Continua satisfent les teves «necessitats espirituals»

1. Quines necessitats bàsiques tenim els humans? (Mateu 5:3.)

JEHOVÀ va crear els humans amb certes necessitats bàsiques. Per exemple, tots necessitem menjar, roba i un lloc on viure. Si alguna d’aquestes necessitats no està coberta, encara que sigui per poc temps, el simple fet de viure es torna tot un repte. Ara bé, igual que ens va fer amb aquestes necessitats materials, Déu també ens va crear amb necessitats espirituals (llegeix Mateu 5:3). Si volem ser veritablement feliços, hem de ser conscients d’aquesta mena de necessitats i seguir esforçant-nos per satisfer-les.

2. Com explicaries què vol dir reconèixer les teves necessitats espirituals?

² Què significa ‘reconèixer’ les nostres «necessitats espirituals»? L’expressió en l’idioma original transmet la idea de ser un indigent, o un captaire, de l’esperit. Així doncs, crea una imatge molt potent. Imagina’t un home escanyolit, vestit amb parracs, agenollat a la cantonada d’un carrer d’una ciutat. Té els ulls enfonsats per la gana, la pell cremada pel sol i els llavis esquerdats pel fred de la nit. Ningú no se li acosta. Ell és conscient que no pot sortir d’aquesta situació tot sol; necessita l’ajuda d’algú. D’igual manera, els que reconeixen les seves necessitats espirituals —o són captaires de l’esperit— entenen que necessiten ajuda per millorar la seva situació. És per això que aprofiten al màxim tot allò que Jehovà ofereix als qui l’estimen.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ En aquest article, primer analitzarem què podem aprendre d’una dona fenícia que va suplicar a Jesús que l’ajudés. Aquest relat mostra clarament tres qualitats que hem de desenvolupar si reconeixem les nostres necessitats espirituals. Després, examinarem els exemples de l’apòstol Pere, l’apòstol Pau i el rei David, homes que van seguir la guia de Jehovà a la seva vida.

UN EXEMPLE D’HUMILITAT, PERSEVERANÇA I FE

4. Què va demanar una dona fenícia a Jesús?

⁴ En certa ocasió, una dona fenícia es va apropar a Jesús i li va dir: «La meva filla està endimoniada i pateix molt» (Mt. 15:21-28). A continuació, es va agenollar davant seu i li va suplicar que l’ajudés. Aquella dona estava demostrant tres qualitats que volem imitar. Vegem-ne quines.

5. Quines qualitats va demostrar la dona fenícia, i com va reaccionar Jesús? (Mira la imatge.)

⁵ La dona fenícia va demostrar autèntica humilitat. Per què diem això? Perquè no es va ofendre quan Jesús va posar un exemple que la comparava a un gosset, d’aquells que probablement els gentils tenien a casa com a animal de companyia. Pensa per un moment en com hauries reaccionat tu. T’hauries pres la resposta de Jesús com si fos un insult i potser hauries deixat de demanar-li ajuda? Bé, aquella dona no ho va fer. Però, no només va demostrar humilitat, sinó també perseverança. Va seguir insistint a demanar ajuda a Jesús. Què la va motivar a fer-ho? La seva gran fe en ell. De fet, va ser això el que va impulsar Jesús a fer el que ella li estava demanant. Malgrat haver dit que havia sigut enviat a ajudar «les ovelles perdudes de la casa d’Israel», Jesús va decidir expulsar el dimoni de la filla d’aquella dona que era gentil.

6. Com podem imitar la dona fenícia?

⁶ Si volem tenir les nostres necessitats espirituals cobertes, és essencial que cultivem aquestes mateixes qualitats. Hem de ser humils, perseverants i tenir una fe forta. I és que només si som humils, continuarem demanant amb insistència a Déu que ens ajudi. A més, cal que tinguem una fe forta en Jesús i en els germans que ell utilitza per guiar-nos (Mt. 24:45-47). A Jehovà i al seu Fill els encanta cobrir les necessitats espirituals d’aquells que demostren aquestes qualitats (compara-ho amb Jaume 1:5-7). Examinem, doncs, com s’encarrega Jehovà de proveir-nos d’aliment, roba i un sostre en sentit espiritual. Per esbrinar què hem de fer nosaltres per tenir aquestes necessitats cobertes, analitzem l’exemple de l’apòstol Pere, l’apòstol Pau i el rei David.

