Jacob valorava molt les coses espirituals

JACOB va tenir una vida plena de patiments i dificultats. Es va veure forçat a fugir perquè el seu germà bessó el volia matar. El van enganyar i, en comptes de casar-se amb la noia que tant s’estimava, va acabar casat amb una altra dona. És més, amb el temps, va acabar tenint quatre dones i la seva vida familiar es va convertir en un malson (Gènesi 30:1-13). Al llarg dels vint anys que va treballar per al seu sogre, va haver d’aguantar tota mena d’injustícies. A més, durant una lluita amb un àngel, se li va dislocar el maluc i es va quedar coix. Després, la seva filla va ser violada i alguns dels seus fills van participar en una matança. També va patir moltíssim per la pèrdua de la seva estimada esposa i el seu fill favorit. Quan ja era un home gran, es va haver de mudar a un altre país perquè la seva família estava patint gana. Reflexionant en tot el que havia viscut, Jacob va dir: «Els anys de la meva vida han sigut molt difícils, i han sigut pocs» (Gènesi 47:9). Malgrat tots aquells problemes, Jacob va continuar estimant Jehovà i confiant en ell. Què el va ajudar a fer-ho? Quines lliçons podem aprendre del seu exemple? Vegem-ho.

Dos bessons completament diferents

El motiu de discòrdia entre Jacob i Esaú era que un valorava molt les coses espirituals mentre que l’altre les menyspreava. Per a Jacob, la promesa que Jehovà havia fet a Abraham era molt important i ho va demostrar esforçant-se al màxim per protegir els hereus d’aquesta promesa. Amb raó Jehovà l’estimava tant! Jacob era «un home irreprotxable» que sempre obeïa Déu. En canvi, Esaú no valorava gens la seva herència espiritual. De fet, la va vendre al seu germà per una misèria. Més endavant, amb l’aprovació de Jehovà, Jacob va reclamar els drets de primogènit i, quan va rebre la benedicció que pertocava al seu germà Esaú, aquest es va enfurismar. Va ser llavors que Jacob va haver de fugir i va deixar enrere tot el que estimava. Ara bé, el que va passar després segur que el va animar molt (Malaquies 1:2, 3; Gènesi 25:27-34; 27:1-45).

Jacob va tenir un somni i va veure una escala que començava a la terra i arribava fins al cel, i els àngels de Déu hi pujaven i hi baixaven. També va sentir com Jehovà li deia: «Totes les famílies de la terra seran beneïdes per mitjà teu i per mitjà de la teva descendència. Jo estic amb tu. Et protegiré allà on vagis, i et faré tornar a aquesta terra. No t’abandonaré fins que hagi complert el que t’he promès» (Gènesi 28:10-15).

Quines paraules tan enfortidores! Jehovà li va assegurar que el protegiria i que la seva família es beneficiaria de les promeses que havia fet a Abraham i a Isaac. A més a més, gràcies a aquella visió, Jacob va entendre que els àngels ajuden els servents fidels de Déu. Jacob estava tan agraït que es va sentir impulsat a fer un vot de lleialtat a Jehovà (Gènesi 28:16-22).

Ara bé, va estar malament que Jacob es quedés amb l’herència d’Esaú? Abans que aquests bessons naixessin, Jehovà va profetitzar: «El gran servirà el petit» (Gènesi 25:23). Tenint això en compte, és possible que alguns es preguntin si no hauria estat més fàcil que Déu hagués fet que Jacob naixés primer. No hi ha dubte que podem aprendre molt de la manera com es van desenvolupar els fets. Déu no concedeix la seva benedicció a aquells que simplement pensen que tenen el dret de rebre-la, sinó que mostra bondat immerescuda als que ell escull. Esaú no valorava els seus drets de primogènit i per això Déu va deixar que Jacob se’ls quedés. Igual que Esaú, els jueus tampoc van valorar les coses espirituals i per aquesta raó Jehovà va reemplaçar la nació d’Israel per l’Israel espiritual (Romans 9:6-16, 24). Així doncs, si volem ser amics de Jehovà hem d’obeir-lo sempre i demostrar que valorem les coses espirituals. El simple fet d’haver nascut o haver crescut en una família cristiana no ens garanteix la benedicció de Jehovà.

La benvinguda de Laban

Jacob va anar a Padan-Aram per buscar esposa entre els seus familiars. En arribar, va veure la seva cosina Raquel, la filla de Laban, i va fer rodolar la pedra del pou per donar aigua a les ovelles que ella estava pasturant.a Raquel se’n va anar corrents a dir-ho al seu pare, i Laban va sortir a trobar-lo ràpidament. Si Laban es pensava que Jacob li portava regals cars, com havia fet anys enrere Elièzer, el servent d’Abraham, segur que es va quedar ben decebut quan va veure que Jacob va arribar amb les mans buides. En qualsevol cas, Laban es va adonar que Jacob era un home fort i que seria un bon treballador, així que no va deixar escapar l’oportunitat d’aprofitar-se d’ell (Gènesi 28:1-5; 29:1-14).

