Aprèn a pensar com Jehovà i Jesús

1, 2. Què implica estimar Jehovà, i com ho va demostrar Jesús?

JESÚS va explicar quin era el manament més important de la Llei mosaica: «Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment» (Lc. 10:27). Així doncs, estimar Jehovà implica el nostre cor —els nostres desitjos, emocions i sentiments—, la nostra ànima i la nostra força o energia. A més, inclou la nostra ment, és a dir, la manera com pensem. És clar, mai entendrem a la perfecció la forma de pensar de Jehovà, però estudiar «la ment de Crist», que va imitar el seu Pare a la perfecció, ens ajudarà a entendre més bé la ment de Jehovà (1 Cor. 2:16 i la nota d’estudi «nosotros sí tenemos la mente de Cristo»).

² Jesús estimava Jehovà amb tota la seva ment. Coneixia la voluntat del seu Pare i estava decidit a complir-la, tot i que això comportés patir molt. Com que estava centrat a fer la voluntat de Jehovà, no va permetre que res el distragués del seu objectiu.

3. Què va aprendre l’apòstol Pere de Jesús, i què els va demanar als cristians que fessin? (1 Pere 4:1.)

³ Pere i la resta dels apòstols van tenir l’oportunitat de passar temps amb Jesús i aprendre de primera mà com pensava. Quan va escriure la seva primera carta inspirada, Pere va animar els cristians a armar-se de la manera de pensar de Crist (llegeix 1 Pere 4:1). Fixa’t que va utilitzar l’expressió militar «armeu-vos». Per tant, si els cristians imitem la ment de Crist, disposarem de la millor arma per lluitar contra les males tendències i el món de Satanàs (2 Cor. 10:3-5; Ef. 6:12).

4. Com ens ajudarà aquest article a seguir el consell de l’apòstol Pere?

⁴ En aquest article, analitzarem la manera de pensar de Jesús, i veurem com podem imitar el seu exemple. Aprendrem com podem arribar a pensar igual que Jehovà, ser humils i ser assenyats.

IMITA LA MANERA DE PENSAR DE JEHOVÀ

5. En quina ocasió Pere no va tenir la ment de Jehovà?

⁵ Vegem una ocasió en què l’apòstol Pere no va tenir la ment de Jehovà. Jesús va explicar als apòstols que havia d’anar fins a Jerusalem, i que allà els líders religiosos el torturarien i el matarien (Mt. 16:21). Segur que a Pere se li va fer difícil creure que Jehovà permetria que el seu Fill, el Messies promès i el Salvador de la nació d’Israel, fos executat (Mt. 16:16). Per això, se’l va emportar a part i li va dir: «Senyor, no siguis tan dur amb tu mateix. No et passarà res de tot això» (Mt. 16:22). Pere no va estar d’acord amb Jesús, ja que no reflectia la manera de pensar de Jehovà.

6. Com va demostrar Jesús que pensava igual que Jehovà?

⁶ Ara bé, Jesús, que va imitar a la perfecció la manera de pensar del seu Pare, va respondre a Pere: «Posa’t darrere meu, Satanàs! M’ets un obstacle, perquè no penses com pensa Déu, sinó com els homes» (Mt. 16:23). Jesús sabia que, per fer la voluntat de Jehovà, hauria de patir i morir. Per això, no va escoltar el consell de l’apòstol, encara que aquest tingués bones intencions. Sens dubte, Pere es va adonar que necessitava pensar com ho feia Jehovà. Quina lliçó tan important en podem aprendre!

7. Com va demostrar Pere que volia estar en sintonia amb la manera de pensar de Jehovà? (Mira la imatge.)

⁷ Pere es va esforçar de valent per ajustar la seva manera de pensar. Temps més tard, ho va demostrar quan va arribar el moment perquè els gentils, que no estaven circumcidats, formessin part del poble de Jehovà. Com que els jueus no es relacionaven amb els gentils, Pere va haver de fer certs canvis quan se li va encomanar la tasca de predicar a Corneli, un dels primers gentils que es farien cristians. Quan Pere va entendre com Jehovà veia els gentils, va canviar el seu punt de vista. Aleshores, va anar a predicar a Corneli «sense posar cap objecció» i, com a resultat, ell i tots els que l’acompanyaven es van batejar (Fe. 10:21-23, 28, 29, 34, 35, 44-48).

