Març

La Bíblia parla d’algunes persones justes que van acabar sent injustes. Pensem en el rei Salomó. Ell coneixia molt bé Déu, sabia com havia d’adorar-lo i, durant anys, Jehovà el va beneir. Però, amb el temps, va començar a adorar déus falsos, i Jehovà «es va enfadar molt» amb ell. Com a resultat, tota la nació d’Israel va patir les conseqüències de la mala conducta d’aquest rei durant segles. Tot i això, la Bíblia sí que diu que, quan va morir, «Salomó va descansar amb els seus avantpassats», entre els quals hi havia homes fidels com el rei David (1 Re. 11:5-9, 43; 2 Re. 23:13). Però, garanteix la manera com va ser enterrat Salomó que ressuscitarà? La Bíblia no ho diu. I és que la resurrecció és un regal del nostre Pare amorós, i ell el fa a qui vol donar l’oportunitat de servir-lo per sempre (Job 14:13, 14; Jn. 6:44). Rebrà Salomó aquest regal? No ho sabem. Déu és l’únic que ho sap. El que sí que sabem és que Jehovà farà el que és just. (w24.05 4 § 9)

Quan nosaltres dediquem la nostra vida a Jehovà, podem dir que entrem a la seva tenda. Allà, gaudim d’aliment espiritual i de la companyia dels seus altres convidats. Ara bé, aquesta tenda no es troba a cap lloc concret. Es troba allà on hi hagi servents fidels de Jehovà (Ap. 21:3). Què podem dir dels servents fidels de Déu que han mort? Continuen sent els convidats de Jehovà? I tant! Com és que arribem a aquesta conclusió? Perquè tots ells estan vius a la memòria de Jehovà. Jesús va dir: «Que els morts ressusciten, ja ho va indicar Moisès al relat de l’arbust, quan va anomenar Jehovà “el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”. Ell no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell tots estan vius» (Lc. 20:37, 38). (w24.06 3 § 6, 7)

Sadoc va anar a Hebron armat i preparat per a la batalla (1 Cròn. 12:38). Estava disposat a lluitar per donar suport a David i defensar Israel davant dels seus enemics. Sens dubte, Sadoc va compensar la manca d’experiència que pogués tenir com a guerrer amb la seva extraordinària valentia. Com va arribar Sadoc, que era sacerdot, a ser tan valent? De ben segur, va aprendre molt dels homes forts i valents que l’envoltaven, com ara David. La valentia que va demostrar quan dirigia «les campanyes militars d’Israel» va motivar tota la nació a posar-se de part seva (1 Cròn. 11:1, 2). I és que David sempre confiava en la guia de Jehovà per vèncer els seus enemics (Sl. 138:3). Sadoc també comptava amb l’exemple d’altres homes propers que van donar suport a David, com ara Jehoiadà i el seu fill Benaià —que era un guerrer poderós— o els «22 caps de la seva casa paterna» (1 Cròn. 11:22-25; 12:26-28). (w24.07 3 § 5, 6)

Saule de Tars era un perseguidor despietat dels deixebles de Jesús i segurament la majoria dels cristians el veien com una causa perduda, algú que mai es penediria ni canviaria. Però Jesús sabia que no era així. No el veia com ho feien els humans. Tant ell com el seu Pare havien vist les bones qualitats de Saule i per això Jesús va dir: «Aquest home és un instrument que he escollit» (Fe. 9:15). De fet, fins i tot va fer un miracle per ajudar-lo a penedir-se (Fe. 7:58-8:3; 9:1-9, 17-20). Un cop va canviar, Saule es va fer cristià i Jesús li va donar una assignació. Més tard, Saule, ara conegut com l’apòstol Pau, va expressar en diferents ocasions el profund agraïment que sentia per la bondat i la misericòrdia de Jehovà i Jesús (1 Tim. 1:12-15). Temps després, Pau es va assabentar d’un escàndol d’immoralitat sexual que havia passat a la congregació de Corint. Com va reaccionar? La manera com va tractar aquell cas ens ensenya molt sobre l’amorosa disciplina de Jehovà i la importància d’imitar la seva misericòrdia. (w24.08 13 § 15, 16)

