Segueixes Jehovà de tot cor?

«ELS justos se senten segurs com un lleó.» (Proverbis 28:1.) Sigui quin sigui el perill que afrontin, els servents de Jehovà sempre confien en la Bíblia i mostren una gran fe i valentia.

Al segle XVI a. de la n. e., quan els israelites es trobaven al Sinaí després d’haver estat alliberats de l’esclavitud a Egipte, dos homes van destacar per la seva valentia i van demostrar que se sentien «segurs com un lleó». Malgrat les circumstàncies adverses, tots dos es van mantenir lleials a Jehovà. Un d’ells era Josuè. Aquest efraïmita era l’ajudant personal de Moisès i amb el temps es va convertir en el nou líder de la nació (Èxode 33:11; Nombres 13:8, 16; Deuteronomi 34:9; Josuè 1:1, 2). L’altre era Caleb, el fill de Jefunnè, que pertanyia a la tribu de Judà (Nombres 13:6; 32:12).

Quan Caleb ja era un home gran, va dir: «Vaig seguir Jehovà, el meu Déu, de tot cor» (Josuè 14:8). Altres bíblies tradueixen aquest versicle de les següents maneres: «Em vaig mantenir plenament fidel a Jahveh, el meu Déu» (La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society); «Seguia la voluntat de Jahvè, el meu Déu» (La Bíblia, Monjos de Montserrat); «Vaig complir fidelment amb el Senyor, el meu Déu» (Bíblia Evangèlica Catalana). Caleb va poder dir aquestes paraules perquè, al llarg de la seva vida, sempre es va esforçar per fer la voluntat de Jehovà. I tu, segueixes Jehovà de tot cor?

Espia la terra de Canaan

Imagina’t que ets un israelita i fa poc més d’un any que Jehovà t’ha alliberat d’Egipte. Fixa’t com Moisès segueix les instruccions de Déu al peu de la lletra i també en la gran confiança que Caleb té en Jehovà.

Esteu acampats a Cadeix-Barnea, al desert de Paran, just a la frontera amb la Terra Promesa. Tal com Jehovà li ha manat, Moisès està a punt d’enviar 12 espies a Canaan. Abans, però, els diu: «Pugeu al Nègueb i després a la regió muntanyosa. Fixeu-vos com és la terra, si la gent que hi viu és forta o dèbil i si són pocs o molts. Mireu si la terra és bona o dolenta i si les seves ciutats són obertes o fortificades. Esbrineu també si el terreny és fèrtil o pobre i si té arbres o no. Sigueu valents i agafeu alguns fruits de la terra» (Nombres 13:17-20).

Els 12 homes surten d’expedició i el periple dura 40 dies. A Hebron, veuen que els habitants d’aquella ciutat són molt grans i forts. Després, a la fèrtil vall d’Escol, decideixen agafar alguns fruits de la terra i tallen una branca amb un raïm tan gran que l’han de portar amb un pal entre dos homes (Nombres 13:21-25).

Quan tornen al campament, els espies diuen: «Vam entrar a la terra on ens vas enviar, i és veritat que regalima llet i mel i que produeix fruits com aquests. Però la gent que viu en aquella terra és molt forta i les ciutats fortificades són molt grans. A més, hi hem vist els anaquites. Els amalequites viuen a la terra del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus viuen a la regió muntanyosa, i els cananeus viuen a prop del mar i al llarg del Jordà» (Nombres 13:26-29). Deu dels dotze espies tenen tanta por que es neguen a obeir Jehovà i conquerir la terra que els ha promès.

«Jehovà està amb nosaltres»

Caleb, en canvi, té una gran confiança en Jehovà i amb molta valentia els diu: «Pugem-hi de seguida, i la terra serà nostra. Sens dubte la conquerirem!». Amb tot, els deu espies insisteixen que els homes de Canaan són més forts que els israelites. De fet, estan tan aterrits que afirmen que al seu costat ells semblaven saltamartins (Nombres 13:30-33).

