Jeremies
8 «En aquell temps», diu Jehovà, «trauran de les tombes els ossos dels reis de Judà, els ossos dels seus prínceps, els ossos dels sacerdots, els ossos dels profetes i els ossos dels habitants de Jerusalem. 2 Els escamparan davant del sol, de la lluna i de tot l’exèrcit del cel, als quals ells han estimat i adorat, seguit i consultat, i davant dels quals s’han inclinat.+ No els recolliran ni els enterraran. Seran com fems damunt la terra.»+
3 Jehovà dels exèrcits diu: «A tots els llocs on els dispersi, els que sobrevisquin d’aquesta nació malvada escolliran la mort abans que la vida.»
4 «Els has de dir: “Això és el que diu Jehovà:
‘Cauran i no s’aixecaran?
Si algú torna enrere, no tornarà enrere també l’altre?
5 Per què els habitants de Jerusalem no deixen de ser-me infidels?
S’aferren a l’engany
i es neguen a tornar enrere.+
6 Vaig parar atenció i vaig escoltar atentament, però el que deien no estava bé.
Ningú es va penedir de la seva maldat ni va preguntar: «Què he fet?»+
Tots ells sempre tornen a anar per on va la majoria, com els cavalls que es llancen a la batalla.
7 Al cel, fins i tot la cigonya coneix la seva estació,*
la tórtora, el falciot i el tord* tornen* quan n’és el temps,
però el meu poble no entén el judici de Jehovà.’”+
8 “Com podeu dir: ‘Som savis i tenim la llei* de Jehovà’,
quan, en realitat, la ploma enganyosa+ dels escribes només s’ha utilitzat per dir mentides?
9 Els savis han quedat avergonyits.+
S’han espantat molt i seran atrapats.
Quina saviesa poden tenir
si han rebutjat les paraules de Jehovà?
10 Per tant, donaré les seves esposes a uns altres homes,
i els seus camps a uns altres amos.+
Perquè, des del més petit fins al més gran, tots obtenen beneficis de manera deshonesta.+
Des del profeta fins al sacerdot, tots són uns estafadors.+
11 Intenten curar superficialment les ferides* de la filla del meu poble, dient:
‘Hi ha pau! Hi ha pau!’,
quan no hi ha pau.+
12 ¿S’avergonyeixen de les coses detestables que han fet?
No s’avergonyeixen de res!
Ni tan sols saben què és la vergonya!+
Per tant, cauran entre els que han caigut.
Quan els castigui, s’entrebancaran”,+ diu Jehovà.
13 Jehovà diu: “Quan els reculli, els destruiré.
No quedaran raïms a la vinya ni figues a la figuera, i les fulles s’assecaran.
Perdran el que els vaig donar.”»
14 «Per què estem aquí asseguts?
Reunim-nos, entrem a les ciutats fortificades+ i morim allà,
perquè Jehovà, el nostre Déu, ens destruirà.
Jehovà ens dona aigua enverinada per beure,+
perquè hem pecat contra ell.
15 Esperàvem la pau, però no va venir res de bo.
Esperàvem un temps de curació, però només hi ha terror.+
16 Des de Dan se sent bufar els seus cavalls.
Tot el país tremola
al so dels renills* dels seus sementals.
Els enemics entren i devoren el país i tot el que hi ha,
la ciutat i els seus habitants.»
17 Jehovà diu: «Us envio serps verinoses,
serps contra les quals no existeix cap encanteri,
i us mossegaran.»
18 La meva pena no té remei,
el meu cor està malalt.
19 Se sent un crit d’auxili des d’una terra llunyana,
és la filla del meu poble, que diu:
«No està Jehovà a Sió?
Ja no hi és el seu rei?»
«Per què m’han provocat amb les seves imatges esculpides,
amb els seus déus estrangers inútils?»
20 «La collita ha passat, l’estiu s’ha acabat,
però nosaltres no hem vist la salvació!»
21 Estic destrossat per les ferides* de la filla del meu poble.+
Estic molt trist.
La por s’ha apoderat de mi.
22 No hi ha bàlsam* a Galaad?+
No hi ha cap metge allà?+
Per què no s’ha curat la filla del meu poble?+