Al llarg dels segles, Jehovà va anar donant més i més llum perquè els humans imperfectes entenguessin com podien apropar-se a ell. Abel, el segon fill d’Adam i Eva, va ser el primer humà que va posar fe en Jehovà després de la rebel·lió dels seus pares. Com que estimava Déu i volia tenir la seva aprovació, li va oferir un sacrifici. Era pastor, així que va agafar alguns primogènits del seu ramat, els va matar i els va oferir a Jehovà. Què li va semblar a Déu? La Bíblia diu que «va aprovar Abel i la seva ofrena» (Gèn. 4:4). Jehovà també va demostrar que aprovava els sacrificis que li van oferir altres servents motivats per l’amor i la fe, com ara Noè (Gèn. 8:20, 21). A l’acceptar aquests sacrificis, va deixar clar que era possible que els humans imperfectes es guanyessin la seva aprovació i s’apropessin a ell. (w24.08 3 § 5, 6)

Les injustícies poden fer que ens sentim profundament ferits i angoixats (Ecl. 7:7). De fet, alguns servents lleials del passat, com ara Job i Habacuc, es van sentir així (Job 6:2, 3; Hab. 1:1-3). Amb tot, hem de vigilar la nostra manera de reaccionar davant les injustícies per no fer res que després ens sàpiga greu i empitjorar la situació. De vegades, quan sembla que aquells que actuen malament no reben el càstig que es mereixen, podríem arribar a pensar que no val la pena fer el que està bé. Així és com es va sentir un servent de Déu al veure que als malvats tot els anava bé, malgrat que feien patir les persones justes. Ell va escriure: «Així són els malvats, sempre tenen una vida fàcil» (Sl. 73:12). Les injustícies que veia al seu voltant l’afectaven tant que va començar a pensar que no valia la pena seguir servint Jehovà, i va dir: «Quan intentava entendre-ho, m’angoixava molt» (Sl. 73:14, 16). (w24.11 3 § 5-7)

Glorifiquem Jehovà perquè el respectem profundament. I és que tenim moltes raons per respectar-lo. Ell és Totpoderós i la seva energia és inesgotable (Sl. 96:4-7). Tot el que ha creat demostra que és infinitament savi. Ens ha donat la vida i tot el que necessitem per gaudir d’ella (Ap. 4:11). És lleial (Ap. 15:4). Sempre compleix les seves promeses i duu a terme el que es proposa (Jos. 23:14). És per això que el profeta Jeremies es va sentir motivat a dir sobre Jehovà: «Entre tots els savis de les nacions i tots els seus regnes, no hi ha ningú com tu» (Jer. 10:6, 7). Sens dubte, tenim molts motius per respectar el nostre Pare celestial. Però Jehovà no només mereix el nostre respecte, sinó que s’ha guanyat tot el nostre amor. I, per damunt de tot, glorifiquem Jehovà perquè l’estimem moltíssim. (w25.01 3 § 5, 6)

Els enemics de Jehovà es dediquen a presentar els aspectes positius de l’organització de Déu com si fossin negatius. Per exemple, Jehovà espera que els seus adoradors es mantinguin nets en sentit físic, moral i espiritual. I si algun d’ells decideix continuar comportant-se d’una manera incorrecta i es nega a canviar, Jehovà diu que no pot seguir formant part de la congregació (1 Cor. 5:11, 12; 6:9, 10). Els seus servents obeïm aquesta norma bíblica, però els enemics de Déu l’aprofiten per titllar-nos d’intolerants o insensibles. Hem de reconèixer l’autor d’aquests atacs. Satanàs és qui està darrere de les mentides que es diuen sobre l’organització de Jehovà. Ell és «el pare de la mentida», així que és d’esperar que utilitzi algunes persones per escampar històries i notícies falses sobre l’organització de Déu. (w24.04 10, 11 § 13, 14)

Fins i tot un cop comenci la gran tribulació, és possible que hi hagi persones que, al veure la destrucció de «Babilònia la Gran», recordin que els testimonis de Jehovà portaven molts anys dient que això passaria. Pot ser que aleshores algunes d’aquestes posin fe en Jehovà? (Ap. 17:5.) Si això passés, seria semblant al que va passar en els dies de Moisès. Recorda que, durant l’èxode d’Egipte, «un gran grup de tot tipus de persones» es va unir als israelites (Èx. 12:38). Algunes d’aquelles persones potser van començar a posar fe en Jehovà quan van veure com es complien les advertències de Moisès sobre les deu plagues. Ara bé, i si passa una cosa semblant després que es destrueixi Babilònia la Gran? Pensarem que és injust que algunes persones tinguin l’oportunitat d’unir-se al poble de Déu just abans que arribi la fi? En absolut! Volem demostrar les mateixes qualitats que el nostre estimat Pare celestial, que és «un Déu misericordiós i compassiu, pacient, ple d’amor lleial i veritat» (Èx. 34:6). (w24.05 11 § 12, 13)

