Càntic dels Càntics
7 «Que bonics són els teus peus amb sandàlies,
oh noia noble!
Les corbes de les teves cuixes són com adorns,
com l’obra de les mans d’un artesà.
2 El teu melic és un bol rodó;
que no li falti mai el vi barrejat.
El teu ventre és un munt de blat
envoltat de lliris.
3 Els teus pits són com dues cries de gasela,
els bessons d’una gasela.+
4 El teu coll+ és com una torre de marfil.+
El teu nas és com la torre del Líban,
que mira cap a Damasc.
El rei se sent fascinat per* la teva cabellera al vent.
6 Oh estimada, que n’ets, de bonica i agradable!
Superes qualsevol altra delícia!
7 La teva estatura és com la d’una palmera,
i els teus pits són com raïms de dàtils.+
8 He dit: “M’enfilaré a la palmera
per agafar-ne els fruits.”
Que els teus pits siguin com raïms de vinya,
el teu alè, com l’aroma de les pomes,
9 i la teva boca, com el millor vi.»
«Que baixi suaument per al meu estimat,
que llisqui dolçament pels llavis dels que s’adormen.
10 Jo soc del meu estimat,+
i ell em desitja a mi.
11 Vine, oh estimat meu,
sortim al camp.
Quedem-nos entre els arbustos d’henna.+
12 Aixequem-nos d’hora i anem a les vinyes
per veure si els ceps han brotat,
si les flors s’han obert,+
si els magraners han florit.+
Allà t’expressaré el meu amor.+
13 Les mandràgores+ desprenen la seva fragància;
a les nostres portes hi ha tot tipus de fruits exquisits.+
Tant els fruits frescos com els secs,*
oh estimat meu, els he reservat per a tu.