Gràcies a la seva fe Barac va derrotar un gran exèrcit

IMAGINA que un gran exèrcit està a punt d’atacar-te. Els soldats que tens al davant estan furiosos i compten amb les armes més sofisticades i mortíferes que existeixen, però tu i els teus companys esteu pràcticament desarmats.

Durant l’època dels jutges, Barac, Dèbora i 10.000 israelites van viure aquesta experiència. Les forces enemigues eren un exèrcit de cananeus comandats per Sísara que comptava amb carros de guerra amb falçs de ferro a les rodes. La batalla va tenir lloc a la muntanya del Tabor i al torrent de Quison. El que va passar allà va deixar clar que Barac era un home d’una fe exemplar. Quins esdeveniments van desembocar en aquella terrible situació?

Van suplicar a Jehovà que els ajudés

El llibre de Jutges explica que, una vegada rere una altra, els israelites van abandonar l’adoració pura i mostra les males conseqüències de les seves accions. Cada cop que patien per la seva manera d’actuar, els israelites demanaven perdó a Déu i ell nomenava un salvador. Quan els alliberava, tornaven a abandonar Jehovà. Això és justament el que va passar en els dies de Barac. La Bíblia explica que, «després de la mort d’Ehud [un jutge que va alliberar Israel dels moabites], els israelites van tornar a fer el que estava malament als ulls de Jehovà». El poble fins i tot «va escollir déus nous». Quin en va ser el resultat? «Jehovà els va entregar a les mans de Jabín, el rei de Canaan, que regnava a Hassor. El cap del seu exèrcit es deia Sísara». Aquest rei «tenia 900 carros de guerra amb falçs de ferro, i feia 20 anys que oprimia cruelment els israelites. Per això els israelites van suplicar a Jehovà que els ajudés» (Jutges 4:1-3; 5:8).

Parlant sobre com era la vida a Israel en aquella època, la Bíblia diu: «Els camins estaven deserts; els viatgers agafaven rutes alternatives. Ja no hi havia ningú als poblets d’Israel» (Jutges 5:6, 7). La gent tenia por de ser atacada pels saquejadors. De fet, un erudit diu que «el terror es va apoderar dels israelites» i que «la nació semblava completament paralitzada i indefensa».a Com havien fet tantes altres vegades, els israelites van suplicar a Jehovà que els ajudés.

Jehovà nomena un líder

Els israelites necessitaven que algú els salvés de l’opressió que estaven patint a mans dels cananeus. Així que Déu va utilitzar la profetessa Dèbora per donar-los instruccions i dir-los el que havien de fer. D’aquesta manera, Jehovà li va donar el gran privilegi de ser com una mare per a Israel (Jutges 4:4; 5:7).

Dèbora va fer cridar Barac i li va dir: «Jehovà, el Déu d’Israel, t’ha donat aquesta ordre: “Ves a la muntanya del Tabor, acompanyat de 10.000 homes de les tribus de Neftalí i Zabuló. Jo et portaré Sísara, el cap de l’exèrcit de Jabín, junt amb els seus carros de guerra i les seves tropes al torrent de Quison, i l’entregaré a les teves mans”» (Jutges 4:6, 7). Amb l’expressió «Jehovà, el Déu d’Israel, t’ha donat aquesta ordre», Dèbora estava deixant clar que ella no tenia cap autoritat sobre Barac, tan sols era el mitjà que Jehovà estava utilitzant per transmetre les seves instruccions. Com va respondre Barac?

Barac li va dir: «Hi aniré si tu vens amb mi. Però si no vens, no hi aniré» (Jutges 4:8). Per què no va obeir de seguida el manament de Jehovà? Què potser era un covard? Li faltava fe en les promeses de Déu? No, Barac no va rebutjar aquella assignació ni va desobeir Jehovà. En realitat, les seves paraules demostraven que se sentia poc preparat per dur a terme la tasca que Jehovà li havia encomanat. El fet que la representant de Déu l’acompanyés, li assegurava que comptava amb la guia divina i enfortiria la seva confiança i la dels seus homes. La reacció de Barac, lluny de ser una mostra de debilitat, era una prova de la fe tan forta que tenia en Jehovà.

