Què aprenem dels reis d’Israel?

1, 2. Què ens explica la Bíblia sobre alguns dels reis d’Israel?

LA Bíblia parla de més de 40 homes que van arribar a ser reis d’Israel i explica obertament alguns detalls del que van fer.a De fet, fins i tot esmenta els errors greus que van cometre alguns dels reis fidels. Pensa en el que Jehovà va dir del rei David: «El meu servent David [...] em va seguir de tot cor perquè només va fer el que estava bé als meus ulls» (1 Re. 14:8). Tot i això, va ser el mateix David qui va cometre adulteri amb una dona casada i després va tramar una estratègia perquè matessin el seu marit a la batalla (2 Sam. 11:4, 14, 15).

² D’altra banda, la Bíblia també explica coses bones que van fer alguns dels reis infidels. Fixa’t en Roboam. Per a Jehovà, ell «va fer el que estava malament» (2 Cròn. 12:14). Ara bé, quan Déu li va demanar que deixés marxar deu tribus perquè triessin un nou rei, va ser obedient. A més, també va fortificar moltes ciutats per protegir la nació (1 Re. 12:21-24; 2 Cròn. 11:5-12).

3. Quina pregunta important sorgeix, i què analitzarem en aquest article?

³ Això fa que ens plantegem una pregunta important: Si tots els reis d’Israel van actuar de vegades bé i d’altres malament, en què es va fixar Jehovà per jutjar si cadascun d’ells era fidel o infidel? La resposta ens ajudarà a entendre què podem fer nosaltres perquè Déu ens consideri servents lleials. Analitzem, doncs, tres factors que va examinar Jehovà a l’hora d’avaluar els reis: el seu cor, el seu penediment i el seu suport a l’adoració verdadera.

VAN SERVIR JEHOVÀ AMB TOT EL SEU COR

4. Quina és una de les diferències que hi havia entre els reis fidels i els infidels?

⁴ Jehovà va considerar fidels aquells reis que el van adorar amb un cor complet.b Per exemple, el rei Josafat «va buscar Jehovà amb tot el seu cor» (2 Cròn. 22:9). Parlant de Josies, la Bíblia també diu que «abans d’ell no hi va haver cap rei [...] que tornés a Jehovà amb tot el seu cor» (2 Re. 23:25). I, què podem dir de Salomó, que al final de la seva vida va fer el que era incorrecte? Aquest rei «no va servir Jehovà [...] amb tot el seu cor» (1 Re. 11:4). De fet, parlant d’un altre rei infidel, Abiam, la Bíblia diu exactament el mateix (1 Re. 15:3).

5. Què significa servir Jehovà amb un cor complet?

⁵ Però, per adorar Jehovà amb tot el nostre cor, no el podem servir simplement per inèrcia o de manera rutinària. Cal que el servim motivats pel profund amor i la devoció que sentim per ell. De fet, hem de continuar estimant-lo i respectant-lo al llarg de tota la nostra vida.

6. Com podem tenir un cor complet? (Proverbis 4:23; Mateu 5:29, 30.)

⁶ I nosaltres? Com podem imitar els reis fidels i tenir un cor complet? Evitant les males influències. L’entreteniment poc apropiat, per exemple, pot dividir el nostre cor. També ho poden fer les males companyies o la manera de pensar materialista d’aquest món. Si ens adonem que hi ha alguna cosa que està començant a debilitar el nostre amor per Jehovà, és important que intervinguem de seguida i l’eliminem de la nostra vida (llegeix Proverbis 4:23; Mateu 5:29, 30).

7. Per què és important que evitem qualsevol mala influència?

⁷ No podem permetre’ns que el nostre cor es divideixi. Si no anéssim amb compte, potser ens podríem enganyar a nosaltres mateixos i pensar que, com que estem molt ocupats servint Jehovà, no cal que rebutgem immediatament les males influències. Pensa en el següent: imagina que has sortit al carrer i fa un dia extremadament fred i ventós. Quan arribes a casa, corrents encens la calefacció. Però, serviria de res si deixessis la porta de casa oberta? Ràpidament, entraria l’aire glaçat i la refredaria, oi? Què ens ensenya això? Doncs que no n’hi ha prou amb alimentar-nos espiritualment si volem continuar protegint el nostre amor per Jehovà. També hem de tancar la porta a qualsevol mala influència perquè «l’aire» glaçat d’aquest món, és a dir, el seu esperit, no entri al nostre cor i el divideixi (Ef. 2:2).

ES VAN PENEDIR DELS SEUS PECATS

8, 9. Com van reaccionar el rei David i el rei Ezequies quan els van corregir? (Mira la imatge.)

