7 JACOB
Va afrontar perills per protegir la seva família
QUAN s’apropava la fi de la seva vida, Jacob la va resumir de la següent manera: «Els anys de la meva vida han sigut molt difícils, i han sigut pocs» (Gèn. 47:9). El cert és que no estava exagerant. Molts anys enrere, va haver de fugir de casa seva i va anar a la llunyana Haran perquè el seu germà el volia matar. Allà, es va enamorar de Raquel, però el pare d’ella, Laban, el va enganyar i va fer que primer es casés amb Lia, la germana gran de Raquel. Com a resultat, Jacob va acabar casat amb dues dones que rivalitzaven entre elles. A més, tot i que va treballar de valent per al seu sogre durant dècades, ell es va aprofitar de Jacob i el va intentar estafar una vegada i una altra. Malgrat tot, Jacob sempre va mostrar fe i aguant i va actuar amb valentia.
Un dia, mentre treballava per a Laban, Jehovà va dir a Jacob que havia arribat el moment de tornar a Canaan. Ara bé, marxar d’Haran podia ser perillós perquè el seu sogre era un home possessiu i cobdiciós. Així que Jacob va parlar amb les seves dones i van decidir fugir sense dir res a Laban. Jacob va reunir tota la seva família i van marxar tal com Jehovà havia dit. Quan Laban se’n va assabentar, va aplegar els seus homes i es va posar a perseguir-los. Un cop els va atrapar, va parlar a Jacob amb molta duresa per haver marxat d’aquella manera. Amb to d’amenaça, fins i tot li va dir: «Podria fer-vos mal». Jacob va ser valent i es va defensar. Va dir al seu sogre que l’havia enganyat i l’havia tractat injustament durant anys però, alhora, es va esforçar per mantenir la pau. Finalment, tots dos es van acomiadar de manera amistosa.
Per què va aconseguir Jacob fer les paus amb els seus familiars, i com és que va poder lluitar amb un àngel?
Ara bé, els problemes de Jacob no van acabar aquí. Encara havia de trobar-se amb el seu germà bessó, Esaú. Dècades enrere, la seva mare Rebeca li havia advertit que el seu germà el volia matar. Esaú s’havia enfurismat amb ell perquè l’havia suplantat i creia que li havia pres injustament la benedicció del seu pare. Jacob volia fer les paus amb Esaú però, quan es va assabentar que es dirigia cap a ells acompanyat de 400 homes, es va espantar i angoixar molt. Així que Jacob va demanar als seus servidors que s’avancessin i li portessin regals molt valuosos. Ara bé, va ser aquell gest suficient per calmar la ira d’Esaú? Jacob va continuar molt amoïnat, però aquella nit va passar una cosa extraordinària.
Jacob va veure un home que no coneixia. Aquell desconegut, que en realitat era un àngel de Jehovà, va començar a lluitar amb ell. Jacob pensava que d’alguna manera aquell àngel el podia beneir i, mostrant una gran valentia, va lluitar amb ell durant hores. Tot i que ja tenia 97 anys i sabia que no tenia res a fer contra un àngel, Jacob no es va rendir. Va treure forces d’on no n’hi havia i fins i tot va plorar (Os. 12:4). Estava decidit a esforçar-se al límit perquè sabia que qualsevol benedicció de Jehovà valdria la pena. A trenc d’alba, l’àngel li va tocar el maluc i l’hi va dislocar, però Jacob va continuar lluitant amb ell fins que va aconseguir la seva benedicció. L’àngel li va dir que a partir d’aquell moment es diria Israel, un nom que significa que havia lluitat amb Déu. Sens dubte, aquell nom era molt adient perquè Jacob va perseverar i es va esforçar al màxim per rebre la benedicció de Jehovà.
Seguidament, caminant coix, Jacob va anar a trobar-se amb la seva família. Quan va alçar la vista, va veure en la distància Esaú amb els seus 400 homes. Aleshores, Jacob es va posar davant de la seva família i va començar a caminar cap al seu germà tot sol. Mentre s’anava apropant, es va inclinar a terra set vegades. Llavors, Esaú es va posar a córrer cap a Jacob, però no per atacar-lo, sinó per fer-li una abraçada, i tots dos es van posar a plorar. La humilitat de Jacob i els regals que li havia enviat havien aconseguit estovar el cor d’Esaú. Fins i tot és possible que la valentia que havia mostrat l’hagués impressionat. Jacob havia trobat la manera de fer les paus amb el seu germà.
Jacob es va haver d’enfrontar a molts altres reptes i, a causa de la lesió del maluc, va anar coix la resta de la seva vida. Ara bé, podem estar segurs que mai es va penedir d’haver obeït Jehovà ni d’haver lluitat amb aquell àngel. Molts anys després, Jehovà va complir la meravellosa promesa que li havia fet i Israel es va convertir en una gran nació (Gèn. 28:14). És més, a la Bíblia, diverses vegades s’anomena a Jehovà «el Déu de Jacob» (Èx. 3:6). Jesús també va utilitzar aquesta expressió i va afegir: «Ell no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots estan vius» (Lc. 20:37, 38). Sens dubte, a Jacob li espera un futur extraordinari. Al nou món gaudirà d’una vida feliç i viurà molts anys, viurà per sempre!
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Jacob?
Fes recerca
1. Per què va fer Jehovà que Jacob rebés els drets de primogènit en lloc d’Esaú? (w03 15/10 29 § 2)
2. Quin somni va tenir Jacob, i de què el va convèncer? (w03 15/10 28 § 3-29 § 1) A
Imatge A
3. Per què estava segur Jacob que podia rebre una benedicció de l’àngel de Jehovà? (w03 15/10 31 § 1) B
Imatge B
4. Què va fer Jacob per protegir la seva família de la influència dels cananeus? (w95 15/9 21 § 5, nota)
Medita-hi
Jacob va cuidar totes i cadascuna de les ovelles que tenia al seu càrrec (Gèn. 31:38-40). Com demostren els pastors cristians que es preocupen de debò per les ovelles de Jehovà? C
Imatge C
Quan Jacob va tenir por, va orar a Jehovà (Gèn. 32:6-12). Igual que ell, sobre què podem orar?
Com pots imitar la valentia de Jacob?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Jacob quan ressusciti?
Aprèn-ne més
Com podem imitar Jacob si ens adonem que hem ofès un germà?
Fes servir aquest còmic bíblic per explicar la història de Jacob als teus fills.