La Paraula de Jehovà és viva
Punts destacats del llibre de Josuè
ÉS L’ANY 1473 a. de la n. e. i els israelites es troben acampats a les planes de Moab. El seu viatge de 40 anys pel desert està a punt d’acabar. Sens dubte, senten una gran emoció quan escolten les següents instruccions de Josuè: «Prepareu provisions, perquè d’aquí a tres dies creuareu el Jordà per entrar i conquerir la terra que Jehovà, el vostre Déu, us donarà en propietat» (Josuè 1:11).
Quan el poble d’Israel és al bell mig de la terra de Canaan, uns 22 anys després d’haver-hi entrat, Josuè convoca els ancians de la nació i els diu: «Mireu, us he repartit per sorteig tant el territori de les nacions que encara queden com el territori de les nacions que jo he destruït a l’oest, des del Jordà fins al mar Gran. Aquesta és l’herència per a les vostres tribus. Jehovà, el vostre Déu, és qui les ha anat apartant amb força de davant vostre i les ha expulsat per vosaltres, i vosaltres heu conquerit les seves terres, tal com Jehovà, el vostre Déu, us va prometre» (Josuè 23:4, 5).
Josuè va escriure el llibre bíblic que porta el seu nom l’any 1450 a. de la n. e. En ell narra el que els israelites van viure durant aquests 22 anys. Als servents de Déu d’avui dia ens interessa molt aquest emocionant relat històric perquè, igual que la nació d’Israel estava a punt d’entrar a la Terra Promesa, nosaltres estem a les portes del nou món. Per tant, parem molta atenció al llibre de Josuè (Hebreus 4:12).
«A LES PLANES DESÈRTIQUES DE JERICÓ»
Jehovà diu a Josuè: «El meu servent Moisès és mort. Ara, prepara’t, creua el Jordà amb tot aquest poble i entra a la terra que donaré als israelites» (Josuè 1:2). Quina gran responsabilitat! Com a líder de la nació, Josuè ha de guiar milions de persones fins a la Terra Promesa. La primera ciutat que han de conquerir és Jericó, així que Josuè hi envia dos espies. En aquesta ciutat, hi viu Rahab, una prostituta que ha sentit a parlar dels miracles que Jehovà ha fet a favor del seu poble. Aquesta dona protegeix i ajuda els dos espies, i ells li prometen que tant ella com la seva família sobreviuran.
Quan els espies tornen, Josuè i el poble es preparen per creuar el Jordà. Tot i que en aquesta època el riu sempre es desborda, el creuen sense problemes. Jehovà fa que l’aigua que ve de dalt s’aturi i s’aixequi com una presa i que l’aigua que baixa continuï el seu curs fins a la mar Morta. Un cop creuen el llit sec del riu, acampen a Guilgal, prop de la ciutat de Jericó. Quatre dies després, al capvespre del dia 14 d’abib, celebren la Pasqua a les planes desèrtiques de Jericó (Josuè 5:10). L’endemà, comencen a menjar alguns productes de la terra i el mannà deixa d’aparèixer. Per aquest temps, Josuè fa circumcidar tots els homes que han nascut al desert.
Preguntes sobre alguns versicles
2:4, 5. Per què va enganyar Rahab els homes del rei que buscaven els espies? Rahab va arriscar la seva vida per protegir els espies perquè tenia fe en Jehovà. Com que els homes del rei volien fer mal al poble de Déu, ella no estava obligada a revelar on eren els espies (Mateu 7:6; 21:23-27; Joan 7:3-10). De fet, Rahab va ser «declarada justa per les seves obres», i aquestes inclouen el fet d’enviar els missatgers del rei per un camí que no era (Jaume 2:24-26).
5:14, 15. Qui és el «príncep de l’exèrcit de Jehovà»? Sembla que el príncep que va enfortir Josuè al començament de la conquesta de la Terra Promesa és «la Paraula», és a dir, Jesucrist en la seva existència prehumana (Joan 1:1; Daniel 10:13). Ens anima molt saber que, des del cel, Jesucrist ens dona el seu suport en la nostra guerra espiritual.
Lliçons per a nosaltres
1:7-9. Si volem tenir èxit en el nostre servei a Jehovà, hem de llegir la Bíblia cada dia, meditar sobre el que diu i posar en pràctica el que aprenem.
1:11. En comptes de simplement esperar que Jehovà els ho donés tot, Josuè va manar als israelites que cadascú preparés les seves provisions. Quan Jesús va dir que no havíem de preocupar-nos de les coses bàsiques i ens va prometre que rebríem «totes aquestes altres coses», no estava suggerint que no calia treballar per mantenir-nos (Mateu 6:25, 33).
2:4-13. Quan Rahab va sentir a parlar dels miracles de Jehovà i es va adonar que havia de prendre una decisió, es va posar de part del poble de Déu. Si portes un temps estudiant la Bíblia i t’has adonat que vivim en els «últims dies», tu també hauries de posar-te de part de Jehovà (2 Timoteu 3:1).
