16 BARAC I DÈBORA
«I tant que aniré amb tu!»
AQUELLA va ser una època molt fosca per al poble de Déu. Els israelites s’havien rebel·lat contra Jehovà i, tal com els havia advertit, va permetre que els cananeus els oprimissin. El rei de Canaan era Jabín i el seu general s’anomenava Sísara. Aquest home comandava un enorme exèrcit que incloïa 900 carros de guerra amb falçs de ferro i era molt despietat.
L’exèrcit de Sísara portava 20 anys sembrant el terror entre els israelites. Sembla que, quan els soldats atacaven un poble o una ciutat, capturaven les dones joves i les violaven. Com que els israelites estaven aterrits, no s’atrevien a viatjar pels camins principals. La gent va fugir per amagar-se als boscos i, com a conseqüència, els pobles es van quedar deserts. A més, la majoria d’ells no tenien armes i no es podien defensar.
En aquells dies, a Israel vivia una dona molt valenta anomenada Dèbora, que era profetessa de Jehovà. Ella també s’encarregava de jutjar els casos difícils que el poble li portava. A més, per mitjà de Dèbora, Jehovà va donar als israelites un jutge que els salvaria de l’opressió, Barac. La profetessa el va fer cridar i li va transmetre les instruccions de Jehovà. Segur que a Barac el va sorprendre molt el que li va dir. Jehovà volia que reunís un exèrcit de 10.000 homes i pugés a la muntanya del Tabor. També li va assegurar que li donaria la victòria sobre Sísara i els seus soldats.
Va ser Barac orgullós i es va ofendre perquè una dona li havia donat instruccions? Tot al contrari, va dir a Dèbora que només aniria a la batalla si ella l’acompanyava. Per què volia que anés amb ell? Li faltava fe? De cap manera! Segles després, l’apòstol Pau va mencionar Barac entre una llarga llista d’homes i dones de gran fe (Heb. 11:1, 2, 32). Al demanar-li que l’acompanyés, en realitat, va mostrar molta fe. Sabia que Dèbora era profetessa i volia comptar amb la guia de Jehovà en tot moment. Amb molta valentia Dèbora li va dir: «I tant que aniré amb tu!». Ara bé, també li va dir que, tot i que guanyaria la batalla, ni ell ni els seus homes matarien Sísara. Jehovà donaria aquest honor a una dona!
Barac es va posar mans a l’obra. Va convocar 10.000 homes valents i es van preparar per a la batalla tan bé com van poder. Aleshores, Barac va pujar a la muntanya del Tabor amb el seu exèrcit. Aquella muntanya arrodonida, que semblava un bol capgirat, feia uns 560 metres i s’alçava enmig de la immensa vall de Jezrael. Des del cim, Dèbora, Barac i els seus homes podien veure a l’horitzó com Sísara i els seus carros avançaven cap a ells.
Què va fer Barac? Qualsevol estratega militar s’hauria esperat a atacar fins que Sísara i el seu exèrcit haguessin començat a pujar la vessant de la muntanya. En pujada, els carros anirien més lents i Barac i els seus soldats tindrien més possibilitats de vèncer. Amb tot, Barac sabia que aquella batalla era de Jehovà i per això va fer cas de les instruccions que li estava donant per mitjà de Dèbora. La profetessa li va dir que es posés en marxa i es disposés a atacar. Així que Barac i els seus homes van començar a baixar muntanya avall per enfrontar-se amb aquells aterridors carros de guerra a camp obert. Quina valentia tan extraordinària van mostrar!
Un jutge i una profetessa es van enfrontar a un despietat general i als seus letals carros de guerra
Des d’un punt de vista militar, els israelites estaven perduts. Però Jehovà va recompensar la seva valentia. Va provocar una gran confusió entre l’exèrcit cananeu i va fer que plogués a bots i barrals. En un instant, la vall de Jezrael es va convertir en un immens aiguamoll i els carros de Sísara es van enfonsar en el fang. Aquells letals carros de guerra ja no els servien de res i els soldats van haver de lluitar contra els israelites cos a cos. No va sobreviure ni un dels soldats cananeus. Ara bé, què va passar amb Sísara?
Aquell covard general va abandonar els seus soldats i va fugir a peu. Barac es va posar a perseguir-lo. Sísara va avançar amb dificultat pel fang fins que va arribar a un lloc més elevat. És possible que pensés que havia aconseguit escapar, però estava molt equivocat. Tal com Jehovà havia predit, estava a punt de morir.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres van mostrar valentia Barac i Dèbora?
Fes recerca
1. Com era la vida dels israelites sota la dominació de Sísara? (w15 1/8 12 § 6)
2. Per què normalment no es considera Dèbora part del grup de 12 jutges que Jehovà va donar a Israel? (w86 1/6 31 § 6-8)
3. En quin sentit va ser Dèbora «una mare per a Israel»? (Jut. 4:4, 5; 5:7; w15 1/8 13 § 1) A
Imatge A
Imatge A
4. Què van voler dir Dèbora i Barac quan van cantar que «les estrelles» van lluitar contra Sísara? (Jut. 5:20; w05 15/1 25 § 5)
Medita-hi
Barac va ser humil i va acceptar l’ajuda d’una serventa lleial de Jehovà. En quines situacions podrien imitar-lo els germans? B
Imatge B
Per què va necessitar Dèbora valentia per acompanyar Barac? En quines situacions et caldrà ser tan valent com Dèbora?
De quines altres maneres pots imitar la valentia de Barac i Dèbora?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Barac i Dèbora quan ressuscitin?
Aprèn-ne més
El relat de Barac i Dèbora ens ensenya que Jehovà valora molt els nostres esforços.
Què podem aprendre de Barac i Dèbora sobre la confiança, la modèstia i l’obediència?
«Gràcies a la seva fe Barac va derrotar un gran exèrcit» (w03 15/11 28-31)