8. Com podem demostrar que pensem com Jehovà? (1 Pere 3:8, nota.)

⁸ Anys més tard, Pere va animar els cristians a tenir «la mateixa manera de pensar» (llegeix 1 Pere 3:8, nota). Però, com podem nosaltres estar units amb els germans en la nostra manera de pensar? Fent nostres els pensaments de Jehovà que trobem a la Bíblia. Per exemple, Jesús ens va demanar que poséssim en primer lloc el Regne de Déu (Mt. 6:33). Tenint en compte aquestes paraules, potser a la teva congregació hi ha un germà que vol començar a servir com a pioner regular o en alguna altra forma de servei a temps complet. En comptes d’imitar Pere aconsellant-li que porti una vida més tranquil·la, ens esforçarem de valent per motivar-lo i ajudar-lo en el que faci falta perquè pugui assolir la seva meta.

SIGUES HUMIL

9, 10. Com va demostrar Jesús que era molt humil?

⁹ La nit abans de morir, Jesús va ensenyar a Pere i la resta dels apòstols una important lliçó d’humilitat. El Fill de Déu va enviar Pere i Joan perquè fessin els preparatius del que seria el seu últim sopar a la terra. Probablement, això incloïa preparar una palangana i tovalloles per rentar els peus de tots els presents abans de sopar. Però, qui s’encarregaria de fer aquesta tasca tan humil?

¹⁰ Jesús va prendre la iniciativa i així va demostrar una humilitat extraordinària. Els apòstols es van quedar de pedra al veure que Jesús estava fent una feina que normalment feien els servents. Es va treure el mantell, es va lligar una tovallola a la cintura, va omplir d’aigua la palangana i es va posar a rentar els peus dels deixebles (Jn. 13:4, 5). Segur que va haver de dedicar una bona estona a rentar els peus dels 12 apòstols, i va requerir una gran humilitat de la seva part, tenint en compte que entre ells hi havia Judes, que estava a punt de trair-lo. Aleshores, els va dir amb molta paciència: «Enteneu el que us he fet? Vosaltres em dieu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho soc. Per tant, si jo, que soc el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, vosaltres també us heu de rentar els peus els uns als altres» (Jn. 13:12-14).

11. Com va demostrar Pere que havia après a ser humil? (1 Pere 5:5.) (Mira la imatge.)

¹¹ La humilitat de Jesús va tenir un gran impacte en l’apòstol Pere. Després que Jesús tornés al cel, Pere va curar un home que era coix de naixement (Fe. 1:8, 9; 3:2, 6-8). Aquell miracle va atreure una gran gentada (Fe. 3:11). Com reaccionaria Pere davant d’aquell aparent moment de glòria, tenint present que havia crescut en una societat on la prominència era molt important? Humilment, Pere va redirigir la glòria a Jehovà i Jesús, al dir: «Per mitjà del seu nom [el de Jesús], i perquè tenim fe en el seu nom, aquest home que veieu i que tots coneixeu s’ha enfortit» (Fe. 3:12-16). Les paraules que Pere va escriure als cristians sobre la importància de vestir-se d’humilitat ens recorden el moment en què Jesús va lligar-se la tovallola a la cintura i va rentar els peus dels apòstols (llegeix 1 Pere 5:5).

12. Com podem continuar cultivant humilitat, igual que Pere?

¹² Avui dia, nosaltres també podem imitar Pere esforçant-nos per ser humils. Recorda que l’autèntica humilitat implica més que parlar de manera humil. L’expressió que Pere va utilitzar per referir-se a la humilitat va més enllà; està molt relacionada amb els nostres pensaments més íntims, la manera com ens veiem a nosaltres mateixos i als altres. El nostre amor per Jehovà i per les altres persones, i no pas el desig de ser alabats, és el que ens mou a fer coses bones pels que ens envolten. Si la font de la nostra felicitat és servir Jehovà i els altres, encara que els nostres esforços passin desapercebuts, demostrarem que som realment humils (Mt. 6:1-4).

