Es van mantenir lleials malgrat tenir «una espina en la carn»
«He rebut una espina en la carn, un àngel de Satanàs, perquè em continuï donant bufetades» (2 CORINTIS 12:7).
1. A quins problemes ens enfrontem els servents de Jehovà?
ESTÀS lluitant amb algun problema? Si aquest és el cas, no ets l’únic. Vivim en «temps crítics i molt difícils de suportar» i els servents de Jehovà hem d’afrontar persecució, problemes familiars o emocionals, dificultats econòmiques, malalties i la pèrdua dels nostres éssers estimats, entre altres coses (2 Timoteu 3:1-5). I alguns dels nostres germans viuen a països on molta gent mor per culpa de la fam o la guerra.
2, 3. Quin efecte poden tenir en la nostra actitud els problemes, i per què és això perillós?
2 Aquesta mena de problemes poden fer que ens sentim totalment aclaparats, especialment si n’afrontem més d’un a la vegada. Proverbis 24:10 diu: «Si et desanimes en els moments difícils, et faltaran les forces». Aquestes paraules són ben certes. Si deixem que les dificultats ens desanimin, ens quedarem sense les forces que necessitem per aguantar fins al final. Per què diem això?
3 El desànim pot fer que deixem de veure les coses de manera objectiva. Per exemple, podríem magnificar els nostres problemes i començar a compadir-nos de nosaltres mateixos i fins i tot dir a Jehovà: «Per què permets que em passi tot això?». Si deixem que aquesta actitud tan negativa arreli al nostre cor, podríem perdre el goig i començar a pensar que no serem capaços d’aguantar. De fet, podríem arribar a desanimar-nos tant que ens sentíssim temptats a rendir-nos i deixar de lluitar «l’excel·lent guerra de la fe» (1 Timoteu 6:12).
4, 5. Què pot ser que hàgim d’afrontar per culpa de Satanàs, i de què podem estar segurs?
4 Jehovà no és el causant de les dificultats que afrontem (Jaume 1:13). Quan comencem a servir-lo, ens convertim automàticament en el blanc dels atacs del seu arxienemic, Satanàs. Per això, alguns dels problemes que tenim són simplement una conseqüència de la nostra lleialtat a Jehovà. Com que el Diable, «el déu d’aquest sistema», sap que li queda poc temps, està fent tot el possible perquè deixem de servir Déu (2 Corintis 4:4). És més, Satanàs intenta causar tant de mal com pot a tota la germandat d’arreu del món (1 Pere 5:9). Tot i que és cert que ell no provoca directament tots els nostres problemes, els pot utilitzar per debilitar la nostra fe.
5 Encara que Satanàs és molt poderós i farà qualsevol cosa perquè deixem de servir Jehovà, el podem vèncer. Per què n’estem tan convençuts? Perquè Jehovà lluita per nosaltres i s’ha assegurat que coneguem les tàctiques que utilitza el Diable (2 Corintis 2:11). De fet, la Bíblia parla sovint dels problemes que afrontem els cristians. Per exemple, diu que l’apòstol Pau tenia «una espina en la carn». Tot seguit analitzarem què significa aquesta expressió i veurem que no som els únics que necessitem l’ajuda de Jehovà per afrontar les proves amb èxit.
En quin sentit són com espines els problemes?
6. A què es referia Pau amb l’expressió «una espina en la carn», i què és possible que fos aquesta espina?
6 Després d’haver patit durant molt de temps, l’apòstol Pau va escriure sota inspiració: «He rebut una espina en la carn, un àngel de Satanàs, perquè em continuï donant bufetades i no m’enorgulleixi massa» (2 Corintis 12:7). Què era aquesta espina en la carn? Si mai t’has clavat una espina, segur que saps com de dolorós pot arribar a ser. Per tant, la metàfora que l’apòstol va utilitzar indica que hi havia alguna cosa que li provocava molt dolor, ja fos físic, emocional o tots dos alhora. Pot ser que Pau tingués un problema a la vista o alguna altra malaltia. Una altra possibilitat és que l’espina estigués relacionada amb certs individus que posaven en entredit el seu nomenament com a apòstol i qüestionaven la seva predicació i ensenyança (2 Corintis 10:10-12; 11:5, 6, 13). Fos quina fos la seva espina, no va desaparèixer i l’apòstol ho va haver d’acceptar.
7, 8. a) Què significa l’expressió «perquè em continuï donant bufetades»? b) Per què és essencial que ens mantinguem lleials malgrat les nostres espines en la carn?
