13 JOSUÈ
Va obeir unes instruccions insòlites
JOSUÈ estava dret mirant la ciutat que Jehovà li havia manat que destruís. Segur que recordava les paraules que Jehovà li havia dit quan Moisès estava a punt de morir: «Sigues fort i valent» (Deut. 31:23). Recentment, Jehovà li havia tornat a dir: «Sigues valent i molt fort» (Jos. 1:7). El cert és que per atacar aquella ciutat, Josuè va haver de ser més valent que mai. Vegem per què.
Tot i que Jericó no era gaire gran, era una ciutat fortificada molt important. La nació d’Israel havia de començar la conquesta de la Terra Promesa destruint aquesta ciutat. Darrere dels immensos murs de Jericó passaven tota mena de coses detestables. Els habitants de la ciutat practicaven idolatria, homosexualitat, incest, bestialitat, es prostituïen al temple i fins i tot sacrificaven nens als seus déus. Segles abans, Jehovà va parlar a Abraham sobre «la maldat dels amorreus», referint-se a tots els habitants de la regió de Canaan, i li va dir que quan la seva maldat arribés «al límit» els castigaria (Gèn. 15:16). Aquell dia per fi havia arribat! Els cananeus eren tan dolents que es podia dir que la seva pròpia terra els havia de vomitar (Lev. 18:3, 6, 21-27). Com va passar això?
Des d’un punt de vista militar, les instruccions que Jehovà va donar a Josuè per atacar Jericó no tenien sentit
Jehovà va utilitzar Josuè i els seus homes per començar a netejar Canaan d’aquelles persones malvades. L’exèrcit israelita estava preparat per seguir les ordres de Jehovà i anar a la batalla. Ara bé, Jehovà va donar a Josuè unes instruccions totalment insòlites. En lloc de dir-li que ataquessin la ciutat o que es preparessin per assetjar-la durant un llarg període de temps, li va manar que marxessin al voltant de la ciutat. Simplement havien de fer una volta a la ciutat cada dia durant sis dies. Jehovà també els va dir que els sacerdots havien d’anar amb ells portant l’arca del pacte i tocant els corns. El setè dia, havien de marxar al voltant de la ciutat set vegades i, llavors, fer un gran crit de guerra.
Josuè tenia certa experiència com a soldat i, des d’un punt de vista humà i militar, aquella estratègia no tenia cap sentit. A més, què passaria si la nació d’Israel perdia la batalla? El més probable era que les altres ciutats cananees pensessin que els israelites no tenien res a fer contra ells i els ataquessin.
Tanmateix, Jehovà havia donat a Josuè motius perquè confiés en ell. Quan els dos espies que havia enviat a Jericó van tornar, van explicar que la por s’havia apoderat dels habitants de la ciutat i que estaven desmoralitzats per causa dels israelites. A més, Jehovà havia aturat l’aigua del riu Jordà de manera miraculosa perquè la nació d’Israel el pogués creuar.
Sens dubte, Josuè va meditar en tot el que Jehovà havia fet i això va enfortir la seva fe i li va donar la valentia que necessitava per obeir les seves instruccions. Així doncs, el primer dia, Josuè i el seu exèrcit van marxar al voltant de la ciutat mentre els sacerdots tocaven els corns. Ara bé, ningú sortia ni entrava de la ciutat perquè «estava completament tancada per por dels israelites». El segon dia, van tornar a fer una volta a Jericó, tal com Jehovà havia manat. Durant sis dies, dia rere dia, van fer el mateix. A la fi, va arribar el setè dia.
Aquell dia, l’exèrcit de Josuè va marxar set vegades al voltant de Jericó, però al final de l’última volta va fer una cosa diferent. Josuè va dir als israelites: «Crideu, perquè Jehovà us ha donat la ciutat». El poble «va fer un gran crit de guerra» i «les muralles es van desplomar»!
Josuè i els seus homes van capturar Jericó i, tal com Déu havia ordenat, van matar totes les persones i animals que hi havia a la ciutat. Amb el suport de Jehovà, Josuè i el seu exèrcit van seguir derrotant ciutat rere ciutat i nació rere nació. Per fi, Jehovà estava netejant aquella terra de «la maldat dels amorreus»!
Ara bé, una petita part de la muralla de Jericó no va caure. Per què? Perquè una dona extraordinària va mostrar una gran fe i valentia. En el següent capítol veurem de qui es tracta.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Josuè?
Fes recerca
1. A quina part de les Escriptures és probable que tingués accés Josuè? (w09 1/12 17 § 4, nota) A
Imatge A
2. Abans que els israelites comencessin a marxar al voltant de Jericó, què va manar Jehovà a Josuè? Per què a primera vista allò no semblava una bona idea? (Jos. 5:2-8; w18.10 23 § 5-7)
3. Què demostra que l’antiga ciutat de Jericó va ser conquerida en poc temps? (w15 15/11 13) B
Kennedy, Titus (2023). The Bronze Age Destruction of Jericho, Archaeology, and the Book of Joshua. Accessed via researchgate.net. Licensed under CC BY 4.0
Imatge B: Gerres plenes de gra cremat que es van trobar a l’antiga ciutat de Jericó
4. Com es va complir la profecia sobre Jericó que està registrada a Josuè 6:26? (w98 15/9 21 § 8)
Medita-hi
Per què confiava Josuè en les promeses de Jehovà? (Jos. 23:14.) Què podem fer per enfortir la nostra confiança en Jehovà?
Com ens ajuda l’exemple de Josuè a obeir les instruccions que Jehovà ens dona per mitjà de la seva organització? C
Imatge C
Com pots imitar la valentia de Josuè?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Josuè quan ressusciti?
Aprèn-ne més
Com ens pot ajudar l’exemple de Josuè a aprendre dels germans grans, a confiar en les promeses de Jehovà i a mantenir-nos lleials si un germà ens fa mal?
Ensenya als teus fills alguns dels moments més importants de la vida de Josuè.