Gènesi

47 Josep va anar a dir al faraó:+ «El meu pare i els meus germans han vingut des de la terra de Canaan amb els seus ramats de vaques i d’ovelles i amb tot el que tenen, i ara estan a la regió de Goixen.»+ 2 I Josep va escollir cinc dels seus germans i els va presentar al faraó.+

3 I el faraó va preguntar als germans de Josep: «Quin ofici teniu?» Ells li van contestar: «Els teus servidors som pastors d’ovelles, igual que els nostres avantpassats.»+ 4 I van afegir: «La fam és molt greu a la terra de Canaan,+ i ja no hi ha menjar per als nostres ramats. Per això hem vingut a viure aquí com a estrangers.+ Així que, si us plau, deixa que els teus servidors visquin a la regió de Goixen.»+ 5 I el faraó va dir a Josep: «El teu pare i els teus germans han vingut per estar amb tu. 6 La terra d’Egipte està a la teva disposició. Porta el teu pare i els teus germans a viure a la millor zona del país.+ Que visquin a la regió de Goixen. I si saps d’alguns d’ells que siguin homes competents, posa’ls a càrrec del meu bestiar.»

7 Aleshores Josep va fer entrar el seu pare Jacob i el va presentar al faraó, i Jacob va beneir el faraó.* 8 El faraó va preguntar a Jacob: «Quants anys tens?» 9 Jacob va contestar al faraó: «Tinc 130 anys, i he viscut tota la meva vida anant d’aquí cap allà.* Els anys de la meva vida han sigut molt difícils, i han sigut pocs+ comparats amb els anys que els meus avantpassats van estar anant d’aquí cap allà.»*+ 10 Després, Jacob va beneir el faraó i va marxar de la seva presència.

11 Josep va establir el seu pare i els seus germans a la terra d’Egipte, i els va donar una propietat a la millor regió del país, a la regió de Ramessés,+ tal com el faraó havia ordenat. 12 I Josep va continuar donant menjar* al seu pare, als seus germans i a tots els de la casa del seu pare en proporció a la quantitat de fills que tenien.

13 Com que la fam era molt greu, no hi havia menjar* en tot el territori, i la terra d’Egipte i la terra de Canaan estaven esgotades per culpa de la fam.+ 14 Josep recollia tots els diners de la terra d’Egipte i de la terra de Canaan que la gent li donava a canvi de cereals,+ i els portava a la casa del faraó. 15 Amb el temps es van acabar els diners a la terra d’Egipte i a la terra de Canaan, i tots els egipcis van anar a trobar Josep i a dir-li: «Dona’ns menjar! ¿Ens deixaràs morir simplement perquè se’ns han acabat els diners?» 16 Llavors Josep va dir: «Si se us han acabat els diners, porteu-me el vostre bestiar i jo us donaré menjar a canvi.» 17 Així doncs, la gent va començar a portar a Josep el seu bestiar, i Josep els donava menjar a canvi dels seus cavalls, dels seus burros i dels animals dels seus ramats. Durant aquell any, Josep no va deixar de donar-los menjar a canvi del seu bestiar.

18 Aquell any es va acabar i, l’any següent, la gent va anar a dir a Josep: «No podem amagar al nostre senyor que ja li hem donat els diners i el bestiar que teníem. Ja no tenim res més per donar al nostre senyor, a part de nosaltres mateixos i les nostres terres. 19 ¿Deixaràs que morim i que la nostra terra quedi abandonada? Compra’ns a nosaltres i compra la nostra terra a canvi de menjar. Així ens convertirem en esclaus del faraó i la nostra terra serà seva. Dona’ns llavors perquè puguem sobreviure i no morim de gana, i perquè la nostra terra no quedi desolada.» 20 La fam va ser tan greu que cada egipci va vendre el seu camp, i Josep va comprar totes les terres dels egipcis per al faraó. I la terra va passar a ser del faraó.

21 Aleshores Josep va ordenar als habitants de tot el territori d’Egipte que es traslladessin a les ciutats.+ 22 Les úniques terres que no va comprar van ser les dels sacerdots.+ Com que el faraó proporcionava racions de menjar als sacerdots i ells vivien d’això, no van haver de vendre les seves terres. 23 I Josep va dir a la gent: «Mireu, avui us he comprat a vosaltres i he comprat les vostres terres per al faraó. Aquí teniu llavors perquè sembreu la terra. 24 Al temps de la collita, haureu de donar una cinquena part al faraó,+ però vosaltres us quedareu amb les altres quatre parts, i les fareu servir per sembrar el camp i per menjar, tant vosaltres com els vostres fills i els que viuen a les vostres cases.» 25 Ells li van contestar: «Ens has salvat la vida.+ Si li sembla bé al nostre senyor, ens farem esclaus del faraó.»+ 26 Aleshores Josep va fer una llei, vigent fins al dia d’avui a tota la terra d’Egipte, que deia que una cinquena part de la collita havia de ser del faraó. Les úniques terres que no van passar a ser del faraó van ser les dels sacerdots.+

27 Doncs bé, els israelites es van quedar a viure a la terra d’Egipte, a la regió de Goixen.+ S’hi van establir, van tenir molts fills i es van fer molt nombrosos.+ 28 Jacob va viure a la terra d’Egipte 17 anys. En total, Jacob va viure 147 anys.+

29 Quan Israel s’estava a punt de morir,+ va cridar el seu fill Josep i li va dir: «Si us plau, si tinc el teu favor, posa la teva mà a sota de la meva cuixa i jura’m que em mostraràs amor lleial i fidelitat. Si us plau, no m’enterris a Egipte.+ 30 Quan em mori,* m’has de treure d’Egipte i enterrar-me a la tomba dels meus avantpassats.»+ I Josep li va contestar: «Faré el que em demanes.» 31 Llavors ell li va dir: «Jura-m’ho.» I ell l’hi va jurar.+ Tot seguit, Israel es va inclinar al capçal del seu llit.+