1921 Cent Anys Enrere

«AIXÍ doncs, quina obra especial tenim per davant enguany?» Aquesta va ser la pregunta que La Torre del Vigía de l’1 de gener de 1921 va fer als Estudiants de la Bíblia. Per respondre-la, va citar d’Isaïes 61:1, 2, que els recordava la seva comissió de predicar. Allà diu: «Jahveh m’ha ungit per anunciar bones noves als pobres [o als humils], m’ha enviat [...] a proclamar l’any acceptable de Jahveh, i el dia de la venjança del nostre Déu».

PREDICADORS VALEROSOS

Per complir la seva comissió, els Estudiants de la Bíblia necessitarien molta valentia, ja que no només haurien de proclamar «bones noves» als humils, sinó també «el dia de la venjança» de Jehovà als malvats.

El germà John Hoskin, que vivia al Canadà, va demostrar ser un predicador intrèpid malgrat l’oposició. La primavera de 1921 es va trobar amb un ministre metodista. El germà Hoskin li va dir: «Podríem parlar amigablement sobre les Escriptures encara que no estiguem d’acord en algunes coses. Podem acordar estar en desacord i acomiadar-nos com a bons amics». Però la cosa no va anar ben bé així. El germà Hoskin va comentar: «Només portàvem parlant uns minuts, quan [el ministre] va tancar la porta d’una revolada tan forta que pensava que aquell enorme vidre cauria al terra».

«Per què no te’n vas a parlar amb els pagans?», va cridar el ministre. El germà Hoskin es va mossegar la llengua però, mentre marxava, va dir-se en veu baixa: «Em pensava que ja estava parlant amb un d’ells...».

El dia següent, quan el ministre va presentar el seu sermó, va aprofitar per atacar el germà Hoskin. Ell mateix va explicar: «Va dir als seus feligresos que anessin amb compte amb mi, que jo era el pitjor impostor que mai havia trepitjat aquella ciutat, i que algú m’hauria de disparar». Però allò no va arronsar el nostre germà. Va seguir predicant i va tenir molt d’èxit. Ell mateix va explicar: «Mai havia gaudit tant de predicar com allà. Algunes persones em deien: “Sé que vostè és un home de Déu!”, i em preguntaven si em podien ajudar amb alguna cosa perquè no em faltés de res».

ESTUDI PERSONAL I EN FAMÍLIA

Per ajudar les persones interessades a progressar, els Estudiants de la Bíblia van publicar qüestionaris d’estudi a The Golden Age (‘L’Edat d’Or’).a L’Estudi bíblic per als joves consistia en preguntes que els pares havien d’analitzar amb els seus fills. Els pares els feien les preguntes i els ajudaven a trobar les respostes a la Bíblia. Algunes d’elles, com ara «Quants llibres té la Bíblia?», eren per aprendre coses bàsiques, però d’altres, per exemple «Han d’esperar ser perseguits tots els cristians verdaders?», preparaven els joves per predicar amb valor.

El qüestionari d’estudi avançat d’El Plan Divino de las Edades contenia preguntes per als estudiants amb més coneixement que els motivaven a pensar, i estaven basades en el primer volum d’Estudios de las Escrituras. Aquests qüestionaris van ajudar milers de lectors a aprendre molt de la Bíblia. Però la revista The Golden Age del 21 de desembre de 1921 va anunciar que es discontinuaria la publicació d’aquests qüestionaris. Quin n’era el motiu?

UN NOU LLIBRE!

El llibre *El Arpa de Dios*

Un punt de llibre amb la lectura assignada

Alguns qüestionaris

Els germans que portaven la capdavantera es van adonar que els nous estudiants necessitaven aprendre les veritats bàsiques d’una manera sistemàtica. Per aquesta raó, el novembre de 1921 es va presentar el llibre El Arpa de Dios. Les persones interessades que l’acceptaven s’inscrivien a un curs bíblic amb aquest llibre. Aquest curs autodidacte ajudava les persones a aprendre «el pla de Déu per beneir la humanitat amb vida eterna». En què consistia?

Quan una persona acceptava un exemplar del llibre, rebia una targeta que li indicava quines pàgines havia de llegir. La setmana següent, rebia a la seva bústia una altra targeta amb preguntes sobre el que havia llegit, i amb la següent porció de lectura que havia de fer.

Setmanalment, i al llarg de dotze setmanes, la classe, o congregació, més propera a l’estudiant li enviava per correu una nova targeta. Sovint, els encarregats d’enviar aquestes targetes eren els germans grans o aquells que no podien predicar casa per casa. Per exemple, l’Anna Gardner, de Millvale (Pennsilvània), va dir: «Quan es va presentar el llibre El Arpa de Dios, la meva germana Thayle, que anava en cadira de rodes, tenia tanta feina a enviar les targetes setmanals amb preguntes, que no donava l’abast». Quan l’estudiant completava el curs, rebia la visita d’algú de la congregació que l’ajudava a continuar aprenent de la Bíblia.

