Càntic dels Càntics
6 «On ha anat el teu estimat,
oh la més bonica de les dones?
Quin camí ha agafat el teu estimat?
Anirem amb tu a buscar-lo.»
2 «El meu estimat ha baixat al seu jardí,
on hi ha plantades les espècies,
per pasturar el ramat entre els jardins
i per collir lliris.+
3 Jo soc del meu estimat
i el meu estimat és meu.+
Ell pastura el ramat entre els lliris.»+
4 «Ets tan bonica com Tirsà,*+ estimada meva,+
tan encisadora com Jerusalem,+
tan imponent com exèrcits al voltant dels seus estendards.+
5 Aparta de mi els teus ulls,+
que em captiven.
El teu cabell és com un ramat de cabres
que baixen pels vessants de Galaad.+
6 Les teves dents són com un ramat d’ovelles
que surten de l’aigua després de ser rentades.
Totes han tingut bessons,
i cap d’elles ha perdut la seva cria.
7 Les teves galtes són com dues meitats de magrana
darrere del teu vel.
8 Hi poden haver 60 reines,
80 concubines
i tantes noies joves que no es poden ni comptar,+
9 però només una és la meva coloma,+ la meva coloma sense defectes.
Ella és l’única per a la seva mare,
la preferida* de qui la va donar a llum.
Les joves la veuen i l’anomenen feliç;
la veuen reines i concubines, i l’alaben.
10 “Qui és aquesta que brilla* com l’aurora,
tan bonica com la lluna plena,
tan pura com la llum del sol,
tan imponent com exèrcits al voltant dels seus estendards?”»+
11 «Vaig baixar al jardí de les nogueres+
per veure els primers brots de la vall,
per veure si el cep havia brotat
i si els magraners havien florit.
13 «Torna, torna, oh sulamita!
Torna, torna,
que et volem contemplar!»
«Per què mireu la sulamita?»+
«Ella és com la dansa de dues tropes!»*