Què podria passar si deixéssim de basar el que creiem en el «model de paraules saludables»? Fixa’t en una situació que van viure alguns cristians del primer segle. Sembla que corria el rumor que el dia de Jehovà havia arribat. Possiblement circulava una carta que semblava escrita per Pau i que afirmava que això era així. Alguns cristians de Tessalònica no van dedicar temps a comprovar si allò era cert i es van creure el rumor. De fet, fins i tot el van escampar. Si haguessin recordat el que l’apòstol els havia dit quan estava amb ells, no s’haurien deixat enganyar (2 Tes. 2:1-5). Per això, Pau els va aconsellar que no creguessin tot el que sentien. I, per ajudar-los que no els tornés a passar una cosa semblant, al final de la seva segona carta als tessalonicencs, els va dir: «Jo mateix, Pau, escric aquesta salutació de la meva pròpia mà, que és un senyal en totes les meves cartes. Així és com escric» (2 Tes. 3:17). (w24.07 12 § 13, 14)

A mesura que la situació a Judea s’anés complicant, la fe dels cristians hebreus es posaria a prova. Alguns d’ells ja havien afrontat persecució en el passat, però d’altres s’havien fet cristians quan l’ambient era menys hostil. L’apòstol Pau va reconèixer que havien aguantat proves molt difícils, però també els va recordar que s’havien de preparar per afrontar més persecució i per estar disposats a mantenir-se fidels fins a la mort, tal com havia fet Jesús (Heb. 12:4). Com que molts jueus estaven fent-se cristians, els defensors del judaisme eren cada vegada més violents i radicals. De fet, pocs anys abans, més de 40 jueus «van tramar un complot contra Pau i es van comprometre amb una maledicció a no menjar ni beure res fins que el matessin» (Fe. 22:22; 23:12-14). Enmig d’aquell ambient dominat per l’odi i el fanatisme, aquells cristians havien de continuar reunint-se per adorar Jehovà, predicant les bones notícies i enfortint la seva fe. (w24.09 12 § 15)

Joan era el deixeble que Jesús estimava (Mt. 10:2). Aquest apòstol va acompanyar Jesús durant tot el seu ministeri, va presenciar els seus miracles i va fer costat al Fill de Déu en moments difícils. També va estar present quan el van executar i el va veure un cop ressuscitat. A més, va ser testimoni del creixement de la congregació cristiana al primer segle. Joan va viure prou per veure com les bones notícies s’havien predicat «en tota la creació que hi ha sota el cel» (Col. 1:23). Quan s’apropava la fi de la seva llarga vida, Joan va tenir el privilegi d’escriure alguns dels llibres que formen les Escriptures Gregues. L’apòstol va deixar registrada la impressionant «revelació de Jesucrist» (Ap. 1:1). També va escriure l’Evangeli que porta el seu nom i tres cartes inspirades. Va dirigir la seva tercera carta a Gaius, un cristià lleial que s’estimava molt i que veia com el seu fill espiritual (3 Jn. 1). Però les paraules d’aquest home gran han seguit animant els deixebles de Jesús fins als nostres dies. (w24.11 12 § 15, 16)

El marit que estima la seva dona, la valora i la cuida. És conscient que ella és un regal molt valuós de Jehovà (Prov. 18:22; 31:10). Per això, la tracta amb bondat i amb respecte, fins i tot en els moments més íntims i privats del matrimoni. En cap cas la pressiona perquè participi en pràctiques sexuals que la facin sentir incòmoda, que siguin degradants o que puguin fer que li molesti la consciència. Òbviament, en aquest sentit, ell tampoc farà res que li impedeixi tenir una bona consciència davant Jehovà (Fe. 24:16). Si estàs casat, pots estar completament segur que Jehovà veu i valora tots els esforços que fas per honrar la teva dona tant amb les teves paraules com amb les teves accions. Si us plau, pren la ferma determinació de no fer res que deshonri la teva dona. Sigues amable, respectuós i tendre amb ella. Demostra-li que la valores i l’estimes de veritat. Sí, honra la teva esposa perquè, al fer-ho, estaràs protegint la relació més preuada que tens: la teva amistat amb Jehovà (Sl. 25:14). (w25.01 13 § 17, 18)

