PREGUNTES DELS LECTORS

A quins dos pactes va fer referència l’apòstol Pau a Gàlates 4:24?

Després de parlar de la relació que Abraham tenia amb Sara i Agar, l’apòstol Pau va dir: «Tot això es pot considerar una història simbòlica, perquè aquestes dones representen dos pactes» (Gàl. 4:22-24). En el passat, enteníem que aquests dos pactes eren el pacte de la Llei i el nou pacte. Ara bé, després d’haver-ho analitzat més detingudament, creiem que cal fer un canvi en la nostra comprensió. Sembla que Pau no es referia al nou pacte, sinó al pacte abrahàmic.a Vegem algunes raons per les quals podem afirmar això.

Pau va relacionar Agar, una esclava, amb la muntanya del Sinaí (Gàl. 4:25). Agar representava el pacte de la Llei, que es va instituir a la muntanya del Sinaí l’any 1513 a. de la n. e. (Èx. 19:5, 6.) Cap humà imperfecte podia complir aquella Llei perfectament, i això recordava als jueus que eren esclaus del pecat. Aquest pacte podia ajudar la nació d’Israel a identificar el Messies, l’únic humà que seria capaç de complir la Llei a la perfecció. Quan el Messies va oferir la seva vida perfecta en sacrifici, va fer possible que els humans fossin alliberats del pecat i la mort (Gàl. 3:19, 24, 25). Un cop Jesús va complir la voluntat del seu Pare, la Llei ja no era necessària (Rm. 10:4).

Pau va contrastar Agar amb Sara, «la dona lliure» que va donar a llum «per una promesa» (Gàl. 4:23). Aquella promesa va ser el pacte abrahàmic (Gàl. 3:29; 4:28, 30). Gènesi 22:18 ho resumeix així: «Per mitjà de la teva descendència [la d’Abraham] totes les nacions de la terra aconseguiran una benedicció, perquè has escoltat la meva veu».

El pacte amb Abraham va proporcionar més detalls sobre la promesa que Jehovà havia fet al jardí de l’Edèn (Gèn. 3:15). Va revelar que la «descendència» promesa seria un descendent d’Abraham. Pau va explicar que aquesta «descendència» es refereix principalment a Jesucrist. Ara bé, els que són «de Crist», és a dir, els 144.000 que governaran amb Jesús al Regne celestial, també formen part d’aquesta descendència simbòlica (Gàl. 3:16, 29; Ap. 14:1-3). A més, el compliment de la promesa que Jehovà va fer a Abraham portarà incomptables benediccions a tots aquells que accepten i obeeixen Jesús com a Líder.

Per què va utilitzar Pau aquesta «història simbòlica»? Per demostrar que si els jueus del seu temps insistien a complir la Llei, continuarien sent esclaus, igual que Agar. En canvi, si acceptaven la «descendència» principal d’Abraham, Jesucrist, serien lliures, igual que Sara. En quin sentit? Aconseguirien alliberar-se completament del pecat i la mort (Jn. 8:32-34). Però, si no acceptaven Jesús, quedaria clar que no havien entès l’objectiu principal del pacte de la Llei: ajudar-los a identificar el Crist.

Molts dels gàlates que van rebre la carta de Pau no eren jueus i mai havien estat sota la Llei. Tot i així, alguns judaïtzants insistien que els cristians que eren gentils obeïssin la Llei i, per tant, se circumcidessin. Pau els estava ajudant a entendre que seria absurd aferrar-se a l’«esclavitud» de la Llei perquè ja havien aconseguit la «llibertat» del Crist (Gàl. 5:1, 10-14).