Esforça’t per obtenir l’aprovació de Jehovà

«Tu beneiràs els justos, oh Jehovà. Com un gran escut, els envoltaràs amb la teva aprovació» (Sl. 5:12).

1, 2. Què va demanar el profeta Elies a una viuda de Sarepta, i què li va assegurar?

A SAREPTA, una dona viuda està recollint llenya per encendre un foc i preparar alguna cosa de menjar per a ella i el seu fill. Ja fa temps que passen gana degut a una greu sequera. El profeta Elies també està patint a causa de la fam, així que quan veu la viuda la crida i li demana un got d’aigua. Mentre ella va a buscar-l’hi, el profeta també li demana un tros de pa, però la viuda li diu que no el pot ajudar perquè tan sols li queda «un grapat de farina a la gerra gran i una mica d’oli a la gerra petita» (1 Re. 17:8-12).

² Elies insisteix i li diu: «Primer fes-me un panet rodó amb el que tens i porta-me’l, i després ja prepararàs alguna cosa per a tu i el teu fill. Perquè això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “La gerra gran de farina no es buidarà, i l’oli de la gerra petita no s’acabarà”» (1 Re. 17:13, 14).

3. Quina situació afrontem tots els servents de Déu?

³ La viuda es trobava en un dilema. Confiaria en Jehovà i renunciaria a l’únic menjar que li quedava o posaria les seves necessitats físiques i les del seu fill per sobre de l’aprovació de Déu? Avui dia, afrontem una situació similar. Què és més important per a nosaltres, comptar amb l’aprovació de Jehovà o l’estabilitat econòmica? En aquest article, veurem algunes de les raons que tenim per adorar Jehovà i confiar en ell i també què hem de fer per guanyar-nos la seva aprovació.

Ets digne de rebre la nostra adoració

4. Per què és digne Jehovà de rebre la nostra adoració?

⁴ Fixa’t què va dir un grup d’àngels a l’uníson: «Jehovà, Déu nostre, ets digne de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu vas crear totes les coses, i per la teva voluntat van existir i van ser creades» (Ap. 4:11). Com que Jehovà és el Creador, té dret a dir com vol que l’adorem i és digne de rebre la nostra adoració.

5. Per què l’amor de Jehovà ens motiva a servir-lo?

⁵ Una altra raó per adorar Jehovà és el profund amor que sent per nosaltres. La Bíblia diu: «Déu va crear l’home a la seva imatge. A la imatge de Déu el va crear. Els va crear home i dona» (Gèn. 1:27). Jehovà va donar als humans la capacitat de pensar i prendre decisions. És més, quan va crear Adam, es va convertir en el Pare de tota la humanitat i, com faria qualsevol bon pare, dona als seus fills tot el que necessiten per ser feliços (Lc. 3:38). De fet, la terra és un planeta ple de bellesa i, com que Jehovà «fa sortir el sol [...] i fa ploure», gaudim d’una increïble varietat d’aliments (Mt. 5:45).

6, 7. a) Quines conseqüències ha tingut el pecat d’Adam? b) Com ens beneficia el rescat?

⁶ Déu també ens ha alliberat de les terribles conseqüències del pecat. Quan Adam es va rebel·lar contra Jehovà i va pecar, és com si s’hagués convertit en un lladre, en algú que roba diners a la seva pròpia família per jugar-se’ls. Adam va robar als seus fills la perspectiva de viure per sempre i els va vendre a un amo molt cruel: la imperfecció. Per culpa del seu egoisme, tots ens posem malalts, patim emocionalment i morim. Ara bé, igual que un esclau pot ser alliberat si algú paga el seu preu, Jehovà ha pagat el preu per alliberar-nos de l’esclavitud al pecat i la mort (llegeix Romans 5:21). D’acord amb la voluntat del seu Pare, Jesús va «donar la seva vida com a rescat a canvi de moltes persones» (Mt. 20:28). Aviat, aquells que comptin amb l’aprovació de Jehovà gaudiran de tots els beneficis d’aquest rescat.

