10 MOISÈS
Va triar el camí correcte
LA PRINCESA egípcia va decidir anomenar el seu fill adoptiu Moisès. Tot i que aquest nom no el van triar els seus pares hebreus, era molt encertat perquè el seu significat estava relacionat amb la manera com la filla del faraó l’havia rescatat del riu Nil. La Bíblia explica que «Moisès va ser educat en tota la saviesa dels egipcis». Sens dubte, la princesa se sentia molt orgullosa de veure com el seu fill rebia aquella educació tan prestigiosa i segurament esperava que arribés a ser un membre destacat de la cort.
Moisès es va convertir en un jove excepcional. «Era poderós, tant en paraules com en fets» i tenia al seu abast totes les riqueses, prominència i plaers que Egipte podia oferir. Però sabia que si centrava la seva vida en aquestes coses perdria l’aprovació de Jehovà. Així que Moisès havia de prendre una decisió. Quin camí va triar?
Quan tenia 40 anys, Moisès va deixar clar quina havia estat la seva decisió. Les Escriptures diuen: «Per la fe, Moisès, quan ja era gran, es va negar a ser anomenat fill de la filla del faraó. Va escollir ser maltractat amb el poble de Déu en comptes de gaudir dels plaers temporals del pecat». Moisès va triar el camí correcte i per fer-ho va necessitar molta fe i valentia. Ara bé, algunes de les seves accions no van ser les més encertades.
Moisès veia que els egipcis maltractaven els israelites i, com que els considerava «els seus germans», els volia ajudar. Un dia, va anar a comprovar com estaven i va veure que un egipci, segurament un capatàs, estava pegant un esclau hebreu. No sabem si Moisès li va ordenar que deixés de colpejar-lo, el que sí que sabem és que la Bíblia diu que «va mirar a banda i banda». Potser ho va fer per veure si hi havia algú a prop que pogués ajudar l’esclau però, com que no hi va veure ningú, va decidir intervenir i «va matar l’egipci». Tenia Moisès la intenció de matar-lo? Podria ser que, en un rampell de ràbia, el colpegés més fort del que en realitat pretenia? El relat no ho explica. En qualsevol cas, Moisès sabia que si algú descobria el que havia fet hi hauria conseqüències. Així que va amagar el cos de l’egipci a la sorra.
L’endemà, va tornar al lloc on estaven els hebreus i va veure que dos d’ells s’estaven barallant. Quan va intentar aturar-los, un dels esclaus li va dir una cosa que el va deixar glaçat: «Qui t’ha nomenat príncep i jutge nostre? És que penses matar-me tal com vas matar l’egipci?». El seu secret havia sortit a la llum i Moisès sabia que la seva vida corria perill.
Les coses no van sortir com Moisès havia planejat. De fet, la Bíblia diu que «Moisès pensava que els seus germans entendrien que Déu els estava salvant per mitjà d’ell, però no ho van entendre». Pel que sembla, estava convençut que Jehovà l’havia triat per alliberar el seu poble, però no va entendre que encara no havia arribat el moment que Déu havia escollit per fer sortir d’Egipte els israelites. A més, tampoc s’esperava la reacció que van tenir. Els israelites no confiaven en un hebreu que havia estat criat a la cort egípcia.
Què va fer Moisès? Va triar el prestigi i les riqueses d’Egipte o es va posar de part del poble de Jehovà?
Moisès no n’era conscient, però en aquell moment no estava preparat per alliberar els israelites de l’esclavitud. Jehovà sabia que encara havia d’aprendre molt per ser el líder de la nació. És cert que era fort, valent i poderós en paraules, però li faltava una qualitat essencial per a Jehovà: la mansuetud. Moisès havia actuat impulsivament i havia matat un egipci, i el faraó no va tardar a assabentar-se’n.
El faraó va intentar matar Moisès sense donar-li l’oportunitat d’explicar-se, així que Moisès va haver de fugir. No hi ha dubte que va haver de ser més valent que mai per deixar enrere les riqueses, les comoditats i la prominència que tenia a Egipte i viatjar fins a la llunyana Madian sense saber com seria la seva vida a partir d’aquell moment. Va estar exiliat en aquella àrida terra durant dècades i es va sentir com «un foraster que viu a una terra estrangera». Tindria Moisès prou valentia per canviar la seva personalitat? Arribaria a ser una persona mansa i humil, tal com Jehovà volia? Vegem-ho.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Moisès en aquest moment de la seva vida?
Fes recerca
1. Quines troballes arqueològiques demostren que els israelites van ser esclaus a Egipte, tal com diu la Bíblia? (w20.03 30) A
Per gentilesa de Brooklyn Museum, donat per Theodora Wilbour
Imatge A: Part d’un llistat d’esclaus de l’antic Egipte on apareixen més de 40 noms semítics que demostra que a Egipte hi va haver esclaus israelites
2. Què va aprendre Moisès dels seus pares, i què va aprendre quan «va ser educat en tota la saviesa dels egipcis»? (Fe. 7:22; w02 15/6 10 § 2-5)
3. Quins costums funeraris tenien els egipcis? Com és probable que se sentissin quan Moisès va matar l’egipci i va amagar el seu cos a la sorra en comptes d’embalsamar-lo i enterrar-lo? (it «Egipto, egipcio» § 28-wcgr) B
Imatge B: Una mòmia egípcia
4. Moisès va fugir a Madian. Què tenien en comú els madianites i els israelites? (it «Madián, madianitas» núm. 2 § 1, 2-wcgr)
Medita-hi
Què pots aprendre de Moisès si et costa controlar el teu caràcter?
Com poden els joves imitar la valentia de Moisès a l’hora de decidir què faran amb la seva vida? C
Imatge C
De quines altres maneres pots imitar la valentia que Moisès va mostrar en aquest moment de la seva vida?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Quan Moisès ressusciti, què t’agradaria preguntar-li sobre la seva vida a Egipte?
Aprèn-ne més
Mira què pots fer per imitar l’esperit de sacrifici de Moisès.
Imita els qui van mostrar fe, no els qui no en van mostrar. Imita Moisès, no el faraó (2:27)
Moisès va renunciar a una vida de luxes i riqueses per servir Jehovà. Podem fer el mateix nosaltres?