Es pot comparar amb la que van tenir Moisès, Gedeó i Jeremies. Aquests servents de Jehovà també pensaven que no estaven preparats per complir amb les assignacions que havien rebut, però això no significa que tinguessin poca fe (Èxode 3:11-4:17; 33:12-17; Jutges 6:11-22, 36-40; Jeremies 1:4-10). Quina va ser la reacció de Dèbora a la petició de Barac? Va demostrar que era modesta i no va intentar ocupar un lloc que no li pertocava. Sense dubtar-ho ni un moment, li va dir: «I tant que aniré amb tu!» (Jutges 4:9). Aquesta profetessa estava disposada a posar la seva vida en perill per acompanyar Barac a la batalla. Quin gran exemple de fe i valentia!

Van tenir fe i es van oferir voluntaris

El punt de trobada per als homes d’Israel era la muntanya del Tabor. Aquest lloc era ideal per reunir-se, ja que les tribus de Neftalí i Zabuló vivien a prop. Així que, com Jehovà havia manat, els 10.000 homes i Dèbora van pujar aquella muntanya amb Barac.

Tots els que es van oferir voluntaris per acompanyar Barac necessitaven molta fe. Jehovà havia promès a Barac que guanyarien la batalla contra els cananeus, però amb quines armes lluitarien? Jutges 5:8 diu: «Entre els 40.000 soldats d’Israel no s’hi veia cap escut ni cap llança». Els israelites gairebé no tenien armes i, encara que n’haguessin tingut, vèncer un exèrcit de carros amb falçs de ferro a les rodes era pràcticament impossible. Quan Sísara va escoltar que Barac havia pujat a la muntanya del Tabor, va reunir tots els seus carros de guerra i totes les seves tropes al torrent de Quison (Jutges 4:12, 13). El que Sísara no sabia era que en realitat lluitaria contra el Déu Totpoderós.

Barac derrota l’exèrcit de Sísara

Quan va arribar el moment de la batalla, Dèbora va dir a Barac: «Posa’t en marxa, perquè avui Jehovà t’entregarà Sísara. ¿No és cert que Jehovà va davant teu?». Barac i els seus homes havien de baixar fins a la vall però, si ho feien, estarien en desavantatge davant dels carros de Sísara. Si haguessis sigut un dels soldats de Barac, com t’hauries sentit en rebre aquelles instruccions? Les hauries obeït de seguida sense dubtar que venien de part de Jehovà? Això és precisament el que van fer Barac i els 10.000 homes que l’acompanyaven. Llavors, «davant de l’espasa de Barac, Jehovà va sembrar el caos entre Sísara, tots els seus carros i tot l’exèrcit» (Jutges 4:14, 15).

Amb l’ajuda de Jehovà, Barac va vèncer l’exèrcit de Sísara. El relat de la batalla no en dona molts detalls, però la cançó de victòria de Barac i Dèbora diu: «Del cel va caure un aiguat, sí, els núvols van vessar la seva aigua». Amb tota probabilitat, una gran tempesta va fer que els carros de Sísara s’encallessin en el fang. De cop i volta, la principal arma dels cananeus es va convertir en un terrible destorb. Fent referència als cadàvers dels homes de Sísara, la cançó diu: «El torrent de Quison ha arrossegat els enemics» (Jutges 5:4, 21).

Podem confiar en aquest relat? Doncs bé, el torrent de Quison és un uadi. Un uadi és una vall gairebé sempre seca que, quan hi ha pluges fortes, es converteix ràpidament en un torrent molt perillós perquè l’aigua baixa amb molta força. Per exemple, només van caldre 15 minuts de pluja sobre aquell mateix terreny argilós perquè durant la Primera Guerra Mundial es posessin en perill totes les maniobres de la cavalleria. A més, relats de la batalla entre Napoleó i els turcs a la muntanya del Tabor el 16 d’abril de 1799 expliquen que «bastants d’aquests últims van morir ofegats a l’intentar fugir creuant una part de la vall que estava inundada pel Quison».b

L’historiador jueu Josep Flavi explica que, quan l’exèrcit de Sísara estava a punt de trobar-se amb el de Barac, «va caure del cel una gran tempesta, amb molta quantitat d’aigua i calamarsa. El vent feia que la pluja caigués a la cara dels cananeus i no s’hi veien, així que les fletxes i fones que portaven no els servien de res».c