IMITA PERE I CONTINUA BEN ALIMENTAT ESPIRITUALMENT

7. Quina assignació va rebre Pere, però què era important que també continués fent? (Hebreus 5:14-6:1.)

⁷ Fixa’t en l’exemple de l’apòstol Pere. Ell va ser un dels primers jueus a reconèixer que Jesús era el Messies, és a dir, que era qui Jehovà estava utilitzant per alimentar el seu poble amb «paraules de vida eterna» (Jn. 6:66-68). Abans d’ascendir al cel, el seu Mestre va manar a Pere: «Alimenta les meves ovelletes» (Jn. 21:17). L’apòstol va complir lleialment aquella assignació i, fins i tot, Jehovà el va inspirar per escriure dues cartes que posteriorment formarien part de la seva Paraula. Ara bé, Pere també necessitava alimentar-se a si mateix en sentit espiritual. Per exemple, encara que va admetre que algunes de les coses que l’apòstol Pau havia escrit a les seves cartes eren «difícils d’entendre», les va estudiar amb diligència (2 Pe. 3:15, 16). De fet, va ser persistent a l’hora d’estudiar les Escriptures i va demostrar una fe forta al confiar que Jehovà l’ajudaria a pair, o sigui, entendre i posar en pràctica, «el menjar sòlid» que, per inspiració, Pau havia parat a taula (llegeix Hebreus 5:14-6:1).

8. Què va fer Pere quan Jehovà li va manar que canviés la seva manera de pensar?

⁸ Pere va demostrar tenir una fe molt forta en Jehovà quan va obeir les instruccions que va rebre d’ell. Un dia, mentre es trobava a la ciutat portuària de Jafa, va tenir una visió en la qual un àngel li demanava matar animals que la Llei mosaica considerava impurs i menjar-se’ls. Aquella instrucció hauria escandalitzat a qualsevol jueu. Així que l’apòstol va respondre de seguida: «De cap manera, Senyor, perquè mai he menjat res contaminat ni impur». Aleshores, l’àngel li va manar: «Deixa de dir que el que Déu ha purificat està contaminat» (Fe. 10:9-15). Pere ho va entendre a la primera. Com ho sabem? Per la manera com va reaccionar poc temps després. Corneli, que era gentil, va enviar tres homes per convidar Pere a casa seva. En circumstàncies normals, l’apòstol no hauria entrat a la casa de Corneli, perquè els jueus consideraven impurs els gentils (Fe. 10:28, 29). Però Pere havia acceptat la guia de Jehovà i havia canviat per complet la seva manera de pensar (Prov. 4:18). Immediatament, va anar a veure Corneli, va predicar les bones notícies tant a ell com a tots els que hi havia a casa seva, i va tenir el privilegi de veure com tots ells acceptaven la veritat, rebien esperit sant i es batejaven (Fe. 10:44-48).

9. De quines dues maneres ens beneficia esforçar-nos per estudiar les veritats més profundes de la Paraula de Déu?

⁹ Igual que Pere, necessitem nodrir-nos regularment de la llet de la Paraula de Déu, és a dir, de les veritats fonamentals. Ara bé, també hem d’aprendre a gaudir de l’aliment sòlid, o sigui, de les veritats més profundes. Per aconseguir-ho, cal que dediquem temps i ens resolguem a fer l’esforç d’entendre aquestes ensenyances profundes de la Paraula de Déu. Podem estar segurs que val molt la pena. Com ens beneficiarà fer-ho? Com a mínim, de dues maneres diferents. En primer lloc, coneixerem millor Jehovà i, per tant, l’estimarem i el respectarem encara més. I, en segon lloc, això ens motivarà a voler parlar als altres de com de meravellós és el nostre Pare celestial (Rm. 11:33; Ap. 4:11). Però encara podem extreure una lliçó més de l’exemple de Pere. Quan rebem un canvi en la nostra comprensió de les Escriptures, és vital que ajustem de seguida la nostra manera de pensar i actuar. Només si ho fem així, ens mantindrem ben alimentats en sentit espiritual i podrem continuar sent útils per a Jehovà.

