Com demostraràs que agraeixes el rescat?

1, 2. Què ens hauria de motivar a fer el sacrifici de Jesús, i per què? (2 Corintis 5:14, 15.) (Mira la imatge.)

SI ALGÚ et rescatés d’un edifici que s’ha ensorrat i et salvés la vida, segur que et sentiries en deute amb aquesta persona. I encara que també hagués salvat molts altres, voldries expressar-li personalment que agraeixes el que ha fet per tu i que mai ho oblidaràs.

² Tal com vam veure a l’article anterior, nosaltres no podem pagar el nostre propi rescat ni alliberar-nos del pecat que hem heretat. En canvi, el sacrifici de Jesús sí que pot rescatar-nos i proporcionar-nos 1) el perdó dels nostres pecats, 2) l’esperança de ser alliberats de la influència del pecat i 3) la reconciliació amb Déu. Gràcies a aquest sacrifici, podem gaudir de la perspectiva de viure per sempre en el nou món. A més, el fet que Jesús estigués disposat a morir per nosaltres demostra que, abans de venir a la terra, ja estimava profundament la humanitat (Prov. 8:30, 31). L’apòstol Pau diu que «l’amor del Crist ens obliga» (llegeix 2 Corintis 5:14, 15). Això vol dir que el seu amor ens motiva a demostrar-li que ens sentim agraïts pel que ha fet per nosaltres i que mai ho oblidarem.

3. Per què cadascú demostrarà de manera diferent que agraeix el rescat?

³ Com demostraràs tu que agraeixes el regal del rescat? Segurament la teva resposta serà diferent de la d’altres persones. Per entendre-ho, imagina que tres amics volen viatjar al mateix lloc, però cadascun d’ells surt d’una ciutat diferent. Encara que la destinació sigui la mateixa, seguiran camins molt diferents. De la mateixa manera, el camí que haurem de seguir per arribar al nostre destí —és a dir, demostrar el nostre agraïment a Jehovà pel rescat— dependrà del punt en què es trobi la nostra amistat amb ell. Tenint això en compte, aquest article està dirigit a tres grups de persones: 1) els estudiants de la Bíblia, 2) els cristians batejats i 3) aquells que s’han allunyat del poble de Déu.

ELS ESTUDIANTS DE LA BÍBLIA

4. Què pensa Jehovà de les persones que estan estudiant la Bíblia?

⁴ Pensa en això: el fet que estiguis estudiant la Bíblia i que desitgis conèixer millor Jehovà vol dir que formes part del grup de persones que ell està atraient al seu poble (Jn. 6:44; Fe. 13:48). «Jehovà és qui examina els cors»; per tant, ell veu els esforços que fas per aprendre d’ell i se sent feliç quan veu els canvis que fas per viure d’acord amb les seves normes (Prov. 17:3; 27:11). Mai donis per fet que és gràcies al rescat que pots tenir aquesta amistat tan especial amb Jehovà (Rm. 5:10, 11).

5. Com poden posar en pràctica Filipencs 3:16 els estudiants de la Bíblia?

⁵ Si estàs estudiant la Bíblia, com pots demostrar el teu agraïment pel rescat? Una manera és tenint en compte el que Pau va dir als filipencs: «Sigui quin sigui el progrés que hàgim fet, continuem caminant correctament per aquest mateix camí» (Fili. 3:16). Una altra traducció de la Bíblia ho expressa de la següent manera: «Sigui quin sigui el punt on hem arribat, avancem sempre en la mateixa línia».a Així que posa en pràctica aquestes paraules i no deixis que res obstaculitzi el teu progrés (Mt. 7:14; Lc. 9:62).

6. Què poden fer els estudiants de la Bíblia si se’ls fa difícil fer algun canvi? (Deuteronomi 30:11-14.) (Mira la imatge.)

⁶ I si hi ha alguna ensenyança de la Bíblia que et costa acceptar? En primer lloc, fes recerca i demana a Jehovà en oració que t’ajudi a resoldre els teus dubtes (Sl. 86:11). Si veus que encara t’és difícil d’entendre, no t’hi capfiquis: deixa-ho per a més endavant, però mai deixis d’estudiar la Bíblia. Ara bé, i si et costa deixar una pràctica que la Bíblia condemna? Recorda que Jehovà mai et demanarà res que sigui impossible. Així que tu també pots viure a l’altura de les seves normes (llegeix Deuteronomi 30:11-14). A més, Jehovà promet que et donarà la seva ajuda (Is. 41:10, 13; 1 Cor. 10:13). Per tant, no et rendeixis! En comptes de centrar-te en el problema, centra’t en l’agraïment que sents per tot el que Jehovà ha fet per tu, inclòs el rescat. A mesura que el teu amor per Jehovà creixi, veuràs que «els seus manaments no són una càrrega» (1 Jn. 5:3).b