3:15. Com que l’informe dels espies que van anar a Jericó va ser positiu, Josuè va actuar de seguida i no va esperar que el cabal del riu Jordà baixés. Així doncs, si veiem que hem de posar alguna cosa en pràctica o fer algun canvi per servir Jehovà, no hem d’esperar a tenir les circumstàncies perfectes, hem de ser valents i actuar de seguida.
4:4-8, 20-24. Les 12 pedres que van agafar del llit del riu tenien el propòsit d’ajudar els israelites a recordar el que Jehovà havia fet per ells. Avui dia, veure com Déu ajuda els seus servents també ens recorda que Jehovà sempre estarà al nostre costat.
LA CONQUESTA CONTINUA
La ciutat de Jericó està «completament tancada» i ningú no en pot sortir ni entrar (Josuè 6:1). Com s’ho faran per conquerir-la? Jehovà dona a Josuè una sèrie d’instruccions. Com que els israelites les segueixen, les muralles de la ciutat es desplomen i Jericó és destruïda. Tan sols se salven Rahab i la seva família.
El següent objectiu és la ciutat reial d’Ai. Josuè hi envia uns espies i quan tornen expliquen que aquesta ciutat té pocs habitants i que no caldran molts homes per conquerir-la. Amb tot, Josuè fa que uns 3.000 soldats pugin a atacar-la, però acaben fugint. Per què no aconsegueixen derrotar els habitants d’aquesta ciutat? Jehovà els ha retirat la seva ajuda perquè, durant la conquesta de Jericó, Acan, un home de la tribu de Judà, va cometre un pecat. Josuè de seguida corregeix la situació i, de nou, puja a atacar la ciutat d’Ai. El rei d’Ai està convençut que tornarà a vèncer els israelites, però Josuè aprofita el seu excés de confiança i captura la ciutat.
La ciutat de Gabaon és més gran que Ai i tots els seus homes són guerrers (Josuè 10:2). Quan els gabaonites s’assabenten que Israel ha destruït Jericó i Ai, enganyen Josuè i es fan passar per habitants d’un país llunyà. Així aconsegueixen que els israelites facin un acord de pau amb ells. Les nacions del voltant consideren els gabaonites uns traïdors i, com que se senten amenaçats, cinc dels seus reis fan una aliança per atacar Gabaon. Però els israelites defensen els gabaonites i derroten els reis amorreus. Sota el lideratge de Josuè, la nació d’Israel conquereix ciutats del sud i de l’oest i venç una coalició de reis del nord. En total, aconsegueixen derrotar 31 reis de l’oest del Jordà.
Preguntes sobre alguns versicles
10:13. Com és possible un fenomen com aquest? «És que hi ha res impossible per a Jehovà», el Creador del cel i de la terra? (Gènesi 18:14). Si ell ho vol, pot manipular el moviment del nostre planeta perquè, des de la Terra, sembli que el Sol i la Lluna no s’estan movent. També pot fer que la Terra continuï movent-se i alhora refractar els rajos del sol i de la lluna perquè la seva llum continuï brillant sobre la Terra. Sigui com sigui, en tota la història humana «no hi ha hagut mai, ni abans ni després, un dia com aquell» (Josuè 10:14).
10:13. Què és el llibre de Jaixar? Aquest llibre es torna a mencionar a 2 Samuel 1:18 fent referència al poema titulat «L’arc», una cançó de dol sobre el rei Saül i el seu fill Jonatan. Segurament era una col·lecció de cançons i poemes èpics o històrics i probablement era molt conegut entre els hebreus.
Lliçons per a nosaltres:
6:26; 9:22, 23. La maledicció que Josuè va pronunciar quan Jericó va ser destruïda es va complir uns 500 anys després (1 Reis 16:34). I la maledicció que Noè va pronunciar contra el seu net Canaan es va complir quan els gabaonites es van convertir en servents dels israelites (Gènesi 9:25, 26). El que Jehovà diu sempre es compleix.
7:20-25. És possible que alguns creguin que el robatori d’Acan no va ser greu, ja que no va fer mal a ningú. Pot ser que aquestes persones també pensin que robar coses petites o desobeir algunes normes bíbliques no és greu. Ara bé, nosaltres volem ser com Josuè i estem decidits a no cedir davant la temptació de fer res immoral ni il·legal.
9:15, 26, 27. Ens hem de prendre seriosament els acords que fem i sempre hem de complir la nostra paraula.
L’ÚLTIMA ASSIGNACIÓ DE JOSUÈ
Josuè ja té gairebé 90 anys, però encara té una gran tasca per davant: assignar a cada tribu d’Israel la seva porció de terra. Les tribus de Rubèn, Gad i la mitja tribu de Manassès ja han rebut la seva herència a l’est del Jordà. I ara es fa un sorteig perquè la resta de tribus rebin la seva part de l’herència a l’oest del Jordà.