Caleb i Josuè els intenten tranquil·litzar i els diuen: «Jehovà està amb nosaltres. Així que no els tingueu por». Però el poble fa orelles sordes i diu d’apedregar Josuè i Caleb. Llavors, Jehovà intervé i pronuncia la següent sentència contra els murmuradors: «Ningú de vosaltres entrarà a la terra que vaig jurar donar-vos perquè hi visquéssiu. Només hi entraran Caleb, el fill de Jefunnè, i Josuè, el fill de Nun. En canvi, faré que hi entrin els vostres fills, [...] i ells coneixeran la terra que vosaltres heu rebutjat [...]. I els vostres fills seran pastors al desert durant 40 anys, [...] fins que l’últim dels vostres cadàvers caigui al desert. Com que vau espiar la terra durant 40 dies, pagareu les conseqüències dels vostres pecats durant 40 anys, per cada dia un any, per cada dia un any» (Nombres 14:9, 30-34).

Segueix lleial després de molts anys

Durant els llargs 40 anys que els israelites han estat vagant pel desert, la generació de murmuradors ha anat morint. Ara bé, Caleb i Josuè segueixen sent lleials a Jehovà. A les planes desèrtiques de Moab, Moisès i el gran sacerdot Eleazar fan un cens dels homes de 20 anys en amunt, que estan en edat de combatre. Aleshores, Jehovà tria un cap de cada tribu per repartir la Terra Promesa. Entre ells es troben Caleb, Josuè i Eleazar (Nombres 34:17-29). Caleb ja té 79 anys, però segueix sent un home fort i valent.

Quaranta anys enrere, quan Moisès i Aaron van fer un cens del poble al Sinaí poc abans que els israelites es neguessin a entrar a Canaan, hi havia 603.550 homes de guerra. Ara, l’exèrcit d’Israel és una mica més petit, consta de 601.730 homes (Nombres 1:44-46; 26:51). Amb tot, Josuè i Caleb estan convençuts que Jehovà els ajudarà a derrotar els seus enemics. I així és. Amb Josuè al capdavant i amb Caleb entre les seves files, els israelites entren a la Terra Promesa i aconsegueixen una victòria rere una altra.

Malgrat que Josuè i Caleb són molt grans, creuen el Jordà i lluiten contra els enemics del poble de Déu amb la resta d’israelites. Després de sis anys de guerra, encara els queda molta terra per conquerir, però Jehovà diu a Josuè que reparteixi la terra entre les tribus i que ell s’encarregarà d’expulsar els habitants d’aquells territoris (Josuè 13:1-7).

Va seguir Jehovà de tot cor

Caleb, que és un dels soldats més veterans, s’apropa a Josuè i li diu: «Jo tenia 40 anys quan Moisès, el servent de Jehovà, em va enviar des de Cadeix-Barnea a espiar aquesta terra. Quan vaig tornar, vaig donar un informe honest de tot el que havia vist. Encara que els meus germans, els que van pujar amb mi, van fer que el poble es desanimés, jo vaig seguir Jehovà, el meu Déu, de tot cor» (Josuè 14:6-8). En efecte, Caleb ha seguit Jehovà de tot cor, sempre ha fet la seva voluntat.

Llavors, Caleb afegeix: «I aquell dia, Moisès va jurar: “La terra que els teus peus han trepitjat serà una herència permanent per a tu i els teus fills, perquè has obeït Jehovà, el meu Déu, de tot cor.” Ja han passat 45 anys des que Jehovà va fer aquesta promesa a Moisès, quan Israel marxava pel desert, i Jehovà m’ha mantingut amb vida, tal com va prometre. Ara tinc 85 anys i encara soc viu. I segueixo tan fort com el dia que Moisès em va enviar a espiar aquesta terra. Tinc tantes forces com en aquell moment, tant per combatre com per fer el que sigui. Per tant, dona’m aquesta regió muntanyosa que Jehovà em va prometre aquell dia. Encara que aquell dia vas sentir que allà hi havia anaquites i grans ciutats fortificades, segur que Jehovà estarà amb mi, i jo els expulsaré, tal com Jehovà va prometre». Després d’això, Josuè dona Hebron en herència a Caleb (Josuè 14:9-15).

