Gènesi
44 Després, Josep va manar a l’home que supervisava casa seva: «Omple els sacs d’aquests homes amb cereals, tant com puguin carregar, i posa els diners de cadascun d’ells al seu sac.*+ 2 Però al sac del més petit, a més de ficar-hi els diners dels seus cereals, fica-hi també la meva copa, la copa de plata.» I ell va fer el que Josep li havia manat.
3 De bon matí, quan es va fer de dia, els homes van marxar amb els seus burros. 4 Quan encara no s’havien allunyat gaire de la ciutat, Josep va dir a l’home que supervisava casa seva: «Afanya’t! Ves corrents darrere d’ells i, quan els atrapis, digue’ls: “Per què heu tornat mal per bé? 5 No és aquesta la copa que el meu amo fa servir per beure i per interpretar presagis amb exactitud? El que heu fet és molt greu!”»
6 I ell els va atrapar i els va dir tot això. 7 Però ells li van contestar: «Per què diu això el meu senyor? Els teus servidors no farien mai una cosa com aquesta. 8 T’hem portat des de la terra de Canaan els diners que vam trobar als nostres sacs.+ Com podríem robar or o plata de casa del teu amo? 9 Si descobreixes que algú de nosaltres té la copa, que aquesta persona mori, i els altres ens convertirem en esclaus del meu amo.» 10 I ell va dir: «Que sigui tal com dieu. Però només es convertirà en el meu esclau la persona que la tingui. Els altres sereu innocents.» 11 Llavors tots ells van baixar de seguida el seu sac a terra i el van obrir. 12 I ell es va posar a buscar detingudament a tots els sacs, començant pel sac del més gran i acabant pel del més petit. Finalment, la copa va aparèixer al sac de Benjamí.+
13 Aleshores es van esquinçar els vestits, i van carregar els burros una altra vegada i van tornar a la ciutat. 14 Quan Judà+ i els seus germans van entrar a casa de Josep, ell encara hi era, i es van llançar a terra davant seu.+ 15 I Josep els va dir: «Què és això que heu fet? No sabeu que un home com jo pot interpretar presagis amb exactitud?»+ 16 Judà va contestar: «Què podem dir al meu amo? Com ho podem explicar? I com podem demostrar que som innocents?* El Déu verdader ha descobert el nostre error.+ Ara tots som els teus esclaus, tant nosaltres com el que tenia la copa.» 17 Però ell va dir: «No, no faré que tots sigueu els meus esclaus! Només es convertirà en el meu esclau l’home que tenia la copa.+ Els altres podeu marxar en pau i tornar amb el vostre pare.»
18 Llavors Judà es va apropar a Josep i li va dir: «Senyor meu, et suplico que em deixis parlar amb tu, si us plau, i que no t’enfadis amb el teu esclau, perquè ets com el faraó mateix.+ 19 El meu amo va preguntar als seus esclaus: “Encara està viu el vostre pare? Teniu algun altre germà?” 20 I vam contestar al meu amo: “Tenim un pare que ja és gran i també un altre germà, el més petit.+ Ell és el fill que el nostre pare va tenir quan ja era gran, l’únic que queda dels fills que va tenir la seva mare,+ perquè el seu germà és mort.+ I el seu pare l’estima molt.” 21 Després vas dir als teus esclaus: “Porteu-me’l perquè el vegi.”+ 22 Però nosaltres vam dir al meu amo: “El noi no pot separar-se del seu pare. Si se separés d’ell, segur que el seu pare moriria.”+ 23 I tu vas dir als teus esclaus: “A menys que el vostre germà petit baixi amb vosaltres, no us podeu tornar a presentar davant meu.”*+
24 »Per això, vam pujar on estava el teu esclau, el meu pare, i li vam explicar tot el que ens havia dit el meu amo. 25 Més tard, el nostre pare va dir: “Torneu i compreu una mica de menjar.”+ 26 Però nosaltres li vam dir: “No podem baixar. Només baixarem si el nostre germà petit ve amb nosaltres, perquè no ens podem tornar a presentar davant* d’aquell home a menys que el nostre germà petit estigui amb nosaltres.”+ 27 Aleshores el teu esclau, el meu pare, ens va dir: “Sabeu molt bé que la meva dona només em va donar dos fills.+ 28 Però un d’ells em va deixar, i jo vaig dir: ‘Segur que una bèstia l’ha destrossat!’;+ i ja no l’he tornat a veure mai més. 29 Si també us emportéssiu aquest altre fill del meu costat i li passés alguna cosa i morís, faríeu baixar amb dolor+ els meus cabells blancs a la Tomba.”*+
30 »El meu pare estima el nostre germà petit més que la seva pròpia vida. Per això, si ara torno al meu pare, el teu esclau, i el noi no ve amb nosaltres, 31 el meu pare es morirà quan vegi que no hi és. El posarem tan trist que farem baixar els seus cabells blancs a la Tomba.* 32 Jo vaig garantir al meu pare que no li passaria res al noi, al dir-li: “Si no te’l torno, carregaré amb aquest pecat davant del meu pare per sempre.”+ 33 Si us plau, permet que jo em quedi com a esclau del meu amo en comptes del noi, i així el noi podrà tornar amb els seus germans. 34 Com podria tornar on està el meu pare sense el noi? No podria suportar veure el meu pare passar per aquesta desgràcia!»