IMITA PAU I CONTINUA BEN VESTIT ESPIRITUALMENT

10. Què implica estar ben vestits en sentit espiritual? (Colossencs 3:8-10.)

¹⁰ Per fer feliç Jehovà, hem d’aprofitar la seva ajuda per satisfer una altra necessitat: la roba en sentit espiritual. A què ens referim exactament? L’apòstol Pau va escriure: «Despulleu-vos de la vella personalitat i [...] vestiu-vos de la nova personalitat» (llegeix Colossencs 3:8-10). Fer això és un procés continu que requereix temps i esforç per part nostra. Pensa per un moment en l’exemple de Pau. Ja de ben jove, s’esforçava per obtenir l’aprovació de Déu (Gàl. 1:14; Fili. 3:4, 5). Però aleshores, Pau era pobre en sentit espiritual, ja que li faltava el coneixement exacte de la veritat. El fet que no conegués les ensenyances de Jesús, combinat amb el seu orgull, feia d’ell un home «insolent», que continuava portant posats els trets de la vella personalitat (1 Tim. 1:13).

11. Contra quin defecte de la seva personalitat va haver de lluitar Pau? Posa’n un exemple.

¹¹ Abans de fer-se cristià, Pau tenia mal geni. Per exemple, el llibre de Fets explica que es va enfadar tant que «seguia amenaçant els deixebles del Senyor i desitjava matar-los» (Fe. 9:1). És evident que, quan es va fer seguidor de Crist, va treballar de valent per intentar erradicar aquests aspectes negatius de la seva personalitat (Ef. 4:22, 31). Malgrat això, temps més tard, es va enfadar amb Bernabé i entre ells va esclatar «una discussió molt forta» (Fe. 15:37-39). Encara que allò va ser un pas enrere per a Pau, no es va rendir, sinó que va seguir colpejant el seu cos, és a dir, lluitant intensament contra les seves imperfeccions, per tal de seguir gaudint de l’aprovació de Jehovà (1 Cor. 9:27).

12. Què va ajudar Pau a despullar-se de la vella personalitat?

¹² L’apòstol Pau va aconseguir treure’s els trets negatius de la seva personalitat i vestir-se de la nova perquè no va confiar en les seves pròpies forces (Fili. 4:13). Pau, igual que Pere, depenia «de la força que Déu dona» (1 Pe. 4:11). Tot i això, a vegades, sentia que havia fracassat. Però, quan estava desanimat, es dedicava a meditar en tot el que Déu havia fet per ell i això enfortia la seva determinació de continuar lluitant (Rm. 7:21-25).

13. Com podem imitar Pau?

¹³ De l’exemple de Pau també aprenem que, sense importar quants anys portem servint Jehovà, hem de seguir esforçant-nos per despullar-nos de la vella personalitat i vestir-nos de la nova que ell ens dispensa. Si en alguna ocasió fem un pas enrere i, per exemple, perdem els estreps o parlem malament a algú, no pensem que hem fracassat. En comptes d’això, dediquem-nos en cos i ànima a seguir intentant assolir el nostre objectiu de transformar la nostra forma de pensar i actuar (Rm. 12:1, 2; Ef. 4:24). Ara bé, al llarg d’aquest procés és important recordar el següent punt clau: a diferència de la roba literal, que la podem modificar perquè s’adapti a nosaltres, som nosaltres els que ens hem d’adaptar a la roba espiritual que Jehovà ens proporciona. Per tant, és lògic concloure que haurem de canviar la nostra manera de ser per poder encaixar amb els requisits de Jehovà.