7 Fixa’t que Pau va dir que aquella espina continuava donant-li bufetades. És interessant que el verb grec que va fer servir l’apòstol deriva de la paraula per a artells. Aquesta paraula s’utilitza en sentit literal a Mateu 26:67 i en sentit simbòlic a 1 Corintis 4:11 i, en tots dos versicles, transmet la idea de ser colpejat amb els punys. Sens dubte, Satanàs estava encantat de veure que aquella espina no deixava de colpejar Pau. El Diable odia intensament Jehovà i tots els seus servents i és evident que avui dia també s’alegra molt quan veu que patim a causa d’alguna espina en la carn.
8 Igual que Pau, nosaltres també hem de servir Jehovà lleialment malgrat les espines en la carn. Si ho fem, podrem viure per sempre. Al nou món que Déu ens promet ja no tindrem problemes que ens facin patir. Per ajudar-nos a obtenir aquest meravellós regal, Jehovà ha deixat registrats a la seva Paraula molts exemples de servents lleials del passat que, tot i que eren persones imperfectes com nosaltres, van afrontar amb èxit les seves dificultats, o espines en la carn. Analitzar l’exemple d’aquests servents del gran «núvol de testimonis» ens pot ajudar a córrer «amb aguant la cursa que s’ha posat davant nostre» (Hebreus 12:1). Si meditem en tot el que ells van aguantar, enfortirem la nostra fe i podrem fer front a qualsevol problema que Satanàs utilitzi en contra nostra.
Les espines que feien patir Mefibóixet
9, 10. a) Quina espina va fer patir Mefibóixet des de ben petit? b) Com va mostrar David bondat a Mefibóixet, i com el podem imitar?
9 Vegem ara el cas de Mefibóixet, el fill de Jonatan, l’amic de David. Quan tan sols tenia cinc anys, van matar el seu pare i el seu avi Saül a una batalla. En sentir aquella terrible notícia, la seva mainadera «el va agafar i va fugir desesperada. Però mentre corria presa del pànic, el nen li va caure i es va quedar coix» (2 Samuel 4:4). Sens dubte, aquella discapacitat va ser una espina que va fer patir Mefibóixet des de ben petit.
10 Anys després, David va complir la promesa que havia fet al seu estimat amic Jonatan de mostrar amor lleial als seus descendents. El rei va tornar a Mefibóixet totes les propietats del seu avi Saül i va fer que Sibà, el servidor de Saül, s’encarregués de cuidar-les. A més, David va dir a Mefibóixet: «Sempre menjaràs a la meva taula» (2 Samuel 9:6-10). De ben segur que la bondat que David li va mostrar va ajudar a calmar el dolor que li provocava la seva discapacitat. Què n’aprenem? Que nosaltres també hem de tractar amb bondat tots aquells que pateixen per culpa d’alguna espina en la carn.
11. Què va dir Sibà de Mefibóixet, i per què sabem que era una mentida? (Consulta la nota.)
11 Amb el temps, Mefibóixet va patir a causa d’una altra espina. El rei David havia fugit de Jerusalem a causa de la rebel·lió del seu fill Absalom. Sibà, el servent de Mefibóixet, va dir a David que el seu amo s’havia quedat a la ciutat per recuperar el tron del seu avi Saül.a Quina gran calumnia! Lamentablement, David es va creure Sibà i va entregar totes les propietats de Mefibóixet a aquell mentider (2 Samuel 16:1-4).
12. Com va reaccionar Mefibóixet davant la decisió de David, i per què és un bon exemple per a nosaltres?
12 Quan Mefibóixet, finalment, es va trobar amb David i va tenir l’oportunitat de parlar amb ell, li va explicar que Sibà li havia mentit. Mefibóixet s’havia preparat per anar on estava el rei, però Sibà es va oferir a anar en lloc seu i el va enganyar. Què va fer David quan es va assabentar del que realment havia passat? En comptes de tornar a Mefibóixet totes les propietats, les va repartir entre ell i Sibà. És evident que aquella decisió podia haver fet que Mefibóixet se sentís profundament decebut i es podria haver convertit en una altra espina en la carn. Ara bé, ni tan sols es va queixar ni va deixar que aquella injustícia l’amargués. Va ser humil, va acceptar la decisió del rei i es va centrar en la part positiva: David, el rei escollit per Jehovà, havia tornat sa i estalvi. Sense cap mena de dubte, Mefibóixet ens va deixar un exemple extraordinari perquè va aguantar malgrat la seva discapacitat, la calumnia i la decepció (2 Samuel 19:24-30).
Nehemies també va afrontar problemes
13, 14. Quines espines van fer patir Nehemies quan va tornar a Jerusalem?
