Va vèncer gràcies al poder de Jehovà!

PER venjar-se d’ell, els seus captors li van treure els ulls i el van condemnar a treballs forçats. Després, el van fer sortir de la presó i el van portar al temple d’un déu pagà perquè entretingués les multituds. També el van obligar a desfilar davant de milers de persones per burlar-se d’ell. Aquest presoner no era un criminal ni tampoc el cap d’un exèrcit enemic, era un adorador de Jehovà que havia servit com a jutge d’Israel durant 20 anys.

Com pot ser que Samsó, l’home més fort que mai ha existit, es trobés en una situació com aquesta? Va utilitzar la seva extraordinària força per escapar-se dels seus enemics? Quin era el secret de la seva fortalesa? I què podem aprendre de la seva història?

«Iniciarà l’alliberament d’Israel»

La trajectòria del poble d’Israel estava marcada per la seva manca de lleialtat a Jehovà. Així que, quan «els israelites van tornar a fer el que estava malament als ulls de Jehovà, [...] Jehovà els va entregar en mans dels filisteus durant 40 anys» (Jutges 13:1).

La història de Samsó va començar quan l’àngel de Jehovà es va aparèixer a la dona d’un israelita anomenat Manóah. L’àngel li va dir que tot i que era estèril es quedaria embarassada i tindria un fill i, després, li va donar les següents instruccions: «No haurà de passar cap navalla pel seu cap, perquè serà nazireu de Déu des del seu naixement. Ell iniciarà l’alliberament d’Israel de la dominació dels filisteus» (Jutges 13:2-5). Fins i tot abans que Samsó fos concebut, Jehovà ja l’havia triat i li havia donat una assignació especial.

«És la persona adequada per a mi»

A mesura que Samsó creixia, «Jehovà el beneïa» (Jutges 13:24). Un dia, quan va tornar a casa, Samsó va dir als seus pares: «A Timnà he vist una dona filistea que m’ha cridat l’atenció. Vull que me l’aconseguiu perquè em pugui casar amb ella» (Jutges 14:2). De ben segur que es van quedar estupefactes. En comptes d’alliberar Israel dels seus opressors, el seu fill volia casar-se amb una dona filistea. A més, sabien que la Llei que Déu havia donat al seu poble prohibia les aliances matrimonials amb persones que adoressin déus falsos (Èxode 34:11-16). Per això li van dir: «Que no pots trobar cap dona entre els teus parents o en tot el nostre poble? Per què l’has d’anar a buscar entre aquests filisteus incircumcisos?». Amb tot, Samsó va dir al seu pare: «Aconsegueix-me-la, perquè és la persona adequada per a mi» (Jutges 14:3).

En quin sentit era aquella dona filistea «la persona adequada» per a Samsó? La Cyclopedia de McClintock i Strong explica que no era en el sentit que fos una dona «bonica, interessant [o] atractiva», sinó que «era adequada per assolir una finalitat, propòsit o objectiu». Quina era la finalitat de Samsó? Jutges 14:4 diu que «buscava una oportunitat per actuar contra els filisteus». Aquesta era la raó per la qual estava interessat en aquella dona. A mesura que Samsó havia anat creixent, l’esperit de Jehovà havia començat a «actuar sobre ell», és a dir, l’havia motivat a prendre acció (Jutges 13:25). L’esperit de Déu va ser la força que el va impulsar a demanar aquella dona com a esposa i la que el va motivar durant tots els anys que va servir com a jutge d’Israel. Va trobar Samsó finalment l’oportunitat que estava buscant? Abans d’esbrinar-ho, vegem què va fer Jehovà per assegurar-li que comptava amb el seu suport.

Samsó va baixar a Timnà, la ciutat de la seva futura esposa. La Bíblia explica: «Quan va arribar a les vinyes de Timnà, se li va acostar un lleó rugint. En aquell moment, l’esperit de Jehovà el va omplir de poder, i Samsó va partir el lleó en dos». ¿Va ser així com Jehovà li va confirmar que tenia el seu suport i que seria capaç de complir amb la seva assignació? La Bíblia no ho diu. Aquella extraordinària manifestació de poder va ocórrer quan estava sol i ningú més va veure el que va passar, però segur que Samsó es va adonar que havia estat gràcies a l’esperit de Déu. Sens dubte, allò el va animar i el va convèncer que Jehovà l’ajudaria a complir la tasca que li havia assignat. El relat continua: «Després, va baixar a parlar amb la dona i, per Samsó, ella continuava sent la persona adequada» (Jutges 14:5-7).

