Millora el teu «art d’ensenyar» a la predicació

1. Quina habilitat faríem bé de desenvolupar, i per què? (2 Timoteu 4:2.) (Mira la imatge.)

JESÚS va manar als seus seguidors: «Feu deixebles [...] i ensenyeu-los a fer tot el que us he manat» (Mt. 28:19, 20). Així que tots els cristians haurien de ser mestres. És cert que és Jehovà qui atreu les persones que tenen «l’actitud correcta» i són els àngels els qui tenen la tasca de dirigir-nos en la predicació per trobar-les (Fe. 13:48; Jn. 6:44; Ap. 14:6). Però nosaltres hem de posar de la nostra part. Pensa en els exemples dels apòstols Pau i Bernabé. La Bíblia explica que, quan van predicar a la sinagoga d’Iconi, «van parlar de tal manera que moltíssims jueus i grecs es van fer creients» (Fe. 14:1). Sens dubte, van poder parlar d’aquesta manera perquè havien cultivat l’«art d’ensenyar» (llegeix 2 Timoteu 4:2). Com a cristians, cadascun de nosaltres farem bé de desenvolupar aquesta habilitat.

2. Què pot fer que alguns cristians pensin que mai podran ser bons mestres?

² És possible que alguns no es vegin capaços de millorar el seu art d’ensenyar perquè no han rebut molta formació acadèmica o no tenen facilitat a l’hora d’expressar-se. Això no és res nou, ja que la Bíblia parla d’alguns servents de Déu que es van sentir igual (Èx. 4:10; Jer. 1:6). D’altres potser dubten de les seves habilitats perquè veuen els bons resultats que aconsegueixen altres germans i es comparen. És clar, som conscients que no tots acceptaran el missatge de bones notícies que portem. També sabem que la nostra manera d’ensenyar no és l’únic factor que influeix en si ens escoltaran o no. Com hem vist, són Jehovà i els àngels els qui s’asseguren que les persones de cor sincer entrin al poble de Déu. Tot i així, volem esforçar-nos de valent per presentar la veritat de manera atraient. Per tal d’aconseguir-ho, en aquest article analitzarem tres maneres com podem millorar el nostre art d’ensenyar a la predicació.

MOSTRA INTERÈS EN LES PERSONES

3. Per què el que deia Jesús arribava al cor de les persones?

³ La Bíblia explica que Jesús sabia «què hi havia dins de l’home» (Jn. 2:25). Aquesta expressió dona a entendre que era capaç de percebre els pensaments i les motivacions de les persones. Com que sabia exactament què necessitaven, podia arribar al cor dels seus oients. Veia clarament que els faltava guia i consol espiritual, ja que els líders religiosos de l’època els havien fet la vida impossible amb moltes tradicions i normes (Mt. 9:36; 23:4). Però el que ensenyava Jesús millorava les seves vides; un exemple n’és el que va dir al Sermó de la Muntanya. Per això, moltes persones s’apropaven a ell, ja que parlava de temes que les afectaven personalment.

4. Com podem demostrar que ens interessem per les persones? (Mira les imatges.)

⁴ Podem demostrar que ens interessem per les persones si dediquem temps a pensar en les preocupacions que puguin tenir. La veritat és que totes i cadascuna de les persones que trobem a la predicació està patint, d’una manera o una altra, les conseqüències de viure en aquest món controlat per Satanàs. Si tenim això present, ens serà més fàcil mostrar-los empatia. Per exemple, hi ha alguna notícia recent que els pugui estar amoïnant? Estan els pares preocupats per la seguretat dels seus fills a l’escola? És molt alta la taxa d’atur a la zona? Intenta imaginar com és la vida de les persones en aquests «temps crítics» sense l’esperança que dona la Bíblia (2 Tim. 3:1; Is. 65:13, 14).

5. En quin sentit era diferent Jesús dels fariseus? (Mateu 11:28-30.)

⁵ Jesús es preocupava sincerament per les persones que ensenyava, i això es notava en la manera com les tractava. A diferència dels fariseus, que menyspreaven els altres i els tractaven amb duresa, Jesús era amable i mostrava consideració a tothom (Mt. 23:13; Jn. 7:49). A més, era «dòcil i humil de cor», i aquestes qualitats el van ajudar a ser un bon mestre (llegeix Mateu 11:28-30). Nosaltres també hauríem de tractar amb bondat i respecte aquells que ens escolten.

