Jehovà, serem feliços (1 Jn. 5:3). Quan fem front a les temptacions i obeïm les normes de Jehovà, alegrem el seu cor, i això ens fa feliços. Les Escriptures diuen que els àngels també se n’alegren (Lc. 15:10). Una altra cosa que ens omple de goig és veure com els nostres germans i germanes es mantenen lleials (2 Tes. 1:4). Molt aviat, quan aquest sistema s’acabi, podrem mirar enrere ben satisfets perquè ens vam mantenir lleials malgrat viure en un món dominat per Satanàs. (w24.11 12, 13 § 17, 18)

Ara bé, durant quant de temps has d’observar la persona que et crida l’atenció abans de dir-li el que sents? Pensa-ho bé, ja que si vas massa ràpid, la persona podria pensar que ets impulsiu (Prov. 29:20). En canvi, si trigues massa, li podria semblar que ets indecís, especialment si s’ha adonat dels teus sentiments (Ecl. 11:4). Recorda que per expressar-li el que sents no cal que estiguis convençut que et casaràs amb ella. Del que has d’estar segur és que tu estàs preparat per casar-te, i que la persona en qui t’has fixat podria ser l’adequada. Però, i si t’adones que algú s’ha fixat en tu? Si el sentiment no és mutu, les teves accions ho haurien de demostrar clarament. Seria molt poc amorós fer-li creure que té alguna possibilitat de sortir amb tu, si no és el cas (Ef. 4:25). (w24.05 22, 23 § 9, 10)

Jesús només s’emportarà amb ell al Regne aquells que siguin autèntics ungits i es mantinguin fidels. Si algun ungit no es manté alerta en sentit espiritual, no serà reunit amb els «escollits» (Mt. 24:31). En realitat, tots els servents de Jehovà, sense importar quina és la nostra esperança, fem bé d’escoltar amb molta atenció l’advertència de Jesús de mantenir-nos lleials i alerta. Com que coneixem bé el nostre Pare celestial, sabem que tot el que fa és just. Per tant, no ens amoïna veure que Jehovà hagi ungit alguns germans en els darrers anys. Tenim molt present el que Jesús va dir sobre els treballadors que van ser contractats a «l’onzena hora» en l’exemple de la vinya (Mt. 20:1-16). I és que els homes que van ser convidats a treballar a la vinya cap al final del dia van rebre el mateix jornal que els que havien començat a treballar de bon matí. D’igual manera, sense importar quan hagin estat ungits els germans de Crist, si es mantenen fidels, tots rebran la mateixa recompensa. (w24.09 24 § 15-17)

Jesús ens va donar un exemple perfecte a l’hora de fer front a les injustícies. El Fill de Déu va rebre un tracte molt injust, tant per part de la seva família com d’altres persones. Per exemple, alguns dels seus familiars el van prendre per boig (Mc. 3:21, 22). Els líders religiosos el van acusar de col·laborar amb els dimonis (Mc. 14:55). I els soldats romans es van burlar d’ell, el van torturar i el van matar (Mc. 15:16-20, 35-37). Amb tot, Jesús mai va reaccionar malament ni s’hi va tornar. Què podem aprendre del seu exemple? (1 Pe. 2:21-23.) Jesús sabia perfectament quan havia de quedar-se callat i quan havia de parlar (Mt. 26:62-64). De fet, no va respondre a totes les acusacions falses que van fer contra ell i, en els moments en què va parlar, no va insultar ni va amenaçar els seus enemics (Mt. 11:19). (w24.11 5 § 9, 10)

Imagina’t que fas un regal bonic i pràctic a algú que t’estimes. Però, ara, aquesta persona el guarda en un calaix i no hi torna a pensar més. Quina decepció, oi? En canvi, segur que t’alegraria molt veure que rep el regal amb il·lusió, l’agraeix i l’utilitza sovint. Doncs bé, Jehovà ens ha regalat la vida del seu Fill estimat a cadascun de nosaltres. Ell s’alegra molt quan veu que agraïm l’increïble regal del rescat i valorem el gran amor que ens ha mostrat (Jn. 3:16; Rm. 5:7, 8). A mesura que passa el temps, és possible que comencem a donar per fet el rescat. És com si poséssim aquest regal de Jehovà en un calaix. Encara que ens alegra que ens l’hagi fet, el deixem de tenir a la vista. Per evitar que això ens passi, és important que avivem l’agraïment que sentim per tot el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres. (w25.01 26 § 1, 2)

Per servir com a ancià, un germà no ha de ser un home que s’acabi de convertir. Encara que no han de passar molts anys des del bateig, cal temps perquè un germà arribi a ser un cristià madur. Així és que, abans que siguis nomenat ancià, has de demostrar que ets una persona humil i que ets feliç mentre esperes pacientment que Jehovà et doni alguna assignació, igual que va fer Jesús (Mt. 20:23; Fili. 2:5-8). També ha de ser evident que ets lleial a Jehovà, és a dir, que vius d’acord amb els principis de la Bíblia i que segueixes la guia que dona la seva organització. La Bíblia indica clarament que un ancià ha d’estar capacitat per ensenyar. Vol dir això que has de ser un orador excel·lent? No. Molts ancians, encara que no són els millors oradors, saben ensenyar molt bé quan prediquen o fan visites pastorals. (w24.11 23, 24 § 14, 15)