⁷ Jehovà ens ha donat tot el necessari perquè tinguem una vida feliç i amb propòsit. Si fem tot el possible per obtenir la seva aprovació, veurem amb els nostres propis ulls com desfarà tot el mal que el pecat ha causat a la humanitat. Però això no és tot. A nivell personal, seguirem experimentant que Jehovà és un Déu que «recompensa els que el busquen amb insistència» (Heb. 11:6).

«El teu poble s’oferirà voluntàriament»

8. Què aprenem de l’exemple d’Isaïes?

⁸ Déu no obliga ningú a servir-lo. En l’època d’Isaïes, Jehovà va demanar a aquest profeta: «A qui enviaré? Qui hi anirà per nosaltres?». Al preguntar-li això, Jehovà el va dignificar i va mostrar que el profeta tenia el dret d’escollir. Imagina’t la satisfacció que Isaïes va sentir quan, de manera voluntària, va respondre: «Aquí em tens! Envia-m’hi a mi!» (Is. 6:8). Per tant, per obtenir l’aprovació de Jehovà, hem de fer un bon ús de la nostra llibertat d’elecció, tal com va fer Isaïes.

9, 10. a) Com vol Jehovà que l’adorem? b) Per què hem de servir Jehovà de tota ànima?

⁹ Els humans podem decidir adorar Déu o no. És clar, Jehovà vol que el servim, però desitja que ho fem de manera voluntària (llegeix Josuè 24:15). Si algú el serveix per obligació o simplement per complaure els altres, Jehovà no accepta la seva adoració (Col. 3:22). Déu tampoc dona la seva aprovació a aquells que estan centrats en els seus propis interessos i el releguen a un segon lloc (Èx. 22:29). Jehovà ens demana que l’adorem de tota ànima perquè sap que això és bo per a nosaltres. De fet, Moisès va dir als israelites que si volien continuar vivint havien d’estimar Jehovà, escoltar la Seva veu i aferrar-se a ell (Deut. 30:19, 20).

¹⁰ El rei David va cantar en un dels seus salms: «El teu poble s’oferirà voluntàriament el dia que dirigeixis les teves forces militars. En una esplèndida santedat, tens una tropa de joves que són com gotes de rosada que es formen a l’alba» (Sl. 110:3). Avui, la majoria de les persones viuen centrades en els diners i en passar-s’ho bé. En canvi, per als cristians el més important és el nostre servei a Jehovà. Els esforços que dediquem a predicar les bones notícies demostren que Jehovà és la nostra prioritat i que estem convençuts que ell s’encarregarà de cobrir les nostres necessitats bàsiques (Mt. 6:33, 34).

Quina mena de sacrificis fan feliç Jehovà?

11. Què obtenien els israelites quan oferien a Jehovà sacrificis que ell acceptava?

¹¹ Quan els israelites estaven sota la Llei mosaica, havien d’oferir sacrificis per obtenir l’aprovació de Jehovà. Per exemple, Levític 19:5 diu: «Si oferiu un sacrifici de pau a Jehovà, sacrifiqueu-lo de tal manera que us guanyeu l’aprovació de Déu». Més endavant, aquest mateix llibre afegeix: «Si oferiu un sacrifici d’agraïment a Jehovà, sacrifiqueu-lo de manera que us guanyeu la seva aprovació» (Lev. 22:29). Si els israelites obeïen i oferien els sacrificis d’animals que Jehovà acceptava, el fum que ascendia de l’ofrena cremada desprenia una olor «molt agradable» per a Jehovà (Lev. 1:9, 13). Això el calmava, o el feia feliç, perquè li demostraven com l’estimaven (Gèn. 8:21, nota). Avui dia, els servents de Déu no estem sota la Llei, però els principis que hi havia darrere d’aquests sacrificis segueixen vigents: si volem l’aprovació de Jehovà, li hem d’oferir sacrificis que li agradin. Quins són aquests sacrificis? Vegem-ne dos. Els que tenen a veure amb la nostra conducta i els que tenen a veure amb la nostra parla.