13 Nehemies també va patir a causa d’espines simbòliques. Quan va tornar a Jerusalem, al segle V a. de la n. e., es va trobar amb una ciutat totalment desprotegida perquè les muralles continuaven en ruïnes. Els jueus que havien tornat de l’exili estaven desorganitzats i desanimats i no adoraven Jehovà com Ell volia. A més, Nehemies no va trigar a adonar-se que, encara que tenia el permís del rei Artaxerxes per reconstruir les muralles, als governadors de les regions del voltant no els agradava gens que les reparessin. De fet, «es van enfadar molt quan es van assabentar que hi havia anat algú per ajudar el poble d’Israel» (Nehemies 2:10).
14 Els enemics del poble de Déu van fer tot el que van poder per aturar la reconstrucció de les muralles. Van amenaçar Nehemies i el van intentar intimidar. Van dir tota mena de mentides i calúmnies i fins i tot van enviar espies per desanimar-lo. Van aconseguir que abandonés la reconstrucció? De cap manera. Nehemies va confiar en Jehovà en tot moment i no va deixar que aquells constants reptes, o espines en la carn, li impedissin complir amb el seu objectiu. Finalment, quan la reconstrucció es va acabar, aquells murs van ser una prova evident que Nehemies comptava amb el suport de Jehovà (Nehemies 4:1-12; 6:1-19).
15. Quins problemes dels jueus feien patir Nehemies?
15 Com a governador, Nehemies també patia al veure tots els problemes que el poble de Déu tenia. Com que no complien amb les normes de Jehovà, la seva amistat amb Ell estava en perill. Els jueus rics exigien interessos molt elevats als jueus més pobres que els demanaven un préstec. Per poder pagar aquests deutes i els tributs del rei persa, havien de donar les seves terres en garantia i, fins i tot, havien de vendre els seus fills com a esclaus (Nehemies 5:1-10). A banda d’això, molts jueus no respectaven el dissabte i no donaven suport ni als levites ni al temple. A més, «hi havia jueus que s’havien casat amb dones asdodites, ammonites i moabites». Segur que Nehemies estava molt amoïnat! Amb tot, cap d’aquestes espines va fer que es rendís. Un cop i un altre, va demostrar que estimava les justes normes de Jehovà i sempre les va defensar. Així doncs, igual que Nehemies, estiguem decidits a no permetre mai que la mala conducta dels altres ens afecti tant que deixem de servir Jehovà (Nehemies 13:10-13, 23-27).
Altres servents lleials que van patir espines en la carn
16-18. Quins problemes familiars van causar patiment a Isaac i Rebeca, Anna, David i Osees?
16 La Bíblia parla d’altres servents de Jehovà que van haver de fer front a situacions angoixants, molts d’ells a causa de problemes familiars. Per exemple, Isaac i Rebeca van patir molt perquè el seu fill Esaú es va casar amb dues dones que els «van amargar la vida». De fet, Rebeca va arribar a dir que estava farta de la seva vida per culpa de les seves nores (Gènesi 26:34, 35; 27:46). Pensa també en Anna. L’altra dona del seu marit, Peninnà, «sempre es burlava d’ella» perquè era estèril. Aprofitava qualsevol oportunitat per fer-la sentir malament. No només la turmentava a casa, sinó que quan tota la família anava a Siló per adorar Jehovà, es burlava d’ella en públic, segurament davant dels seus parents i amics. De ben segur que la crueltat de Peninnà feia que l’espina d’Anna cada cop se li clavés més endins (1 Samuel 1:4-7).
17 Analitzem ara el que David va haver d’aguantar per l’enveja malaltissa del seu sogre, Saül. Tot i que David no li havia fet res, Saül el volia matar, així que va haver de fugir i viure amagat a les coves del desert d’Enguedí. David va afrontar molts perills perquè havia d’escalar penya-segats i travessar passos de muntanya escarpats. Sens dubte, tot allò era molt injust i el devia mortificar. Amb tot, va viure com un fugitiu durant anys (1 Samuel 24:14, 15; Proverbis 27:4).
18 Un altre servent de Jehovà que va tenir greus problemes familiars va ser Osees. La seva dona va cometre adulteri i segur que allò li va causar un terrible dolor, com si tingués espines clavades al cor. I és evident que el seu patiment va augmentar quan la seva dona va tenir dos fills il·legítims com a conseqüència dels seus actes immorals (Osees 1:2-9).