La Thayle Gardner a la seva cadira de rodes

«TENIM MOLTA FEINA A FER»

A finals d’aquell any, el germà Rutherford va enviar una carta a totes les congregacions, on deia: «El testimoni del Regne que s’ha donat enguany ha estat molt més extens i efectiu que el que s’ha donat prèviament durant l’època de la sega». Llavors va afegir: «Encara tenim molta feina a fer! Animeu més persones a col·laborar en aquesta meravellosa obra». És evident que els Estudiants de la Bíblia van fer cas de les seves paraules. Durant l’any 1922 anunciarien el Regne com mai abans!

Amics que van mostrar una gran valentia

Els Estudiants de la Bíblia van demostrar que s’estimaven ajudant-se els uns als altres. Amb gran valentia, van demostrar ser un amic que «estima en tot moment» i un germà «nascut per ajudar en l’adversitat», tal com veurem en el següent relat (Prov. 17:17).

El dimarts 31 de maig de 1921, després que un home negre fos empresonat i acusat d’atacar una dona blanca a Tulsa (Oklahoma), va esclatar el que es coneix com la massacre racial de Tulsa. Quan una turba de més de 1.000 homes blancs va topar-se amb un grup més petit d’homes negres es van posar a lluitar. La baralla es va estendre fins al barri negre de Greenwood, on més de 1.400 cases i botigues van ser saquejades i cremades. Tot i que la xifra oficial de víctimes va ser de 36 persones, es creu que en van morir unes 300.

El germà Richard Hill, un Estudiant de la Bíblia de raça negra que vivia al barri de Greenwood, va explicar el que va passar: «La nit dels aldarulls vam tenir la reunió, com sempre. Un cop va acabar, vam començar a sentir el soroll de trets al centre de la ciutat. Aquests van seguir fins a ben entrada la nit». El dimecres 1 de juny al matí, la situació havia empitjorat molt. Ell va dir: «Alguns amics van venir i ens van dir que si volíem protecció havíem d’anar a un edifici municipal». El germà Hill, la seva dona i els seus cinc fills van córrer cap allà. En aquest edifici, que estava custodiat per la guàrdia nacional, s’hi van refugiar uns 3.000 homes i dones negres. El Govern va enviar els militars per protegir-los i restablir l’ordre a la ciutat.

En aquell mateix moment, el germà Arthur Claus, que era blanc, va prendre una decisió molt valenta. Ell va explicar: «Quan vaig escoltar que hi havia turbes violentes saquejant i cremant cases al barri de Greenwood, vaig decidir anar cap allà per veure si el meu bon amic, el germà Hill, estava bé».

El germà Arthur Claus ensenyava de la Bíblia a un grup de 14 nens amb el llibre El Arpa de Dios

Quan va arribar a casa del germà Hill, va veure un home blanc amb un fusell a la mà. Aquest home era un veí i amic del germà Hill, i es va pensar que l’Arthur era un dels esvalotadors. Cridant, li va dir: «Què fas a la propietat d’aquest home?!».

«Si la meva resposta no l’hagués convençut, m’hauria disparat. Li vaig assegurar que era un amic del germà Hill i que havia estat a casa seva moltes vegades.» Gràcies a l’Arthur i a aquest veí, la casa de la família Hill no va patir cap destrossa.

Poc després, l’Arthur es va assabentar que la família Hill estava a l’edifici custodiat pels militars, i que cap persona negra en podia sortir sense un permís signat pel general Barrett, l’oficial al càrrec. L’Arthur va explicar: «Poder parlar amb aquell general va ser tota una odissea. Quan li vaig dir el que pretenia fer, em va preguntar: “Protegiràs i cuidaràs bé aquesta família?”. I jo li vaig respondre: “I tant que sí! Ja hi pot comptar”».

Amb el permís a la mà, l’Arthur va córrer cap a l’edifici custodiat. En arribar, va presentar l’autorització a un oficial, que va exclamar: «Però si està signat pel mateix general! Sap que vostè és la primera persona en treure algú d’aquí avui?». No van trigar a trobar el germà Hill i la seva família entre la multitud. Després, tots ells es van ficar dins el cotxe de l’Arthur i van tornar cap a casa.

L’Arthur es va assegurar que el germà Hill i la seva família estiguessin sans i estalvis. La gran valentia i l’amor que va demostrar pels seus germans va impressionar molt a altres persones. L’Arthur va explicar: «A partir d’aquell moment, el veí que va ajudar a protegir la casa dels Hill va sentir més respecte pels testimonis. A més, algunes persones es van interessar en la veritat perquè van veure que dins el poble de Déu tots som iguals. No hi ha barreres racials».

a The Golden Age es va començar a publicar en espanyol el 1932 amb el nom Luz y Verdad, i es va passar a dir Consolación el 1938 i ¡Despertad! el 1947.