Per què va ser destruït el món antic?
EL DILUVI universal no va ser un desastre natural, va ser un judici de Déu. Tot i que es va advertir les persones d’aquella època del que passaria, elles no van voler fer cas. Per què? Jesús va explicar: «Els dies abans del Diluvi, la gent menjava i bevia, els homes es casaven i les dones eren donades en matrimoni... fins el dia que Noè va entrar a l’arca. I no van parar atenció fins que va venir el Diluvi i se’ls va endur a tots» (Mateu 24:38, 39).
Una civilització molt avançada
Les persones que van viure abans del Diluvi van gaudir de certs avantatges que nosaltres no tenim avui dia. Per exemple, tothom parlava el mateix idioma (Gènesi 11:1). Gràcies a això, van poder unificar els seus esforços i habilitats per desenvolupar diverses ciències i arts. A més, l’esperança de vida de la gent d’aquell temps era molt més llarga que la nostra. Això els va permetre continuar aprenent i millorant les seves habilitats durant segles.
Alguns diuen que l’esperança de vida en aquells dies no era tan llarga. Afirmen que els anys que es mencionen a la Bíblia en realitat són mesos. És això cert? Fixem-nos en el cas de Mahalalel. La Bíblia explica: «Quan Mahalalel tenia 65 anys, va ser pare de Jared [...]. En total, Mahalalel va viure 895 anys, i llavors va morir» (Gènesi 5:15-17). Si la teoria d’aquestes persones fos certa i els anys que es mencionen a la Bíblia fossin mesos, això voldria dir que Mahalalel va ser pare amb tan sols cinc anys. Així doncs, és evident que la gent d’aquella època estava més a prop de la perfecció que va perdre el primer home, Adam, i per això podien viure centenars d’anys. Vegem quines coses van aconseguir fer.
Molts segles abans que arribés el Diluvi, la població de la terra havia augmentat tant que Caín, el fill d’Adam, va construir una ciutat i la va anomenar Enoc (Gènesi 4:17). Durant l’era prediluviana també es van desenvolupar una gran varietat d’oficis, com ara la forja de «tot tipus d’eines de coure i de ferro» (Gènesi 4:22). Segurament utilitzaven aquestes eines per construir, per treballar el camp i la fusta i també per fer roba. De fet, els registres històrics que parlen sobre els primers humans que van viure a la terra mencionen tots aquests oficis.
Tot el coneixement que van acumular va ajudar les generacions posteriors a desenvolupar les seves habilitats en el camp de la metal·lúrgia i l’agronomia, en la cria de bestiar i en l’escriptura, la música i altres arts. Per exemple, Jubal «va ser el pare de tots els que toquen l’arpa i la flauta» (Gènesi 4:21). Sens dubte, era una civilització molt avançada. Ara bé, de cop i volta va desaparèixer.
Què va passar?
Malgrat que la societat prediluviana estava molt avançada, els seus fonaments estaven malmesos. El seu fundador, Adam, s’havia rebel·lat contra Déu i Caín, el constructor de la primera ciutat de la qual es té constància, havia assassinat el seu propi germà. Amb raó la maldat anava de mal en pitjor! El llegat que Adam va deixar als seus descendents era defectuós i les persones cada vegada eren més dolentes (Romans 5:12).
La maldat de l’home era tan gran que Jehovà va decidir intervenir i posar fi a aquella situació en 120 anys (Gènesi 6:3). La Bíblia diu: «Jehovà va veure que la maldat dels homes havia crescut a la terra i que els pensaments del seu cor eren sempre dolents». La terra «estava plena de violència» (Gènesi 6:5, 11).
Amb el temps, Jehovà va dir a Noè que havia decidit destruir tots els humans i que portaria un diluvi (Gènesi 6:13, 17). Tot i que Noè, que era un «predicador de justícia», va advertir-los, se’ls va fer difícil creure que el seu món estigués a punt de desaparèixer (2 Pere 2:5). De fet, només vuit persones van fer cas i es van salvar (1 Pere 3:20).
Què aprenem del que va passar?
