«Recorre aquesta terra»
«Recorre aquesta terra per tota la seva llargada i amplada» (Gènesi 13:17).
1. Què va demanar Jehovà a Abraham?
T’AGRADA anar al camp? A alguns els encanta agafar el cotxe i escapar-s’hi un cap de setmana. Altres prefereixen anar-hi en bicicleta per fer exercici i gaudir del paisatge amb més tranquil·litat. I n’hi ha que decideixen fer excursions a peu per descobrir diversos racons de la zona. Tots aquests viatges tenen una cosa en comú: la seva durada sol ser curta. Ara bé, en el cas d’Abraham no va ser així. Imagina’t com es devia sentir quan Jehovà li va dir: «Ves, recorre aquesta terra per tota la seva llargada i amplada, perquè te la donaré a tu» (Gènesi 13:17).
2. On va anar Abraham després de sortir d’Egipte?
2 Analitzem el context d’aquestes paraules. En aquell moment, Abraham vivia a Egipte amb la seva dona i tota la família però, tal com explica el capítol 13 de Gènesi, va marxar d’allà i va anar amb els seus ramats fins al Nègueb. Després, de camí a Betel, «va anar acampant d’un lloc a un altre». Quan els seus ramaders i els del seu nebot Lot es van començar a barallar, es va fer evident que s’havien de separar. Abraham va ser molt generós i va deixar que el seu nebot escollís primer on volia anar. Lot va escollir «la plana del Jordà», una vall molt fèrtil que era «igual que el jardí de Jehovà», i amb el temps es va establir a la ciutat de Sodoma. Després que Lot se separés d’Abraham, Déu va dir al patriarca: «Si us plau, des del lloc on ets, mira al teu voltant, de nord a sud, i d’est a oest». Abraham segurament estava en un lloc elevat prop de Betel i, des d’allà, podia veure altres parts d’aquella terra. Ara bé, Jehovà no només volia que la veiés, sinó també que la recorregués per familiaritzar-se amb les seves regions i característiques.
3. Per què se’ns pot fer difícil visualitzar els llocs que va recórrer Abraham?
3 No sabem com d’exhaustiu va ser el recorregut que Abraham va fer abans d’arribar a Hebron, però el que sí que sabem és que coneixia la Terra Promesa millor que la majoria de nosaltres. Pensa en alguns dels llocs que es descriuen en aquest relat, com ara el Nègueb, Betel, la plana del Jordà, Sodoma i Hebron. Et costa situar-los i fer-te una imatge mental d’aquests indrets? A la majoria dels servents de Jehovà ens costa perquè no hem tingut l’oportunitat de viatjar als llocs que es mencionen a la Bíblia i recorre’ls. Tanmateix, tots ens hauríem d’esforçar per coneixe’ls bé. Vegem per què.
4, 5. a) Com ens ajuda Proverbis 18:15 a veure la importància de conèixer bé les terres bíbliques? b) Què és possible que ens passi al llegir el capítol 2 de Sofonies?
4 La Paraula de Déu diu: «El cor de qui té enteniment aconsegueix coneixement i l’orella del savi s’esforça per trobar coneixement» (Proverbis 18:15). Hi ha una infinitat de coses sobre les quals podem aprendre, però les més importants tenen a veure amb Jehovà i tot el que ell ha fet. On podem trobar aquest coneixement? Sens dubte, a la Bíblia (2 Timoteu 3:16). Ara bé, per aprendre, necessitem enteniment, és a dir, hem de comprendre el que estem llegint i veure com les idees es relacionen entre elles. Això també aplica als llocs i les regions que es mencionen a les Escriptures. Per exemple, tots sabem on està Egipte però, entenem el que va implicar per a Abraham sortir d’Egipte i pujar al Nègueb, després anar a Betel i llavors a Hebron? Sabem on es troben aquests llocs i quina relació tenen entre ells?
5 Al capítol dos de Sofonies, trobem noms de pobles, ciutats i països com ara, Gaza, Ascaló, Asdod, Ecron, Sodoma, Nínive, Canaan, Moab, Ammon i Assíria. Quan has llegit aquest relat a la Bíblia, has pogut visualitzar aquests llocs, on van viure persones reals que van estar directament relacionades amb el compliment de profecies bíbliques?