6. Com podem demostrar bondat i respecte a aquells que rebutgen o s’oposen al nostre missatge?

⁶ Algunes persones no volen escoltar el missatge que portem o, fins i tot, s’enfaden amb nosaltres. Com hauríem de reaccionar? Jesús va ensenyar que no hauríem de tornar mal per mal. Però va anar més enllà i va dir que havíem de continuar fent el bé als que ens odien, beneint els que ens maleeixen i, fins i tot, orant pels que ens insulten (Lc. 6:27, 28). Ens serà més fàcil fer això si recordem que pot ser que hi hagi un motiu pel qual rebutgen les bones notícies en aquell moment. És cert que hi ha qui busca aturar la nostra obra deliberadament. Però d’altres potser no volen parlar perquè estan angoixats per un problema familiar o una altra situació que no té res a veure amb nosaltres. També és possible que simplement hàgim trucat a la seva porta en un mal moment. Sigui com sigui, fem bé de posar en pràctica el següent consell: «Que les vostres paraules sempre siguin agradables, amanides amb sal, i així sabreu com heu de respondre a cadascú» (Col. 4:6). Si mostrem empatia per les persones i intentem comprendre les seves circumstàncies, reaccionarem amb calma i seguirem buscant maneres d’ensenyar-los veritats bíbliques que els puguin ajudar.

BASA’T EN LA PARAULA DE DÉU

7. Com va demostrar Jesús que basava les seves ensenyances en la Paraula de Déu? (Joan 7:14-16.)

⁷ Jesús no va confiar en el seu propi coneixement. Sempre va basar les seves ensenyances en la Paraula de Déu i va explicar les veritats bíbliques d’una manera que era fàcil d’entendre i recordar. La Bíblia diu que Jesús «ensenyava com qui té autoritat, no com els escribes» i, per això, «la gent es quedava meravellada» (Mc. 1:22; consulta la nota d’estudi «no como los escribas»). En aquella època, els escribes tenien el costum de citar a rabins importants com a autoritat. En canvi, Jesús citava directament de les Escriptures. És clar, podria haver impressionat els seus seguidors amb la incomparable saviesa que tenia com a Fill de Déu o, inclús, podria haver-los deixat estupefactes amb tota la informació que havia adquirit durant els milions d’anys que havia estat al cel. Però no ho va fer. Va centrar les seves ensenyances en la Paraula de Déu i la Seva voluntat (llegeix Joan 7:14-16). Sens dubte, ens va donar el millor exemple a seguir.

8. Com va seguir Pere l’exemple de Jesús?

⁸ Els deixebles de Jesús també es van basar en la Paraula de Déu quan ensenyaven. Un exemple d’això el trobem en el discurs que va fer l’apòstol Pere a la Pentecosta de l’any 33 n. e. Encara que no era un home amb molts estudis, Pere va aconseguir arribar al cor d’aquells que l’escoltaven a l’utilitzar molts passatges de les Escriptures per explicar com Jesús havia complert les profecies bíbliques (Fe. 2:14-37). Quin en va ser el resultat? «Els que van acceptar de bona gana el que Pere havia dit es van batejar, i aquell dia unes 3.000 persones es van afegir als deixebles» (Fe. 2:41).

9. Per què hauríem de basar-nos en la Bíblia quan ensenyem als altres?

⁹ Queda clar que la millor eina que tenim per arribar al cor de les persones és la Paraula de Déu (Heb. 4:12). Per tant, l’hem d’utilitzar constantment quan ensenyem la veritat als altres. I és que desitgem predicar «la paraula» i no les nostres pròpies idees (2 Tim. 4:2). Proverbis 2:6 diu que «Jehovà és qui dona saviesa; de la seva boca provenen el coneixement i el discerniment». Així que, quan utilitzem la Bíblia, és com si estiguéssim deixant que Jehovà parlés (Mal. 2:7). Volem que tothom entengui que els consells que contenen les Escriptures són infinitament superiors a la saviesa humana. I ho són perquè han estat inspirats directament pel nostre Creador. Sí, el coneixement que obtenim de la Bíblia ens permet alegrar el seu cor i tenir una vida feliç (2 Tim. 3:16, 17).

10. Com podem dirigir l’atenció del nostre estudiant de la Bíblia a la Paraula de Déu?

¹⁰ Quan et preparis per estudiar la Bíblia amb algú, busca maneres de dirigir la seva atenció al que la Paraula de Déu ensenya. És important que l’estudiant vegi que, tot i que les imatges i els vídeos faciliten l’aprenentatge, el principal llibre de text que estudiem és la Bíblia. Així doncs, assegura’t de llegir els textos clau directament de les Escriptures i ajuda l’estudiant a extreure’n lliçons. I quan analitzis una imatge o un vídeo, no t’oblidis de comprovar que entengui els principis bíblics que aquest ensenya. Ara bé, no cal parlar molt ni llegir cada text bíblic que apareix a la lliçó. En lloc d’això, dona temps a la persona perquè pensi en el significat del text que ha llegit, inclús tornant a llegir-lo si és necessari. Si fas tot això, realment podràs dir que estàs dirigint un curs, no d’un llibre ni d’imatges i vídeos, sinó de la Bíblia (1 Cor. 2:13).

11, 12. a) Com podem ser pacients amb els nostres estudiants? (Fets 17:1-4.) (Mira la imatge.) b) Què és possible que alguns no sàpiguen sobre la Bíblia, i com els podem ajudar?

