Lamentacions
א [àlef]*
1 Com seu tota sola, la ciutat que estava plena de gent!+
Ha quedat com una viuda, ella que estava molt poblada en comparació amb altres nacions!+
Ha sigut obligada a fer treballs forçats, ella que era una princesa entre les províncies!+
ב [bet]
2 Passa les nits plorant,+ i les llàgrimes li cobreixen les galtes.
Cap dels seus amants és allà per consolar-la.+
Tots els seus companys l’han traït,+ s’han convertit en els seus enemics.
ג [guímel]
3 Judà ha anat a l’exili+ plena de patiments i sota una dura esclavitud.+
Ha de viure entre les nacions,+ no troba descans.
Tots els seus perseguidors l’han atrapat quan estava angoixada.
ד [dàlet]
4 Els camins que porten a Sió estan de dol, perquè ja ningú ve a les festes.+
Totes les seves portes estan desolades,+ els seus sacerdots sospiren.
Les noies* estan desconsolades, i ella pateix amargament.
ה [he]
5 Els seus adversaris ara són el seu amo,* els seus enemics estan despreocupats.+
Perquè Jehovà li ha causat dolor pels molts pecats que ha comès.+
Els seus fills han anat al captiveri davant dels seus adversaris.+
ו [vau]
6 La filla de Sió ha perdut tota la seva esplendor.+
Els seus prínceps són com cérvols que no troben camps de pastura,
i caminen esgotats davant del perseguidor.
ז [zain]
7 Ara que està afligida i sense llar, Jerusalem recorda
totes les coses valuoses que tenia en temps passats.+
Quan el seu poble va caure en mans de l’adversari sense que ningú l’ajudés,+
els adversaris la van veure i es van riure* de la seva caiguda.+
ח [het]
8 Jerusalem ha comès pecats molt greus.+
Per això s’ha convertit en una cosa repugnant.
Tots els que abans l’honraven ara la tracten amb menyspreu, perquè l’han vist despullada.+
Ella gemega+ i es gira avergonyida.
ט [tet]
9 La seva impuresa ha tacat les seves faldilles.
No ha pensat en el seu futur.+
La seva caiguda ha sigut impactant, no hi ha ningú que la consoli.
Oh Jehovà, mira com pateixo, perquè l’enemic se n’ha enorgullit.+
י [iod]
10 L’adversari ha posat les mans sobre tots els seus tresors.+
Ella ha vist com les nacions han entrat al seu santuari,+
nacions a qui havies prohibit entrar a la teva congregació.
כ [caf]
11 Tot el seu poble sospira, busca pa.+
Han entregat les seves coses de valor a canvi de menjar, només per sobreviure.
Mira, oh Jehovà, i fixa’t en com m’he convertit en una dona* que no val res.
ל [làmed]
12 A vosaltres, tots els que passeu pel camí, us és igual?
Mireu, fixeu-vos-hi!
¿Hi ha cap dolor com el que se m’ha causat a mi,
com el dolor que Jehovà m’ha fet patir el dia de la seva fúria ardent?+
מ [mem]
13 Des de dalt ha enviat un foc per cremar els meus ossos,+ i els domina a tots.
Ha estès una xarxa per als meus peus, m’ha obligat a retrocedir.
M’ha convertit en una dona desolada.
Estic malalta tot el dia.
נ [nun]
14 Els meus pecats estan subjectats com un jou; ell els ha lligat amb la seva mà.
Han sigut posats sobre el meu coll, i m’he quedat sense forces.
Jehovà m’ha entregat en mans d’aquells a qui no puc oposar-me.+
ס [sàmec]
15 Jehovà m’ha tret tots els homes forts que hi havia enmig meu.+
Ha convocat contra mi una multitud per esclafar els meus homes joves.+
Jehovà ha trepitjat la filla verge de Judà al cup de vi.+
ע [ain]
16 És per això que ploro,+ que els meus ulls són un mar de llàgrimes.
Perquè tots els que em podrien consolar o animar són lluny de mi.
Els meus fills estan desolats, perquè l’enemic ha vençut.
פ [pe]
17 Sió ha estès les seves mans,+ no hi ha ningú que la consoli.
Jehovà ha donat una ordre contra Jacob a tots els adversaris que l’envolten.+
Per a ells, Jerusalem s’ha convertit en una cosa repugnant.+
צ [tsade]
18 Jehovà és just,+ perquè m’he rebel·lat contra els seus manaments.*+
Escolteu, tots els pobles, i vegeu el meu dolor.
Les meves noies* i els meus joves han anat al captiveri.+
ק [cof]
19 He cridat els meus amants, però m’han traït.+
A la ciutat, els meus sacerdots i els meus ancians han mort
mentre buscaven menjar per sobreviure.+
ר [reix]
20 Mira, oh Jehovà, perquè estic molt angoixada.
Se’m remouen les entranyes.
En el meu interior, el cor se m’ha capgirat, perquè he sigut molt rebel.+
A fora, l’espasa deixa morts;+ a casa, també hi ha la mort.
ש [xin]
21 La gent ha sentit els meus sospirs, no hi ha qui em consoli.
Tots els meus enemics s’han assabentat de la meva desgràcia.
Estan contents, perquè tu l’has provocat.+
Però tu faràs que arribi el dia que vas anunciar,+ el dia que ells acabaran com jo.+
ת [tau]
22 Que tota la seva maldat estigui davant teu. Tracta’ls amb duresa,+
igual que a mi m’has tractat amb duresa per tots els meus pecats.
Perquè no paro de sospirar i tinc el cor malalt.