6. Per què els agrada consultar mapes de terres bíbliques a alguns germans? (Consulta el requadre.)
6 A molts germans els resulta útil consultar mapes de les terres bíbliques. Ara bé, no ho fan simplement perquè els encantin els mapes, sinó perquè s’han adonat que els ajuden a entendre millor el que llegeixen a la Bíblia i a connectar les coses que ja saben amb altres dades. A continuació, veurem alguns exemples que de ben segur t’ajudaran a aprofundir el teu amor per Jehovà i a entendre millor els relats de la seva Paraula (consulta el requadre de la pàgina 14).
Les distàncies són un element clau
7, 8. a) Què va fer Samsó a Gaza? b) Quins detalls ens ajuden a veure l’abast de la seva proesa? c) Quin efecte pot tenir en nosaltres comprendre bé aquest relat?
7 Jutges 16:2 diu que en una ocasió Samsó va anar a Gaza, una ciutat que es trobava al territori dels filisteus. Com que sovint es parla de Gaza a les notícies, és possible que sàpigues que Samsó estava prop de la costa mediterrània. [11] Ara bé, fixa’t en el que diu el versicle 3: «Però Samsó només s’hi va quedar estirat fins a mitjanit. Llavors, a mitjanit, es va aixecar, va agafar les portes de la ciutat i els dos muntants i els va arrencar junt amb la barra. Se’ls va carregar a les espatlles i els va portar fins al cim de la muntanya que hi ha davant d’Hebron».
8 Gaza era una ciutat fortificada, així que les seves portes devien ser immenses i extremadament pesades. Amb tot, Samsó les va agafar i les va portar fins a Hebron. Quina distància va recórrer? Gaza està a la costa i Hebron es troba cap a l’est, a 900 metres sobre el nivell del mar. [15] Això és un desnivell bastant considerable. No coneixem la localització exacta de la muntanya que hi havia davant d’Hebron, però Hebron està a uns 60 quilòmetres de Gaza costa amunt. Què penses del que Samsó va fer ara que coneixes aquests detalls? Oi que la seva proesa pren noves dimensions? Doncs bé, Samsó va poder fer tot això perquè «l’esperit de Jehovà el va omplir de poder» (Jutges 14:6, 19; 15:14). És clar, avui dia els cristians no esperem que l’esperit sant ens doni una força física prodigiosa, però aquest mateix esperit pot augmentar la nostra comprensió de les coses profundes de Déu i pot enfortir la persona que som per dins (1 Corintis 2:10-16; 13:8; Efesis 3:16; Colossencs 1:9, 10). Sens dubte, conèixer i comprendre bé el relat de Samsó ens convenç que l’esperit de Jehovà també ens pot fer poderosos.
9, 10. a) Què van haver de fer Gedeó i els seus homes per derrotar els madianites? b) Com ens ajuda conèixer els llocs geogràfics i les distàncies d’aquest relat?
9 El relat de la victòria de Gedeó sobre els madianites també destaca la importància d’entendre bé les distàncies. La majoria de nosaltres sabem que el jutge Gedeó i els seus 300 homes van derrotar un exèrcit de 135.000 soldats, format per madianites, amalequites i altres invasors que estaven acampats a la vall de Jezrael, prop del turó de Moré. [18] Els homes de Gedeó van tocar els corns, van trencar les gerres on amagaven les torxes enceses i van cridar: «L’espasa de Jehovà i de Gedeó!» (Jutges 6:33; 7:1-22). Allò va provocar que el campament enemic entrés en pànic i que els soldats comencessin a atacar-se els uns als altres. Es va acabar aquí la història? No. Si llegim els capítols 7 i 8, veiem que aquella nit Gedeó va continuar perseguint els seus enemics. Tot i que alguns dels llocs que s’hi mencionen no es poden trobar als mapes de les terres bíbliques perquè no se sap del cert la seva localització, molts d’ells sí que hi apareixen i ens permeten traçar el recorregut que Gedeó va seguir.
10 Gedeó va perseguir la resta d’aquell exèrcit fins a Betaixità. Llavors, es va dirigir cap al sud fins a Abel-Meholà, prop del Jordà (Jutges 7:22-25). El relat explica: «Gedeó va arribar al Jordà i el va creuar. Ell i els 300 homes que l’acompanyaven estaven cansats però, tot i així, van continuar perseguint els seus enemics». Un cop van creuar el riu, els israelites van seguir perseguint-los en direcció sud, fins a Sucot i Penuel, no gaire lluny del torrent de Jaboc, i van arribar als turons de Jogbohà —prop de l’actual Amman, a Jordània. Això vol dir que van recórrer uns 80 quilòmetres perseguint els seus enemics i lluitant contra ells. Gedeó va capturar dos reis madianites i els va matar. Aleshores, va tornar a la seva ciutat, a Ofrà, que estava a la vora d’on havia començat la batalla (Jutges 8:4-12, 21-27). Així doncs, aquella no va ser una victòria ràpida que van aconseguir simplement tocant els corns, movent unes torxes i cridant. Saber la distància que Gedeó i els seus homes van haver de recórrer afegeix significat a les següents paraules: «Em faltaria temps si també parlés de Gedeó [...] [i altres que] quan eren dèbils se’ls va fer forts, van ser poderosos en la guerra» (Hebreus 11:32-34). Avui dia, els servents de Jehovà també podem estar cansats però, malgrat tot, seguim lluitant per fer la seva voluntat (2 Corintis 4:1, 16; Gàlates 6:9).
