Què pots fer per adaptar-te a una nova congregació?

En Nicolas i la Céline van haver de fer front a un repte totalment diferent. La sucursal de França els va convidar a servir en una nova congregació. Ells expliquen: «Al principi estàvem molt il·lusionats, però després vam començar a trobar a faltar els nostres amics. A més, encara no teníem una amistat prou forta amb els germans de la nova congregació».a En vista de tots aquests reptes, què pots fer per adaptar-te a una nova congregació? Què poden fer els altres per ajudar-te? I de quines maneres us podeu animar els uns als altres? Vegem-ho.

QUATRE PRINCIPIS QUE ET PODEN AJUDAR

1) Confia en Jehovà (Sl. 37:5). La Kazumi, una germana del Japó, va haver de deixar la congregació on havia servit durant 20 anys quan l’empresa del seu marit el va traslladar. Com va posar aquesta germana el seu «camí a les mans de Jehovà»? Ella explica: «Li vaig obrir el meu cor a Jehovà; li vaig explicar que estava aterrida i que em sentia molt sola i angoixada. Cada vegada que li demanava ajuda, ell em donava les forces que necessitava».

Com podem enfortir la nostra confiança en Jehovà? Així com una planta necessita aigua per créixer, en sentit simbòlic, la nostra fe també necessita que la reguem perquè s’enforteixi. En Nicolas, mencionat abans, va enfortir la seva confiança en Jehovà quan va examinar els exemples d’Abraham, Jesús i Pau, homes que van estar disposats a fer molts sacrificis per Jehovà. Tenir un programa regular d’estudi de la Bíblia no només t’ajudarà a fer front als canvis de la vida, sinó que també farà que estiguis més ben preparat per ajudar els germans de la teva nova congregació.

2) No facis comparacions (Ecl. 7:10). Quan en Jules es va mudar de Benín als Estats Units, es va trobar amb una cultura totalment diferent. Ell explica: «Tenia la sensació que cada vegada que coneixia algú li havia d’explicar tota la meva vida». Com que això no li passava al seu país, va començar a aïllar-se de la congregació. Ara bé, el seu punt de vista va canviar quan va conèixer millor els germans i les germanes. En Jules continua dient: «Em vaig adonar que, siguem d’on siguem, tots som iguals. L’única cosa que canvia és la manera com ens expressem. Per això, hem d’acceptar les persones tal com són». Així doncs, no facis comparacions amb la teva antiga congregació. Una pionera anomenada Anne-Lise ho va expressar així: «No he anat a una altra congregació per continuar fent el que he fet sempre, sinó per aprendre coses noves».

Els ancians tampoc han de comparar la seva nova congregació amb l’antiga. Que les coses es facin diferent no vol dir que s’estiguin fent malament. Per tant, és important que els ancians coneguin les circumstàncies locals abans de fer cap suggeriment (Ecl. 3:1, 7b). És molt millor donar un bon exemple que forçar els germans a pensar com nosaltres (2 Cor. 1:24).

3) Participa al màxim en les activitats de la congregació (Fili. 1:27). Mudar-se implica molt de temps i esforç, però és essencial que vagis a les reunions tan aviat com puguis, si és possible, de manera presencial. Al cap i a la fi, si no hi vas mai o només hi vas de tant en tant, com et podran ajudar els germans? La Lucinda, que va anar a viure amb les seves dues filles a una gran ciutat de Sud-àfrica, explica: «Em van suggerir que em centrés a passar més temps amb els germans, que prediqués amb ells i que participés en les reunions. A més, vam oferir casa nostra perquè es fessin les reunions per a la predicació».

Participar en les activitats teocràtiques amb els germans i les germanes de la teva nova congregació no només t’enfortirà a tu, sinó també a ells. Els ancians de la congregació de l’Anne-Lise, esmentada abans, la van animar a predicar amb tots els germans. Ella diu: «De seguida em vaig adonar que fer-ho era essencial per sentir-me part de la congregació». A més, si et fas disponible per col·laborar en la neteja i el manteniment de la sala, els germans veuran que sents que aquesta és la teva congregació. Com més temps passis amb els germans, menys trigaràs a formar part de la teva nova família.

4) Fes nous amics (2 Cor. 6:11-13). Demostrar interès personal en els altres és la millor manera de fer amics. Per què no intentes arribar d’hora a la Sala del Regne i quedar-te una estona després de la reunió? Així podràs conèixer millor els germans. Esforça’t per aprendre els seus noms. Si recordes com es diuen i els tractes amb amabilitat, faràs bones amistats.

En comptes d’amoïnar-te pel que els altres pensin de tu, permet que els germans de la teva nova congregació et coneguin tal com ets. Fes com la Lucinda, que va dir: «Prendre la iniciativa i convidar els germans a casa ens va ajudar a fer molt bons amics».

«REBEU-VOS ELS UNS ALS ALTRES»

A alguns germans se’ls fa una muntanya anar per primera vegada a una Sala del Regne on no coneixen ningú. Què podries fer tu perquè se sentin còmodes? L’apòstol Pau va aconsellar el següent: «Rebeu-vos els uns als altres, tal com el Crist també us va rebre a vosaltres» (Rm. 15:7). Si els ancians imiten Jesús, els nous se sentiran ben acollits (consulta el requadre «Quan canvies de congregació»). No obstant això, tots, fins i tot els nens, podem contribuir a fer-los sentir com a casa.

Rebre els altres implica mostrar-los hospitalitat, però també oferir-los ajuda pràctica. Per exemple, una germana va dedicar part del seu temps a ensenyar la ciutat i com moure’s en transport públic a una germana nova de la seva congregació. El que va fer per ella li va tocar el cor i la va ajudar a adaptar-se.

APROFITA PER CRÉIXER

Així com una llagosta s’ha de desprendre de la seva pell diverses vegades abans de poder volar, nosaltres també ens hem de desprendre de qualsevol cosa que ens impedeixi volar en el servei a Jehovà. En Nicolas i la Céline es van expressar de la següent manera: «Quan t’has d’adaptar a un nou lloc on viure i a altres persones, t’adones que necessites cultivar noves qualitats». En Jean-Charles explica com ha ajudat a la seva família canviar de congregació: «Mudar-nos ha fet que els meus fills progressin. En tan sols uns mesos, la meva filla va començar a fer presentacions en la reunió d’entre setmana i el meu fill va ser nomenat publicador no batejat».

Però, i si les teves circumstàncies actuals no et permeten anar a una congregació de més necessitat? Per què no intentes fer més a la teva congregació posant en pràctica els suggeriments que hem vist? Segueix confiant en Jehovà, participa tant com puguis en les activitats de la congregació, predica amb tots els germans, esforça’t per fer noves amistats i enforteix les que ja tens. Per què no ofereixes ajuda pràctica als nous i a aquells que necessitin un cop de mà? Pensa que mostrar amor als germans és un tret característic dels cristians verdaders i, a més, contribuirà al teu progrés espiritual (Jn. 13:35). Pots estar convençut que «a Déu li agraden molt aquests sacrificis» (Heb. 13:16).

Malgrat tots els reptes, molts germans han aconseguit adaptar-se bé a la seva nova congregació i ara són molt feliços. Si ells han pogut fer-ho, tu també podràs! L’Anne-Lise diu: «Canviar de congregació m’ha ajudat a obrir el meu cor de bat a bat». La Kazumi comenta: «Quan canvies de congregació, veus l’ajuda de Jehovà com mai abans». I en Jules explica: «Els amics que he fet m’han ajudat a no sentir-me fora de lloc. Estic tan a gust a la nova congregació que ara em costaria marxar».