12. Quina mena de conducta faria que Jehovà s’ofengués al presentar els nostres «cossos com un sacrifici viu»?

¹² En la seva Carta als Romans, l’apòstol Pau va dir: «Presenteu els vostres cossos com un sacrifici viu, sant i agradable a Déu. Així donareu un servei sagrat amb la vostra capacitat de raonar» (Rm. 12:1). Si volem l’aprovació de Jehovà, el nostre cos ha d’estar net als seus ulls. Si abuséssim de l’alcohol o contaminéssim el nostre cos amb tabac, nou d’areca o qualsevol altra droga, el nostre sacrifici no serviria de res (2 Cor. 7:1). És més, la Bíblia diu: «Qui practica immoralitat sexual peca contra el seu propi cos». Per tant, si un cristià participés en qualsevol mena de conducta immoral, Jehovà se sentiria profundament ofès (1 Cor. 6:18). Per agradar a Déu hem de ser sants en tota la nostra conducta (1 Pe. 1:14-16).

13. Per què hem d’alabar Jehovà?

¹³ Un altre sacrifici que complau molt Jehovà és que utilitzem bé la nostra capacitat de parlar. Si l’estimem, sempre parlarem bé d’ell, tant en públic com en privat (llegeix Salm 34:1-3). Salm 33:1 diu: «És apropiat que els que són rectes l’alabin». Llegeix els Salms 148 a 150 i fixa’t en la gran quantitat de vegades que se’ns anima a alabar Jehovà. Quan Jesús va viure a la terra, va destacar la importància de lloar Jehovà per mitjà de la predicació (Lc. 4:18, 43, 44).

14, 15. Què va animar a fer als israelites el profeta Osees, i com se sent Jehovà quan li oferim aquests sacrificis?

¹⁴ Predicar amb zel i entusiasme és una manera de demostrar a Jehovà que l’estimem i volem la seva aprovació. Durant l’època en què Osees va servir com a profeta, va animar els israelites que havien abandonat l’adoració pura a recuperar el favor de Déu (Os. 13:1-3). Els va dir que supliquessin a Jehovà: «Perdona els nostres errors i accepta el que és bo. I t’oferirem l’alabança dels nostres llavis com si oferíssim toros joves» (Os. 14:1, 2).

¹⁵ El toro era l’animal més costós que un israelita podia oferir a Jehovà. Així doncs, l’expressió oferir «l’alabança dels nostres llavis com si oferíssim toros joves» indica que hem d’alabar Déu amb paraules sinceres i ben pensades. Com se sent Jehovà quan fem aquests sacrificis? Ell mateix ens ho diu: «Els estimaré per voluntat pròpia» (Os. 14:4). Si li oferim sacrificis d’alabança, Jehovà ens concedirà el seu favor, perdonarà els nostres errors i ens considerarà els seus amics.

16, 17. Com se sent Jehovà quan algú comença a predicar?

¹⁶ Alabar Jehovà públicament sempre ha sigut una part molt destacada de l’adoració pura. De fet, per al salmista era tan important lloar el Déu verdader que li va suplicar: «Si us plau, accepta de bon grat les meves ofrenes voluntàries de lloança, oh Jehovà» (Sl. 119:108). Parlant dels servents de Déu de l’actualitat, Isaïes va profetitzar: «Proclamaran les alabances de Jehovà. [...] Seran oferides sobre el meu altar [el de Jehovà] i seran acceptades» (Is. 60:6, 7). S’han complert les seves paraules? I tant que sí! Avui, milions de servents de Déu oferim el «sacrifici d’alabança, és a dir, el fruit dels nostres llavis, que declaren públicament el seu nom» (Heb. 13:15).

¹⁷ I tu, estàs oferint sacrificis d’alabança? Si encara no has començat a predicar, per què no fas els canvis necessaris per poder alabar Jehovà públicament? Quan la nostra fe ens motiva a predicar les bones notícies, oferim a Jehovà un sacrifici «més agradable que el sacrifici d’un toro» (llegeix Salm 69:30, 31). Pots estar segur que, quan «l’olor agradable» dels teus sacrificis arribi a Jehovà, el faràs molt feliç i ell et donarà la seva aprovació (Ez. 20:41). Cap altre goig es pot comparar a saber que comptem amb el seu favor.