7. Sobre què poden meditar els joves que han nascut a la veritat?

⁷ Si ets un jovenet que ha nascut a la veritat, tu també ets un estudiant de la Bíblia. De fet, ets l’estudiant més important per als teus pares. La Bíblia diu: «Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres» (Jm. 4:8; 1 Cròn. 28:9). Així que, si fas el primer pas i t’apropes a Jehovà, pots confiar que ell s’aproparà a tu. Jehovà no et veu com a part d’un grup, sinó que es fixa en tu de forma individual. Ell atreu cada estudiant de forma personal, inclosos els que han nascut a la veritat. Però, què fa possible que puguis tenir una amistat personal amb Jehovà? Tingues sempre present que això únicament és possible gràcies al rescat (Rm. 5:1, 2). Per això, abans del Memorial d’enguany, per què no dediques temps a pensar en el que significa el sacrifici de Jesús per a tu personalment? Això t’ajudarà a assolir les teves metes espirituals i demostraràs que valores molt el regal del rescat.c

ELS CRISTIANS BATEJATS

8. Com han demostrat els cristians batejats la seva fe en el rescat?

⁸ Si estàs batejat, ja has demostrat que tens fe en el rescat de moltes maneres. Per exemple, t’has apropat a Déu i t’has esforçat per fer el que ell ens diu a la seva Paraula. També has obeït el manament de Jesús de parlar als altres de la teva fe i fer deixebles. I, finalment, t’has dedicat a Jehovà i t’has batejat. Potser fins i tot has hagut de patir oposició per continuar adorant Jehovà fidelment (2 Tim. 3:12). El teu aguant demostra que estimes molt Jehovà i que valores el rescat que va oferir per mitjà del seu Fill (Heb. 12:2, 3).

9. Quin perill han d’evitar els cristians batejats?

⁹ Els cristians batejats hem d’estar a l’aguait d’un perill. Amb el pas del temps, podríem començar a donar per fet el rescat. Però, com ens podria passar això? Pensem en l’exemple dels cristians del primer segle que vivien a Efès. Jesús va felicitar aquella congregació pel seu aguant, però li va dir: «Tinc contra tu que has perdut l’amor que tenies al principi» (Ap. 2:3, 4). Aquestes paraules donen a entendre que, de mica en mica, l’adoració d’un cristià podria tornar-se mecànica. Podríem fer oració, anar a les reunions i predicar simplement per rutina, però la nostra motivació no seria l’amor. Què podem fer si notem que el nostre amor per Jehovà no és tan fort com abans?

10. Com pots reflexionar i dedicar-te plenament a les teves activitats espirituals? (1 Timoteu 4:13, 15.)

¹⁰ L’apòstol Pau va dir a Timoteu que reflexionés i que es dediqués plenament a la seva adoració a Jehovà (llegeix 1 Timoteu 4:13, 15). Fes teu aquest consell i pensa en maneres de fer el teu servei a Jehovà més significatiu, per tal que l’esperit t’ompli d’entusiasme (Romans 12:11; consulta la nota d’estudi «Que el espíritu los llene de fervor»). Per exemple, podries millorar la teva atenció a les reunions preparant-te-les més a fons? Podries treure més profit del teu estudi personal cercant moments per estar sol i sense distraccions, i així poder meditar sobre el que aprens? Tal com necessites afegir llenya a un foc perquè continuï encès, aquestes idees t’ajudaran a fer que la gratitud que sents pels regals de Jehovà, com ara el rescat, no s’apagui mai. Per què no aprofites les setmanes prèvies al Memorial per meditar sobre les benediccions de què gaudeixes gràcies a formar part del poble de Jehovà? Així, enfortiràs el teu agraïment pel rescat, que és la base de la teva amistat amb Jehovà.

11, 12. Si de vegades no et sents motivat per predicar, vol dir que has perdut l’esperit de Jehovà? Explica-ho. (Mira la imatge.)

¹¹ Si ja fa un temps que sents que no tens el mateix entusiasme que abans en el teu servei a Jehovà, no et desanimis. Això no vol dir que hagis perdut el seu esperit sant. Recorda el que Pau va escriure als corintis sobre la seva predicació: «Fins i tot si ho faig en contra de la meva voluntat, igualment és la responsabilitat que se m’ha confiat» (1 Cor. 9:17). Què volen dir aquestes paraules?