Al cap d’un temps, Samsó va tornar-hi per endur-se la dona a casa i «es va desviar del camí per fer un cop d’ull al lleó mort. [Aleshores] va veure que dintre del cadàver hi havia un eixam d’abelles i mel». El dia del seu casament, ho va recordar i va proposar una endevinalla als 30 joves filisteus que li feien d’acompanyants en el banquet. Els va dir: «De qui menja, n’ha sortit menjar, i del fort, n’ha sortit una cosa dolça». Si aquells joves resolien l’endevinalla, Samsó els donaria 30 vestits de lli i 30 conjunts de roba però, si no n’eren capaços, ells li haurien de donar els 30 vestits i els 30 conjunts. Els homes es van quedar desconcertats i, durant tres dies, van intentar resoldre l’endevinalla sense èxit. El quart dia, van amenaçar la dona de Samsó, li van dir: «Enganya el teu marit perquè digui la resposta de l’endevinalla. Si no ho fas, us cremarem a tu i als de la casa del teu pare». Aquells filisteus eren uns bàrbars. Imagina com devien tractar els israelites si eren capaços de fer una cosa així a la seva pròpia gent! (Jutges 14:8-15.)

Completament aterrida, la dona va pressionar Samsó perquè li digués la resposta. El setè dia, ell l’hi va acabar revelant. Aleshores, com que ella no l’estimava, el va trair i va anar a informar els filisteus. Aquells homes van resoldre l’endevinalla, però Samsó sabia que havien jugat brut, així que els va dir: «Si no haguéssiu llaurat amb la meva vedella, no hauríeu encertat l’endevinalla». Per fi s’havia presentat l’oportunitat que estava buscant! El relat explica: «L’esperit de Jehovà el va omplir de poder i ell va baixar a Ascaló. Allà va matar 30 homes, els va prendre la roba i la va donar als que havien encertat l’endevinalla» (Jutges 14:18, 19).

Per què va matar Samsó aquells homes? Ho va fer per venjar-se dels filisteus? No. En realitat, Jehovà el va motivar a actuar d’aquella manera per alliberar el seu poble. Per mitjà de Samsó, Jehovà va iniciar una lluita contra els opressors dels israelites. De fet, aquella confrontació havia de continuar. Vegem què va passar quan Samsó va anar a visitar la seva dona.

No tenia exèrcit, lluitava sol!

Quan Samsó va tornar a Timnà, va descobrir que la seva dona estava casada amb un altre home. El pare de la dona li va dir que l’havia donat a aquell home perquè pensava que Samsó l’odiava. Allò va fer que Samsó es posés furiós, així que va atrapar 300 guineus, les va lligar per parelles per les cues i va posar una torxa enmig de les seves cues. Després, va encendre les torxes i va deixar anar els animals pels camps de conreu dels filisteus. Les guineus van calar foc als cereals, les vinyes i les oliveres, els principals cultius de Filistea. Plens d’ira i com a represàlia, els filisteus van agafar la dona de Samsó i el pare d’ella i els van cremar. Aquell terrible acte de venjança va oferir a Samsó una nova oportunitat d’atacar els filisteus. El relat explica que va anar colpejant-ne un rere l’altre i va fer una gran matança (Jutges 15:1-8).

Què van fer els israelites? Es van adonar que Jehovà estava beneint Samsó i es van unir a ell per acabar amb l’opressió dels filisteus? Tot el contrari! Per evitar més problemes, els homes de Judà van enviar 3.000 homes perquè el capturessin i l’entreguessin als enemics. Però Samsó va aprofitar l’avinentesa per causar més baixes entre els filisteus. Quan els israelites estaven a punt d’entregar-lo, «l’esperit de Jehovà el va omplir de poder, i les cordes que tenia als braços es van desfer com si fossin fils de lli socarrimats i els lligams li van caure de les mans com si s’haguessin fos». Llavors, Samsó va agafar la mandíbula d’un burro i amb ella va matar 1.000 filisteus (Jutges 15:10-15).

Després de tot això, a Samsó li va entrar molta set i va demanar a Jehovà: «Tu ets qui has donat aquesta gran victòria al teu servent. I ara, deixaràs que em mori de set i caigui en mans d’aquests incircumcisos?». Jehovà va escoltar la seva oració i «va fer que s’obrís una cavitat [...], i d’allà va sortir aigua». Aleshores, «Samsó en va beure, va recuperar les forces i es va refer» (Jutges 15:18, 19).