SIGUES ASSENYAT

13. Què implica ser «assenyats»?

¹³ Què vol dir ser «assenyats»? (1 Pe. 4:7.) Un cristià que té seny és capaç de prendre decisions sàvies que reflecteixen la manera de pensar de Jehovà. També té sempre present que la seva amistat amb Déu és el més important a la vida. Té una opinió equilibrada de si mateix i és conscient que no ho sap tot. A més, demostra la seva plena confiança en Jehovà demanant en tot moment la seva guia amb humilitat.a

14. En quina ocasió Pere va confiar més en ell mateix que en Jehovà?

¹⁴ La nit abans de morir, Jesús va dir als seus deixebles: «Aquesta nit, tots vosaltres fallareu per causa meva». Pere, ple de confiança, li va respondre: «Encara que tots els altres fallin per causa teva, jo no fallaré mai!». Més tard, Jesús els va advertir seriosament: «Mantingueu-vos desperts i oreu constantment» (Mt. 26:31, 33, 41). Si Pere hagués fet cas d’aquell consell, segurament hauria tingut el valor d’admetre que era deixeble de Jesús. Però, com que no ho va fer, va negar que el coneixia. A l’instant, se’n va penedir i es va posar a plorar desconsoladament (Mt. 26:69-75).

15. Com va ser assenyat Jesús la nit abans de morir?

¹⁵ Jesús confiava completament en Jehovà. Encara que era perfecte, la nit abans de morir va orar constantment. Això li va donar la valentia necessària per fer el que el seu Pare esperava d’ell (Mt. 26:39, 42, 44; Jn. 18:4, 5). Segur que, gràcies al bon exemple de Jesús, Pere mai oblidaria la importància d’orar en tot moment.

16. Com va demostrar Pere que s’havia convertit en un cristià assenyat? (1 Pere 4:7.)

¹⁶ Amb el temps, Pere va començar a confiar més en Jehovà, i ho va demostrar amb les seves oracions. Després de ressuscitar, Jesús els va assegurar a ell i als apòstols que rebrien esperit sant perquè poguessin complir amb la tasca de predicar. Amb tot, els va demanar que es quedessin a Jerusalem fins que allò passés (Lc. 24:49; Fe. 1:4, 5). Què va fer Pere durant aquell temps? Tant ell com els altres deixebles no van deixar de fer oració (Fe. 1:13, 14). Més tard, a la seva primera carta, Pere va animar els cristians a tenir seny i estar sempre preparats per fer oració (llegeix 1 Pere 4:7). Tal com hem vist, Pere va aprendre a confiar en Jehovà i va arribar a ser tot un pilar dins la congregació (Gàl. 2:9).

17. Independentment de les habilitats que tinguem, què hem de continuar fent? (Mira la imatge.)

¹⁷ Si volem ser assenyats, cal que siguem constants en l’oració. Hem de ser conscients que necessitem orar a Jehovà perquè ens ajudi, sense importar les qualitats o habilitats naturals que tinguem. I, quan hàgim de prendre decisions importants, demanem a Jehovà la seva guia amb la plena confiança que ell sap què és el millor per a nosaltres.

18. Què podem fer perquè la nostra manera de pensar estigui cada cop més en sintonia amb la de Jehovà?

¹⁸ De ben segur que estem molt agraïts que Jehovà ens hagi creat d’una manera que ens permet reflectir les seves boniques qualitats (Gèn. 1:26). És cert que no el podem imitar a la perfecció, però, igual que Pere, sí que podem estar cada cop més en sintonia amb la seva manera de pensar (Is. 55:9). Així que continua esforçant-te per imitar la manera de pensar de Jehovà, ser humil i ser una persona assenyada.