⁸ Com hem vist abans, el rei David va cometre errors molt greus. Però, quan el profeta Natan el va corregir, es va penedir humilment (2 Sam. 12:13). David no va fer veure que estava penedit per intentar enganyar el profeta o evitar un càstig. Les paraules que va escriure al Salm 51 ens demostren que estava penedit de tot cor (Sl. 51:3, 4, 17, encapçalament).

⁹ El rei Ezequies també va pecar contra Jehovà. La Bíblia explica: «El seu cor es va tornar orgullós, i això va fer que Déu s’indignés amb ell, amb Judà i amb Jerusalem» (2 Cròn. 32:25). Com és que Ezequies es va tornar orgullós? Potser se sentia superior per les seves riqueses, per la victòria que havia obtingut contra els assiris, o per com s’havia curat miraculosament de la seva malaltia. És possible que fos aquest orgull el que el motivés a ensenyar als babilonis tot el seu tresor. Allò va fer que el profeta Isaïes el corregís (2 Re. 20:12-18). I, com en el cas de David, Ezequies també es va penedir humilment (2 Cròn. 32:26). Quina va ser l’avaluació final que Jehovà va fer d’aquest rei? Va concloure que no havia deixat de «fer el que estava bé» (2 Re. 18:3).

10. Com va reaccionar el rei Amasies quan el van corregir?

¹⁰ D’altra banda, Amasies, un rei de Judà, «va fer el que estava bé als ulls de Jehovà, però no ho va fer de tot cor» (2 Cròn. 25:2). Per què Jehovà va dir això d’ell? Perquè, després que l’ajudés a vèncer els edomites, Amasies va començar a adorar els déus d’aquella nació.c Aleshores, quan el profeta de Jehovà el va intentar corregir, el rei el va despatxar amb arrogància (2 Cròn. 25:14-16).

11. D’acord amb 2 Corintis 7:9, 11, què hem de fer perquè Jehovà ens perdoni? (Mira les imatges.)

¹¹ Què aprenem d’aquests exemples? Que és vital que ens penedim dels nostres pecats i ens esforcem de valent per no tornar-los a repetir. ¿I si els ancians ens donen un consell, encara que sigui sobre un assumpte que a nosaltres ens sembli de poca importància? No hauríem de pensar que Jehovà no ens estima, o que els ancians estan en contra nostra. Recorda que fins i tot els bons reis d’Israel van necessitar que els aconsellessin i els corregissin (Heb. 12:6). Per tant, quan se’ns corregeix a nosaltres, farem bé de 1) acceptar la correcció humilment, 2) fer els canvis necessaris, i 3) continuar servint Jehovà de tot cor. Si ens penedim dels nostres pecats, podem estar segurs que Jehovà ens perdonarà (llegeix 2 Corintis 7:9, 11).

VAN DONAR SUPORT A L’ADORACIÓ VERDADERA

12. Què va caracteritzar els reis fidels?

¹² Els reis que Jehovà va considerar fidels van donar suport a l’adoració verdadera. A més, van animar els seus súbdits a fer el mateix. És evident que també van cometre errors, tal com hem vist. Però, per sobre de tot, van donar devoció exclusiva a Jehovà i es van esforçar de tot cor per netejar la nació d’idolatria.d

13. Per què Jehovà va jutjar el rei Acab com a infidel?

¹³ Què podem dir dels reis que Jehovà va jutjar com a infidels? Òbviament, no tot el que van fer era incorrecte. De fet, fins i tot el malvat rei Acab va demostrar cert grau d’humilitat i penediment quan es va assabentar que Nabot havia estat assassinat per culpa seva (1 Re. 21:27-29). A més, va construir ciutats i va vèncer alguns enemics d’Israel (1 Re. 20:21, 29; 22:39). Ara bé, va fer una cosa terrible als ulls de Jehovà: sota la influència de la seva esposa, Acab va promoure l’adoració a déus falsos i mai se’n va penedir (1 Re. 21:25, 26).

14. a) Per què Jehovà va determinar que Roboam havia estat un rei infidel? b) Què va caracteritzar el regnat de la majoria dels reis infidels?

¹⁴ Pensa en el cas d’un altre rei infidel, Roboam. Com hem vist al paràgraf 2, ell va fer moltes coses bones. Però, un cop el seu regnat va quedar consolidat, va deixar de complir la Llei de Jehovà i va començar a servir déus falsos (2 Cròn. 12:1). A partir d’aquell moment, va anar alternant l’adoració verdadera amb la falsa (1 Re. 14:21-24). No obstant això, Acab i Roboam no van ser els únics reis que es van desviar de l’adoració pura. De fet, la gran majoria dels reis infidels van adorar ídols i van incitar la nació a fer el mateix. Queda clar, doncs, que el suport que un rei donava a l’adoració verdadera era un factor decisiu perquè Jehovà determinés si era bo o dolent.