IMITA DAVID I CONTINUA BEN PROTEGIT ESPIRITUALMENT

14, 15. De quines maneres ens protegeix Jehovà en sentit espiritual? (Salm 27:5.) (Mira la imatge.)

¹⁴ Per ser veritablement feliços, necessitem més que menjar i roba en sentit espiritual. També necessitem un sostre. A què ens referim, i què podem fer per continuar estant sota la protecció d’aquest sostre?

¹⁵ El rei David va parlar de la protecció espiritual que ens ofereix Jehovà (llegeix Salm 27:5). En quin sentit podem dir que aquest refugi ens aixopluga? El nostre Pare ens protegeix de qualsevol cosa o persona que pugui danyar la nostra fe de manera permanent. Ell ens promet que cap arma que es fabriqui contra nosaltres servirà de res (Sl. 34:7; Is. 54:17). I és que encara que Satanàs, els dimonis i els nostres opositors són molt poderosos, no són capaços de causar-nos cap mal permanent perquè, fins i tot si aconseguissin treure’ns la vida, Jehovà ens la tornaria a la resurrecció (1 Cor. 15:55-57; Ap. 21:3, 4). El nostre Pare també ens protegeix de l’angoixa impedint que aquesta ens afecti de manera perdurable (Prov. 12:25; Mt. 6:27-29). A part, ens regala una família espiritual de germans i germanes que ens cuiden i ancians que vetllen per nosaltres (Is. 32:1, 2). A més, a les reunions, Jehovà s’encarrega de recordar-nos sovint les diferents maneres com podem aprofitar al màxim la protecció que ens subministra (Heb. 10:24, 25).

16. Com protegia Jehovà a David?

¹⁶ Quan David obeïa Jehovà, aquest el protegia dels perills que corren les persones que decideixen no seguir les Seves normes (compara-ho amb Proverbis 5:1, 2). Ara bé, quan aquest servent el desobeïa, Jehovà no l’emparava de les conseqüències de les seves accions (2 Sam. 12:9, 10). Però, què podem dir de les ocasions en què David va patir per culpa dels altres? Quan això passava, ell vessava el seu cor en oració i Jehovà calmava la seva angoixa confirmant-li que l’estimava de tot cor i que el cuidaria en tot moment (Sl. 23:1-6).

17. Com podem imitar David?

¹⁷ Nosaltres també podem imitar David i buscar la guia de Jehovà a l’hora de prendre decisions. A vegades potser afrontem problemes, però reconeixem que no és perquè Jehovà ens hagi retirat la seva protecció, sinó simplement perquè hem pres alguna mala decisió i n’estem patint les conseqüències (Gàl. 6:7, 8). I fins i tot quan no som els culpables del nostre patiment, podem expressar obertament a Jehovà com ens sentim amb la plena confiança que ell protegirà la nostra ment i el nostre cor (Fili. 4:6, 7).

CONTINUA SATISFENT LES TEVES NECESSITATS ESPIRITUALS

18. Quin repte afrontem en aquest temps de la fi, i com podem continuar cobrint les nostres necessitats espirituals? (Mira les imatges.)

¹⁸ El text de l’any per al 2026 afirma: «Feliços els que reconeixen les seves necessitats espirituals». Mai abans aquesta veritat havia estat tan transcendental. Per què diem això? Perquè estem rodejats de persones infelices que creuen que no tenen aquestes necessitats espirituals, o bé intenten satisfer-les a la seva manera, potser mitjançant la religió falsa o les filosofies humanes. Hem d’evitar a tota costa que la seva influència ens afecti. Com ho podem aconseguir? Nodrint-nos de l’aliment espiritual que Jehovà ens subministra, vestint-nos de la nova personalitat i refugiant-nos sota la protecció espiritual que Jehovà ens ofereix.