Per què necessitem el rescat?

1, 2. Per què necessitem que algú ens rescati? (Romans 7:22-24.) (Mira la imatge.)

IMAGINA’T la següent escena: un edifici s’ensorra i un home queda atrapat sota la runa. És incapaç de moure’s; l’únic que pot fer és demanar ajuda a crits amb l’esperança que algú el senti i el rescati.

² Tots i cadascun de nosaltres ens trobem en una situació semblant. Per què diem això? Doncs bé, quan Adam es va rebel·lar contra Jehovà, va passar a ser pecador. Després, tots els seus descendents també van heretar el pecat. Així és que la humanitat sencera està atrapada sota l’enorme pes del pecat heretat i necessita que algú l’alliberi. A la seva carta als romans, l’apòstol Pau va descriure molt bé com és la nostra condició (llegeix Romans 7:22-24). Va explicar que el pecat l’havia fet presoner i que aquest, inevitablement, el portaria a la mort (Rm. 6:23). Llavors, va preguntar: «Qui m’alliberarà del cos que pateix aquesta mort?». Aquesta és la difícil situació en la qual tots ens trobem, i necessitem desesperadament que algú ens rescati!

3. Què fa possible el rescat?

³ Ara bé, Pau va concloure la seva explicació amb una idea esperançadora. Després de preguntar «Qui m’alliberarà?», ell mateix va respondre: «Dono gràcies a Déu per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor!» (Rm. 7:25). L’apòstol estava fent referència al sacrifici de rescata de Jesús que permet que 1) obtinguem el perdó dels nostres pecats, 2) tinguem l’esperança de ser perfectes en el futur i 3) ens reconciliem amb Jehovà. Analitzar aquests tres punts ens ajudarà a estimar encara més Jehovà, «el Déu que dona esperança», i a sentir-nos més agraïts a Jesús, «per mitjà del qual tenim el nostre alliberament per rescat» (Rm. 15:13; Col. 1:14).

PERQUÈ FA POSSIBLE QUE OBTINGUEM EL PERDÓ

4, 5. Per què tots necessitem el rescat? (Eclesiastès 7:20.)

⁴ Necessitem el rescat perquè se’ns perdonin els pecats. Tots som imperfectes i moltes vegades ens equivoquem, ja sigui amb el que fem o amb el que diem (llegeix Eclesiastès 7:20). Alguns pecats són especialment greus. Per exemple, la Llei mosaica deia que si algun israelita cometia adulteri o assassinat, havia de morir (Lev. 20:10; Nom. 35:30, 31). És clar, hi ha altres pecats que no són tan greus, però no deixen de ser pecats. El salmista David va dir: «Vigilaré els meus passos per no pecar amb la llengua» (Sl. 39:1). Aquestes paraules mostren que, a vegades, fins i tot podem pecar amb el que diem (Jm. 3:2).

⁵ Pensa en les coses que has dit i fet en el passat. Has dit mai res que desitjaries no haver dit? Has comès algun error del qual et penedeixes? Segur que tots ens hi hem trobat. De fet, la Bíblia diu: «Si diem: “No tenim pecat”, ens enganyem a nosaltres mateixos i la veritat no està en nosaltres» (1 Jn. 1:8).

6, 7. Què fa possible que Jehovà pugui perdonar els nostres pecats? (Mira la imatge.)

⁶ El rescat estableix una base sòlida perquè Jehovà perdoni els nostres pecats (Ef. 1:7). Ara bé, això no vol dir que Déu simplement passi per alt els errors, com si no li importés el que fem. Jehovà odia que pequem (Is. 59:2). La seva justícia és perfecta i, per això, hi ha d’haver una base perquè ens pugui perdonar.

⁷ La Llei mosaica exigia que els israelites fessin sacrificis d’animals per tal d’expiar els seus pecats (Lev. 4:27-31; 17:11). Aquests sacrificis prefiguraven un altre de més gran: el de Jesús, que faria que els éssers humans gaudissin d’increïbles benediccions. La seva mort establiria un fonament legal perquè Jehovà perdonés els nostres pecats. El que l’apòstol Pau va escriure a la seva carta als corintis va deixar ben clar que entenia els beneficis que aquest sacrifici portaria. Després d’esmentar algunes de les coses reprovables que havien fet, Pau els va dir: «Ara heu sigut netejats, heu sigut santificats, heu sigut declarats justos en el nom del Senyor Jesucrist i amb l’esperit del nostre Déu» (1 Cor. 6:9-11).

