La closca del mol·lusc

GRÀCIES a la seva closca, els mol·luscs poden sobreviure en condicions adverses i resistir la pressió del fons marí. Aquesta capacitat d’autoprotecció ha inspirat els enginyers a estudiar la seva forma i estructura per dissenyar vehicles i edificis que protegeixin els seus ocupants.

Pensa en això: Els enginyers han analitzat dos tipus de closca, la bivalve (com la petxina) i l’espiral (en forma de cargol).

En el cas de les bivalves, s’ha descobert que les costelles de la closca dirigeixen la pressió cap a la frontissa, o lligament elàstic, i cap els extrems. Per contra, la forma corba de les closques espirals fa que la pressió es dirigeixi cap al centre i la part més ampla. En els dos casos, la forma de la closca canalitza la pressió cap als punts més forts, i així el mol·lusc està més protegit.

També s’han fet proves comparatives de resistència amb closques de mol·luscs i amb semiesferes i cons (reproduïts amb una impressora 3D) que imiten la forma i composició d’una closca real. Els resultats han demostrat que la superfície complexa de les closques té pràcticament el doble de resistència que formes senzilles com ara esferes o cilindres.

Parlant de possibles aplicacions d’aquest estudi, la revista Scientific American diu: «Si algun dia acabes conduint un cotxe en forma de closca, serà elegant i, a més, segur».

Què en penses: La closca del mol·lusc és fruit de l’evolució, o és fruit del disseny?