Una de les grans diferències entre els adoradors de Jehovà i aquells que afirmen ser cristians és el nostre entusiasme per la predicació. Què ens pot ajudar a no perdre l’entusiasme a la predicació o inclús fer que aquest augmenti? L’exemple de Jesús ens pot ajudar a seguir predicant amb entusiasme. Ell mai el va perdre. De fet, quan veia que el seu ministeri a la terra s’acabava, va redoblar els seus esforços en la predicació. Igual que l’home que cuidava una vinya va estar esperant tres anys que una figuera donés fruit sense aconseguir-ho, Jesús va dedicar tres anys a predicar als jueus encara que la gran majoria no es van fer deixebles seus. L’home de la vinya no va donar la figuera per perduda, i Jesús tampoc va donar els jueus per perduts ni va afluixar el ritme (Lc. 13:6-9). Si ens fixem en les seves ensenyances i imitem el seu exemple, nosaltres també podrem demostrar aquest entusiasme. (w25.03 14, 15 § 1-4)

Creus que has trobat la persona adequada amb qui casar-te? Li hauries de dir de seguida el que sents? La Bíblia diu que una persona assenyada adquireix «coneixement», o informació, abans d’actuar. Per tant, no tinguis pressa a dir-li el que sents i dedica temps a observar-la discretament. Com pots observar la persona discretament? Pots descobrir molt de la seva personalitat, espiritualitat i conducta a les reunions o sortint en grup. Pregunta’t: «Són les meves metes compatibles amb les seves? Qui són els seus amics? De què acostuma a parlar?» (Lc. 6:45). Els ancians de la seva congregació o altres germans madurs que la coneguin bé et poden dir quines són les seves qualitats i si té una bona reputació. Per què no els hi preguntes? (Rut 2:11; Prov. 20:18.) Ara bé, quan l’observis, recorda respectar la seva intimitat, el seu espai personal i els seus sentiments, així no se sentirà incòmoda. (w24.05 22 § 7, 8)

Els ancians no es precipiten a concloure que una persona que ha comès un pecat greu no es penedirà. Tot i que alguns es penedeixen durant la primera reunió que tenen amb el comitè, d’altres necessiten més temps. Per tant, és probable que els ancians s’hagin de reunir amb ell més d’un cop. De fet, pot ser que sigui després de la primera reunió que comenci a meditar en les paraules dels ancians i que humilment demani perdó a Jehovà en oració (Sl. 38:18). Si aquest és el cas, és possible que a la següent reunió la seva actitud sigui molt diferent. Per guiar el pecador cap al penediment, els ancians el tracten amb amabilitat i empatia. A més, demanen a Jehovà que beneeixi els seus esforços, i confien que el germà recuperarà el seny i finalment es penedirà (2 Tim. 2:25, 26). (w24.08 22, 23 § 12, 13)

Jehovà no vol que ningú sigui destruït. Déu desitja de tot cor que aquells que han comès un pecat es reconciliïn amb ell (2 Cor. 5:20). Per això, al llarg de la història ha demanat als seus servents que s’han rebel·lat que es penedeixin i tornin a ell. Avui dia, els ancians tenen el gran privilegi de col·laborar amb Jehovà al guiar cap al penediment aquells que han comès algun pecat greu (Rm. 2:4; 1 Cor. 3:9). Imagina’t l’alegria tan gran que hi ha al cel quan un pecador es penedeix! Jehovà mateix s’alegra moltíssim cada cop que una ovella perduda torna a ell. Sens dubte, com més meditem en la compassió, la misericòrdia i la bondat immerescuda del nostre Pare celestial, més creix el nostre amor per ell (Lc. 1:78). (w24.08 31 § 16, 17)