«Tu beneiràs els justos, oh Jehovà»

18, 19. a) Què pensen les persones sobre servir Déu? b) Què els passarà a aquells que no tinguin l’aprovació de Déu?

¹⁸ En els nostres dies, la gent està obsessionada amb el materialisme perquè creuen que Déu no s’interessa per ells i que obeir-lo no té cap sentit. Tenen el mateix punt de vista que algunes persones dels dies de Malaquies, que van dir: «No val la pena de servir Déu! Quin profit en traiem de complir els seus preceptes?» (Mal. 3:14, Bíblia Evangèlica Catalana). Per a ells, la predicació és una pèrdua de temps i, a alguns, fins i tot els irrita.

¹⁹ Ara bé, qui hi ha darrere d’aquestes idees? Tot va començar al jardí de l’Edèn, quan Satanàs va fer creure a Eva que la meravellosa vida que Jehovà li oferia no era prou per a ella i que no tenia cap obligació d’obeir-lo i complaure’l. Avui dia, el Diable continua incitant les persones a pensar que no val la pena servir Jehovà. Aviat, però, aquells que com Eva i Adam es deixin influenciar per Satanàs afrontaran una amarga realitat: qui no tingui l’aprovació de Déu no podrà viure per sempre (Gèn. 3:1-7, 17-19).

20, 21. a) Què va fer la viuda de Sarepta, i quin en va ser el resultat? b) Per què hem d’imitar el seu exemple, i com ho podem fer?

²⁰ El final que van tenir Adam i Eva va ser molt diferent del que van tenir Elies i la viuda de Sarepta. Aquella dona pobra va confiar en Jehovà, va preparar un panet i li va donar al profeta. Quin en va ser el resultat? La Bíblia explica: «Tant ell com ella i la seva família van tenir menjar durant molt de temps. La gerra gran de farina no es va buidar i l’oli de la gerra petita no es va acabar, tal com Jehovà havia dit per mitjà d’Elies» (1 Re. 17:15, 16). Jehovà va complir la promesa que havia fet a aquella viuda.

²¹ La viuda de Sarepta va estar disposada a fer una cosa que molt poques persones farien: va deixar la seva vida a les mans de Jehovà, i ell no la va abandonar. El relat bíblic d’aquesta dona i molts d’altres són una raó més per confiar en Jehovà (llegeix Josuè 21:43-45; 23:14). Però aquests no són casos aïllats. Avui dia, els milions de servents de Déu que hi ha arreu del món són una prova evident que Jehovà mai abandona aquells que tenen la seva aprovació (Sl. 34:6, 7, 17-19).a

22. Per què és urgent que ens esforcem per obtenir l’aprovació de Jehovà?

²² El dia de Jehovà «vindrà sobre tots els que viuen a tota la terra», ningú se n’escaparà (Lc. 21:34, 35). Aquell dia, res, ni els diners ni els luxes, podrà comparar-se al valor de sentir com Jesús ens diu: «Veniu, vosaltres que heu sigut beneïts pel meu Pare. Hereteu el Regne que ha sigut preparat per a vosaltres» (Mt. 25:34). La Bíblia fa la següent promesa: «Beneiràs els justos, oh Jehovà. Com un gran escut, els envoltaràs amb la teva aprovació» (Sl. 5:12). Així doncs, esforcem-nos de tot cor per obtenir l’aprovació de Jehovà.

[Nota]

Com respondries?

• Per què es mereix Jehovà que l’adorem?

• Quins sacrificis accepta Jehovà avui dia?

• Què significa l’expressió «t’oferirem l’alabança dels nostres llavis com si oferíssim toros joves», i per què hem de fer aquesta mena de sacrifici?

• Per què hem d’esforçar-nos per aconseguir l’aprovació de Jehovà?

[Imatge]

Quin dilema va afrontar una viuda pobra?

[Imatge]

Quines benediccions obtenim quan oferim sacrificis d’alabança a Jehovà?

[Imatge]

Si confies plenament en Jehovà, ell mai et decebrà