Samsó estava totalment concentrat en el seu objectiu: lluitar contra els filisteus. Un dia, va anar a Gaza i va entrar a casa d’una prostituta. Ara bé, no ho va fer amb la intenció d’anar al llit amb ella, sinó perquè necessitava un lloc on passar la nit. Gaza era una ciutat enemiga i l’únic allotjament que podia trobar era a casa d’una prostituta. A mitjanit es va aixecar, va agafar les portes de la ciutat amb els dos muntants, els va arrencar, s’ho va carregar tot a les espatlles i ho va portar fins al cim d’una muntanya que hi havia prop d’Hebron, que estava a uns 60 quilòmetres. Sens dubte, Jehovà va aprovar el que va fer perquè li va donar poder per dur a terme aquesta extraordinària proesa (Jutges 16:1-3).

És cert que l’esperit sant va actuar en Samsó d’una manera única perquè les seves circumstàncies eren excepcionals però, avui dia, Jehovà també enforteix els seus servents per mitjà d’aquest mateix esperit. De fet, Jesús promet als seus seguidors que Jehovà «donarà esperit sant als que l’hi demanen» (Lluc 11:13).

Per què va abandonar Jehovà a Samsó?

Samsó es va enamorar d’una dona que es deia Dalila. Com que els governants dels filisteus volien desfer-se d’ell, la van anar a veure i li van dir: «Enganya’l perquè et digui d’on treu tanta força. Descobreix com el podem vèncer». Després, per subornar-la, li van prometre que cadascun d’ells li donaria «1.100 peces de plata» (Jutges 16:4, 5).

Si les peces de plata eren sicles, els cinc governants filisteus van oferir a Dalila 5.500 sicles, una quantitat molt suculenta. Per exemple, Abraham va pagar 400 sicles pel camp que va comprar per enterrar la seva dona i el preu d’un esclau era de 30 sicles (Gènesi 23:14-20; Èxode 21:32). Un altre detall interessant és que, en comptes de demanar a Dalila que donés suport al seu poble, aquells governants filisteus li van oferir diners, i això sembla indicar que no era filistea, sinó que era israelita. En qualsevol cas, ella va acceptar el suborn.

Dalila va demanar tres vegades a Samsó que li revelés el seu secret i, cada vegada que ell li donava una resposta, ella el traïa. Com que Samsó sempre li responia amb enganys, «Dalila no parava d’insistir-li i de pressionar-lo dia rere dia, i ell va acabar tan cansat que desitjava morir». Finalment, però, l’hi va revelar: «Mai ha passat cap navalla pel meu cap [...]. Si em tallessin el cabell, perdria la força i em tornaria tan dèbil com tots els altres homes» (Jutges 16:6-17).

Aquelles paraules van causar la ruïna a Samsó. Dalila va fer que s’adormís a la seva falda i després va cridar un home perquè li tallés les trenes. Ara bé, en realitat, el poder de Samsó no provenia dels seus cabells, simplement eren un senyal de la relació tan especial que tenia amb Jehovà com a nazireu. Com que Samsó es va deixar enganyar i li van tallar els cabells, el seu nazireat es va trencar i Jehovà el va abandonar. Quin en va ser el resultat? Els filisteus el van capturar, li van treure els ulls i el van tancar a la presó (Jutges 16:18-21).

Aquest relat ens ensenya una lliçó molt valuosa. No hi ha res més important que la nostra amistat amb Jehovà. Si fem alguna cosa que posi en perill la relació que tenim amb ell i no complim amb el nostre vot de dedicació, no podem esperar que ens beneeixi.

«Deixa que mori amb els filisteus!»

Els filisteus estaven exultants. Van convocar una festa en honor al seu déu Dagon per agrair-li que els hagués ajudat a vèncer el seu enemic. Samsó sabia que l’havien vençut perquè Déu l’havia abandonat. Era conscient que el que havia fet no havia agradat a Jehovà i se sentia profundament penedit. Durant el temps que havia estat empresonat, els cabells li havien començat a créixer de manera abundant. Mentre els filisteus celebraven la seva victòria, van fer venir Samsó al temple del déu Dagon. Com va reaccionar ell al trobar-se davant de milers de filisteus?

Samsó va orar: «Senyor Sobirà Jehovà, recorda’t de mi, si us plau. Oh Déu, dona’m força per última vegada, si us plau, i deixa’m venjar-me dels filisteus per un dels meus ulls». Llavors, es va recolzar entre les dues columnes centrals i «va empènyer les columnes amb totes les seves forces». De sobte, «el temple es va desplomar a sobre dels governants i de tota la gent que hi havia a dins. Així que van ser més els que Samsó va matar al morir que els que va matar durant tota la seva vida» (Jutges 16:22-30).

Mai ha existit un home tan fort com Samsó ni ningú que hagi fet les seves proeses. Però, en realitat, el més important és que Jehovà el menciona entre els servents de l’antiguitat que van destacar per la seva gran fe (Hebreus 11:32-34).

[Imatge]

Quin era el secret de la gran força de Samsó?