Què podem aprendre del que l’apòstol Pau va dir als tessalonicencs? Si alguna vegada ens arriba alguna notícia o un rumor que no està en harmonia amb el que sabem de la Bíblia o ens sembla impactant, tinguem seny. Fixa’t en el que va passar a l’antiga Unió Soviètica. Els nostres enemics van fer córrer una carta que semblava que provenia de la seu mundial. Aquesta carta animava els germans a crear una organització independent. El document semblava autèntic, però els germans lleials no es van deixar enganyar. Es van adonar que el que deia no estava d’acord amb el que havien après sobre Jehovà i la Seva organització. Avui dia, els enemics de Déu sovint fan servir tecnologia avançada i eines com les xarxes socials per confondre’ns i dividir-nos. Però, en lloc de perdre el seny fàcilment, ens hem de protegir comprovant amb atenció si el que llegim o sentim encaixa amb el que hem après a la Bíblia (2 Tes. 2:2; 1 Jn. 4:1). (w24.07 12 § 14, 15)

La decisió més important que qualsevol ésser humà pot prendre és la de dedicar-se a Déu i unir-se a la seva família d’adoradors. Això és precisament el que Jehovà vol que fem tots. De fet, ell desitja que siguem els seus amics i visquem per sempre (Deut. 30:19, 20; Gàl. 6:7, 8). Amb tot, Jehovà no obliga ningú a servir-lo. Al contrari, permet que cadascú ho decideixi lliurement. Ara bé, i si un germà batejat comet un pecat greu? Si no es penedeix, Jehovà vol que se’l tregui de la congregació (1 Cor. 5:13). Però, fins i tot en aquests casos, Déu desitja intensament que es penedeixi i torni a ser el seu amic. En realitat, aquesta és una de les raons principals per les quals Jehovà va oferir el seu Fill com a rescat: per poder perdonar aquells que es penedeixen. És més, el nostre Pare, motivat per amor, els anima a tornar a ell (Zac. 1:3; Rm. 2:4; Jm. 4:8). (w24.08 14 § 1, 2)

Quan l’apòstol Joan va enviar la seva tercera carta, hi havia alguns individus que estaven promovent ensenyances falses i causant divisions. Ara bé, hi havia cristians que caminaven en la veritat, és a dir, obeïen Jehovà i seguien «caminant d’acord amb els seus manaments» (2 Jn. 4, 6). Sens dubte, aquells deixebles no només van alegrar Joan, sinó que també van alegrar el cor de Jehovà (Prov. 27:11). Què n’aprenem? Si som lleials a Jehovà, serem feliços (1 Jn. 5:3). Quan fem front a les temptacions i obeïm les normes de Jehovà, alegrem el seu cor, i això ens fa feliços. Les Escriptures diuen que els àngels també se n’alegren (Lc. 15:10). Una altra cosa que ens omple de goig és veure com els nostres germans i germanes es mantenen lleials (2 Tes. 1:4). Molt aviat, quan aquest sistema s’acabi, podrem mirar enrere ben satisfets perquè ens vam mantenir lleials malgrat viure en un món dominat per Satanàs. (w24.11 12, 13 § 17, 18)