9 XIFRÀ, PUÀ, AMRAM, JOQUÈBED I MÍRIAM
Per la fe, el van amagar
HAVIEN passat més de 60 anys des que Josep havia mort. Els egipcis ja no recordaven que Jehovà l’havia utilitzat per salvar-los i evitar que morissin de fam. El nou faraó odiava els hebreus i com que no deixaven d’augmentar en nombre els tenia por. Per tenir-los sota control, els va convertir en esclaus i els egipcis els oprimien i tractaven amb duresa. Però Jehovà continuava beneint els israelites i cada vegada eren més i més.
Aleshores, el faraó va fer servir una tàctica encara més cruel. Va cridar dues llevadores israelites, Xifrà i Puà, i els va manar que quan ajudessin una dona hebrea a donar a llum matessin el nadó si era un nen. Imagina’t com es van sentir al saber que havien de desfer-se de tots els nens hebreus que naixessin. Van fer cas d’aquesta ordre tan atroç? No. Aquelles dones «temien el Déu verdader» i eren molt valentes. Tenien clar que ningú, ni el governant més poderós de la terra, tenia dret a demanar-los que desobeïssin Jehovà, el Sobirà de l’univers. El temor que sentien per Déu les va ajudar a actuar amb una valentia extraordinària. En comptes de fer «el que havia ordenat el rei d’Egipte», deixaven viure els nens que naixien, i van salvar tants nadons com van poder. Ara bé, quan el faraó es va assabentar que els nens hebreus seguien vius, es va enfurismar i va demanar explicacions a les llevadores. Però, amb molt d’enginy, elles li van amagar el que estaven fent. En veure la seva valentia, Jehovà les va beneir i, amb el temps, les va recompensar amb fills.
Si les llevadores hebrees, Amram i Joquèbed i Míriam no haguessin sigut persones valentes, què hauria passat amb el petit Moisès?
Com que el seu pla no havia tingut èxit, el faraó va ordenar a tot el seu poble: «Llanceu al riu Nil tots els nens hebreus que neixin». Durant aquella època tan terrible, una dona israelita que es deia Joquèbed es va quedar embarassada. Ella i el seu marit Amram ja tenien dos fills, Míriam i Aaron. Què farien si la criatura que estaven esperant era un nen? Com el protegirien? Quan el petit va néixer, el van amagar tant de temps com van poder. Però ocultar un nadó no és gens fàcil. Així que, quan el nen tenia tres mesos, Joquèbed va agafar una cistella de papir, la va recobrir amb quitrà i brea i el va ficar a dins. Després, va posar la cistella entre les canyes que estaven a la vora del riu Nil. Míriam es va quedar vigilant el seu germanet des de lluny.
Llavors, la filla del faraó va anar a banyar-se al Nil i va veure la cistella. De seguida va fer que la seva esclava anés a agafar-la i, quan la va obrir i va veure el petitó plorant, el seu cor es va omplir de compassió. La princesa va decidir adoptar-lo però, com que encara era un bebè, necessitava que algú l’alletés. Míriam va ser ràpida i, amb molta valentia, es va dirigir cap a la filla del faraó i es va oferir a trobar una dida que pogués alletar el nen. La princesa hi va estar d’acord i Míriam va anar a buscar la seva mare. Aleshores, totes dues van tornar per parlar amb la filla del faraó. Imagina’t l’alegria que va sentir Joquèbed quan es va adonar que podria cuidar el seu fill sense témer que els egipcis el matessin. És més, la princesa fins i tot li va pagar perquè cuidés el seu propi fill! De ben segur que Amram i Joquèbed van aprofitar aquell temps per ensenyar-li tot el que van poder sobre Jehovà. Finalment, però, va arribar el moment d’entregar el nen a la filla del faraó, que li va posar el nom de Moisès.
Va recompensar Jehovà la fe i la valentia que van mostrar Amram, Joquèbed i Míriam? Sense cap mena de dubte! Aquest matrimoni no només va veure com Míriam i Aaron es convertien en servents lleials de Déu, sinó també com Jehovà protegia Moisès. La Bíblia no explica si Amram i Joquèbed van viure prou per veure com el seu fill arribava a ser un home d’extraordinàries qualitats i com Jehovà el va utilitzar per salvar el Seu poble el Seu poble (Èx. 6:20). Ara bé, Míriam i Aaron sí que ho van veure. De fet, van ser testimonis dels meravellosos miracles que Déu va fer per mitjà de Moisès. Tots tres germans són un gran exemple de fe i valentia. En el següent capítol, parlarem de les circumstàncies en què Moisès va créixer i per què va decidir servir Jehovà.
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres van mostrar valentia les llevadores i la família de Moisès?
Fes recerca
1. Com dona suport l’arqueologia a aquest relat? (g04 8/4 4 § 4-5 § 1)
2. Com sabem que el que la Bíblia explica sobre la cistella de papir on van ficar Moisès i l’ordre de matar tots els nens hebreus és cert? (g04 8/4 5 § 2-6 § 1) A
Christine Osborne Pictures/Alamy Stock Photo
Imatge A: Avui dia se segueix utilitzant el papir per construir embarcacions
3. Quina informació tenim sobre les llevadores hebrees, i com les va recompensar Jehovà? (w03 1/11 8 § 3, 4; it «Partera»-wcgr) B
Imatge B
4. Quan ja era gran, com va demostrar Míriam que tenia una fe ferma? (ijwia article 7 § 14-18)
Medita-hi
Què poden aprendre els pares d’Amram i Joquèbed?
Què poden aprendre de Míriam els nens que tenen germans? C
Imatge C
Com pots imitar la valentia de Xifrà i Puà?
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar als personatges d’aquest relat quan ressuscitin?
Aprèn-ne més
Fixa’t en les lliçons que podem aprendre de les dones que no van obeir l’ordre del faraó.
«Dones que van alegrar el cor de Jehovà» (w03 1/11 8, 9 § 3-5)
Com podem estar segurs que Jehovà continuarà cuidant aquells que amb valentia decideixen obeir-lo com a governant abans que els homes?