15. Per què era tan important per a Jehovà el suport que donaven els reis a l’adoració pura?

¹⁵ Per què era l’adoració que donaven els reis tan important per a Jehovà? D’una banda, perquè el rei era el responsable d’ajudar la nació a adorar Jehovà com ell es mereix. D’altra banda, perquè l’adoració falsa fa que les persones cometin injustícies i altres pecats greus (Os. 4:1, 2). A més, tant els reis com els israelites estaven dedicats a Jehovà. És per això que la Bíblia compara l’adoració de déus falsos a l’adulteri (Jer. 3:8, 9). I és que, quan una persona comet adulteri, fereix el seu cònjuge d’una de les maneres més esgarrifoses. Igualment, quan un servent dedicat a Jehovà participa en l’adoració falsa, peca contra Ell d’una de les maneres més personals i directes possibles (Deut. 4:23, 24).e

16. Per a Jehovà, què diferencia una persona bona d’una de dolenta?

¹⁶ Quines lliçons en podem aprendre? Sens dubte, hem d’estar completament resolts a evitar qualsevol contacte amb l’adoració falsa. Però amb això no n’hi ha prou. També hem d’adorar Jehovà com ell desitja i mantenir-nos actius en el seu servei. El profeta Malaquies va deixar ben clar què diferencia una persona bona d’una de dolenta als ulls de Jehovà, quan va dir: «Tornareu a veure la diferència entre un just i un malvat, entre algú que serveix Déu i algú que no el serveix» (Mal. 3:18). Per tant, no podem permetre que res —ni tan sols les nostres imperfeccions o errors— ens desanimi tant que arribem al punt de deixar la veritat. Hem de recordar que deixar de servir Jehovà ja és un pecat greu.

17. Com pot influir en la nostra devoció a Jehovà la persona que triem per casar-nos?

¹⁷ Si estàs solter i t’agradaria casar-te, has vist com et poden ajudar les paraules de Malaquies a triar la persona adequada? Potser hi ha algú que té bones qualitats però, si no serveix Jehovà, podem dir que és una persona justa als Seus ulls? (2 Cor. 6:14.) Si et casessis amb ella, t’ajudaria a estimar Déu encara més? Pensa que les esposes paganes de Salomó probablement també tenien bones qualitats, però no servien Jehovà, i a poc a poc van anar arrossegant el rei cap a l’adoració falsa (1 Re. 11:1, 4).

18. Què han d’ensenyar els pares als seus fills?

¹⁸ Pares, podeu utilitzar l’exemple bíblic dels reis d’Israel per ensenyar al vostre fill a desenvolupar un intens desig de servir Jehovà. Feu-li veure que Déu considerava que un rei era bo o dolent depenent en gran mesura de com hagués promogut l’adoració verdadera. Ensenyeu-li amb paraules i accions que les activitats espirituals, com ara estudiar la Bíblia, assistir a les reunions o sortir a predicar, tenen prioritat absoluta sobre qualsevol altra cosa (Mt. 6:33). Si no ho feu, és possible que el vostre fill acabi pensant que ser testimoni de Jehovà no vol dir res més que pertànyer a la religió dels seus pares, i que no necessita cultivar una amistat personal amb el Creador. Si ho veiés així, podria posar el servei a Jehovà en segon lloc a la vida o, fins i tot, deixar de servir-lo per complet.

19. Quina esperança hi ha per a aquells que han deixat de servir Jehovà? (Consulta també el requadre «Pots tornar a Jehovà!».)

¹⁹ Però, hi ha cap esperança per algú que ha deixat de servir Jehovà? I tant! Pot penedir-se i tornar a adorar-lo novament. Per fer-ho, és probable que hagi d’empassar-se el seu orgull i acceptar l’ajuda dels ancians (Jm. 5:14). Ara bé, qualsevol esforç és poc si el comparem amb els beneficis de tornar a ser amics de Jehovà.

20. Com ens veurà Jehovà si imitem els reis fidels?

²⁰ Per tant, quines lliçons hem après dels reis d’Israel? Una d’elles és que pots ser com els reis fidels si tens un cor completament dedicat a Jehovà. Quan t’equivoquis, aprèn dels teus errors, penedeix-te sincerament i fes els canvis necessaris. Recorda en tot moment la importància de continuar donant suport a l’adoració pura i adorant exclusivament l’únic Déu verdader. Si et mantens ben a prop de Jehovà, pots estar segur que ell també et veurà a tu com algú que fa el que està bé als seus ulls.