¹² Pau, de vegades, no se sentia motivat a predicar. Malgrat això, ell estava resolt a continuar fent-ho independentment de com se sentís en aquell moment. Tu pots fer el mateix que ell. Continua fent el que està bé fins i tot quan no tinguis els ànims per fer-ho. Parla amb Jehovà per demanar-li «tant el desig com les forces per actuar», i mantingues una bona rutina espiritual (Fili. 2:13). Amb el temps, veuràs que les teves accions influeixen en els teus sentiments i podràs recuperar l’amor i l’entusiasme que senties abans.

13. Com podem comprovar que ens mantenim en la fe?

¹³ De tant en tant, és bo que ens fem una autoanàlisi sincera, tal com diu 2 Corintis 13:5: «Seguiu examinant-vos per saber si us manteniu en la fe, seguiu comprovant el que vosaltres mateixos sou». Ens podem preguntar: «M’esforço per posar el Regne en primer lloc a la meva vida?» (Mt. 6:33). «Demostren les meves decisions sobre l’entreteniment que odio el que està malament?» (Sl. 97:10). «Soc una persona que promou la pau i la unitat entre els germans?» (Ef. 4:2, 3). Durant l’època del Memorial, pensem especialment en el rescat, i això ens dona l’oportunitat d’analitzar si estem vivint per a Jesús o per a nosaltres mateixos.d

ELS GERMANS QUE S’HAN ALLUNYAT DE LA CONGREGACIÓ

14. Per què alguns cristians s’han allunyat de la congregació?

¹⁴ Després de servir fidelment Jehovà durant mesos o fins i tot anys, alguns germans s’han apartat de la congregació. Per què? Potser s’han sentit superats per «les preocupacions de la vida» (Lluc 21:34). D’altres han ensopegat per les paraules o accions d’algun germà (Jm. 3:2). I també hi ha qui ha comès un pecat greu però no s’atreveix a demanar ajuda. Sigui quina sigui la raó, què pots fer si t’has allunyat de la congregació? A què et pot motivar el rescat?

15. Com demostra Jehovà que es preocupa per les persones que s’han allunyat d’ell? (Ezequiel 34:11, 12, 16.)

¹⁵ Reflexiona en el que Jehovà sent per les ovelles que s’han allunyat. Ell no les rebutja, sinó que les busca, les alimenta i les ajuda a tornar (llegeix Ezequiel 34:11, 12, 16). Pot ser que Jehovà estigui fent el mateix amb tu? Sí! El fet que estiguis llegint aquest article demostra que Jehovà és important per a tu. Si, en el passat, Déu va veure el teu cor i et va atreure al seu poble, pot ser que ara t’estigui atraient de nou?

16. Què pot ajudar els germans que han deixat la congregació? (Mira la imatge.)

¹⁶ El fullet Torna a Jehovà conté aquestes animadores paraules: «Pots estar segur que Jehovà estarà al teu costat quan tornis a ell. T’ajudarà a afrontar l’angoixa i els sentiments ferits, i a sentir la pau mental i emocional que prové de tenir una consciència neta. Llavors, segur que tornaràs a tenir el desig de servir Jehovà amb els teus germans». Recorda també que els ancians estan desitjant ajudar-te. Ells poden ser «com un refugi contra el vent, com un amagatall contra la pluja» (Is. 32:2). Com que valores molt el rescat, pregunta’t: «Quins passos he de fer per resoldre “els assumptes” amb Jehovà?» (Is. 1:18; 1 Pe. 2:25). Per exemple, podries anar a una reunió a la Sala del Regne? O podries parlar amb un ancià i demanar-li ajuda espiritual? Això pot incloure fer un curs de la Bíblia durant un temps. Pots estar segur que Jehovà recompensarà els teus esforços per demostrar que valores el sacrifici de Jesús.

COM DEMOSTRARÀS QUE AGRAEIXES EL RESCAT?

17, 18. Com pots aprofitar el temps de la millor manera abans del Memorial?

¹⁷ Jesús va dir que el rescat es va pagar «perquè qui demostri fe en ell no sigui destruït, sinó que tingui vida eterna» (Joan 3:16). El rescat és el mitjà que Jehovà ha fet servir per alliberar-nos del pecat i de la mort. Mai volem donar això per fet! (Rm. 3:23, 24; 2 Cor. 6:1.) Per tant, els dies abans del Memorial, dediquem temps a pensar en l’amor que Jehovà i Jesús senten per nosaltres. Això ens motivarà a demostrar-los el nostre agraïment amb accions.

¹⁸ Ara bé, què faràs tu per demostrar que agraeixes el rescat? La resposta que doni cadascú serà diferent. Però pots estar segur que Jehovà beneirà els teus esforços per formar part dels milions de persones que ja no viuen «per a ells mateixos sinó per a aquell que va morir per ells» (2 Cor. 5:15).