Si mentre llegeixes un relat de la Bíblia no l’acabes d’entendre, fes recerca. Llavors, al llarg del dia medita en el que has descobert i en què t’ensenya sobre Jehovà, Jesús i l’amor que tots dos senten per tu (Sl. 119:97, nota). No et desanimis si no trobes res nou o emocionant cada vegada que llegeixes la Bíblia o fas recerca. Pensa que ets com un cercador d’or. Un cercador és pacient i dedica hores, inclús dies, a trobar tan sols una palleta d’or. No tira la tovallola fàcilment, sinó que continua buscant perquè, per petita que sigui, cada palleta d’or és molt valuosa. Ara bé, els tresors de la Bíblia tenen un valor insuperable! (Sl. 119:127; Prov. 8:10.) Així que sigues pacient i constant en el teu programa de lectura bíblica (Sl. 1:2). (w25.01 25 § 14, 15)

Jehovà espera que estiguem disposats a perdonar aquells que ens fereixen (Sl. 86:5; Lc. 17:4; Ef. 4:32). Pot ser que ens sentim molt dolguts pel que algú ens faci o ens digui, especialment si es tracta d’una persona propera, com ara un amic o un familiar (Sl. 55:12-14). De vegades, el dolor pot ser tan profund que ens podríem sentir com si ens haguessin clavat una punyalada (Prov. 12:18). Podríem tendir a reprimir o ignorar els nostres sentiments. Ara bé, fer això seria com rebre una ganivetada i no treure el ganivet de la ferida. No podem pretendre que les nostres ferides es curin si ens limitem a ignorar-les. Quan algú ens fereix, és normal que la nostra reacció inicial sigui enfadar-nos. De fet, la Bíblia reconeix que pot ser que ens indignem. Tot i així, també ens adverteix que no ens hem de deixar dominar per aquest sentiment (Sl. 4:4; Ef. 4:26). Per què? Perquè la ira no ens porta res de bo (Jm. 1:20). Així és que hem de recordar que enfadar-nos és una reacció, però continuar enfadats és una decisió. (w25.02 15 § 4-6)

Jesús va utilitzar una comparació per explicar que acumular riqueses però no ser «ric als ulls de Déu» és inútil, ja que ningú sap què passarà demà (Lc. 12:16-21; Prov. 23:4, 5; Jm. 4:13-15). Com a deixebles de Jesús, ell mateix ens va advertir d’un repte que podríem afrontar. Va dir que hauríem d’estar disposats a renunciar a tot el que tenim per ser els seus deixebles (Lc. 14:33). Els cristians de Judea del primer segle van estar disposats a deixar enrere tot el que tenien i ho van fer de bon grat (Heb. 10:34). Avui dia, molts germans i germanes arreu del món sacrifiquen la seva estabilitat econòmica al no donar suport a cap partit polític (Ap. 13:16, 17). Què els ajuda a fer-ho? La seva plena confiança en la promesa de Jehovà: «No et deixaré mai i no t’abandonaré mai» (Heb. 13:5). Així que fem bé d’intentar planificar el nostre futur, però si sorgeixen imprevistos, estem tranquils perquè confiem completament en Jehovà. (w25.03 29, 30 § 13, 14)

Jehovà no espera que ens convertim en cristians madurs tots sols, sinó que ens ha donat pastors i mestres a la congregació perquè ens ajudin a créixer en sentit espiritual i «tinguem la maduresa d’un home adult i arribem a l’estatura plena del Crist» (Ef. 4:11-13). També posa a la nostra disposició l’esperit sant per poder tenir «la ment de Crist» (1 Cor. 2:14-16). A més, ens ha deixat els quatre Evangelis per tal que puguem veure com Jesús va ensenyar, parlar i actuar mentre va ser a la terra. Si imitem la manera com Jesús va pensar i actuar, podrem assolir la nostra meta de ser cristians madurs. Ara bé, si volem arribar a ser cristians madurs, no ens podem conformar amb un coneixement bàsic de la veritat. Cal que deixem enrere «les ensenyances bàsiques sobre el Crist». (w24.04 4, 5 § 11, 12)

Cada dia hem de prendre moltes decisions. Algunes són relativament senzilles, com ara què esmorzarem o a quina hora anirem a dormir. Però d’altres són més difícils de prendre, i poden afectar la nostra salut, la nostra felicitat, les persones que estimem o el nostre servei a Jehovà. Volem que aquestes decisions ens beneficiïn tant a nosaltres com a la nostra família i, per damunt de tot, volem que facin feliç Jehovà (Rm. 12:1, 2). Un pas important per prendre una bona decisió és obtenir la informació necessària. Per què és important això? Imagina’t que un pacient va al metge perquè té un problema greu de salut. Creus que el metge decidirà quin és el millor tractament sense abans examinar el pacient o fer-li preguntes? És clar que no. Tu també prendràs millors decisions si, abans de res, analitzes en detall la situació. (w25.01 14 § 1-3)

Jehovà és molt misericordiós i ha demostrat que «no vol que ningú sigui destruït» (2 Pe. 3:9). De fet, va mostrar la seva misericòrdia a persones que havien pecat greument. Per exemple, el rei David va cometre pecats tan greus com l’adulteri i l’assassinat, però Jehovà va ser misericordiós i el va perdonar perquè es va penedir de tot cor (2 Sam. 12:1-12). I tot i que el rei Manassès va fer coses realment terribles durant gairebé tota la seva vida, es va penedir sincerament i així va donar a Déu raons per mostrar-li misericòrdia i perdonar-lo (2 Cròn. 33:9-16). Aquests exemples ens recorden que Jehovà actua amb misericòrdia sempre que veu motius per fer-ho. En el futur, ell ressuscitarà aquestes persones perquè van reconèixer els seus pecats i es van penedir. (w24.05 4 § 12)