Dues reaccions molt diferents
11. Quina distància van recórrer els israelites fins arribar a Cadeix, i on van anar després?
11 Encara que els mapes ens ajuden a localitzar les terres bíbliques, no ens donen informació sobre les persones que vivien allà. Per exemple, quan els israelites van marxar del Sinaí en direcció a la Terra Promesa, van fer diverses parades fins que van arribar a Cadeix (o Cadeix-Barnea). [9] Deuteronomi 1:2 explica que aquest viatge els va prendre uns 11 dies, durant els quals van recórrer uns 270 quilòmetres. Allà, Moisès va enviar 12 espies a inspeccionar la Terra Promesa (Nombres 10:12, 33; 11:34, 35; 12:16; 13:1-3, 25, 26). Els espies es van dirigir cap al nord travessant el Nègueb, segurament van passar per Beerxeba i per Hebron i van arribar als límits de la Terra Promesa que hi havia més al nord (Nombres 13:21-24). Després van tornar, però 10 dels espies van donar un informe negatiu al poble. Com que els israelites es van creure aquest informe i es van rebel·lar contra Jehovà, van haver de vagar pel desert durant 40 anys (Nombres 14:1-34). Què ens indica això sobre la seva fe i confiança en Jehovà? (Deuteronomi 1:19-33; Salm 78:22, 32-43; Judes 5.)
12. Què ens indica aquest relat sobre la fe dels israelites, i què té a veure això amb nosaltres?
12 Des d’un punt de vista geogràfic, els israelites estaven a tocar de la Terra Promesa. Si haguessin fet cas de les paraules de Josuè i Caleb, el seu viatge hauria estat relativament curt. Cadeix es trobava a uns 16 quilòmetres del pou de Beer-Lahai-Roí, molt a prop d’on Isaac i Rebeca havien viscut. [7] Aquest pou estava a menys de 100 quilòmetres de Beerxeba, l’extrem sud de la Terra Promesa (Gènesi 24:62; 25:11; 2 Samuel 3:10). Els israelites ja havien recorregut uns 270 quilòmetres des d’Egipte fins a la muntanya del Sinaí i llavors fins a Cadeix, així que podríem dir que estaven al llindar de la Terra Promesa. Què n’aprenem? Nosaltres també estem al llindar del paradís que Jehovà ens ha promès. Per aquesta raó Pau va utilitzar l’exemple dels israelites per donar-nos el següent consell: «Esforcem-nos al màxim per entrar en aquell descans perquè ningú caigui en aquell exemple de desobediència» (Hebreus 3:16-4:11).
13, 14. a) En quina situació es trobaven els gabaonites? b) Com sabem que les intencions dels gabaonites eren bones, i què podem aprendre del seu exemple?
13 Els gabaonites van mostrar una actitud ben diferent. Ells estaven convençuts que res podria impedir que Jehovà complís la seva voluntat. Sota la direcció de Josuè, els israelites havien creuat el Jordà i havien entrat a la Terra Promesa. Era el moment d’expulsar els cananeus, entre els quals es trobaven els habitants de Gabaon (Deuteronomi 7:1-3). Els gabaonites sabien que els israelites ja havien capturat les ciutats de Jericó i Ai. Com que no volien morir, van anar a veure Josuè a Guilgal, on els israelites estaven acampats, i es van fer passar per habitants d’un país llunyà amb la intenció de fer un pacte de pau amb ells.