Jesús era conscient que si hagués permès que el fessin rei, estaria participant en el sistema polític jueu sota el domini romà. Per tant, sense pensar-s’ho dues vegades, se’n va anar a la muntanya tot sol. Malgrat la pressió dels altres, va estar totalment decidit a no implicar-se en assumptes polítics. Quina bona lliçó per a tots nosaltres! És clar, ningú esperarà que nosaltres fem miracles, com multiplicar el pa o curar els malalts, ni tampoc intentarà fer-nos rei. Però és possible que ens pressionin perquè ens involucrem en política i votem o donem suport a algú que ells pensen que pot millorar la societat. En tot cas, l’exemple de Jesús ens pot ajudar; ell es va negar fermament a implicar-se en assumptes polítics. De fet, més tard, va dir: «El meu Regne no és part d’aquest món» (Jn. 17:14; 18:36). Avui dia, hem d’imitar la manera de pensar i actuar de Jesús. Això ho fem quan donem suport al Regne de Déu, el donem a conèixer i fem oració perquè vingui aviat (Mt. 6:10). (w24.12 4 § 5, 6)

Mentre estudiïs la Bíblia, pensa en com pots posar en pràctica el que aprens. Per exemple, pots reflectir la justícia de Jehovà sent imparcial al tractar amb els altres. També pots imitar l’amor que Jesús sent pel seu Pare i per les persones estant disposat a patir pel nom de Jehovà i a fer sacrificis pels germans. Una altra manera d’imitar Jesús és predicant, i així les persones tindran l’oportunitat d’aprendre tot el que Jehovà ha fet per elles i de posar fe en el rescat. Com més entenguem i valorem el que va implicar el rescat, més estimarem Jehovà i Jesús. I alhora, això farà que ells cada vegada ens estimin més (Jm. 4:8). Així que estigues decidit a aprofitar al màxim totes les ajudes que Jehovà ens dona per continuar aprenent sobre el rescat. (w25.01 25 § 16, 17)

Les paraules del text d’avui també es poden traduir com a «has apartat de la teva vista tots els meus pecats». Aquest exemple ens fa entendre que, quan ens penedim, és com si Jehovà llancés els nostres pecats fora de la seva vista. Aquesta frase també es podria traduir per: «Has fet com si [els meus pecats] mai haguessin existit». Aquesta idea queda encara més clara amb la imatge mental que trobem a Miquees 7:18, 19. Aquí se’ns explica que és com si Jehovà llancés tots els nostres pecats a les profunditats del mar. En temps bíblics, hauria estat totalment impossible recuperar un objecte del fons del mar. Mitjançant aquests exemples, Jehovà ens deixa ben clar que quan ens perdona, ens treu de sobre tot el pes dels nostres pecats. El rei David ho va expressar de la següent manera: «Feliços són aquells a qui se’ls han perdonat les males accions i a qui se’ls han cobert els pecats» (Rm. 4:6, 7). Sens dubte, aquest és l’autèntic perdó! (w25.02 9 § 7, 8)

Hi ha un lloc molt especial a la terra que està ple de vida i activitat, on milions de persones gaudeixen de veritable pau. Aquells que hi viuen estan decidits a no abandonar-lo mai. I, a més, volen que tantes persones com sigui possible se’ls hi uneixin. De quin lloc estem parlant? Del paradís espiritual. Enmig d’un món ple d’odi i maldat, Jehovà ha creat un oasi per als seus servents (1 Jn. 5:19; Ap. 12:12). Ell ens estima molt i sap com de perjudicial és viure en el perillós món de Satanàs. Per això, ha creat un ambient segur on el podem adorar amb tranquil·litat. La Bíblia descriu el paradís espiritual com un lloc on «refugiar-se» i «un jardí ben regat» (Is. 4:6; 58:11). Gràcies a Jehovà, aquells que estan dins d’aquest paradís poden ser molt feliços malgrat viure en aquests últims dies tan difícils (Is. 54:14; 2 Tim. 3:1). (w24.04 20 § 1, 2)

Si et vols casar, segur que ja l’hi has dit a Jehovà en oració. Tot i que Déu no et promet un cònjuge, sí que et promet que es cuidarà de les teves necessitats i sentiments. Ell t’ajudarà mentre busquis amb qui casar-te. Confia en Jehovà i no deixis de fer-li oració. Pots explicar-li com et sents i què t’agradaria trobar en l’altra persona (Sl. 62:8). A més, demana-li que t’ajudi a cultivar qualitats com la paciència i la saviesa (Jm. 1:5). Del que pots estar convençut és que, encara que no trobis amb qui casar-te tan aviat com voldries, Jehovà et seguirà cuidant en sentit físic i emocional (Sl. 55:22). Ara bé, ves amb compte, ja que buscar amb qui casar-te podria arribar a ocupar el primer lloc a la teva vida (Fili. 1:10). Recorda que l’autèntica felicitat depèn de la teva amistat amb Jehovà i no de si estàs casat o solter (Mt. 5:3). De fet, mentre estàs solter tens més oportunitats d’ampliar el teu servei a Jehovà (1 Cor. 7:32, 33). Així és que aprofita el temps de la millor manera. (w24.05 21 § 4; 22 § 6)

