Encara que el Fill de Déu era perfecte i quan va ser a la terra va realitzar molts miracles, Satanàs va utilitzar algunes persones per escampar una mentida rere una altra sobre ell. Per exemple, els líders religiosos van afirmar que Jesús podia expulsar esperits malvats perquè el «governant dels dimonis» li havia donat poder per fer-ho (Mc. 3:22). Quan l’estaven jutjant, alguns d’aquells líders el van acusar de blasfèmia i van convèncer la multitud perquè demanés la seva execució (Mt. 27:20). Temps més tard, mentre els deixebles predicaven les bones notícies, els opositors «van avalotar la gent» perquè els perseguissin (Fe. 14:2, 19). Parlant de Fets 14:2, La Atalaya de l’1 de desembre de 1998 va dir: «Els opositors jueus no en tenien prou amb rebutjar el missatge. Així és que van iniciar una campanya de difamació amb l’objectiu clar d’influir en els gentils perquè s’oposessin als cristians». Avui dia, Satanàs encara «enganya tota la terra habitada». (w24.04 11 § 15; 13 § 16)

El futur etern d’una persona no depèn de quan mori. Jehovà és el Jutge perfecte. Ell mai s’equivoca i les seves decisions són sempre justes (Sl. 33:4, 5). Per tant, podem estar plenament convençuts que «el Jutge de tota la terra» farà el que és correcte. És raonable pensar que el futur etern d’una persona tampoc depengui d’on hagi viscut. Ni se’ns acudeix pensar que Jehovà etiqueti automàticament milions de persones com a «cabres» tan sols pel fet d’haver viscut en zones on no els era possible sentir les bones notícies (Mt. 25:46). Si nosaltres desitgem que aquestes persones se salvin, imagina’t el Jutge perfecte de tota la terra, que es preocupa individualment per cadascuna d’elles! El cert és que no sabem com Jehovà mourà els assumptes durant la gran tribulació. Pot ser que algunes d’aquestes persones tinguin l’oportunitat de conèixer la veritat, demostrar fe en Jehovà i posar-se de part seva quan ell se santifiqui davant de totes les nacions (Ez. 38:16). (w24.05 12 § 14, 15)

Als servents de Déu ens encanta ajudar-nos els uns als altres (2 Cor. 8:4). Però, de vegades, fer això requereix valentia. Per exemple, quan esclata una guerra, els ancians locals són ben conscients que els germans necessiten que els animin, els ajudin, i els cuidin en sentit físic i espiritual. Com que estimen molt els germans, fan tot el possible per donar-los el que necessiten, tot i que això en algunes ocasions sigui molt perillós. Davant de situacions perilloses, és important que siguem obedients i que ens mantinguem units. Per tant, segueix les directrius de la sucursal (Heb. 13:17). Els ancians han de repassar sovint els plans locals per saber com estar preparats abans que hi hagi un desastre. També han de revisar amb freqüència les pautes de l’organització per actuar davant d’una catàstrofe (1 Cor. 14:33, 40). Sigues valent, però alhora prudent (Prov. 22:3). Pensa abans d’actuar i no t’exposis a perills innecessaris. Confia en Jehovà. Et pot fer servir per ajudar els teus germans d’una manera segura. (w24.07 4 § 8; 5 § 11)