El tabernacle s’estableix a Siló, que es troba al territori d’Efraïm. Caleb rep la ciutat d’Hebron i Josuè, la de Timnat-Sera. Als levites els donen 48 ciutats, que inclouen les 6 ciutats de refugi. Els homes de la tribu de Rubèn, de Gad i de la mitja tribu de Manassès construeixen «un altar enorme i impressionant» a les terres que han rebut com a herència a l’est del Jordà (Josuè 22:10). Quan les tribus de l’oest del Jordà se n’assabenten, pensen que és un acte d’apostasia i gairebé esclata una guerra entre tribus. Afortunadament, la bona comunicació evita el desastre.
Quan Josuè porta un temps vivint a Timnat-Sera, reuneix els ancians, els caps, els jutges i els funcionaris d’Israel i els anima a ser valents i a mantenir-se lleials a Jehovà. Després, convoca totes les tribus d’Israel a la ciutat de Siquem i els recorda tot el que Jehovà ha fet per ells des del temps d’Abraham. Llavors, els torna a dir que temin Jehovà i el serveixin amb integritat i fidelitat, i el poble se sent motivat a respondre: «Servirem Jehovà, el nostre Déu, i l’obeirem!» (Josuè 24:14, 15, 24). Després d’això, Josuè mor a l’edat de 110 anys.
Preguntes sobre alguns versicles
13:1. Contradiu aquest versicle el que diu Josuè 11:23? No, perquè la conquesta de la Terra Promesa va constar de dues etapes. Primer, la nació d’Israel va haver de derrotar 31 reis cananeus per prendre el control d’aquella terra. I després, com a tribus i individus, van haver d’anar expulsant del territori que havien rebut com a herència els cananeus que hi vivien (Josuè 17:14-18; 18:3). Tot i que els israelites no van fer fora tots els cananeus, aquells que s’hi van quedar no van suposar una amenaça per a la seva seguretat (Josuè 16:10; 17:12). Josuè 21:44 diu que Jehovà va donar als israelites «pau a tot el seu voltant».
24:2. Adorava ídols Taré, el pare d’Abraham? En un principi, Taré no servia Jehovà. Probablement adorava Sin, el déu de la lluna, una deïtat que era popular a Ur. Segons la tradició jueva, és possible que Taré fins i tot fabriqués ídols. Ara bé, quan Déu va manar a Abraham que marxés d’Ur, Taré també va anar amb ell a Haran (Gènesi 11:31).
Lliçons per a nosaltres
14:10-13. Caleb va demanar la regió d’Hebron, tot i que ja tenia 85 anys i establir-se allà implicava fer fora els anaquites, uns homes exageradament grans i forts. Amb l’ajuda de Jehovà, aquest experimentat guerrer va aconseguir expulsar-los i Hebron es va convertir en una ciutat de refugi (Josuè 15:13-19; 21:11-13). L’exemple de Caleb ens anima a ser valents i a no tenir por d’acceptar qualsevol assignació teocràtica, encara que aquesta sigui difícil.
22:9-12, 21-33. Hem d’anar amb compte de no imputar mals motius als altres.
«No ha quedat sense complir ni una sola paraula»
Quan Josuè ja era molt vell, va convocar els homes que tenien responsabilitats a Israel i els va dir: «No ha quedat sense complir ni una sola paraula de totes les bones promeses que us ha fet Jehovà, el vostre Déu. Totes s’han fet realitat» (Josuè 23:14). Sens dubte, el relat històric de Josuè confirma la veracitat d’aquestes paraules.
Pau va dir: «Tot el que ha estat escrit anteriorment ha estat escrit per a la nostra ensenyança, perquè per mitjà del nostre aguant i el consol de les Escriptures tinguem esperança» (Romans 15:4). Podem estar segurs que Jehovà mai ens decebrà. No deixarà sense complir ni una sola de les seves promeses. Totes es faran realitat.
[Mapa]
(Consulta la publicació per veure el text en el format original)
Els territoris conquerits sota el comandament de Josuè
BASAN
GALAAD
ARABÀ
NÈGUEB
Riu Jordà
Mar de la Sal
Vall de Jaboc
Vall de l’Arnon
Hassor
Madon
Lossaron
Ximron
Jocneam
Dor
Meguidó
Quedes
Tanac
Héfer
Tirsà
Afec
Tapúah
Betel
Ai
Guilgal
Jericó
Guèzer
Jerusalem
Maquedà
Jarmut
Adul·lam
Libnà
Laquix
Eglon
Hebron
Debir
Arad
[Imatge]
Per què va ser declarada justa Rahab?
[Imatge]
Josuè va dir al poble d’Israel: «Temeu Jehovà i serviu-lo»
[Imatge]
El pecat que Acan va cometre no va ser un mal menor. En realitat va tenir greus conseqüències
[Imatge]
«Per la fe, les muralles de Jericó van caure» (Hebreus 11:30)