Job
16 Job va contestar:
2 «Ja n’he sentit moltes, de coses com aquestes.
En comptes de consolar-me, em feu patir encara més!+
3 S’acabaran mai les paraules buides?*
Què et fa respondre així?
4 Si estiguéssiu al meu lloc,
jo també podria parlar com vosaltres.
Podria pronunciar discursos convincents contra vosaltres
movent el cap amb menyspreu.+
5 Però no ho faria; jo us donaria forces amb les paraules de la meva boca,
i el consol dels meus llavis us calmaria.+
6 Si parlo, no se’m calma el dolor,+
i si deixo de parlar, fins a quin punt disminueix el meu dolor?
7 Però ara Déu m’ha deixat esgotat;+
ha destruït tots els de casa meva.
8 A més, m’ha atrapat, i la gent ho veu;
estic tan prim que el meu estat físic s’aixeca i testifica contra mi.
9 La seva fúria m’ha fet miques, i ell m’odia;+
fa cruixir les seves dents contra mi.
El meu adversari em traspassa amb la mirada.+
10 La gent ha obert la boca de bat a bat contra mi+
i m’ha donat bufetades amb menyspreu;
molts s’apleguen contra mi.+
11 Déu m’entrega a les mans dels nens
i em llança a les urpes dels malvats.+
12 Jo vivia tranquil, però ell m’ha esmicolat;+
m’ha agafat pel clatell i m’ha aixafat.
M’ha convertit en el blanc dels seus atacs.
13 Els seus arquers m’envolten.+
Em travessa els ronyons+ sense compassió;
aboca la meva bilis per terra.
14 Obre en mi una bretxa rere l’altra;
es llança contra mi com un guerrer.
16 Tinc la cara vermella de tant plorar,+
i la foscor* em cobreix les parpelles,
17 i això que les meves mans no han fet cap mal
i la meva oració és pura.
18 Oh terra, no cobreixis la meva sang!+
I que no hi hagi un lloc de descans per als meus crits!
19 Fins i tot ara, el meu testimoni és al cel;
aquell que pot testificar a favor meu és a les altures.
21 Que algú faci d’àrbitre entre l’home i Déu,
tal com ho faria entre un home i un altre.+
22 Perquè els anys que em queden són pocs,
i me n’aniré pel camí que no té retorn.+