Quant de temps hauríeu d’estar sortint? Córrer massa sovint té males conseqüències (Prov. 21:5). Així que heu d’estar sortint el temps que sigui necessari per tal de coneixe-us bé l’un a l’altre. Ara bé, tampoc cal que allargueu el festeig més del necessari. La Bíblia diu que «l’expectativa que tarda a complir-se fa posar el cor malalt» (Prov. 13:12). Com pots ajudar alguna parella que estigui sortint? Potser podries convidar-los a dinar o a sopar, a fer l’adoració en família o simplement a passar una bona estona junts (Rm. 12:13). Necessiten un acompanyant o transport per anar a algun lloc? Els aniria bé tenir un lloc tranquil on poder parlar? Per què no t’ofereixes per ajudar? (Gàl. 6:10.) Si una parella demana que els acompanyis, per què no t’ho prens com un privilegi? Ves amb compte de no deixar-los completament sols però, alhora, sigues discernidor i intenta entendre quan necessiten una mica d’espai per parlar en privat. (w24.05 30 § 13, 14)

Els ancians intenten esbrinar què ha portat un germà a pecar. Per exemple, s’ha anat refredant la seva relació amb Jehovà perquè ha deixat de ser constant en el seu estudi personal o en la predicació? S’han tornat superficials o esporàdiques les seves oracions? Ha permès que els mals desitjos arrelin en el seu cor? Ha pres males decisions pel que fa a les amistats o l’entreteniment? Quin efecte han pogut tenir aquestes decisions en la seva manera de pensar i sentir? Entén realment l’efecte que les seves decisions i accions han tingut en Jehovà? Els ancians faran preguntes ben pensades, però sense demanar detalls privats innecessaris. Al tractar-lo amb amabilitat, l’ajudaran a expressar-se amb llibertat i a comprendre què el va portar a pecar (Prov. 20:5). A banda d’això, també poden utilitzar exemples que l’ajudin a veure la gravetat de les seves accions. És possible que durant la primera reunió amb el comitè, el germà comenci a lamentar de debò el que ha fet i que, fins i tot, es penedeixi. (w24.08 22 § 9-11)

Jesús va predicar amb entusiasme «les bones notícies del Regne» perquè sabia que aquesta era la voluntat de Jehovà. De fet, va fer d’això la seva prioritat a la vida. Fins i tot a la part final del seu ministeri, «anava de ciutat en ciutat i de poble en poble» ensenyant a altres persones (Lc. 13:22). També va capacitar més deixebles per fer aquesta important tasca (Lc. 10:1). La voluntat de Jehovà avui dia és la mateixa que en els dies de Jesús. Tant Déu com el seu Fill volen que prediquem les bones notícies (Mt. 24:14; 28:19, 20). Si veiem les persones com les veu Jehovà, predicarem amb més entusiasme. De fet, ell vol que el màxim nombre de persones escoltin les bones notícies i les acceptin (1 Tim. 2:3, 4). És per això que ens capacita per predicar. I, tot i que moltes persones no responguin ara, potser tindran l’oportunitat d’apropar-se a Jehovà abans que acabi la gran tribulació. (w25.03 15, 16 § 5-7)

Cada germà ha de decidir, segons la seva consciència entrenada per la Bíblia, com actuarà quan algú que ha estat tret de la congregació assisteix a una reunió. Pot ser que alguns se sentin còmodes saludant-lo breument o donant-li la benvinguda. Ara bé, no tindríem una conversa llarga amb aquesta persona ni socialitzaríem amb ella. Pot ser que alguns pensin: «No diu la Bíblia que si un cristià saluda aquestes persones, es fa còmplice de les seves males accions?» (2 Jn. 9-11). Doncs bé, el context indica que les paraules de Joan feien referència als apòstates i aquells que inciten els altres a desobeir les normes de Déu (Ap. 2:20). Per tant, si algú promou activament idees apòstates o una mala conducta, els ancians no el visitaran. És possible que una persona així es penedeixi. Però, mentre això no passi, no la saludarem ni la convidarem a cap reunió. (w24.08 31 § 14, 15)