¹¹ Si al teu estudiant li costa acceptar algun punt que esteu analitzant, posa en pràctica el consell bíblic de predicar «la paraula [...] amb molta paciència». Recorda que no tothom progressa al mateix ritme. Alguns necessiten més temps per entendre veritats que a nosaltres ens poden semblar bàsiques. Per exemple, Pau va haver de donar testimoni en diverses ocasions als jueus de Tessalònica. Però no es va donar per vençut, sinó que els va fer raonar basant-se en les Escriptures i, com a resultat, alguns van acceptar la veritat que els estava ensenyant (llegeix Fets 17:1-4).

¹² Una altra manera de demostrar paciència és utilitzant preguntes per ajudar l’estudiant a expressar-se obertament i resistint la temptació de parlar massa. Així que, esforça’t per escoltar el teu estudiant amb atenció i per esbrinar què opina sobre un tema en concret. Llavors, llegeix i analitza alguns textos bíblics perquè descobreixi què en pensa Déu. D’altra banda, alguns no han vist mai una Bíblia i no tenen ni idea de què tracta. És el cas del teu estudiant? Si és així, potser li aniria bé veure’n un exemplar en paper. Podries mostrar-li la introducció a la Paraula de Déu, que es troba a les primeres pàgines de la Traducció del Nou Món, perquè s’adoni de la gran varietat de temes que es troben a la Bíblia. Per què no li ensenyes el valor pràctic de les Escriptures analitzant un o dos textos inclosos en la pregunta 15 sobre quin és el secret per ser feliços? En resum, la teva manera d’ensenyar serà molt més efectiva si ajudes el teu estudiant a entendre el poder que té la Paraula de Déu.

CENTRA’T EN JEHOVÀ

13. Quan ensenyem a algú, cap a on hauríem de dirigir la seva atenció? Posa’n un exemple.

¹³ El nostre objectiu és ajudar la persona que ens escolta a conèixer Jehovà i apropar-se a ell (Jm. 4:8). Per il·lustrar-ho, podríem comparar la nostra feina a la d’un tècnic de llums en un teatre. Durant l’obra, el tècnic no enfoca el llum cap a ell mateix, sinó que il·lumina els personatges principals per tal d’assegurar-se que el públic centri la seva atenció en ells. De la mateixa manera, quan nosaltres ensenyem a algú, dirigim l’atenció cap a Jehovà i no cap a nosaltres.

14. Com podem ajudar el nostre estudiant a centrar-se en Jehovà?

¹⁴ Quan dirigeixis un curs bíblic, ajuda el teu estudiant a enfortir el seu desig d’agradar a Déu (Prov. 27:11). No es tracta simplement de donar-li instruccions sobre un codi de conducta, com si volgués ser admès en un club. En lloc d’això, desitgem que la persona faci canvis perquè vol fer feliç Jehovà. Per aconseguir-ho, fes-li preguntes que l’ajudin a centrar l’atenció en Déu. Per exemple, imagina que al teu estudiant li està costant deixar un mal hàbit. Li podries preguntar: «Per què odia Jehovà aquesta pràctica? Per què creus que et demanaria deixar de fer una cosa que a tu t’agrada? Com demostra això que Jehovà t’estima?». Com més el moguis a pensar en Jehovà, més clar veurà que és el millor Pare que podem tenir. A la vegada, ser conscient d’això l’ajudarà a voler agradar-li.

CONTINUA MILLORANT EL TEU ART D’ENSENYAR

15. Com pots seguir millorant la teva habilitat d’ensenyar?

¹⁵ Pots demanar a Jehovà en oració que t’ajudi a examinar les teves habilitats a l’hora d’ensenyar i a identificar en quins àmbits pots millorar (1 Jn. 5:14). És clar, després cal donar a Jehovà alguna cosa que pugui beneir. Així que, estigues ben atent a la capacitació que reps a les reunions i posa en pràctica el que hi aprens. També et pot ajudar convidar un germà o una germana que sigui un bon mestre a acompanyar-te al teu curs bíblic. Després, li pots preguntar en quins aspectes creu que podries millorar. D’altra banda, recorda que, encara que tu coneixes perfectament el material que analitzeu, per al teu estudiant segurament sigui nou. Intenta veure’l a través dels seus ulls. A més, esforça’t perquè entengui els infinits beneficis que li reporta tot el que està aprenent. Si ho aconsegueixes, estaràs ajudant-lo a fer-se amic de Jehovà i a tenir una vida més feliç (Sl. 1:1-3).

16. Com ens beneficiarà seguir millorant el nostre art d’ensenyar?

¹⁶ Sens dubte, ensenyar als altres sobre el nostre meravellós Pare és un dels motius més grans d’alegria que podem trobar. Pensa que, en el nou món, faràs servir encara més la teva habilitat d’ensenyar! Així doncs, esforça’t per mostrar interès personal en les persones, per basar el que ensenyes en la Paraula de Déu i per centrar tota l’atenció en Jehovà a l’hora de predicar. D’aquesta manera, aconseguiràs millorar el teu art d’ensenyar.