Jutges 5:20 diu: «Des del cel han lluitat les estrelles; des de les seves òrbites han lluitat contra Sísara». Com van lluitar les estrelles contra Sísara? Alguns diuen que aquesta afirmació fa referència a algun tipus d’intervenció divina. Altres creuen que parla d’alguna mena d’ajuda per part dels àngels, d’una pluja de meteorits o del fet que Sísara va confiar en prediccions astrològiques que finalment no es van complir. La Bíblia no explica com van lluitar les estrelles, però el que sí que sabem és que Jehovà va ajudar l’exèrcit d’Israel d’alguna manera. En qualsevol cas, els israelites van aprofitar aquella situació i «Barac va perseguir l’exèrcit i els carros [...]. I tots els soldats de Sísara van caure per l’espasa. No en va quedar ni un» (Jutges 4:16). Però, què li va passar a Sísara?

Sísara cau «en mans d’una dona»

Sísara va abandonar el camp de batalla i «va fugir a peu cap a la tenda de Jael, la dona d’Hèber, el quenita, perquè els de la casa d’Hèber, el quenita, estaven en pau amb Jabín, el rei d’Hassor». Jael de seguida va convidar-lo a entrar a la seva tenda, li va donar llet i el va tapar amb una manta perquè s’adormís. Mentre Sísara estava profundament adormit per l’esgotament, Jael «va agafar una estaca de la tenda i un martell» —dues eines que utilitzava molt sovint—, «se li va apropar sense fer soroll» i «li va travessar les temples amb l’estaca, fins que l’estaca va quedar clavada a terra, i ell va morir» (Jutges 4:17-21).

Aleshores Jael va sortir a rebre Barac i li va dir: «Vine, que t’ensenyaré l’home que busques». El relat explica: «Barac hi va entrar amb ella i es va trobar Sísara mort, amb l’estaca clavada al cap». Veure això segur que va enfortir molt la fe de Barac, perquè Dèbora havia profetitzat: «Aquesta campanya militar no et donarà glòria a tu, perquè Jehovà entregarà Sísara en mans d’una dona» (Jutges 4:9, 22).

Va ser una traïdora Jael? Així no és com Jehovà la va veure. La cançó de victòria de Barac i Dèbora l’anomena «la més beneïda de totes les dones que viuen en tendes». Aquesta cançó ens ajuda a veure la mort de Sísara des de la perspectiva correcta. Es descriu la mare de Sísara esperant que el seu fill torni de la batalla i preguntant tota preocupada: «Per què triga tant a arribar el seu carro?». Les seves dames més assenyades intenten tranquil·litzar-la i li responen: «Deuen estar repartint-se el botí: una noia, dues noies per a cada guerrer; un botí de roba tenyida per a Sísara [...]; un vestit brodat, roba tenyida, dos vestits brodats per adornar el coll dels saquejadors» (Jutges 5:24, 28-30).

Lliçons per a nosaltres

El relat de Barac ens ensenya lliçons molt importants. Una d’elles és que aquells que s’allunyen de Déu patiran molts problemes i frustracions. En canvi, els que es penedeixen dels seus pecats i tenen fe en Jehovà gaudiran d’una vida sense injustícies. Una altra lliçó és que és vital que ens esforcem per ser obedients, fins i tot quan el que Jehovà ens demani sembli il·lògic. Podem estar completament segurs que tot el que ell ens diu és sempre per al nostre bé (Isaïes 48:17, 18). Com hem vist, Barac va poder derrotar un gran exèrcit perquè va mostrar fe en Jehovà i va obeir les seves instruccions (Hebreus 11:32-34).

La cançó de Dèbora i Barac conclou amb aquestes emocionants paraules: «Oh Jehovà, que morin tots els teus enemics, però que els que t’estimen siguin com el sol, que surt amb tota la seva glòria» (Jutges 5:31). Sens dubte, aquestes paraules es compliran quan Jehovà per fi acabi amb el món malvat de Satanàs!

[Notes]

[Imatge]

Jehovà va utilitzar Dèbora per donar instruccions a Barac

[Imatge]

El riu Quison desbordat

[Crèdits]

Pictorial Archive (Near Eastern History) Est.

[Imatge]

Muntanya del Tabor