Després d’alimentar una multitud, Jesús va manar als seus apòstols que tornessin a Cafarnaüm en barca i ell se’n va anar a la muntanya per allunyar-se de la gent que volia fer-lo rei (Jn. 6:16-20). Mentre els apòstols navegaven, es va aixecar una gran tempesta amb forts vents i onades molt violentes. Llavors, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua i va convidar Pere a sortir de la barca i fer el mateix (Mt. 14:22-31). Quan Jesús va pujar a la barca, el vent va deixar de bufar. Al veure allò, els apòstols van dir: «Realment ets el Fill de Déu» (Mt. 14:33). És interessant que diguessin això després de veure Jesús caminar sobre l’aigua i no després del miracle dels pans. Marc afegeix el següent detall: «[Els apòstols] es van quedar completament meravellats, perquè no havien entès què significava el miracle dels pans» (Mc. 6:50-52). I és que no havien captat fins a on arribava el poder que Jehovà havia donat a Jesús per fer miracles. (w24.12 5 § 7)

Podem aprofitar la temporada del Memorial per demostrar a Jehovà com d’agraïts ens sentim pel rescat. Segur que tots hem fet els plans necessaris per assistir al Memorial, però també és important que convidem d’altres a fer-ho. Quan convidis algú, explica-li què es farà i per què. Dues eines que t’ajudaran són els vídeos Per què va morir Jesús? i Recordem la mort de Jesús de jw.org. Els ancians també s’asseguraran de convidar els germans inactius. Imagina’t l’alegria tan gran que hi haurà tant al cel com a la terra si una ovella que s’ha perdut torna al ramat! (Lc. 15:4-7.) Durant el Memorial, farem bé de saludar a tots els assistents però, especialment, aquells que són nous o fa temps que no hi assisteixen. Entre tots volem fer-los sentir com a casa (Rm. 12:13). (w25.01 29 § 15)

El rescat no només ens ensenya sobre la justícia de Jehovà, sinó que també ens ajuda a entendre com de profund és el seu amor (Jn. 3:16; 1 Jn. 4:9, 10). A més, ens mostra que vol que visquem per sempre. Però també desitja que siguem part de la seva família. Pensa-hi: quan Adam va pecar, Déu el va excloure de la seva família d’adoradors. Com a conseqüència, tots hem nascut fora d’aquesta. Però gràcies al rescat, Jehovà obre la porta perquè tots aquells que siguin obedients i tinguin fe puguin arribar a formar part de la seva família. Fins i tot ara ens perdona els pecats i podem gaudir d’una estreta amistat amb ell i amb els nostres germans. És ben cert que Jehovà ens estima molt! (Rm. 5:10, 11.) (w25.01 21 § 6)

El rescat és un regal preciós de Jehovà (2 Cor. 9:15). Gràcies al fet que Jesús va donar la seva vida com a sacrifici, pots gaudir d’una amistat estreta amb Déu. A més, tens la meravellosa esperança de viure per sempre. Per tant, tens molts motius per estar agraït a Jehovà per aquest regal, que t’ha fet per amor (Rm. 5:8). Perquè continuéssim mostrant agraïment i mai donéssim per fet el rescat, Jesús va instituir el Memorial de la seva mort, que se celebra un cop l’any (Lc. 22:19, 20). Enguany, el Memorial se celebrarà el dijous 2 d’abril de 2026. Segur que ja has fet plans per poder-hi assistir. Si durant la temporada del Memorial apartes temps per meditar en tot el que Jehovà i Jesús han fet per tu, en sortiràs molt beneficiat. (w25.01 20 § 1, 2)

Pots continuar aprenent sobre l’amor de Jehovà i Jesús si segueixes meditant-hi. Durant la temporada del Memorial d’enguany, per què no intentes llegir un o més Evangelis? No cal que llegeixis molts capítols a la vegada. És millor que afluixis el ritme i et centris a aprofundir en els motius que tens per estimar Jehovà i Jesús. Si portes molt de temps a la veritat, pot ser que pensis que ja ho saps tot sobre la justícia de Jehovà, el seu amor o el rescat. Però el cert és que mai deixarem d’aprendre sobre això. Així que, aprofita al màxim les nostres publicacions. (w25.01 24, 25 § 13-15)