Els nostres dies són molt similars als de Noè. Constantment sentim notícies sobre esgarrifosos atacs terroristes, genocidis, matances a mans d’homes armats i un alarmant increment de la violència domèstica. La terra torna a estar plena de violència i, igual que a l’antiguitat, les persones estan sent advertides que aviat afrontaran un judici. Jesús va dir que, d’aquí poc, vindrà com a Jutge nomenat per Déu per separar les persones igual que un pastor separa les ovelles de les cabres. Aquells que no siguin declarats justos «aniran a la destrucció eterna» (Mateu 25:31-33, 46). Ara bé, la Bíblia explica que aquesta vegada una gran multitud formada per milions d’adoradors del Déu verdader sobreviuran. Aquestes persones gaudiran de la vida i de pau permanent al nou món (Miquees 4:3, 4; Apocalipsi 7:9-17).
La majoria de la gent, però, no vol fer cas de les advertències sobre aquest judici i molts es riuen del que diu la Bíblia. L’apòstol Pere va dir que aquestes persones estan passant per alt el que va succeir al passat. Ell va escriure: «Als últims dies vindran burletes [...] i diran: “On és la seva presència promesa?” [...] Ells ignoren voluntàriament això: que fa molt de temps existien un cel i una terra establerta sòlidament sobre l’aigua i entremig de l’aigua per la paraula de Déu, i que per mitjà d’aquelles coses el món d’aquell temps va ser destruït quan va ser inundat amb aigua. I per la mateixa paraula, el cel i la terra que ara existeixen estan reservats per al foc i guardats per al dia del judici i de la destrucció de la gent irreverent» (2 Pere 3:3-7).
Avui dia, els seguidors de Jesús s’esforcen per obeir-lo i advertir la gent que molt aviat Déu destruirà totes les persones malvades. A més, proclamen amb entusiasme un missatge de bones notícies: aquells que decideixin obeir Déu gaudiran de pau a la terra (Mateu 24:14). Si les persones volen salvar-se, han de parar atenció a aquesta advertència perquè Jehovà sempre compleix les seves promeses.
El futur nou món
Què passarà un cop els malvats siguin destruïts? Jesús va començar el Sermó de la Muntanya dient: «Feliços els dòcils, perquè heretaran la terra». Després de fer aquesta promesa, va ensenyar als seus deixebles com havien d’orar a Déu: «Que es faci la teva voluntat, com al cel, també a la terra» (Mateu 5:5; 6:10). En efecte, Jesús va mostrar que a la humanitat fidel li espera un futur meravellós aquí a la terra i el va anomenar «la recreació» (Mateu 19:28, nota).
Quan meditis en el futur, no deixis que els burletes et facin dubtar de les advertències de Déu. Encara que fa milers d’anys que aquest món existeix i potser el teu entorn sembla estable i segur, Jehovà portarà el seu judici. Així que no visquis la teva vida com si aquest dia no anés a arribar. Para molta atenció a les paraules de conclusió de la segona carta de l’apòstol Pere:
«Com que totes aquestes coses es dissoldran d’aquesta manera, penseu quina mena de persones heu de ser! Heu de tenir una conducta santa i fer obres que demostrin la vostra devoció a Déu, mentre espereu i teniu ben present la presència del dia de Jehovà. [...] Com que espereu tot això, esforceu-vos al màxim perquè al final ell us trobi sense taca ni defecte i en pau. [...] Continueu creixent en la bondat immerescuda i en el coneixement del nostre Senyor i Salvador Jesucrist.» (2 Pere 3:11, 12, 14, 18.) Així doncs, aprèn del que va passar en els dies de Noè. Esforça’t per apropar-te a Déu i per enfortir el teu amor per ell, i intenta aprendre tant com puguis de l’exemple de Jesús. Fes tot el possible per estar entre els milions de persones que han decidit sobreviure a la fi d’aquest món malvat per gaudir d’una vida pacífica al nou món.
[Imatge]
Abans del Diluvi, les persones ja sabien treballar el metall
[Imatge]
Ens espera un futur meravellós