Jeremies
9 Tant de bo que el meu cap fos aigua,
i els meus ulls, una font de llàgrimes!+
Aleshores ploraria nit i dia
pels que han mort del meu poble.
2 Tant de bo pogués trobar un alberg de viatgers al desert!
Aleshores deixaria el meu poble i m’allunyaria d’ells,
perquè tots són uns adúlters,+
una colla de traïdors.
3 La seva llengua és com un arc a punt de disparar.
Al país hi regna la mentida, i no la fidelitat.+
Jehovà diu: «Van de mal en pitjor
i no em presten atenció.»+
4 «Aneu amb compte amb el vostre veí,
no confieu ni tan sols en el vostre germà.
5 Tothom enganya el seu veí
i ningú diu la veritat.
A la seva llengua li han ensenyat a dir mentides.+
Estan esgotats de tant fer mal.
6 Vius enmig de l’engany.
Com que són uns mentiders, no m’han volgut conèixer», diu Jehovà.
7 Per tant, això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«Els fondré i els posaré a prova,+
perquè, què més puc fer amb la filla del meu poble?
8 La seva llengua és una fletxa mortal que diu mentides.
Amb la boca parlen de pau al seu veí,
però dins seu preparen una emboscada.»
9 Jehovà diu: «No els hauria de demanar comptes per tot això?
No m’hauria de venjar d’una nació com aquesta?+
10 Ploraré i em lamentaré per causa de les muntanyes
i cantaré una cançó de dol per causa de les pastures del desert,
perquè les han cremat i ja no hi passa ningú,
i no se sent el soroll del bestiar.
Els ocells del cel i els animals han fugit, ja no en queda cap.+
11 Faré que Jerusalem sigui un munt de runes,+ un cau de xacals,+
i faré que les ciutats de Judà quedin desolades, sense cap habitant.+
12 Qui és prou savi per entendre això?
A qui l’hi ha dit Jehovà, perquè ho pugui anunciar?
Per què ha mort la terra?
Per què està socarrada com el desert
i ja no hi passa ningú?»
13 Jehovà va contestar: «Perquè han rebutjat la llei* que els vaig donar i perquè no l’han seguit i no m’han obeït. 14 Han seguit el seu cor tossut+ i han anat darrere de les imatges de Baal, tal com els van ensenyar els seus pares.+ 15 Per tant, això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: “Faré que aquest poble mengi absenta, i faré que begui aigua enverinada.+ 16 Els dispersaré entre nacions desconegudes per a ells i per als seus pares,+ i enviaré una espasa que els perseguirà fins que els extermini a tots.”+
17 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
“Comporteu-vos amb seny.
Reuniu les dones que canten cançons de dol+
i feu venir les dones expertes.
18 Que s’afanyin i cantin una lamentació per nosaltres,
i que els nostres ulls s’omplin de llàgrimes
i caigui aigua de les nostres parpelles.+
19 Perquè des de Sió se sent el so d’aquest lament:+
‘Ens han devastat!
Quina vergonya tan gran!
Hem abandonat la nostra terra i han enderrocat les nostres cases.’+
20 Dones, escolteu el missatge de Jehovà,
i que les vostres orelles escoltin les paraules de la seva boca.
Ensenyeu aquesta lamentació a les vostres filles,
i ensenyeu-vos aquesta cançó de dol les unes a les altres.+
21 Perquè la mort ha entrat per les nostres finestres;
ha entrat a les nostres torres fortificades
per emportar-se els nens dels carrers
i els joves de les places.”+
22 Digues: “Això és el que diu Jehovà:
‘Els cadàvers de la gent quedaran estesos com fems sobre els camps,
com espigues acabades de tallar que el segador deixa enrere
i que ningú recull.’”»+
23 Això és el que diu Jehovà:
«Que el savi no presumeixi de la seva saviesa,+
que el poderós no presumeixi del seu poder
i que el ric no presumeixi de la seva riquesa.»+
24 «Qui presumeixi, que presumeixi d’això:
d’entendre’m i de coneixe’m,+
de saber que jo soc Jehovà i que demostro amor lleial, rectitud i justícia a la terra,+
perquè aquestes són les coses que m’agraden»,+ diu Jehovà.
25 Jehovà diu: «Arribarà el temps en què passaré comptes amb tots els circumcisos que en realitat són incircumcisos,+ 26 amb Egipte,+ amb Judà,+ amb Edom,+ amb els ammonites,+ amb Moab+ i amb tots els que s’afaiten les temples* i que viuen al desert.+ Perquè totes les nacions són incircumcises, i tota la casa d’Israel és incircumcisa de cor.»+