8. En què pots pensar mentre et prepares per al Memorial d’aquest any?

⁸ Mentre et prepares per al Memorial d’aquest any, dedica temps a pensar en el que significa el perdó de Jehovà per a tu. Per exemple, gràcies al rescat, no t’has de sentir aclaparat per la culpa dels pecats que vas cometre i dels quals ja et vas penedir. Et costa acceptar aquesta idea? Potser has pensat: «Sé que Jehovà m’ha perdonat, però jo no em puc perdonar a mi mateix». Si et sents així, recorda que només Jehovà ens pot perdonar, i ell ha donat al seu Fill l’autoritat per jutjar-nos. Jehovà no t’ha donat ni a tu ni a cap altre humà la responsabilitat de decidir qui mereix i qui no mereix la seva misericòrdia. La Bíblia diu: «Si caminem en la llum, tal com ell [Jehovà] està en la llum [...] la sang del seu Fill Jesús ens neteja de tots els pecats» (1 Jn. 1:6, 7). Aquesta veritat és tan fiable com qualsevol altra que trobem a la seva Paraula. El rescat va donar la base legal a Jehovà per poder estendre la seva misericòrdia a tothom, i podem estar segurs que ell està «disposat a perdonar» (Sl. 86:5).

PERQUÈ FA POSSIBLE QUE TINGUEM ESPERANÇA

9. A què fa referència la paraula pecat quan apareix a la Bíblia? (Salm 51:5.)

⁹ A la Bíblia, la paraula pecat no només fa referència a certes accions, sinó també a una condició que heretem des que naixem (llegeix Salm 51:5). Aquesta condició fa que tinguem la tendència a pensar o fer coses dolentes, i també que el nostre cos no funcioni com Jehovà el va dissenyar i, com a conseqüència, ens posem malalts, envellim i morim. Això explica per què fins i tot els nadons, que no han fet res dolent, poden emmalaltir i morir, i també per què tant persones bones com dolentes pateixen i acaben morint. Tots els descendents d’Adam hem heretat aquesta condició.

10. Com es van sentir Adam i Eva després de pecar?

¹⁰ Pensa en com va afectar aquesta condició pecaminosa a la primera parella humana. Van sentir un enorme trasbals emocional. Després de rebel·lar-se, Adam i Eva van patir immediatament les conseqüències d’haver desobeït la llei de Jehovà, una llei que tenien «escrita al cor» (Rm. 2:15). És possible que notessin que alguna cosa havia canviat en el seu interior, i no precisament per a bé. De sobte, van sentir la necessitat de cobrir-se i amagar-se del seu Creador (Gèn. 3:7, 8). I, per primer cop, van experimentar sentiments de culpa, angoixa, inseguretat, dolor i vergonya, sentiments que segurament els van acompanyar fins al dia que van morir (Gèn. 3:16-19).

11. Com ens fa sentir la condició que hem heretat?

¹¹ Igual que Adam i Eva, nosaltres també ens veiem afectats per aquesta condició pecaminosa. Per això patim tant en sentit físic i emocional. Per molt que ens esforcem per millorar, sempre trobarem problemes que no podrem resoldre per nosaltres mateixos. Per què? Perquè la Bíblia diu que «la creació va ser sotmesa a la inutilitat» (Rm. 8:20). Això es fa evident tant de manera individual com de manera col·lectiva. Per exemple, pensa en els esforços que ha fet l’ésser humà per fer una bona gestió mediambiental, per acabar amb la delinqüència i la pobresa o per posar fi a les guerres a escala global. Encara que sembli que han fet algun petit progrés, al final els seus esforços resulten ser inútils. Però el rescat ens dona una esperança real. Quina?

12. Quina esperança ens dona el rescat?

¹² Gràcies al rescat, tenim l’esperança que la creació serà «alliberada de l’esclavitud a la corrupció» (Rm. 8:21). Quan, al nou món, gaudim per complet dels beneficis del rescat, ja no viurem angoixats per malalties físiques, mentals o emocionals. Tampoc experimentarem sentiments de culpa, angoixa, inseguretat, dolor o vergonya. És més, els nostres esforços per tenir cura del planeta i per viure en pau ja no seran en va; tindran èxit per mitjà del govern del «Príncep de Pau», aquell que ens va rescatar, Jesucrist (Is. 9:6, 7).

13. En què més pots pensar quan et preparis per al Memorial?

¹³ Pensa en el que significarà per a tu ser alliberat del pecat. Imagina’t com serà llevar-te cada dia trobant-te bé, sense preocupar-te perquè tu i els teus éssers estimats passeu gana, us poseu malalts o, fins i tot, moriu. Aferrar-nos a aquesta esperança, «que és ferma i segura» com «una àncora per a l’ànima», ens pot ajudar a gaudir de certa mesura de pau ara (Heb. 6:18, 19). Igual que l’àncora dona estabilitat a un vaixell, la nostra esperança pot donar estabilitat a la nostra fe, i ens pot ajudar a afrontar els problemes. De fet, podem estar segurs que Jehovà «recompensa els que el busquen amb insistència» (Heb. 11:6). Tan sols el rescat fa possible que puguem gaudir de consol ara i tenir l’esperança d’un futur millor.