A la ciutat d’Hebron hi viuen homes extremadament grans i forts, però Caleb aconsegueix expulsar-los, tot i que és un home de 85 anys. Llavors, Otniel, el fill del germà petit de Caleb, que és un jutge d’Israel, també conquereix Debir. Amb el temps, a les dues ciutats hi van a viure els levites, i Hebron es converteix en una ciutat de refugi per als homicides involuntaris (Josuè 15:13-19; 21:3, 11-16; Jutges 1:9-15, 20).

Segueix Jehovà de tot cor

Encara que eren imperfectes, Caleb i Josuè van fer sempre la voluntat de Jehovà i van mantenir la seva fe forta durant els 40 anys que van haver de viure al desert per la desobediència d’altres israelites. Avui dia, els servents de Déu tampoc deixen que res interfereixi en el seu servei a Jehovà. Són conscients que hi ha una guerra entre Satanàs i l’organització de Déu i s’esforcen per mantenir-se ferms i agradar al seu Pare celestial en tot.

Per exemple, molts d’ells han estat disposats a rebre un tracte brutal i fins i tot han arriscat les seves vides per tal de celebrar el Sopar del Senyor, o el Memorial de la mort de Crist (1 Corintis 11:23-26). Aquest va ser el cas d’un grup de dones testimonis de Jehovà que estava a un camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Una d’elles va explicar:

«Ens van dir a totes que a les 11 de la nit estiguéssim a la bugaderia. I a les 11 en punt estàvem allà. Érem 105 germanes. Ens vam posar dretes en rotllana al voltant d’una banqueta, on hi vam col·locar una tela blanca i els emblemes. Per il·luminar l’habitació, vam encendre una espelma perquè el llum ens hauria delatat. Ens vam sentir com els cristians primitius que es reunien a les catacumbes. Va ser una ocasió molt solemne. Una vegada més, vam confirmar al nostre Pare la promesa sincera que li havíem fet d’utilitzar totes les nostres forces per vindicar el Seu sant nom i per mantenir-nos lleials a la teocràcia».

Malgrat que se’ns persegueixi per ser servents de Déu, podem estar segurs que Jehovà ens donarà forces per servir-lo amb valentia i per donar honra al seu sant nom (Filipencs 4:13). A més, imitar la lleialtat de Caleb ens ajudarà a agradar al nostre Déu. De fet, el bon exemple de Caleb va marcar profundament un jove que va començar a servir com a pioner l’any 1921. Ell va explicar:

«Tot i que per ser pioner vaig haver de renunciar a una bona feina a una impremta de Coventry [Anglaterra], mai em vaig penedir de la meva decisió. M’havia dedicat a Jehovà, així que el tema estava tancat. Vaig recordar les paraules que Caleb va dir a Josuè quan va entrar a la Terra Promesa: “Vaig seguir Jehovà, el meu Déu, de tot cor” (Jos. 14:8). Aquesta era l’actitud que jo volia tenir. Sabia que seguir Jehovà de tot cor faria que tingués una vida amb propòsit i em donaria l’oportunitat de cultivar encara més les qualitats del fruit de l’esperit».

Caleb va rebre moltes benediccions perquè va seguir Jehovà de tot cor i sempre va fer la Seva voluntat. Però ell no ha estat l’únic. Molts servents de Déu han experimentat el mateix. Així doncs, estigues decidit a seguir Jehovà de tot cor i tu també rebràs moltes benediccions.

[Imatge]

Caleb i Josuè es van mantenir lleials a Déu malgrat les proves. I tu, ets lleial a Jehovà?