14 RAHAB
Va posar Jehovà per sobre del seu poble
A LA muralla de l’antiga Jericó, «la ciutat de les palmeres», hi havia la casa d’una prostituta anomenada Rahab (Deut. 34:3). Des de la seva finestra, podia gaudir de les vistes d’aquell bonic paisatge banyat pel sol. Ara bé, quan caminava pels carrers de la ciutat només hi veia cares de por i desànim. Els habitants de Jericó sabien que aviat serien destruïts perquè el poble d’Israel comptava amb el suport de Jehovà. I el cert és que aquells cananeus mereixien morir.
Quaranta anys enrere, Déu havia salvat el seu poble al fer que el faraó i tot el seu exèrcit s’ofeguessin al mar Roig. A més, tot i que els israelites eren uns simples nòmades del desert, no feia gaire que Jehovà els havia ajudat a derrotar els poderosos reis amorreus Sehon i Og. Ara, estaven acampats molt prop de Jericó i Déu els estava a punt d’utilitzar per castigar-los per totes les coses dolentes que feien.
Rahab sabia que la gent de Jericó era malvada i és possible que desitgés una vida millor que la que portava com a prostituta. El que havia sentit sobre Jehovà l’havia omplert d’esperança. A diferència dels depravats déus cananeus, Jehovà era un Déu amb principis morals, protector, just i que tractava els seus servents amb molta dignitat. Per això, Rahab no tenia por de Jehovà, sinó que se sentia atreta a ell.
Una nit, dos desconeguts que buscaven allotjament van trucar a la porta de Rahab. Ella de seguida es va adonar que aquells homes eren espies israelites. Però no va ser l’única, el rei de Jericó també es va assabentar que a la ciutat hi havia dos espies i va enviar els seus homes a casa de Rahab. Què va fer Rahab quan li van ordenar que els entregués? Es va posar de part de la gent de la seva ciutat o de Jehovà? La decisió que va prendre va canviar la seva vida.
Rahab va ser molt valenta i es va posar de part de Jehovà. Va amagar al seu terrat els dos espies i després va dir als homes del rei que ja havien marxat. Un cop aquells homes se’n van anar, va pujar al terrat i va explicar als espies la raó per la qual els havia protegit: «Sé que Jehovà us donarà aquesta terra». Rahab va mostrar una gran fe en el Déu d’Israel! A més, els va dir que els habitants de Jericó estaven morts de por a causa dels israelites. Segur que saber això els va animar molt. Aleshores, Rahab els va suplicar que, quan tornessin per destruir la ciutat, els perdonessin la vida a ella i a la seva família.
D’on va treure valentia Rahab per deixar el seu poble i el seu estil de vida immoral?
Com que Rahab els havia salvat i havia posat fe en Jehovà, els dos espies li van dir que, tal com havia demanat, ella i la seva família sobreviurien a la destrucció de Jericó. Ara bé, Rahab no podia explicar a ningú per què havien vingut. A més, havia de lligar una corda de color escarlata a la finestra de casa seva que es trobava a la muralla i, durant la batalla, tant ella com la seva família s’havien de quedar dins de casa.
Rahab va fer baixar els dos israelites per la finestra amb una corda i els va ajudar a escapar de la ciutat. Després, va seguir fil per randa les instruccions que li havien donat: va lligar una corda de color escarlata a la seva finestra i va mantenir en secret la missió dels espies. És evident que això va requerir molta valentia perquè si algú descobria el que havia fet probablement moriria. A més, Rahab va reunir la seva família a casa, tal com els espies li havien dit. Quan Jehovà va aturar les aigües del Jordà perquè els israelites creuessin, Rahab va tenir la certesa que havia pres la decisió correcta. Durant els set dies que els israelites van marxar al voltant de Jericó, segurament es respirava un ambient molt tens a la ciutat. Aleshores, el setè dia, quan els sacerdots van tocar els corns, els israelites van fer un gran crit de guerra. Rahab i la seva família es van abraçar ben fort mentre sentien com s’esfondraven els murs de la ciutat.
Menys la part on hi havia la casa de Rahab, va caure tota la muralla. Els israelites van seguir les instruccions de Josuè i van deixar amb vida Rahab i la seva família. Després de la batalla, els espies els van treure fora de la ciutat. Amb el temps, Rahab va arribar a formar part de la nació d’Israel, es va casar amb un israelita i va tenir fills. De fet, va tenir el privilegi de ser avantpassada de Jesucrist, l’home més valent que ha existit mai (Mt. 1:5, 16). No hi ha dubte que Jehovà la va beneir per la seva fe i valentia.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Rahab?
Fes recerca
1. Com era la vida de Rahab a Jericó? (w13 1/11 12 § 4-13 § 1)
2. Com sabem que els espies no van anar a casa de Rahab amb la intenció de tenir relacions sexuals amb ella? (it «Prostituta» § 16-wcgr)
3. Per què hi havia tiges de lli al terrat de Rahab, i per a què s’utilitzaven? (it «Lino, I» § 2-4-wcgr) A
Thanks for your interest in my photos/Moment Open via Getty Images
Imatge A: Un camp de lli
4. Per què no va estar malament que Rahab enganyés els homes del rei? (w04 1/12 9 § 1) B
Imatge B
Medita-hi
Per què va haver de ser valenta Rahab per abandonar el seu estil de vida i adorar Jehovà amb els israelites? Què poden aprendre d’ella els nostres estudiants de la Bíblia?
Encara que la Bíblia condemna la mentida, com podem imitar Rahab si els enemics del poble de Déu ens pressionen perquè revelem informació confidencial dels germans? (Prov. 11:13; Ecl. 3:7; Ef. 4:25) C
Imatge C
Imatge C
De quines altres maneres pots imitar la valentia de Rahab?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Rahab quan ressusciti?
Aprèn-ne més
Com ens pot ajudar el relat de Rahab a saber què hem de fer per sobreviure al dia de Jehovà?
Llegeix aquest còmic bíblic amb els teus fills i fes que aquest relat cobri vida.
«Rahab va fer cas de les instruccions» (ijwis article 11-wcgr)