14 Gabaon estava tan sols a uns 30 quilòmetres de Guilgal, però els gabaonites van dir a Josuè: «Els teus servidors venen d’un país molt llunyà per causa del nom de Jehovà, el teu Déu» (Josuè 9:3-9). [19] Com que la roba desgastada que duien i el pa sec semblaven confirmar la seva història, Josuè i els caps del poble els van creure i van fer un pacte de pau amb ells i les seves ciutats veïnes. Per què van enganyar els gabaonites als israelites? Va ser únicament perquè no els matessin? No. Els gabaonites volien el favor del Déu d’Israel. De fet, a Jehovà li va semblar bé que Josuè els donés «la tasca de recollir llenya i buscar aigua per al poble i per a l’altar de Jehovà» (Josuè 9:11-27). És més, van estar disposats a continuar fent tasques humils en el seu servei a Jehovà. És molt possible que alguns d’ells estiguessin entre els netineus que van tornar de Babilònia i entre els que van servir al temple un cop aquest va ser reconstruït (Esdres 2:1, 2, 43-54; 8:20). Quina bona actitud van mostrar! Així doncs, esforcem-nos per fer el que calgui per gaudir d’una bona relació amb Jehovà i estiguem disposats a acceptar qualsevol tasca en el nostre servei a ell.
Van estar disposats a fer sacrificis
15. Per què és important que coneguem els llocs que es mencionen a les Escriptures Gregues?
15 A les Escriptures Gregues també es mencionen moltes terres bíbliques, com ara als relats que parlen dels viatges i el ministeri de Jesús i de l’apòstol Pau (Marc 1:38; 7:24, 31; 10:1; Lluc 8:1; 13:22; 2 Corintis 11:25, 26). Intenta visualitzar alguns d’aquests recorreguts en els següents relats.
16. Com van demostrar els germans de Berea que apreciaven molt l’apòstol Pau?
16 En el seu segon viatge missional (la línia lila que apareix al mapa), Pau va anar a Filips —que ara forma part de Grècia. [33] Allà, l’apòstol va predicar i va ser empresonat. Quan el van alliberar, es va dirigir cap a Tessalònica, però els jueus van formar una xusma i el van anar a buscar (Fets 16:6-17:1). Els germans de Tessalònica li van demanar que marxés a Berea, que estava a uns 65 quilòmetres. En aquella ciutat, l’apòstol va tenir molt d’èxit a la predicació, però novament els jueus van avalotar la gent, així que «els germans de seguida van enviar Pau cap a la costa». «Els que acompanyaven Pau el van portar fins a Atenes.» (Fets 17:5-15.) Sembla que, encara que feia poc que havien acceptat la veritat, aquells cristians van estar disposats a fer molts sacrificis. Van caminar 40 quilòmetres en direcció al mar Egeu, es van pagar el passatge del vaixell i van navegar uns 500 quilòmetres fins a Atenes. Per què van fer tot això i es van exposar als perills de la mar? Per passar més temps amb l’apòstol Pau, un dels representants de Déu.
17. De què ens adonem al conèixer la distància que hi havia entre Milet i Efès?
17 Quan Pau va arribar al port de Milet, durant el seu tercer viatge missional (la línia verda que apareix al mapa), va enviar un missatge als ancians d’Efès perquè anessin a veure’l. Imagina’t aquells ancians deixant tot el que estiguessin fent per anar fins a Milet. Segur que durant els prop de 50 quilòmetres que van recórrer van tenir converses molt animades sobre com seria la seva trobada amb Pau. El relat explica que després d’escoltar tot el que Pau els havia de dir, l’apòstol va orar i «tots van plorar molt, es van abraçar a Pau i el van besar tendrament». Llavors, «el van acompanyar fins al vaixell» perquè partís cap a Jerusalem (Fets 20:14-38). De ben segur que, durant el viatge de tornada a Efès, els ancians van parlar i meditar molt sobre les paraules de Pau. Aquells homes van estar disposats a caminar una llarga distància per passar temps amb un superintendent itinerant i per poder rebre el seu ànim i els seus consells. Has après en aquest relat alguna cosa que puguis posar en pràctica?
Conèixer la Terra Promesa enforteix la nostra fe
18. Què hauríem d’estar decidits a fer pel que fa a les terres bíbliques?
18 Els relats que hem analitzat demostren com d’important és conèixer bé la terra que Déu va donar als israelites. Ara bé, estar familiaritzat amb els llocs que es mencionen a altres relats també et serà molt útil. A mesura que t’esforcis per conèixer millor la geografia bíblica, especialment la de la Terra Promesa, faràs bé de recordar que, si els israelites volien entrar i gaudir d’aquella terra que regalimava «llet i mel», havien de témer Jehovà i obeir els seus manaments (Deuteronomi 6:1, 2; 27:3).