Jacob va explicar a Laban tot el que havia passat. No sabem si li va donar detalls sobre la manera com havia obtingut els seus drets de primogènit, però el que sí que sabem és que Laban li va dir: «Ets el meu os i la meva carn». Segons un erudit, aquesta expressió pot significar que Laban li donava una afectuosa benvinguda perquè es quedés a casa seva, o bé que se sentia obligat a protegir-lo perquè eren parents. Sigui com sigui, Laban no va trigar a barrinar com treure profit d’aquella situació.

El que Laban va dir a continuació va ser l’arrel de molts problemes durant els següents vint anys: «¿Has de treballar per a mi sense que et doni res a canvi, senzillament perquè ets el meu parent? Digue’m, quant vols que et pagui?». Tot i que aquelles paraules podien semblar amables i fruit d’un interès sincer en el seu nebot, en realitat Laban estava obligant Jacob a treballar per a ell. Què va respondre Jacob? Com que estava enamorat de Raquel, li va dir: «Estic disposat a treballar set anys per Raquel, la teva filla petita» (Gènesi 29:15-20).

En aquella època, el compromís matrimonial es feia efectiu quan es pagava un preu per la núvia a la família d’aquesta. Posteriorment, la Llei mosaica va establir que si un home seduïa una verge, o tenia relacions sexuals amb ella, havia de pagar 50 sicles de plata per casar-s’hi. El biblista Gordon Wenham creu que aquest era «el preu més elevat que es pagava per casar-se», però sovint era «molt més inferior» (Deuteronomi 22:28, 29). Com que Jacob no podia pagar per la núvia, es va oferir a treballar durant set anys. Wenham continua dient: «A l’antiga Babilònia, els treballadors rebien de mig sicle a un sicle al mes», així que un home guanyaria entre 42 i 84 sicles en set anys. Per tant, «Jacob estava sent molt generós a l’oferir aquell preu a canvi de la mà de Raquel».b Òbviament, Laban ho va acceptar de bon grat (Gènesi 29:19).

Jacob s’estimava tant Raquel que els set anys només «li van semblar uns quants dies». Llavors, va demanar a Laban que el deixés casar-se amb Raquel. Laban li va entregar la núvia, que anava coberta amb un vel, i Jacob la va acceptar sense sospitar que el seu sogre l’estava traint. Imagina el xoc que Jacob va patir quan, l’endemà, es va adonar que la dona amb la qual havia passat la nit no era Raquel. Era la seva germana Lia! Totalment en xoc, Jacob va preguntar a Laban: «Què m’has fet? ¿No és per Raquel que he treballat per a tu tot aquest temps? Per què m’has enganyat?». Laban li va contestar: «Aquí no tenim el costum de donar la filla petita abans que la gran. Acaba de celebrar la setmana de noces d’aquesta dona. Després et donaré l’altra dona si treballes per a mi set anys més» (Gènesi 29:20-27). Jacob tenia les mans lligades. Si volia casar-se amb Raquel, no li quedava altre remei que acceptar aquell tracte.

Els següents set anys van ser molt durs per a Jacob. La traïció de Laban havia estat molt cruel i Lia havia acceptat ser còmplice d’aquell engany. A més, Laban havia demostrat que no li importava gens el benestar i la felicitat de les seves filles. Era un home egoista que només pensava en ell mateix. La situació es va tornar insostenible quan Lia es va quedar embarassada i en poc temps va tenir quatre fills. Raquel era estèril i per això se sentia profundament frustrada i estava molt gelosa de la seva germana. De fet, estava tan desesperada per tenir fills que va oferir a Jacob la seva servidora perquè li donés fills en lloc seu. Quan Lia ho va veure, va fer el mateix. Sense saber com, Jacob es va trobar amb quatre dones, dotze fills i una vida familiar molt infeliç. Amb tot, Jehovà l’estava convertint en una gran nació, tal com havia promès (Gènesi 29:28-30:24).

