Jeremies
43 Quan Jeremies va acabar de dir al poble tot el que Jehovà, el seu Déu, havia dit, totes i cadascuna de les paraules que Jehovà, el seu Déu, li havia manat que digués, 2 Azaries, el fill d’Osaïes, Johanan,+ el fill de Caréah, i tots els altres homes arrogants van dir a Jeremies: «El que dius no és veritat! Jehovà, el nostre Déu, no t’ha enviat a dir-nos: “No aneu a viure a Egipte.” 3 És Baruc,+ el fill de Neries, qui t’està posant en contra nostra perquè caiguem en mans dels caldeus i així ens matin o ens portin a l’exili a Babilònia.»+
4 Per tant, Johanan, el fill de Caréah, tots els caps de l’exèrcit i la gent del poble van desobeir el que Jehovà els havia dit i no es van quedar a la terra de Judà. 5 En comptes d’això, Johanan, el fill de Caréah, i tots els caps de l’exèrcit es van emportar els que havien quedat de Judà que havien tornat de totes les nacions on havien sigut dispersats per viure a la terra de Judà.+ 6 Es van emportar els homes, les dones, els nens, les filles del rei i tots els que Nebuzaradan,+ el cap de la guàrdia, havia posat a càrrec de Guedelies,+ el fill d’Ahicam,+ el fill de Safan,+ a més del profeta Jeremies i de Baruc, el fill de Neries. 7 I van anar a la terra d’Egipte, fins a Tahfanhés,+ perquè no van obeir Jehovà.
8 Aleshores Jeremies va rebre aquest missatge de Jehovà a Tahfanhés: 9 «Agafa pedres grans i tapa-les amb morter al paviment de maons que hi ha a l’entrada de la casa del faraó a Tahfanhés. Fes-ho davant dels jueus, 10 i digue’ls: “Això és el que diu Jehovà dels exèrcits, el Déu d’Israel: ‘Faré venir Nabucodonosor, el rei de Babilònia, el meu servent,+ i posaré el seu tron damunt d’aquestes pedres que he tapat, i ell hi estendrà la seva tenda reial a sobre.+ 11 Vindrà i atacarà la terra d’Egipte.+ Qui hagi de morir per una plaga mortal, morirà per una plaga mortal, qui hagi d’anar al captiveri, anirà al captiveri, i qui hagi de morir per l’espasa, morirà per l’espasa.+ 12 Calaré foc als temples dels déus d’Egipte,+ i ell els cremarà i se’ls emportarà captius. Igual que un pastor es cobreix amb el seu mantell, ell es cobrirà amb la terra d’Egipte, i marxarà d’allà sa i estalvi.* 13 Farà miques les columnes* de Bet-Xèmeix,* que està a la terra d’Egipte, i calarà foc als temples dels déus d’Egipte.’”»