12 CALEB
Es va mantenir lleial i va lluitar pel seu Déu
A L’ENTORN del moment en què Moisès va fugir d’Egipte, va néixer un nadó anomenat Caleb. Tot i que aquest nen hebreu va créixer com a esclau, quan tenia uns 40 anys, va veure com Moisès tornava a Egipte per alliberar el poble d’Israel per ordre de Jehovà. Va poder presenciar les deu plagues i com Jehovà dividia el mar Roig per salvar els israelites d’una mort segura. Sens dubte, contemplar el gran poder de Déu va enfortir moltíssim la seva fe.
Caleb no va oblidar mai aquells impressionants miracles. De fet, uns mesos més tard, quan molts israelites es van rebel·lar contra Jehovà a la muntanya del Sinaí, ell es va mantenir lleial. Poc després d’això, Caleb va rebre una assignació molt especial: espiar la Terra Promesa juntament amb Josuè i deu israelites més, tots ells caps del poble.
Els dotze espies van mostrar valentia i van entrar a Canaan. Durant 40 dies, van estar inspeccionant les ciutats, la gent i el fruit de la terra. Quan van tornar, van portar alguns productes que havien trobat, entre els quals hi havia una branca amb un raïm tan gran que el van haver de carregar entre dos homes. Ara bé, la Bíblia diu que al presentar-se davant del poble per explicar-los el que havien vist, deu dels dotze espies van donar als israelites «un mal informe». Van començar a queixar-se i a dir que els cananeus eren massa grans i forts i que no els podrien vèncer. Fins i tot van afirmar que els habitants d’aquella terra eren descendents dels nefilim, uns gegants que havien mort al Diluvi. De ben segur que a Caleb el va decebre molt sentir aquells comentaris tan negatius dels seus companys. Com a resultat d’aquell informe, tot el poble es va desanimar i alguns van proposar que s’escollís un nou líder per tornar a Egipte.
Caleb i Josuè es van mantenir ferms i van fer tot el que van poder per animar el poble. Els van dir: «Jehovà està amb nosaltres. Així que no els tingueu por». Però, en sentir les seves paraules, els israelites es van enfurismar i fins i tot van voler apedregar-los. Quina gran manca de fe van mostrar!
L’actitud dels israelites va ferir profundament Jehovà. El seu poble havia oblidat ràpidament tot el que havia fet per alliberar-los de l’esclavitud a Egipte. Per això, en veure la seva manca de fe, Jehovà va decidir que aquella generació d’israelites moriria al desert.a Amb tot, Jehovà es va fixar en la fe i la valentia de Caleb i Josuè, i fins i tot va dir: «El meu servent Caleb ha tingut un esperit diferent i sempre m’ha obeït de tot cor». De fet, Caleb i Josuè van ser dels pocs que no van morir al desert i van poder entrar a la Terra Promesa.
Caleb es va posar de part de Jehovà davant d’una multitud d’israelites enfurismats i deslleials
Durant els 40 anys que els israelites van estar vagant pel desert, Caleb va continuar mostrant fe i valentia, i va donar a Moisès el seu suport incondicional. Quan Moisès va morir i Jehovà va nomenar Josuè líder de la nació perquè els fes creuar a l’altra banda del riu i els guiés en la conquesta de la Terra Promesa, també li va donar el seu suport. Caleb era un guerrer molt valent i, tot i que ja era un home gran, va continuar derrotant cananeus i lluitant a favor del seu Déu.
Sis anys després d’haver creuat a l’altra banda del Jordà, la major part de la Terra Promesa havia estat conquerida. Per fi havia arribat el moment perquè Caleb pogués triar on establir-se. Va escollir Hebron, una ciutat que segons els deu espies era inconquerible perquè hi vivien uns guerrers gegants. Sens dubte, la fe de Caleb continuava ferma. Encara que tenia 85 anys va dir: «Segur que Jehovà estarà amb mi, i jo els expulsaré, tal com Jehovà va prometre». I així va ser. Caleb va conquerir la ciutat i s’hi va establir amb la seva família. Després, el relat explica que «ja no hi va haver més guerra a la regió».
Dècades enrere, Moisès havia dit a Caleb: «Has obeït Jehovà, el meu Déu, de tot cor». És evident que Caleb va viure a l’altura d’aquestes paraules fins al dia de la seva mort. I podem estar segurs que, quan Jehovà el torni a la vida, ho seguirà fent.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Caleb?
Fes recerca
1. Com sabem que el raïm que es descriu a Nombres 13:23 no és cap exageració? (w06 15/6 16 § 1, 2)
2. Era cert que la Terra Promesa regalimava «llet i mel», tal com van afirmar Caleb i Josuè? (Nom. 14:8; w11 1/3 15) A
Institute of Archaeology/Hebrew University © Tel Rehov Excavations
Imatge A: Ruscos de fang trobats a Israel que daten del segle X o de principis de segle IX a. de la n. e.
3. Com de prop estaven els israelites de la Terra Promesa quan Moisès va enviar els dotze espies des de Cadeix? (w04 15/10 17 § 11, 12) B
Imatge B
4. Com va recompensar Jehovà la fe i la valentia de Caleb? (w06 1/10 18 § 11)
Medita-hi
Encara que la seva fe no va trontollar, Caleb va haver de vagar 40 anys pel desert com la resta d’israelites. Amb tot, va ser humil i va continuar confiant en Jehovà. En quines situacions podem imitar el seu exemple?
Com ens ajuda l’exemple de Caleb a no cedir a la pressió de grup? (Èx. 23:2) C
Imatge C
De quines altres maneres pots imitar la valentia de Caleb?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Caleb quan ressusciti?
Aprèn-ne més
Esbrina com la fe de Caleb el va ajudar a ser valent.
«La fe i el temor de Jehovà ens fan valents» (w06 1/10 16-19 § 1-12)
Quan Caleb tenia 85 anys, per què va poder dir que havia seguit Jehovà de tot cor? (Jos. 14:8)
a Aquesta sentència no va incloure ni els levites ni cap israelita que en aquell moment tingués menys de 20 anys (Nom. 14:29).