«Una història simbòlica» que té molt a veure amb nosaltres

VERITAT que ens costaria molt entendre del tot certs relats de les Escriptures sense l’ajuda d’alguns passatges de la Bíblia? Molts dels relats històrics de la Paraula de Déu són simplement narracions que expliquen la vida de certes persones. Ara bé, d’altres parlen de veritats més profundes que no són evidents a primera vista. Un exemple d’això és la història de dues dones que formaven part de la família del patriarca Abraham. L’apòstol Pau la va anomenar «una història simbòlica» (Gàlates 4:24).

Val la pena que analitzem en detall aquesta història, ja que entendre les realitats que representa és essencial per gaudir de la benedicció de Jehovà. Abans, però, vegem què va motivar Pau a explicar el significat d’aquest relat.

L’apòstol estava molt preocupat perquè alguns cristians de Galàcia celebraven «escrupolosament els dies, els mesos, les èpoques i els anys», coses que la Llei mosaica manava. A més, afirmaven que s’havia de complir la Llei per obtenir l’aprovació de Déu (Gàlates 4:10; 5:2, 3). Pau sabia que els cristians no estaven obligats a complir la Llei i, per ajudar-los a entendre-ho, va fer referència a un relat que tots els jueus coneixien molt bé.

Pau els va parlar d’Abraham, el pare de la nació jueva, i dels seus dos fills, Ismael i Isaac. El primer era fill d’Agar, la serventa, i el segon era fill de Sara, la dona lliure. Sens dubte, tots aquells que deien que s’havia de complir la Llei mosaica sabien que, com que Sara era estèril, havia donat la seva serventa a Abraham perquè tingués un fill en lloc seu. I que, quan Agar es va adonar que estava embarassada, va començar a menysprear la seva mestressa. També sabien que, de gran, Sara havia tingut un fill, tal com Déu li havia promès, i que temps després Abraham havia fet marxar Agar i Ismael perquè aquest tractava malament Isaac (Gènesi 16:1-4; 17:15-17; 21:1-14; Gàlates 4:22, 23).

Dues dones, dos pactes

Tot seguit, l’apòstol va explicar els diferents elements que componen aquesta història simbòlica. Va dir: «Aquestes dones representen dos pactes. Un és el pacte que es va fer a la muntanya del Sinaí, i aquest dona a llum esclaus i és com Agar. [...] I es correspon amb la Jerusalem d’ara, perquè ella i els seus fills són esclaus» (Gàlates 4:24, 25). Agar representava la nació d’Israel, que tenia com a capital la ciutat de Jerusalem. Els jueus estaven lligats a Déu pel pacte de la Llei, que es va instituir a la muntanya del Sinaí. Sota aquest pacte, als israelites se’ls recordava constantment que eren esclaus del pecat i que necessitaven ser alliberats (Jeremies 31:31, 32; Romans 7:14-24).

Però, a qui representaven Sara, «la dona lliure», i el seu fill Isaac? Pau va explicar que Sara, que era una dona estèril, representava l’esposa de Déu, és a dir, la part celestial de la seva organització. Aquesta dona celestial era estèril perquè, abans que Jesús vingués com a humà, no tenia «fills» ungits per esperit sant a la terra (Gàlates 4:27; Isaïes 54:1-6). Ara bé, a la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., es va vessar esperit sant sobre un grup d’homes i dones que van tornar a néixer com a fills d’aquesta dona celestial. Aleshores, van ser adoptats com a fills de Déu i, sota un nou pacte, es van convertir en cohereus amb Crist (Romans 8:15-17). L’apòstol Pau, que era un d’aquests fills, va escriure: «La Jerusalem de dalt és lliure, i ella és la nostra mare» (Gàlates 4:26).

Els fills de les dues dones

Segons el relat bíblic, Ismael va perseguir Isaac. De la mateixa manera, al segle I, els fills de la Jerusalem esclavitzada es van burlar dels fills de la Jerusalem de dalt i els van perseguir. Pau va explicar: «Igual que en aquell temps el fill que va néixer com qualsevol altre humà [Ismael] va perseguir el que va néixer per l’esperit [Isaac], ara passa el mateix» (Gàlates 4:29). Quan Jesucrist va venir a la terra i va començar a proclamar les bones notícies del Regne, els líders religiosos jueus es van burlar d’ell i el van perseguir, igual que Ismael havia fet amb Isaac, l’hereu legítim d’Abraham. Sembla ser que aquells líders religiosos pensaven que ells eren els hereus legítims d’Abraham i que Jesucrist era un intrús.

Poc abans que els líders de la nació d’Israel l’executessin, Jesús va dir: «Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els que et són enviats! Quantes vegades he volgut reunir els teus fills com una gallina reuneix els seus pollets sota les ales! Però no ho heu volgut. Mireu! La vostra casa queda abandonada a les vostres mans» (Mateu 23:37, 38).

El relat inspirat que explica el que va passar al segle I mostra que els fills que va tenir la nació d’Israel, representada per Agar, no es van convertir en cohereus amb Jesús pel simple fet de ser descendents d’Abraham. Jehovà va rebutjar els jueus que eren orgullosos i pensaven que simplement pel seu naixement tenien dret a rebre aquesta herència. Ara bé, alguns israelites sí que van rebre el privilegi de ser cohereus amb Crist, però el van rebre per la seva fe en Jesús i no per la seva ascendència.

A la Pentecosta de l’any 33, es va veure clar qui serien alguns dels cohereus amb Crist. Amb el pas del temps, Jehovà va ungir altres persones com a fills de la Jerusalem de dalt.

Pau va parlar d’aquesta història simbòlica per mostrar que el nou pacte era molt superior al pacte de la Llei, del qual Moisès havia sigut mediador. Ningú podia guanyar-se l’aprovació de Déu per mitjà de la Llei mosaica perquè tots els humans són imperfectes i la Llei feia evident que les persones són esclaves del pecat. Amb tot, com va explicar l’apòstol, Jehovà va enviar el seu fill «perquè comprés i alliberés els que estan sota la llei» (Gàlates 4:4, 5). Així doncs, el que els alliberava de la condemna de la Llei era la fe en el valor del sacrifici de Jesucrist (Gàlates 5:1-6).

Què té a veure amb nosaltres aquesta història simbòlica?

Per què ens hauria d’interessar l’explicació que va donar Pau d’aquest relat? Una raó és que ens ajuda a entendre passatges de les Escriptures que d’altra manera no entendríem del tot. El que l’apòstol va explicar sota inspiració enforteix la nostra confiança en l’harmonia de la Bíblia (1 Tessalonicencs 2:13).

A més, les realitats que aquesta història simbòlica representa són essencials per poder gaudir d’un futur feliç. Si la Jerusalem de dalt no hagués tingut «fills», com Jehovà havia promès, seguiríem sent esclaus del pecat i de la mort per sempre. Ara bé, sota la governació de Jesús i dels seus cohereus, «totes les nacions de la terra aconseguiran una benedicció» (Gènesi 22:18). Ben aviat, serem alliberats dels efectes del pecat, la imperfecció i la mort (Isaïes 25:8, 9). Quin futur tan meravellós ens espera!

[Imatge]

El pacte de la Llei es va instituir a la muntanya del Sinaí

[Crèdits]

Pictorial Archive (Near Eastern History) Est.

[Imatge]

Què significa la «història simbòlica» de la qual va parlar Pau?