Primer llibre de Samuel
28 Per aquell temps, els filisteus van reunir les seves tropes per lluitar contra Israel.+ I Aquix va dir a David: «Com ja saps, tu i els teus homes vindreu amb mi a la batalla.»+ 2 David li va respondre: «Soc el teu servidor. Saps molt bé el que faré.» I Aquix li va dir: «Per això seràs el meu guardaespatlles* per sempre.»+
3 Samuel havia mort. Tot Israel havia plorat per ell i l’havien enterrat a Ramà, la seva ciutat.+ I Saül havia tret del país els mèdiums i els endevins.+
4 Els filisteus es van reunir i van anar a acampar a Sunem.+ I Saül va convocar tots els soldats d’Israel, i van acampar a Guilboa.+ 5 Quan Saül va veure el campament dels filisteus, es va espantar molt i el cor li va començar a bategar molt fort.+ 6 Tot i que Saül consultava Jehovà,+ Jehovà mai li contestava, ni en somnis ni a través de l’Urim+ ni per mitjà dels profetes. 7 Finalment Saül va dir als seus servidors: «Busqueu-me una mèdium,+ que vull anar a consultar-li una cosa.» Els seus servidors li van respondre: «Hi ha una mèdium a En-Dor.»+
8 Així que Saül es va canviar de roba perquè no el reconeguessin i, de nit, va anar amb dos dels seus homes a veure la mèdium. Li va dir: «Si us plau, endevina’m el futur invocant els esperits.+ Crida a qui jo et digui.» 9 Però la dona li va respondre: «Ja saps el que va fer Saül, que va treure del país els mèdiums i els endevins.+ Llavors, per què em fas això? Vols parar-me una trampa perquè em matin?»+ 10 I Saül li va jurar per Jehovà: «Tan cert com que Jehovà està viu, no se t’acusarà de res per haver fet això!» 11 La dona li va preguntar: «A qui vols que cridi?» Saül li va contestar: «Crida’m Samuel.» 12 Quan la dona va veure «Samuel»,*+ va fer un xiscle i va dir a Saül: «Per què m’has enganyat? Tu ets Saül!» 13 El rei li va dir: «No tinguis por. Només digues què veus.» La dona li va contestar: «Veig algú que puja de la terra i que sembla un déu.» 14 De seguida Saül li va preguntar: «Quin aspecte té?» Ella li va respondre: «És un home gran que porta una túnica sense mànigues.»+ En aquell moment Saül es va adonar que es tractava de «Samuel», i es va agenollar i es va inclinar fins a terra.
15 Aleshores «Samuel» va dir a Saül: «Per què em molestes fent que em cridin?» Saül li va respondre: «Estic desesperat. Els filisteus m’estan atacant, i Déu s’ha apartat de mi i ja no em contesta, ni per mitjà dels profetes ni dels somnis.+ Per això t’he cridat, perquè em diguis el que he de fer.»+
16 I «Samuel» li va dir: «Si Jehovà s’ha apartat de tu+ i ara és el teu enemic, per què em preguntes a mi? 17 Jehovà farà el que va predir per mitjà meu: Jehovà t’arrencarà el regne de les mans i el donarà a un altre, a David.+ 18 No vas obeir Jehovà i no vas aniquilar els amalequites,+ que l’havien enfurismat. Per aquest motiu, Jehovà et fa això avui. 19 Jehovà també us entregarà a tu i al poble d’Israel en mans dels filisteus.+ Demà tu+ i els teus fills+ sereu amb mi. I Jehovà també entregarà l’exèrcit d’Israel en mans dels filisteus.»+
20 A l’escoltar el que «Samuel» havia dit, Saül es va espantar molt i va caure a terra tan llarg com era. A més, no li quedaven forces, perquè no havia menjat res en tot el dia ni en tota la nit. 21 Quan la dona es va apropar a Saül i el va veure tan afectat, li va dir: «Senyor meu, he obeït el que m’has dit i he arriscat la meva vida+ per fer el que m’has manat. 22 Si us plau, senyor meu, ara escolta el que et diré. Et portaré una mica de pa; menja i així agafaràs forces per seguir el teu camí.» 23 Però ell s’hi va negar i va dir: «No penso menjar res.» Ara bé, com que els seus servidors i la dona seguien insistint, finalment Saül va fer cas, es va aixecar de terra i es va asseure al llit. 24 De seguida, la dona va anar a matar* un vedell engreixat que tenia a casa. També va agafar farina, la va pastar i va coure pa sense llevat. 25 Tot seguit ho va servir a Saül i als seus servidors. Ells en van menjar i aquella mateixa nit se’n van anar.+