19. Quina era l’espina de Micaià?
19 Una altra espina en la carn que ens pot fer patir és la persecució. Fixem-nos en el que li va passar a Micaià. Aquest profeta era un servent lleial de Jehovà i estimava la justícia. Imagina’t l’angoixa que va sentir al veure que el rei Acab es va envoltar de profetes falsos i es va creure totes les descarades mentides que li van dir. Quan Micaià va dir al rei que tots aquells homes parlaven per «un esperit enganyós», el cap dels profetes falsos li va donar una bufetada. A més, com que al rei no li va agradar que per mitjà de Micaià Jehovà li digués que la seva campanya contra Ramot-Galaad fracassaria, va manar que posessin el profeta a la presó i que li donessin una ració reduïda de pa i aigua (1 Reis 22:6, 9, 15-17, 23-28). Un altre cas que no hem d’oblidar és el de Jeremies, que també va patir molt a mans dels seus despietats perseguidors (Jeremies 20:1-9).
20. Quines espines van causar un gran dolor a Noemí, i quina recompensa va rebre?
20 La pèrdua d’un ésser estimat és una altra espina que causa moltíssim dolor. Noemí va haver d’afrontar la mort del seu marit i dels seus dos fills. Totalment devastada i amb el cor trencat va tornar a Betlem i allà va demanar als seus amics que no li diguessin Noemí, sinó Marà. Aquest nom significa ‘amarga’ i descriu molt bé com se sentia després d’aquelles terribles tragèdies. Amb el temps, però, Jehovà va recompensar el seu aguant i li va donar un net que va ser un dels avantpassats del Messies (Rut 1:3-5, 19-21; 4:13-17; Mateu 1:1, 5).
21, 22. Quines tragèdies van colpir Job, i com va reaccionar?
21 Parlem ara de Job. T’imagines què va sentir quan, després d’haver perdut tots els seus servents i ramats, també li van dir que els seus deu estimats fills havien mort de manera sobtada i tràgica? Sens dubte, aquell cop el va deixar completament destrossat. En tan sols un instant, tot el seu món es va ensorrar. A més, abans que tingués temps d’assimilar cap d’aquelles desgràcies, Satanàs li va provocar una malaltia tan terrible que Job pensava que es moriria. El seu dolor era tan insuportable que fins i tot desitjava morir per deixar de patir (Job 1:13-20; 2:7, 8).
22 Com si tot aquell patiment no fos prou, la seva dona, que també tenia el cor desfet, li va dir: «Maleeix Déu i mor!». Segur que aquelles paraules van augmentar encara més el dolor que Job sentia. Després, els seus tres amics, en lloc de consolar-lo, el van enfonsar encara més. Amb un seguit de raonaments falsos, el van acusar d’haver comès pecats en secret i de ser el culpable de les seves calamitats. Totes aquelles mentides van fer que les espines de Job es clavessin més i més endins. Recorda que ell no sabia per què li estava passant tot allò ni si sobreviuria a aquella malaltia. Tanmateix, «Job no va pecar ni va acusar Déu d’haver fet res dolent» (Job 1:22; 2:9, 10; 3:3; 14:13; 30:17). Aquest servent de Jehovà va afrontar moltes desgràcies a la vegada, però mai va deixar de ser lleial. Quin exemple tan animador!
23. Com van aconseguir afrontar amb èxit les seves espines en la carn molts servents de Jehovà?
23 A part dels exemples que hem analitzat en aquest article, a la Bíblia trobem molts altres relats de servents de Jehovà que van haver d’afrontar tota mena d’espines en la carn. Ara bé, tots tenen una cosa en comú. Mai es van rendir, tots es van mantenir lleials. Malgrat els seus patiments, van poder vèncer Satanàs gràcies a l’ajuda de Jehovà. Com ho van aconseguir? En el següent article respondrem aquesta pregunta i també veurem com podem fer front a qualsevol espina en la carn.
[Nota]
a Mefibóixet era una persona humil i agraïda i mai hauria maquinat un pla com aquell. Sabia que el seu pare, Jonatan, era un home lleial. Tot i que era el fill del rei Saül, Jonatan sempre havia donat suport a David perquè sabia que Jehovà l’havia escollit per ser el rei d’Israel (1 Samuel 20:12-17). Jonatan respectava profundament Jehovà i era amic de David i, com a bon pare, no hauria inculcat en el petit Mefibóixet el desig de ser rei.
Què respondries?
• Per què es poden comparar els problemes a espines en la carn?
• Quines van ser algunes de les espines que van fer patir Mefibóixet i Nehemies?
• Quin de tots els exemples dels servents de Déu que hem analitzat t’ha commogut més, i per què?
[Imatges]
Mefibóixet va patir a causa de la seva discapacitat, les calúmnies i les decepcions
[Imatge]
Nehemies no es va rendir malgrat l’oposició