19. Quins dos paradisos ens ha regalat Jehovà?
19 Igual que els israelites, nosaltres també hem d’obeir Jehovà i respectar-lo profundament. D’aquesta manera, contribuirem a la bellesa i la unitat del paradís espiritual. És més, coneixerem millor l’organització de Jehovà i serem més conscients del privilegi que tenim de formar part d’aquest poble. Però això no és tot. De la mateixa manera que Josuè va ajudar els israelites a creuar el Jordà i els va guiar fins a una terra fèrtil i espaiosa, Jehovà ens ajudarà a entrar a la bona terra, el paradís que ell ens ha promès i que tenim a tocar.
Què diries?
• Per què hauríem d’estar interessats en conèixer bé les terres bíbliques?
• Quin detall sobre la geografia bíblica t’ha ajudat a entendre millor algun dels relats de la Bíblia?
• Què has après a l’ampliar el teu coneixement sobre les terres bíbliques?
[Requadre/Imatge]
Vegem «la bona terra»
En els congressos que es van celebrar durant el 2003 i el 2004, els testimonis de Jehovà van publicar el fullet Veamos “la buena tierra”. Aquest fullet, que està disponible en uns 80 idiomes, conté molts mapes i taules a tot color de les diferents zones de les terres bíbliques, en especial de la Terra Promesa en diverses èpoques.
Els números en negreta que apareixen al llarg d’aquest article, com per exemple [15], corresponen a les pàgines d’alguns mapes del fullet. Si tens accés a aquest fullet, dedica temps a familiaritzar-te amb les seves característiques. D’aquesta manera podràs conèixer i entendre millor la Paraula de Déu.
1) Molts mapes tenen una llegenda amb els símbols específics de cada mapa [18]. 2) La majoria de mapes inclouen una escala gràfica de milles i quilòmetres que t’ajudarà a calcular les distàncies [26]. 3) Normalment, perquè et puguis orientar, també hi trobaràs una fletxa que assenyala el nord [19]. 4) Tot sovint, els colors dels mapes indiquen l’elevació del terreny [12]. 5) Als marges de molts mapes hi ha eixos de coordenades amb números i lletres que t’ajudaran a localitzar ciutats o noms [23]. 6) Al final del fullet, hi ha un índex dels noms dels llocs [34, 35]. Cada nom va seguit del número de pàgina en negreta i moltes vegades de les seves coordenades, com per exemple E2. Quan hagis utilitzat aquestes eines diversos cops, segur que et sorprèn com d’útils poden ser per ampliar el teu coneixement i aprofundir el teu enteniment bíblic.
[Taula/Mapa]
REGIONS NATURALS
(Consulta la publicació per veure el text en el format original)
A. Costa del mar Gran
B. Planes a l’oest del Jordà
1. Plana d’Aser
2. Franja costanera de Dor
3. Camps de pastura de Saron
4. Plana de Filistea
5. Vall central d’est a oest
a. Plana de Meguidó
b. Vall de Jezrael
C. Muntanyes a l’oest del Jordà
1. Turons de Galilea
2. Turons del Carmel
3. Turons de Samària
4. Xefelà (turons baixos)
5. Regió muntanyosa de Judà
6. Desert de Judà
7. Nègueb
8. Desert de Paran
D. Arabà (vall del Rift)
1. Conca de l’Hulé
2. Zona del mar de Galilea
3. Vall del Jordà
4. Mar de la Sal (mar Morta)
5. Arabà (sud del mar de la Sal)
E. Muntanyes i altiplans a l’est del Jordà
1. Basan
2. Galaad
3. Ammon i Moab
4. Altiplà d’Edom
F. Muntanyes del Líban
[Mapa]
Mt. Hermon
Moré
Abel-Meholà
Sucot
Jogbohà
Betel
Guilgal
Gabaon
Jerusalem
Hebron
Gaza
Beerxeba
Sodoma?
Cadeix
[Mapa/Imatge]
(Consulta la publicació per veure el text en el format original)
CANAAN
Meguidó
GALAAD
Dotan
Siquem
Betel (Luz)
Ai
Jerusalem (Salem)
Betlem (Efrat)
Mambré
Hebron (Macpelà)
Guerar
Beerxeba
Sodoma?
NÈGUEB
Rehobot?
[Muntanyes]
Morià
[Masses d’aigua]
Mar de la Sal
[Rius]
Jordà
[Imatge]
Abraham va travessar la Terra Promesa
[Mapa]
(Consulta la publicació per veure el text en el format original)
Troas
SAMOTRÀCIA
Neàpolis
Filips
Amfípolis
Tessalònica
Berea
Atenes
Corint
Efès
Milet
RODES