PERQUÈ FA POSSIBLE QUE ACONSEGUIM LA RECONCILIACIÓ

14. Com afecta el pecat a la nostra relació amb Jehovà, i per què?

¹⁴ Quan Adam i Eva van pecar, la relació entre l’ésser humà i Déu es va trencar. De fet, la Bíblia diu que la humanitat com a conjunt es va allunyar del seu Creador (Rm. 8:7, 8; Col. 1:21). Per què? Perquè les elevades normes de Jehovà fan que per a ell sigui impossible ignorar el pecat. La Bíblia diu sobre Jehovà: «Els teus ulls són massa purs per mirar el que és dolent, i no pots tolerar la maldat» (Hab. 1:13). El pecat va destruir el pont que unia l’ésser humà amb Jehovà, i és per això que cap de nosaltres pot tenir una amistat amb ell si abans no es restaura aquest pont d’unió i ens reconciliem amb Déu. El rescat fa possible aquesta reconciliació.

15. Com va fer possible la mort de Jesús que els humans tornessin a tenir una bona relació amb Jehovà?

¹⁵ La Bíblia diu que Jesús «és un sacrifici de reconciliació pels nostres pecats» (1 Jn. 2:2). Com va aconseguir el «sacrifici de reconciliació» de Jesús que els humans tornessin a ser amics de Jehovà? Tenint en compte que la justícia de Jehovà és perfecta, la mort del seu Fill li va donar la base legal per poder fer les paus amb la humanitat (Rm. 3:23-26). Fins i tot va fer possible que Jehovà considerés justos servents fidels que havien viscut abans de la mort de Jesús (Gèn. 15:1, 6). Com? Gràcies al futur rescat. I és que Jehovà estava completament segur que el seu Fill pagaria el preu del rescat (Is. 46:10). Sí, el seu sacrifici va obrir la via per a la reconciliació entre l’ésser humà i Jehovà.

16. En quina altra cosa pots pensar quan et preparis per al Memorial? (Mira la imatge.)

¹⁶ Pensa en el que representa per a tu poder reconciliar-te amb Déu. Per exemple, potser ens dirigim a Jehovà com el nostre Pare, tal com Jesús ens va ensenyar, o ens referim a ell com el nostre Amic (Mt. 6:9). Quan fem servir aquestes expressions, sempre ho hem de fer amb profund respecte i humilitat perquè, com que som pecadors, és impossible apropar-nos a Jehovà pels nostres propis mitjans. És només gràcies al rescat que podem tenir una relació estreta amb Jehovà. Ell va entregar Jesús per «reconciliar amb ell mateix totes les altres coses, [...] al posar pau mitjançant la sang que ell [Jesús] va vessar al pal de turment» (Col. 1:19, 20). Gràcies a això, podem gaudir d’una amistat amb Jehovà encara que siguem imperfectes.

EL RESCAT REFLECTEIX LA MISERICÒRDIA DE JEHOVÀ

17. Com destaca el rescat la misericòrdia de Jehovà? (Efesis 2:4, 5.)

¹⁷ El rescat destaca el fet que Jehovà és «ric en misericòrdia». Ell «ens va donar vida, [...] fins i tot quan estàvem morts per causa de les nostres ofenses» (llegeix Efesis 2:4, 5). Tots els que tenen «l’actitud correcta per obtenir vida eterna» demanen ajuda a crits perquè s’adonen que no poden treure’s per si sols l’enorme pes del pecat (Fe. 13:48). Jehovà respon a aquests crits d’ajuda mitjançant les bones notícies del Regne, les quals els permeten coneixe’l a ell i al seu Fill Jesús (Jn. 17:3). Si Satanàs pensava que fent que Adam i Eva pequessin posaria entrebancs al compliment del propòsit de Jehovà, estava molt equivocat.

18. Mentre meditem sobre el rescat, què hauríem de tenir present?

¹⁸ Mentre meditem sobre els beneficis que obtenim gràcies al rescat, fem bé de tenir en ment la raó principal per la qual Jehovà va entregar el seu Fill. En lloc de centrar-nos només en com ens beneficia el rescat personalment, hauríem de tenir en compte que aquest és el mitjà que Jehovà utilitza per respondre al desafiament que Satanàs va fer al jardí de l’Edèn (Gèn. 3:1-5, 15). Jehovà fa servir el rescat per santificar el seu nom i netejar-lo de totes les mentides que s’han dit sobre ell. A més, ens allibera del pecat i la mort, i d’aquesta manera deixa clar que és un Déu d’amor. Gràcies a la seva bondat immerescuda, tot i que som imperfectes, Jehovà ens permet demostrar que les acusacions que Satanàs va llançar contra ell són falses (Prov. 27:11). Com pots mostrar el teu agraïment pel rescat? Ho veurem en el següent article.