Gènesi
48 Més tard, van dir a Josep: «Mira, el teu pare cada cop està més feble.» Així que ell va agafar els seus dos fills, Manassès i Efraïm, i el va anar a veure.+ 2 Llavors li van dir a Jacob: «El teu fill Josep ha vingut a veure’t.» Per això, Israel va fer un gran esforç i es va asseure al llit. 3 I Jacob va dir a Josep:
«El Déu Totpoderós se’m va aparèixer a Luz, a la terra de Canaan, em va beneir+ 4 i em va dir: “Faré que tinguis molts fills, et multiplicaré i et convertiré en un gran grup de pobles.+ Donaré aquesta terra a la teva descendència, i serà seva de manera permanent.”+ 5 Ara bé, els dos fills que vas tenir a la terra d’Egipte abans que jo hi arribés són meus.+ Efraïm i Manassès arribaran a ser meus, tal com ho són Rubèn i Simeó.+ 6 Però els fills que tinguis després, seran teus, i rebran l’herència sota el nom dels seus dos germans.+ 7 Pel que fa a mi, mentre tornava de Padan, Raquel va morir+ al meu costat a la terra de Canaan, quan encara quedava un bon tros per arribar a Efrat.+ Per això la vaig enterrar allà, de camí a Efrat, és a dir, Betlem.»+
8 Llavors Israel va veure els fills de Josep i va preguntar: «Qui són aquests?» 9 I Josep va contestar al seu pare: «Són els fills que Déu m’ha donat en aquest lloc.»+ I ell va dir: «Si us plau, porta-me’ls perquè els beneeixi.»+ 10 A Israel li fallava la vista per culpa de l’edat, i gairebé no hi veia. Per això, Josep li va apropar els seus fills, i ell els va fer un petó i els va abraçar. 11 Després, Israel va dir a Josep: «Mai m’hauria imaginat que et tornaria a veure,*+ però Déu m’ha permès veure fins i tot la teva descendència.» 12 Llavors Josep va apartar els seus fills dels genolls del seu pare Israel i es va inclinar de cara a terra.
13 I Josep els va agafar a tots dos i els va tornar a apropar a Israel. A Efraïm+ el va agafar amb la mà dreta i el va posar a l’esquerra d’Israel, i a Manassès+ el va agafar amb la mà esquerra i el va posar a la dreta d’Israel. 14 Ara bé, Israel va posar la seva mà dreta damunt del cap d’Efraïm, encara que ell era el petit, i la seva mà esquerra damunt del cap de Manassès. Va posar les mans així expressament, encara que Manassès era el primogènit.+ 15 Aleshores va beneir Josep i va dir:+
«Que el Déu verdader, a qui van servir* els meus pares Abraham i Isaac,+
el Déu verdader, que ha sigut el meu pastor tota la meva vida fins al dia d’avui,+
16 l’àngel que m’ha rescatat de tot mal,+ beneeixi els nois.+
Que ells portin* el meu nom i el nom dels meus pares, Abraham i Isaac,
i que arribin a ser un poble nombrós a la terra.»+
17 A Josep no li va agradar que el seu pare tingués la mà dreta damunt del cap d’Efraïm. Per això va intentar agafar la mà del seu pare per treure-la del cap d’Efraïm i posar-la al de Manassès. 18 I va dir al seu pare: «Així no, pare, que el primogènit és aquest.+ Posa la mà dreta damunt del seu cap.» 19 Però el seu pare no ho va voler i va dir: «Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. Ell també arribarà a ser un poble, i ell també arribarà a ser gran. Però el seu germà petit serà més gran que ell,+ i la seva descendència serà prou nombrosa per formar nacions senceres.»*+ 20 I aquell dia els va continuar beneint així:+
«Que la gent d’Israel utilitzi el teu nom quan es beneeixin els uns als altres i diguin:
“Que Déu et faci com Efraïm i com Manassès.”»
D’aquesta manera va posar Efraïm per davant de Manassès.
21 Aleshores Israel va dir a Josep: «Estic a punt de morir,+ però Déu continuarà amb vosaltres i farà que torneu a la terra dels vostres avantpassats.+ 22 I a tu et dono una porció de terra* més que als teus germans, una terra que vaig prendre als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.»