El «pim», una prova de la historicitat de la Bíblia

LA PARAULA pim només apareix una vegada a la Bíblia. En els dies del rei Saül, els israelites havien d’anar als ferrers filisteus per esmolar les seves eines de metall. La Bíblia diu que «havien de pagar un pim per esmolar una arada, una aixada, un trident o una destral, o bé per reparar una agullada» (1 Samuel 13:21).

Què era un pim? La resposta va ser tot un misteri fins que l’any 1907 de la n. e., a una excavació arqueològica a l’antiga ciutat de Guèzer, es va trobar el primer pim, un pes de pedra. Fins aquell moment, als traductors de la Bíblia se’ls havia fet difícil traduir aquesta paraula. De fet, algunes Bíblies ni tan sols la tradueixen. Per exemple, a 1 Samuel 13:21 La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society, diu: «Allà hi havien d’esmolar el tall de les falçs, i de les aixades, i de les relles de tres punxes, i de les destrals, i redreçar els agullons».

Actualment els erudits saben que un pim és una mesura de pes d’uns 7,82 grams, o aproximadament dos terços d’un sicle, la unitat bàsica de pes dels hebreus. Els filisteus cobraven als israelites un pim de fragments de plata per esmolar les seves eines. Ara bé, el sicle es va deixar d’utilitzar l’any 607 a. de la n. e. quan el regne de Judà va caure juntament amb la seva capital, Jerusalem. Així doncs, per què es pot dir que el pim és una prova de la historicitat del text hebreu?

Alguns erudits afirmen que les Escriptures Hebrees, incloent-hi el Primer llibre de Samuel, es van escriure en el període grecoromà, fins i tot en dates tan tardanes com les compreses entre el segle II i el segle I a. de la n. e. Asseguren que el text hebreu «“no és històric” i que té molt poc o cap valor a l’hora de descriure com era l’Israel “bíblic”, o “antic”, que simplement és una invenció literària del judaisme i del cristianisme moderns».a

Ara bé, parlant del pim que es menciona a 1 Samuel 13:21, William Dever, un professor d’arqueologia i antropologia del Pròxim Orient, comenta: «És impossible que escriptors del període grecoromà “s’inventessin” [aquesta unitat de pes] segles després que aquests pesos haguessin desaparegut i haguessin estat oblidats. De fet, aquesta part del text bíblic [...] no es va arribar a entendre fins a principis del segle XX, quan es van trobar els primers pesos amb la paraula pim gravada en hebreu». El professor continua dient: «Si totes les històries bíbliques són “invencions literàries” del període grecoromà, com va acabar aquesta història a les Escriptures Hebrees? Alguns poden dir que el cas del pim “és tan sols un petit detall”, i és cert, però tots sabem que la “història es compon de petits detalls”».

[Nota]

[Imatge]

Un pim és una mesura de pes que fa aproximadament dos terços d’un sicle