6 REBECA
Va estar disposada a deixar-ho tot
REBECA va sortir carregada amb una gran gerra. Començava a fer-se fosc i era l’hora d’anar al pou a buscar aigua per als de casa seva. Quan s’hi estava acostant, va veure que molt a prop hi havia un grup d’homes forasters amb els seus camells. Amb tot, com feia cada dia, va anar fins al pou i va omplir la seva gerra d’aigua.
Seguidament, Rebeca va començar a enfilar cap a casa seva amb la gerra plena. Llavors, un dels forasters, un home gran, es va separar del grup, va anar corrents cap a ella i li va dir: «Si us plau, dona’m un glop d’aigua de la teva gerra». Sense dubtar-ho i amb molta amabilitat, Rebeca li va respondre: «Beu, senyor meu». Aleshores va baixar la gerra i li va donar aigua fins que l’home no va tenir més set.
Després, Rebeca, que era una dona molt treballadora, es va oferir a abeurar els deu camells d’aquells forasters. L’home gran es mirava tot meravellat com aquella bonica jove corria amunt i avall omplint l’abeurador una vegada i una altra fins que els camells van acabar de beure. Llavors, l’home li va preguntar de qui era filla i li va demanar si ell i la resta del grup podien fer nit a casa del seu pare. Sense pensar-s’ho dos cops, Rebeca li va oferir un lloc on passar la nit i farratge per als seus animals.
Rebeca no ho sabia, però Jehovà havia intervingut perquè es trobés amb aquell foraster. Amb molta probabilitat, l’home era Elièzer, un servidor de confiança d’Abraham. Moltes setmanes enrere, el seu amo li havia manat viatjar a centenars de quilòmetres per trobar una esposa per a Isaac, el seu fill i hereu. El patriarca li havia deixat molt clar que havia de triar una dona d’entre una família que adorés Jehovà. Així que Elièzer va fer una oració específica i va demanar que la dona que Jehovà havia triat per a Isaac li mostrés hospitalitat. I això és precisament el que Rebeca acabava de fer!
Com és que Rebeca no va dubtar a ajudar uns homes que no coneixia de res? És cert que en aquell temps mostrar hospitalitat a desconeguts no era tan perillós com en els nostres dies, perquè avui les persones són «ferotges» i no estimen «la bondat» (2 Tim. 3:1, 3). Amb tot, a l’oferir allotjament a aquells forasters, Rebeca va demostrar que era un gran exemple de valentia. Ara bé, aquest no va ser l’únic moment en què va mostrar aquesta qualitat.
Quan aquells desconeguts van arribar a casa de Rebeca, Betuel, el pare de la noia, i el seu germà Laban, van convidar Elièzer a seure i li van oferir menjar. Però Elièzer els va dir que primer els volia explicar el motiu del seu viatge. Aleshores, els va descriure com Jehovà l’havia ajudat a trobar la noia. En sentir-ho, tots dos van dir: «Això ve de part de Jehovà». Finalment, Rebeca sabia per què havia vingut aquell foraster.
Què va fer Rebeca quan es va adonar que Jehovà volia que anés a una terra llunyana per casar-se amb un home que no coneixia?
L’endemà, Elièzer va demanar permís per marxar amb Rebeca immediatament. Com va reaccionar Rebeca? Estava obligada a anar a Canaan? Sembla que no perquè, quan Abraham va manar a Elièzer que busqués una dona per a Isaac, va reconèixer que la noia s’hi podia negar. De fet, la família de Rebeca li va preguntar si volia anar amb Elièzer. La seva resposta va ser clara: «Sí, hi vull anar». Rebeca estava disposada a deixar la seva llar i els seus familiars, als quals possiblement no tornaria a veure mai més, per anar a viure a una terra llunyana. D’on va treure tanta valentia? Sembla que Rebeca també es va adonar que aquella era la voluntat de Jehovà.
El viatge en camell va durar diverses setmanes. Finalment, van arribar a Canaan, al campament d’Abraham. Era el capvespre, i Rebeca va veure un home que estava meditant mentre caminava tot sol pel camp. Quan li van dir que era Isaac, va agafar el vel i es va cobrir per mostrar que l’acceptava com al seu marit. Isaac era un home de 40 anys tendre i sensible. Tot i que ja feia tres anys que Sara, la seva mare, havia mort, ell seguia de dol. Jehovà havia triat Rebeca perquè donés suport a Isaac, l’estimés i l’ajudés a servir Déu i ser un bon cap de família. Seria Rebeca capaç de complir amb aquesta gran responsabilitat? La Bíblia mostra que sí que ho va ser. De fet, diu que «Isaac es va enamorar d’ella i va trobar consol després de la mort de la seva mare». Quina manera tan bonica de descriure el principi de la seva vida com a matrimoni!
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Rebeca?
Fes recerca
1. Com va canviar la situació d’Elièzer quan Abraham va tenir fills, i com sabem que no se’n va ressentir? (Gèn. 15:2-4; 24:12; w97 1/1 30 § 2)
2. Per què Abraham no volia que Isaac anés a viure a la terra de Rebeca? (w97 1/1 30 § 3)
3. Què representaven els regals que Elièzer va oferir a Rebeca i la seva família? (it «Rebeca» § 4-wcgr)
4. Descriu el viatge que Rebeca va fer des d’Haran fins al Nègueb, la terra on vivia Isaac. (wp16.3 15 § 1) A
www.LifeintheHolyLand.com
Imatge A: En el passat, al Nègueb hi vivia molta gent i hi havia prou camps de pastura per als grans ramats d’Abraham
Medita-hi
A l’hora de triar cònjuge, què podem aprendre d’Abraham, Rebeca i Isaac? (Gèn. 24:2, 3; 27:46-28:1)
Rebeca era una dona treballadora, generosa i respectuosa. De quines maneres la poden imitar les germanes avui dia? B
Imatge B
Com pots imitar la valentia de Rebeca?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Rebeca quan ressusciti?
Aprèn-ne més
Descobreix com Rebeca va continuar mostrant la seva valentia com a esposa i com a mare.
«Rebeca: Una dona decidida que respecta Déu» (w04 15/4 8-11)
Què poden aprendre de Rebeca els nens?
«Les boniques qualitats de Rebeca» (Apartat del web «Activitats per pintar»-wcgr)