Divendres, 16 d’octubre
No deixis que el teu cor es desviï cap als camins d’ella. No et perdis pels seus senders (Prov. 7:25)
Aquest relat ens ensenya el que ens pot passar a qualsevol servent de Jehovà. Després de cometre un pecat greu, pot ser que un germà senti que ha passat «de sobte». Pot ser que fins i tot digui: «Tot ha passat molt ràpid!». Ara bé, si s’atura a pensar bé en com ha anat tot realment, segurament s’adoni que ha pres certes decisions equivocades que l’han portat a pecar. Potser ha triat males companyies o entreteniment incorrecte, o ha visitat llocs poc recomanables, ja sigui en persona o a internet. És possible que també hagi deixat de fer oració, llegir la Bíblia, anar a les reunions o sortir a predicar. Al capdavall, igual que en el cas del noi de Proverbis, pot ser que no tot hagi passat tant «de sobte» com semblava. Què n’aprenem? Que no només hem d’evitar els pecats, sinó també els passos que ens porten a cometre’ls. Això mateix és el que va dir Salomó un cop va acabar d’explicar el relat (Mt. 5:29, 30). (w24.07 16 § 10, 11)
Dissabte, 17 d’octubre
Portem aquest tresor en gerros de fang (2 Cor. 4:7)
Què és aquest tresor? És la predicació, una obra que salva vides (2 Cor. 4:1). I què són, llavors, els gerros de fang? Som els servents de Déu, que portem les bones notícies a les persones. A l’època de Pau, els mercaders utilitzaven gerros de fang per transportar béns valuosos, com ara menjar, vi o diners. De la mateixa manera, Jehovà ens confia el valuós missatge de les bones notícies. Amb Ell al nostre costat, tenim les forces que necessitem per continuar predicant. En certs moments, podríem tenir por a l’oposició o al rebuig de les persones. Com podem superar aquests sentiments? Analitzem l’oració que van fer els apòstols quan els van prohibir predicar. En comptes de deixar-se vèncer per la por, van demanar ajuda a Jehovà per continuar proclamant el Seu missatge «amb gran valentia» i, immediatament, van veure la resposta a la seva oració (Fe. 4:18, 29, 31). Si tens por quan prediques, demana-li a Jehovà que t’ajudi a fer que el teu amor per les persones sigui més gran que la teva por a l’home. (w24.04 16 § 8, 9)
Diumenge, 18 d’octubre
Pare nostre que estàs al cel, que el teu nom sigui santificat (Mt. 6:9)
L’amor que sentim per Jehovà també ens motiva a santificar el seu nom. Desitgem de tot cor poder posar el nostre granet de sorra per netejar el nom de Jehovà de totes les mentides i acusacions falses del Diable (Gèn. 3:1-5; Job 2:4; Jn. 8:44). Per això, quan prediquem ens encanta ajudar les persones a saber qui és i com és realment el nostre Pare celestial. Ens agrada molt poder ajudar-les a descobrir que «Déu és amor», que la seva manera de governar és justa, i que ben aviat el seu Regne eliminarà el patiment i farà que a la terra hi regni la pau i la felicitat (1 Jn. 4:8; Sl. 37:10, 11, 29). Quan ensenyem la veritat sobre Jehovà a la predicació i defensem la seva reputació, estem contribuint a la santificació del seu nom. A més, tenim la satisfacció de saber que estem vivint a l’altura del nom que portem. (w24.05 18 § 12)