Preguntes dels lectors

Com és que Samsó podia tocar els cadàvers de les persones que havia matat i continuar sent nazireu?

A l’antiguitat, els israelites podien fer un vot especial de manera voluntària per ser nazireus durant un temps.a Quan algú feia aquest vot, havia de complir certes normes. Una d’elles deia: «No s’ha d’apropar a cap mort mentre estigui separat per a Jehovà. Encara que mori el seu pare, la seva mare, el seu germà o la seva germana, no s’ha de contaminar». Però què passava si algú moria «de sobte al seu costat»? Encara que toqués el mort de manera accidental, el seu nazireat es contaminava i el temps que havia sigut nazireu no comptava. De fet, s’havia de purificar i començar una altra vegada el període del seu nazireat (Nombres 6:6-12).

Ara bé, Samsó era nazireu en un sentit diferent. Abans del seu naixement, l’àngel de Jehovà va dir a la seva mare: «Et quedaràs embarassada i tindràs un nen. Però no haurà de passar cap navalla pel seu cap, perquè serà nazireu de Déu des del seu naixement. Ell iniciarà l’alliberament d’Israel de la dominació dels filisteus» (Jutges 13:5). Samsó no va fer cap vot de nazireat. Va ser Déu qui el va nomenar i el seu servei era de per vida. Per tant, la prohibició de tocar cadàvers no aplicava en el seu cas. I és que, si per accident tocava un cadàver, com podria tornar a començar el nazireat que havia iniciat al néixer? Pel que sembla, doncs, en alguns aspectes els requisits per als nazireus de per vida eren diferents dels requisits per als nazireus voluntaris.

Vegem quins requisits va establir Jehovà per a Samsó, Samuel i Joan el Baptista, els tres nazireus de per vida que es mencionen a la Bíblia. Tal com hem analitzat, Samsó no s’havia de tallar el cabell. Anna, la mare de Samuel, va fer el següent vot abans de quedar-se embarassada: «Te’l donaré a tu, Jehovà, perquè et serveixi tota la seva vida. I mai se li tallaran els cabells» (1 Samuel 1:11). Parlant sobre Joan el Baptista, l’àngel de Jehovà va dir: «No ha de beure vi ni cap altra beguda alcohòlica» (Lluc 1:15). A banda d’això, el relat explica que «Joan anava vestit amb roba de pèl de camell, portava un cinturó de pell a la cintura i menjava llagostes i mel silvestre» (Mateu 3:4). En cap moment Jehovà va prohibir a aquests tres nazireus que s’apropessin a un cadàver.

En el cas de Samsó, Jehovà també el va escollir per servir com a jutge i alliberar els israelites dels seus enemics (Jutges 2:16). Per poder complir la voluntat de Jehovà, Samsó va haver de tocar cossos morts. Per exemple, en una ocasió va matar 30 filisteus i els va treure la roba. Més tard, va colpejar un filisteu rere un altre i «va fer una gran matança». I un dia, fins i tot, va agafar la mandíbula d’un burro i va matar 1.000 homes (Jutges 14:19; 15:8, 15). Samsó va fer tot això amb l’aprovació i l’ajuda de Jehovà. De fet, la Bíblia parla d’ell com un home d’una fe exemplar (Hebreus 11:32; 12:1).

Volen dir les paraules de Jutges 14:6 que en els dies de Samsó la gent tenia el costum de partir cabrits?

Jutges 14:6 diu: «En aquell moment, l’esperit de Jehovà el va omplir de poder, i Samsó va partir el lleó en dos tan sols amb les mans, com qui parteix un cabrit». No hi ha res que indiqui que a l’època dels jutges d’Israel la gent tingués el costum de partir cabrits. Per tant, és molt probable que aquestes paraules únicament siguin una comparació.

L’expressió «va partir el lleó en dos» podria tenir dos significats: o que Samsó esquincés, o partís, les mandíbules del lleó o que el desmembrés. Si el que va passar és que Samsó li va partir les mandíbules, l’expressió donaria a entendre que, per a ell, partir un lleó amb les seves mans va ser tan fàcil com partir les mandíbules d’un cabrit, una acció que una persona amb una força normal podria arribar a fer. Ara bé, i si Samsó va desmembrar el lleó? En aquest cas, seria un símil per ajudar-nos a entendre que amb l’ajuda de l’esperit sant Samsó va ser capaç de fer una cosa que requeria una força física extraordinària. Sigui com sigui, les paraules de Jutges 14:6 indiquen que gràcies al poder de Jehovà, a les mans de Samsó, un poderós lleó va ser com un cabrit.

[Nota]