La benedicció de Jehovà

Malgrat les dificultats, Jacob veia que Jehovà l’estava beneint, i Laban també se’n va adonar. Abans que arribés el seu nebot, Laban tan sols tenia un petit ramat però, des que Jacob el cuidava, aquest havia crescut i s’havia multiplicat. Així doncs, per impedir que marxés, Laban li va proposar que seguís treballant per a ell a canvi d’un salari, que ell mateix podria triar. Jacob li va demanar que el seu pagament fossin tots els animals que naixessin tacats i d’un color contrari a l’habitual. Pel que sembla, en aquella regió les ovelles acostumaven a ser de color blanc i les cabres de color negre o marró fosc. Laban va pensar que aquella proposta era una oportunitat d’or, així que la va acceptar. De seguida va separar els animals tacats i d’un color contrari a l’habitual i se’ls va endur lluny del ramat que es quedava amb Jacob. Normalment, els pastors rebien com a salari el vint per cent de les cries que naixien. Sens dubte, Laban creia que Jacob mai arribaria a aconseguir aquell percentatge. Però, estava ben equivocat perquè Jehovà estava amb Jacob (Gènesi 30:25-36).

Jacob va aconseguir cries fortes, sanes i dels colors que volia (Gènesi 30:37-42). Ell creia que era gràcies al mètode que utilitzava per fer criar els animals però, en realitat, era Jehovà que l’estava beneint. L’erudit Nahum Sarna diu: «Científicament es podia aconseguir aquest resultat si es creuaven repetidament animals [...] d’un mateix color que tinguessin gens recessius que provoquessin taques. Aquests animals eren fàcils de detectar [...] pel seu vigor híbrid».c

Quan Laban va veure que Jacob s’estava enriquint, va intentar canviar el tracte que tenien. A Laban només li interessaven els seus guanys i per això va modificar l’acord que havia fet amb Jacob diverses vegades. Amb tot, Déu seguia beneint el seu servent. Gràcies a Jehovà, en poc temps, Jacob es va fer molt ric i va arribar a tenir molts servidors, ramats molt grans, camells i burros. Laban es devia sentir molt frustrat i enrabiat. De fet, Jacob va explicar a Lia i a Raquel: «El vostre pare m’ha intentat estafar i m’ha canviat el salari deu vegades; però Déu no li ha permès fer-me mal. [...] Déu ha pres els animals al vostre pare i me’ls ha donat a mi». Jehovà també li va fer saber que estava al cas de tot el que Laban li estava fent i que no s’havia d’amoïnar. Li va dir a Jacob: «Torna a la teva terra i a la teva família, i jo et tractaré bé» (Gènesi 31:1-13; 32:9).

Finalment, Jacob es va alliberar del seu sogre i va partir cap a la seva terra. Tot i que havien passat vint anys, encara tenia por del seu germà. La Bíblia explica que, quan li van dir que Esaú venia a trobar-se amb ell acompanyat de quatre-cents homes, Jacob es va espantar i es va angoixar molt. Què va fer davant d’aquella situació? Com que era un home espiritual i d’una gran fe, Jacob va orar a Jehovà i li va demanar amb humilitat que el protegís tal com li havia promès (Gènesi 32:2-12).

Aleshores, va passar una cosa insòlita. Un home, que en realitat era un àngel, va començar a lluitar amb Jacob durant la nit. Mentre lluitaven, l’àngel li va tocar el maluc i l’hi va dislocar. Amb tot, Jacob es va negar a deixar-lo marxar perquè volia que el beneís. Parlant de Jacob, Osees va dir que «va plorar i va suplicar el seu favor» (Osees 12:2-4; Gènesi 32:24-29). Jacob sabia que Jehovà havia utilitzat àngels per donar missatges relacionats amb el compliment del pacte abrahàmic, així que va lluitar fins a l’extenuació per aconseguir una benedicció. Va ser llavors que Jehovà li va posar el nom d’Israel, que significa ‘qui lluita o persevera amb Déu’ o ‘Déu lluita’.

Estàs disposat a lluitar?

La lluita amb l’àngel i la retrobada amb Esaú no van ser els únics moments crítics que Jacob va haver d’afrontar, però aquests relats ens permeten veure la mena d’home que era. A diferència d’Esaú, que va vendre els seus drets de primogènit simplement perquè tenia gana, Jacob es va esforçar de valent durant tota la seva vida i fins i tot va lluitar amb un àngel per obtenir la benedicció de Jehovà. Quin en va ser el resultat? Déu va complir tot el que li havia promès. El va guiar, el va protegir i el va convertir en el patriarca d’una gran nació. A més, li va donar el privilegi de ser un dels avantpassats del Messies (Mateu 1:2, 16).

I tu, estàs disposat a esforçar-te per obtenir el favor de Jehovà i, si calgués, lluitar fins a l’extenuació com va fer Jacob? Avui dia, aquells que desitgen servir Déu afronten molts reptes i dificultats i s’han d’esforçar de valent per fer el que és correcte. Sens dubte, l’exemple de Jacob ens dona bones raons per aferrar-nos ben fort a les promeses que Jehovà ens ha fet.

[Notes]

[Imatge]

Durant tota la seva vida, Jacob es va esforçar de valent per obtenir la benedicció de Jehovà