El futur etern d’una persona no depèn de quan mori. Jehovà és el Jutge perfecte. Ell mai s’equivoca i les seves decisions són sempre justes (Sl. 33:4, 5). Per tant, podem estar plenament convençuts que «el Jutge de tota la terra» farà el que és correcte. És raonable pensar que el futur etern d’una persona tampoc depengui d’on hagi viscut. Ni se’ns acudeix pensar que Jehovà etiqueti automàticament milions de persones com a «cabres» tan sols pel fet d’haver viscut en zones on no els era possible sentir les bones notícies (Mt. 25:46). Si nosaltres desitgem que aquestes persones se salvin, imagina’t el Jutge perfecte de tota la terra, que es preocupa individualment per cadascuna d’elles! El cert és que no sabem com Jehovà mourà els assumptes durant la gran tribulació. Pot ser que algunes d’aquestes persones tinguin l’oportunitat de conèixer la veritat, demostrar fe en Jehovà i posar-se de part seva quan ell se santifiqui davant de totes les nacions (Ez. 38:16). (w24.05 12 § 14, 15)

Als servents de Déu ens encanta ajudar-nos els uns als altres (2 Cor. 8:4). Però, de vegades, fer això requereix valentia. Per exemple, quan esclata una guerra, els ancians locals són ben conscients que els germans necessiten que els animin, els ajudin, i els cuidin en sentit físic i espiritual. Com que estimen molt els germans, fan tot el possible per donar-los el que necessiten, tot i que això en algunes ocasions sigui molt perillós. Davant de situacions perilloses, és important que siguem obedients i que ens mantinguem units. Per tant, segueix les directrius de la sucursal (Heb. 13:17). Els ancians han de repassar sovint els plans locals per saber com estar preparats abans que hi hagi un desastre. També han de revisar amb freqüència les pautes de l’organització per actuar davant d’una catàstrofe (1 Cor. 14:33, 40). Sigues valent, però alhora prudent (Prov. 22:3). Pensa abans d’actuar i no t’exposis a perills innecessaris. Confia en Jehovà. Et pot fer servir per ajudar els teus germans d’una manera segura. (w24.07 4 § 8; 5 § 11)

El rei David coneixia Jehovà i confiava plenament en ell. Per exemple, quan el rei Saül i altres enemics el perseguien, va orar a Déu per demanar-li ajuda. Després que Jehovà respongués la seva petició i el rescatés, va exclamar: «Jehovà està viu!» (Sl. 18:46). Amb aquestes paraules, David no només estava reconeixent que Déu existeix, sinó que, tal com explica una obra de consulta, estava expressant la seva convicció que Jehovà «és un déu viu que sempre actua a favor del seu poble». Sens dubte, David havia comprovat per si mateix que Jehovà «està viu», és a dir, que estava al cas del que li passava i que l’ajudaria. Això va enfortir la seva determinació de servir-lo i glorificar-lo (Sl. 18:28, 29, 49). Estar convençuts que Jehovà és el Déu viu ens ajuda a servir-lo amb entusiasme, ens dona forces quan passem per problemes i ens motiva a seguir donant el millor en el nostre servei a ell. També fa que estiguem decidits a continuar estant ben a prop de Jehovà. (w24.06 20, 21 § 3, 4)