Foto de l’últim dia de congrés amb el cartell ja desplegat
1922: Cent anys enrere
«DÉU [...] ens dona la victòria per mitjà del nostre Senyor Jesucrist!» (1 Cor. 15:57). Les paraules del text de l’any per al 1922 van confirmar als Estudiants de la Bíblia que Jehovà recompensaria la seva lleialtat. I, sens dubte, durant aquell any, Déu va beneir aquells predicadors entusiastes. Gràcies a la Seva ajuda, van començar a imprimir i enquadernar els seus propis llibres, i a difondre per ràdio les veritats del Regne. A finals de 1922, va quedar molt clar que Déu seguia beneint el seu poble quan els Estudiants de la Bíblia van celebrar un congrés històric a Cedar Point, a Ohio. El que va passar en aquell congrés ha tingut un gran impacte en l’organització de Jehovà fins el dia d’avui.
«UNA IDEA REVOLUCIONÀRIA»
Com més es predicava, més demanda de publicacions hi havia. Tot i que els germans imprimien les revistes al Betel de Brooklyn, depenien d’impremtes externes per produir els llibres de tapa dura. En una ocasió, durant molts mesos, els germans van deixar de rebre les comandes de llibres i això va dificultar la predicació. Perquè allò no tornés a passar, el germà Rutherford va preguntar al germà Robert Martin, l’encarregat de la fàbrica, si veia possible que ells mateixos s’encarreguessin de la producció dels seus llibres.
La fàbrica que hi havia al carrer Concord de Brooklyn
«Era una idea revolucionària», va explicar el germà Martin, «perquè implicava la instal·lació d’una planta completa de composició tipogràfica, galvanotípia, impressió i enquadernació». Els germans van llogar un local al número 18 del carrer Concord de Brooklyn i van aconseguir la maquinària necessària.
A algunes persones no els va agradar gens aquesta idea. El president d’una de les impremtes externes que produïen els nostres llibres va anar a visitar la nova fàbrica. Aquell home va dir als germans: «Teniu a les vostres mans una maquinària de primera, però aquí no hi ha ningú que sàpiga manegar-la. En sis mesos tot això serà un munt de ferralla!».
«El que deia tenia molt de sentit», va comentar el germà Martin, «però aquell home no comptava amb el Senyor. Ell sempre ens havia fet costat». I, novament, així va ser. En poc temps, els germans van ser capaços de produir 2.000 llibres per dia.
Els germans que treballaven amb les màquines de linotip de la fàbrica
LA VERITAT ARRIBA A MILERS D’OIENTS
A banda de produir els seus llibres, l’organització de Jehovà va començar a utilitzar un mètode innovador per donar a conèixer les bones notícies: la ràdio. La tarda del diumenge 26 de febrer de 1922, es va sentir per primer cop la veu del germà Rutherford per la ràdio. Des de l’emissora KOG de Los Angeles, a Califòrnia, va presentar el discurs titulat «Milions que ara viuen no moriran mai».
Unes 25.000 persones van escoltar aquell programa. Algunes d’elles van enviar cartes d’agraïment. Una d’aquestes cartes la va escriure en Willard Ashford, que vivia a Santa Ana, a Califòrnia. En ella, va felicitar el germà Rutherford per haver fet una presentació tan «entretinguda i interessant». Aquest home va afegir: «A casa, tenim tres malalts i cap de nosaltres hauria pogut escoltar el seu discurs si no hagués estat per la ràdio, encara que l’hagués fet des de l’edifici del costat».
Les següents setmanes es van emetre més programes. A final d’any, La Torre del Vigía va dir: «Com a mínim unes 300.000 persones han rebut el missatge gràcies a la ràdio».
Entusiasmats per la bona acollida, els Estudiants de la Bíblia van decidir muntar una emissora de ràdio a una propietat que tenien a Staten Island, prop del Betel de Brooklyn. Durant molts anys, els Estudiants de la Bíblia van utilitzar la WBBR, l’emissora de l’organització, per difondre el missatge del Regne a tantes persones com va ser possible.
«ADV»
El 15 de juny de 1922, La Torre del Vigía va anunciar que del 5 al 13 de setembre se celebraria un congrés a Cedar Point, a Ohio. L’emoció dels Estudiants de la Bíblia creixia a mesura que s’apropaven a aquesta ciutat.
En el seu discurs d’obertura, el germà Rutherford va dir: «Tinc absoluta confiança que el Senyor [...] beneirà aquest congrés i farà que es doni un testimoni a la terra com mai abans». Els oradors, l’un rere l’altre, van animar els germans a predicar amb entusiasme.
