El rei David coneixia Jehovà i confiava plenament en ell. Per exemple, quan el rei Saül i altres enemics el perseguien, va orar a Déu per demanar-li ajuda. Després que Jehovà respongués la seva petició i el rescatés, va exclamar: «Jehovà està viu!» (Sl. 18:46). Amb aquestes paraules, David no només estava reconeixent que Déu existeix, sinó que, tal com explica una obra de consulta, estava expressant la seva convicció que Jehovà «és un déu viu que sempre actua a favor del seu poble». Sens dubte, David havia comprovat per si mateix que Jehovà «està viu», és a dir, que estava al cas del que li passava i que l’ajudaria. Això va enfortir la seva determinació de servir-lo i glorificar-lo (Sl. 18:28, 29, 49). Estar convençuts que Jehovà és el Déu viu ens ajuda a servir-lo amb entusiasme, ens dona forces quan passem per problemes i ens motiva a seguir donant el millor en el nostre servei a ell. També fa que estiguem decidits a continuar estant ben a prop de Jehovà. (w24.06 20, 21 § 3, 4)

Què podem aprendre del que l’apòstol Pau va dir als tessalonicencs? Si alguna vegada ens arriba alguna notícia o un rumor que no està en harmonia amb el que sabem de la Bíblia o ens sembla impactant, tinguem seny. Fixa’t en el que va passar a l’antiga Unió Soviètica. Els nostres enemics van fer córrer una carta que semblava que provenia de la seu mundial. Aquesta carta animava els germans a crear una organització independent. El document semblava autèntic, però els germans lleials no es van deixar enganyar. Es van adonar que el que deia no estava d’acord amb el que havien après sobre Jehovà i la Seva organització. Avui dia, els enemics de Déu sovint fan servir tecnologia avançada i eines com les xarxes socials per confondre’ns i dividir-nos. Però, en lloc de perdre el seny fàcilment, ens hem de protegir comprovant amb atenció si el que llegim o sentim encaixa amb el que hem après a la Bíblia (2 Tes. 2:2; 1 Jn. 4:1). (w24.07 12 § 14, 15)

La decisió més important que qualsevol ésser humà pot prendre és la de dedicar-se a Déu i unir-se a la seva família d’adoradors. Això és precisament el que Jehovà vol que fem tots. De fet, ell desitja que siguem els seus amics i visquem per sempre (Deut. 30:19, 20; Gàl. 6:7, 8). Amb tot, Jehovà no obliga ningú a servir-lo. Al contrari, permet que cadascú ho decideixi lliurement. Ara bé, i si un germà batejat comet un pecat greu? Si no es penedeix, Jehovà vol que se’l tregui de la congregació (1 Cor. 5:13). Però, fins i tot en aquests casos, Déu desitja intensament que es penedeixi i torni a ser el seu amic. En realitat, aquesta és una de les raons principals per les quals Jehovà va oferir el seu Fill com a rescat: per poder perdonar aquells que es penedeixen. És més, el nostre Pare, motivat per amor, els anima a tornar a ell (Zac. 1:3; Rm. 2:4; Jm. 4:8). (w24.08 14 § 1, 2)