La multitud que va assistir al congrés de Cedar Point, a Ohio, el 1922
El divendres 8 de setembre, uns 8.000 assistents van entrar a l’auditori plens d’expectació pel discurs que presentaria el germà Rutherford. No podien esperar a saber què volien dir aquelles misterioses lletres, «ADV», que apareixien a les invitacions. En seure, alguns dels assistents van veure que al sostre, a sobre de la plataforma, hi havia una tela enrotllada. L’Arthur Claus, que havia viatjat des de Tulsa, a Oklahoma, va aconseguir una localitat des d’on podria escoltar molt bé el programa. Això era tota una troballa, ja que en aquella època no disposaven d’un sistema d’amplificació de veu.
«Paràvem molta atenció a cadascuna de les paraules que deia»
Per evitar interrupcions, el president va anunciar que, durant el discurs del germà Rutherford, no es permetria l’entrada a ningú. A les 9.30 del matí, el germà Rutherford va començar el seu discurs citant d’unes paraules de Jesús, que es troben a Mateu 4:17: «El Regne del cel s’ha apropat». Quan va explicar com es donaria a conèixer aquest Regne, va dir: «Jesús va declarar que, en el temps de la seva presència, ell dirigiria una sega durant la qual reuniria els autèntics deixebles lleials».
L’Arthur Claus, que seia a l’auditori principal, va explicar: «Paràvem molta atenció a cadascuna de les paraules que deia». Però, de sobte, l’Arthur es va començar a trobar malament i va haver de sortir de l’auditori a contracor, ja que sabia que no el deixarien tornar a entrar.
Després d’uns minuts, es va trobar millor i, mentre caminava cap a l’auditori, va sentir un fort aplaudiment. Allò va fer que l’envaís un gran furor! Va decidir que, si calia enfilar-se fins a la teulada per poder escoltar la resta del discurs, ho faria! L’Arthur, que en aquell moment era un jove de 23 anys, va veure la manera d’escalar fins al sostre. De seguida, va observar que les claraboies eren obertes i es va adonar que, des d’allà, el discurs «se sentia de meravella».
Però l’Arthur no estava sol. Allà dalt hi havia alguns dels seus amics. Un d’ells, en Frank Johnson, se li va apropar ràpidament i li va dir: «Per casualitat duus una navalla?»
«Doncs, sí», va dir L’Arthur.
«Ets la resposta a les nostres oracions!», va contestar en Frank. «Veus aquesta gran tela enrotllada? És un cartell, i està lligat a aquests claus. Estigues molt atent al Jutge,a i quan digui: “Per tant, anuncieu, anuncieu”, talla aquestes quatre cordes».
Així és que, dit i fet! L’Arthur va agafar la seva navalla i, amb la resta de companys, va esperar a sentir el senyal. El moment àlgid del discurs no va trigar a arribar. Endut per l’emoció d’aquell moment i possiblement alçant la veu, el germà Rutherford va dir: «Sigueu lleials i testimonis verdaders per al Senyor. Seguiu endavant en la lluita fins que Babilònia quedi totalment desolada. Proclameu el missatge als quatre vents. El món ha de saber que Jehovà és Déu i que Jesucrist és Rei de reis i Senyor de senyors. Aquest és el dia més important. Mireu! El Rei governa! Vosaltres sou els seus agents de publicitat. Per tant, anuncieu, anuncieu, anuncieu el Rei i el seu Regne!».
Tal com l’Arthur va explicar, ell i els altres germans van tallar les cordes, i el cartell es va desplegar amb suavitat. El misteri de les tres lletres s’havia desvelat. Ara tots podien llegir al cartell: «Anuncieu el Rei i el seu Regne» (les lletres «ADV» són una abreviació de la paraula advertise, que en anglès significa ‘anuncieu’).
UNA TASCA MOLT IMPORTANT
El congrés de Cedar Point va ajudar els germans a centrar-se en la important obra de predicar i a gaudir de poder participar-hi. Un colporteur (el que ara es coneix com a pioner) d’Oklahoma va escriure: «A la regió on predicàvem, la majoria de les persones treballava a les mines de carbó. En aquella zona, hi havia molta pobresa». Ell va explicar que, quan la gent escoltava el missatge de la revista The Golden Age (‘L’Edat d’Or’), sovint «es posava a plorar». Aquest germà va dir: «Poder consolar aquestes persones ens fa molt feliços».
Els Estudiants de la Bíblia havien captat molt bé l’esperit d’urgència de les paraules de Jesús a Lluc 10:2, on diu: «La collita és molt gran, però hi ha pocs treballadors». En acabar aquell any, els Estudiants de la Bíblia estaven més decidits que mai a anunciar el Regne fins a l’últim racó.
a En el passat, al germà Rutherford, de vegades, se l’anomenava «el Jutge» perquè en alguna ocasió havia treballat de jutge a Missouri.